Què dir del "valencia-nano"?

Bocabadat m'he quedat en llegir la notícia de la suposada valencianització del Gran Premi de Fórmula 1 que ens arriba gràcies a la cervesera Amstel: Aunque uno a veces no sea del todo consciente, no hay nada más valenciano que nuestra forma de hablar. Y eso es, precisamente, lo que Amstel SIN ha querido trasladar al Gran Premio de Europa de Fórmula 1 que del 22 al 24 de junio llega a las calles de Valencia. Para conseguirlo ha creado iNano, una aplicación de iPhone que funciona como un traductor de castellano a “valencia-nano”. El iNano puede descargarse gratuitamente de la applestore y permite traducir hasta quince frases relacionadas con la competición de Fórmula 1. El usuario solo tiene que seleccionar la que más le guste y en la pantalla de su iPhone aparecerá una boca que traslada aquello que se quiere decir a una sucesión de “nano, nano, nano…” que cambia de tono e intensidad según lo impactante del mensaje (porque ya sabemos los valencianos que a veces, usando una sola palabra, podemos decir muchas cosas). [...] El iNano es una manera divertida de “valencianizar” el VSC, uno de los eventos más destacados del calendario deportivo que traerá a la ciudad a las figuras y medios internacionales más importantes del mundo del motor junto a miles de aficionados de todo el mundo. Ací en teniu el vídeo promocional de l'engendre:

No sé què dir. En el seu dia vaig parlar dels "tetes" i els "nanos" de Rafa Mora com a fenomen lingüístic curiós introduït en la llengua castellana parlada en terres valencianes. Podia fer certa gràcia, però açò d'Amstel em sembla trist, bastant trist, pràcticament un insult als valencians i al valencià, en menysprear la nostra identitat i reduir-la a un particularisme folcloritzant que no no passa de dir algunes expressions "vernacles". Més encara si això es presenta com una manera de "valencianitzar" res i s'obvia totalment que els valencians tenim una llengua diferent al castellà, amb nom i identitat pròpia. Si volen valencianitzar que ho facen de veres, però si només volen fer la gracieta, almenys que no ens tracten com a curiosos indígenes en procés d'assimilació cultural. Així que els he deixat un missatge al tuit corresponent a l'anunci: Personalment no em fa cap gràcia. Em sembla un insult als valencians, que tenim una llengua pròpia: el valencià. Potser estic filant massa prim, però es la reacció que m'ha provocat la seua campanya, senyors d'Amstel...

Actualització: El que ha començat com un simple post ací mateix, ha acabat en el Trending Topic estatal #ninanonihòsties creat per Josep Nadal, el cantant de la Gossa Sorda, com s'explica en esta notícia de Vilaweb. A banda, també volia deixar constància del post que ha fet Ferran Suay sobre la qüestió, on explica les raons per les quals la campanya d'Amstel ens ha semblat insultant a molts valencians. Finalment, a més a més, la pròpia marca cervesera ha fet un comunicat explicant-se i demanant disculpes a qui s'haja sentit ofés. És d'agrair.
 

Això ho pague jo!

Tota preocupada per si sa filla no podrà combregar quan es divorcie

Tinc coneguts que treballen al Liceu de Barcelona. Despús-ahir la reina Sofia hi va assistir a l'estrena d'Il Trovatore de Verdi. Tots els treballadors, sense que els avisaren del motiu, van haver d'entrar una hora abans (a les 17 en compte de les 18 h.), que ni els han remunerat ni els remuneraran (i compte amb queixar-se formalment!). Tot just abans de començar l'obra, per tal complimentar la monarca i la nació, sonà l'himne d'Espanya. Mentrestant, part dels guardaespatles rondaven per les diverses barres dels bars, on estaven convidats a prendre el que vulgueren (aigua i menjar, que estaven de servei!). Este panorama és propi d'una democràcia del segle XXI on tots hauríem de rebre un tracte igualitari? No és suficient que no es puga fiscalitzar el destí dels 9 milions d'euros assignats a la Casa reial que cal convidar-los, afalagar-los a tothora i impulsar els 'súbdits' a retre'ls la seua força laboral?

