Vinc a dir això perquè, conscientment o inconscient, gran part de la nostra vida està formada per herències històriques marcades per la religió, en el nostre cas majoritàriament el cristianisme. Les festivitats en són una i molt important: no només les festes paganes cristianitzades, com les celebrades per Sant Joan o Sant Antoni, sinó també les pròpies cristianes, com els Sants Vicents o la Pasqua. Per això, pense que és important conèixer la cultura cristiana, perquè forma part de nosaltres, de la mateixa manera que la llengua en què hem parlat o el paisatge sobre el qual ens hem establert.
Moltes altres coses de la religió cristiana les rebutge. Com ja vaig dir sóc laïcista, ja que no em cap en el cap que qualsevol persona amb criteri racional puga fer dependre -en major o menor mesura- la seua vida d'uns preceptes aliens a la pròpia consciència d'humanitat que hem assolit a través de la raó i el coneixement. La moral cristiana predominant que hem rebut i que continua propagant-se des de la jerarquia eclesiàstica tampoc és un punt a favor de l'Església actual.
Amb tot, el mateix pensament cristià ha estat a la base dels humanismes socials que van dur al mateix alliberament humà de la religió. Recorde que enguany la historiadora de la Revolució Francesa Florence Gauthier, ferma defensora de la tasca de Robespierre, ens va explicar que, segons ella (amb una teoria que escandalitza a França), el símbol de la república revolucionària -la Llibertat guiant el poble del quadre de Delacroix, per exemple- s'anomena "Marianne" perquè en època de la Revolució s'identificava els jacobins amb la tradició de pensament que provenia del pare Juan de Mariana. Este jesuita castellà del segle XVI-XVII estigué, entre d'altres, a la base de la noció de "dret natural", desenvolupada a resultes de l'extermini d'indis a Amèrica i que acabà per definir la humanitat d'un mode universal (i no només centrada en els cristians).
En poques paraules, això va permetre concebir uns drets propis de les persones, independentment de la seua religió, el que, d'una banda, va donar lloc a justificar la resistència i la rebel·lió contra els governs que atemptaven contra eixos drets, i, d'altra banda, va impulsar els conceptes de tolerància i convivència conjunta. Els il·lustrats, malgrat el seu anticlericalisme general, no partien del no res, sinó que bevien de fonts cristianes, minoritàries i marginades pel poder eclesiàstic, però cristianes.
I tot açò per a explicar-vos la meua alegria per l'aparició al panorama editorial valencià de la "Col·lecció Rent" (Denes), especialitzada en llibres de literatura religiosa contemporània en valencià i dirigida per Agustí Colomer. De moment han publicat una traducció d'alguns sermons de John Henry Newman i una recreació literària del profeta Isaïes escrita per Martí Domínguez. Es preveuen, a més a més, l'autobiografia de la jueva Simone Weil, la biografia de Gonçal Vinyes preparada per Antoni López o una selecció de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés.
Per això, malgrat el meu ateïsme, pense que ens podem congratular de la iniciativa. Ells també són una minoria dins de l'actual cristianisme valencià, una minoria com la que va fermentar en l'humanisme universalista que compartim molts de nosaltres, i una minoria que arrela en el poble valencià per a ser coherent amb els seus propis principis cristians. Enhorabona i benvinguts.