Amb les ganes

De la final de l'any passat

Hui, a l'hora de la partida, des de Barcelona podré mirar "Pequeño mundo antiguo" a Canal 9, una pel·lícula sobre la Llombardia del segle XIX. La principal final de Pilota Valenciana -"el nostre esport nacional" com li agradava dir a Tagarinet- no es podrà veure en directe ni ací ni tampoc -segons m'informen als comentaris- al territori valencià, on la "primícia" la donen en diferit en Punt2 a les 14:50, tres hores després que comence la partida... Gràcies per eixe gran suport a la pilota, dirigents de RTVV!

Addenda: Els que estem fora del país ens haurem de conformar amb veure la partida en diferit a partir de les 19:15 h. per TVVi en línia.

La "cançó"?

Això és la Cançó

Per què el Levante-El Mercantil Valenciano s'entesta a dir-li "la cançó" a la música en valencià? Només m'ho recorda a mi o eixe mot s'identifica en general amb un fenomen molt concret dels anys '60-'70? Raimon, Llach, d'Efak, Bonet, Pi de la Serra, l'Ovidi... eixos són els noms que em vénen al cap quan es parla de "la cançó", però els que van participar al COMcert de Benifairó, incloent 121DB, Bakanal, Neuròtics, Orxata o Rapsodes, són "la cançó"? Ja ho sé, és una favada i millor que en parlen que no ho facen, però és que m'estranya tant cada vegada que ho llig en els articles i textos del diari...

Very much, vine a Benimarraig

Continue fent recomanacions blogosfèriques, alhora que aprofite per realitzar una flagrant denúncia. D'una banda, el blog a resseguir és La volta dels 25 de Marc Serena, un periodista de 25 anys que està fent la volta al món i aprofita per enllaçar coses interessants o curioses d'allà on va, com esta discoteca "silenciosa" de Mont-real. D'una altra banda, el mateix Serena parlà del que indolentment denunciaré: el vi Las Falleras d'Utiel-Requena, embotellat per Marks & Spencer per a la seua venda exclusiva, empra les simpàtiques etiquetes que veiem ací baix:

A poc més de 3 euros venen la botella, o siga que deu ser vi del bo...

"Debates"

Debats, 104: Estiu 2009

Ahir va caure a les meues mans el darrer número de Debats, la revista editada per la Institució Alfons el Magnànim, l'organisme encarregat de les publicacions i la gestió de les activitats culturals de la Diputació de València. Era un monogràfic sobre el rei Alfons el Magnànim conformat a partir de les contribucions realitzades en el congrés que organitzà l'any passat la mateixa Diputació al voltant de la seua figura, en commemoració del 550 aniversari de la seua mort. Peguem-li una ullada a l'índex:

ESPAIS: "El Mediterráneo en la época de Alfonso el Magnánimo". David Abulafia, "El siglo XV, fulgor y decadencia de lo valenciano". Ricard Bellveser, "Relaciones de Alfonso el Magnánimo con la ciudad y el Reino de Valencia". Ramon Ferrer, "La política italiana de Alfonso el Magnánimo". Guido d'Agostino, "Alfons el Magnánim i el Regne de Valencia". Antoni Furió, "La nobleza valenciana en la política expansionista de Alfonso el Magnánimo". Jorge Sáiz

QUADERN: "La expansión hacia Napóles y las Dos Sicilias. La arquitectura de la Corona de Aragón". Felipe Garín, "La pintura en tiempo de Alfonso el Magnánimo". Joan Aliaga, "Creadores del libro en la corte de Alfonso el Magnánimo". Francisca Aleixandre, "Alfonso V, el Magnánimo y San Vicente Ferrer". Alfonso Esponera, "Alfonso el Magnánimo y la canonización de San Vicente Ferrer". Vito T. Gómez García, "San Vicente y las minorías religiosas". José Hinojosa, "Alfonso el Magnánimo y la Iglesia: Calixto III papa Borja". Miguel Navarro

ENCONTRES: "Sensibilidad artística y geopolítica (Estampas de la Valencia del Magnánimo y de Jan van Eyck; un viaje a la memoria)". Eduard Mira

FINESTRA: "Les lletres a la cort del Magnànim". Robert Archer, "Alfonso el Magnánimo y la poesía aragonesa". Concepción Salinas

Noteu alguna cosa? De 16 articles només 2 en valencià. Un 12,5%!! I no dic jo que Concepción Salinas, Vito Gómez, David Abulafia o Guido d'Agostino, que no són valencians, hagen de fer l'esforç de aportar els seus textos en la nostra llengua. I, en tot cas, encara que es presenten en castellà suposadament per a això hauria de servir la tasca editorial de la revista: per a fer una cosa tan senzilla com traduir-los al valencià, una llengua que necessita del prestigi social que poden oferir les institucions públiques -i encara més les culturals- per tal de no acabar morint arraconada com pareix que molts desitgen. Únicament un anglés, Robert Archer, i Antoni Furió fan els seus textos en valencià...

D'altra banda, també destaca la presència de fins a tres eclesiàstics cristians, el que tampoc és d'estranyar en una revista que fa a penes tres anys va acollir un monogràfic pràcticament antiislàmic. Desgraciadament, sembla que els pressupòsits amb els quals es va presentar la revista ara fa 27 anys s'han anat desdibuixant amb el temps:

La revista DEBATS, que ara presentem, vol ésser un reflex d'aquesta manera de fer cultura, que trenque les fronteres del país i capgire tots els qui vulguen arraconar les nostres preocupacions a l'àmbit de la polèmica de veïnat. Treballarem, dones, en l'aprofitament teòric, la informació i el debat crític per a tenir un coneixement mes acurat i precís deis fenòmens i moviments socials que es produeixen al País Valencià en el seu context espanyol i internacional. (1982)

El meravellós món dels medievalistes autònoms

Reduïm els impostos en els cotxes cars com el meu i n'establim,
per exemple, en les tallades de monyo. Diria que sí, a això li trobe sentit.

Dissabte vaig dir que parlaria de les cançons d'Orxata, però abans, en línia amb les reflexions sobre els impostos que darrerament ens han regalat Testigo Accidental, Canviem la realitat i Trellat, m'agradaria palesar també la meua queixa fiscal, tan habitual en estes dates. I no perquè enguany m'haja tocat pagar -que sí, però no molt- sinó perquè l'any vinent les passaré putes. No debades he entrat en el meravellós món dels autònoms precaris, és a dir, els autònoms que són autònoms no perquè tinguen una empresa "de veritat" sinó perquè les empreses a les quals donen servicis no els volen contractar per tal d'estalviar-se els costos de tindre'ls en plantilla (i si eixes empreses són públiques la cosa ja té nassos...).

Tu mateixa et pagues les cotitzacions, tu mateixa factures, tu mateixa fas les liquidacions trimestrals de l'IVA, tu mateixa et retens l'IRPF i resulta que al final de la correguda, a banda de les mil i una molèsties de gestió, acabes cobrant poc més que un mileurista i, damunt, quan ve la declaració de la renda has de tornar de colp vora 2.000 euros (o siga que ni mileurista). Com deia, encara no m'ha passat sinó que m'arribarà l'any vinent, però sí que tinc gent propera que enguany està en la mateixa situació i estan realment contents amb la pujada dels impostos indirectes de la qual parlava Juan, amb la quota mínima d'IRPF que paga Ronaldo de la qual informava Sergi i amb el destí de bona part dels nostres diners que comentava Trellat. Visca i bravo!

Parlant d'insults

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s’en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català.

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nordest d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears te un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials,com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parles espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?

Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronunci Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres ...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’Air Berlin

I una altra que tal: Rosa Díez denuncia que Canal 9 discrimina el castellà.

Perdoneu, però quin parell d'embusteros, refillsde****, barrugos...

València i la Casa de la Ciutat (I)

Antiga Casa de la Ciutat de València (s. XIX)

Pàgina26 insisteix a dir-li "Ca la Vila" a l'Ajuntament de València. Bonica alternativa valenciana, usual a Llíria i algunes poblacions del nord del país, però que només pot ser vàlida a les antigues viles del regne. València era la única ciutat que tingué rang de ciutat des del començament, ja al segle XIII. Per tant, la representació corporativa del municipi valencià es reunia a la "Casa de la Ciutat", mai de la vida a la "Casa de la Vila". Quan tinga temps explicaré el seu trist final, demolida i oblidada com tantes altres coses a la capital valenciana.

Mascletães a tothora

Continue encara amb les meues remembrances del període nadalenc a València. Ja quasi en darrer terme una queixa: és necessari fer també una mascletâ el dia d'any nou o ja n'hi ha prou amb les de Falles? Sóc un enamorat de les mascletâes, però que em desperten al ritme dels masclets encesos a les 14:00 h al Pont de les Flors em toca una mica la moral. Ja sé que són hores d'haver-se alçat, però la nit de cap d'any és segurament la que més s'allarga de forma generalitzada (perquè comences a eixir molt més tard); no crec que una mascletâ siga el més adient per celebrar l'entrada de l'any. O a este pas, a cada celebració -siga d'hivern, primavera, estiu o tardor- encendrem una bona mascletâ. I a vore què passa...

Matem el missatger...

En esta ocasió ben a gust que mataré el missatger abans que perdre la fe en un dels millors mestres que he tingut mai. Segons El Mercantil Valencià, que recull una notícia de l'agència EFE, "Antonio Furió" ha destacat en la presentació de la nova biografia de Jaume I editada per Bromera que aquell era "un político realista y profundamente religioso", "un gran guerrero", "que vivió inmerso en la política y que no tuvo reparos en oponerse al Papa cuando este le propuso que exterminase o esclavizase a los musulmanas (sic) de Valencia", "y lo hizo porque fue un hombre muy realista que se dio cuenta que sin la mano de obra musulmana no se podía cultivar la tierra valenciana tras su conquista".

Si això és el més important i notori que ha dit Antoni Furió (que no Antonio) en la presentació del llibre, havia de tindre necessàriament un molt mal dia, perquè la seua brillantor en la dialèctica i en la síntesi a l'hora de presentar les coses realment importants és una de les moltes característiques que fan de Furió un dels nostres millors historiadors. Em negue a creure que les quatre foteses que ha remarcat la notícia siguen el que Antoni Furió volgué transmetre en la presentació d'ahir, en particular, i a través del seu llibre, en general.

I és que un altre indici assenyala la deixadesa i ignorància supina amb què ha estat tractada la notícia, en ressaltar que Furió és autor de "Campesinos del País Valenciano" i "Història del País Valenciano", dos monografies publicades exclusivament en valencià sota el títol "Camperols del País Valencià" i "Història del País Valencià". Però el que ja remata la faena és que diguen que és director de la revista El Espejo, que deu ser la "revista virtual de filosofía joven", perquè, que jo sàpiga, la que dirigeix Furió és L'Espill, la segona època de la revista fundada per Joan Fuster. Matem el missatger en esta ocasió, que crec que serà, paradoxalment, el més assenyat...

Així va el país

Web del Compromís pel País Valencià

Web d'EUPV

Web del BLOC

Web d'Els Verds del País Valencià

És açò una broma de mal gust????????????????????????? O és una conya marinera? És a dir, la imatge corporativa del Compromís pel País Valencià és la mateixa que la d'EUPV però modificada incorporant tres quadrets? Una mica de serietat, per favor. Quina curtesa de mires i quins partits polítics més tristos que tenim... Trista l'actitud d'EUPV aprofitant-se de la barrera del 5%, trista l'actitud del BLOC i d'Els Verds consentint ser un apèndix d'EUPV, trista imatge per a uns partits que volen ser el futur... No donem per a més?

Com és possible?

Com és possible que una obra tan innovadora com Esclaus i catalans d'Antoni Mas només estiga disponible a una biblioteca universitària de l'estat? I precisament la de les Illes Balears, on el llibre ha estat ja més accessible. No hi és a cap facultat del sistema universitari català ni del valencià, les quals haurien d'estar especialment interessades en aquells treballs sobre les identitats col·lectives precontemporànies en l'àmbit de l'expansió feudal catalana. A banda de a l'esmentada UIB, només he trobat l'obra a la Biblioteca Nacional d'Espanya (curiosament a la Biblioteca Nacional de Catalunya no hi és) i a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona.

Canviar a pitjor?

Les facultats de Geografia i Història i de Filosofia de la Universitat de Barcelona s'acaben de traslladar des del Campus de Diagonal fins al bell mig del Raval alt, just al costat del MACBA, el CCCB i el FAD. Tot molt cèntric i molt bonico però on abans tenien tres edificis, un de 10 pisos, ara tenen només 1 i de 5 plantes. Resultat: la millor hemeroteca de consulta de Barcelona, que tenia totes les revistes de les quals disposava directament exposades en les prestatgeries, ara només n'oferix els 10 darrers anys. Magnífic, si abans podies consultar el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des de 1920, ara només pots accedir directament als números de 1996 a 2006. I així amb totes. I no vull ni pensar en la grandària dels despatxos dels professors universitaris. Era necessari canviar a un edifici tan menut?

L'ACA, el paper, la fusta, la benzina i el foc

Què fa l'Arxiu de la Corona d'Aragó, novet flamant de 1993, al costat d'una benzinera i d'un parc? M'ho pot explicar algú?