Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Costera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Costera. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 d’abril del 2009

Una espurna dels Big Score

Corre l'any 2000. Fa una calor de mil dimonis. No és estrany, estem a Xàtiva al ple de l'estiu. És, concretament, el dia de la Mare de Déu d'Agost i el poliesportiu Les Pereres no és precisament un verger replet d'ombres agradoses. Calor xativí, asfixiant, de vora 40 graus. Tanmateix, l'ànim és immillorable. Estem assistint a un festival fet a mida, el Socarrat, que ajunta en un mateix dia els meus tres grups favorits de rock alternatiu estatal (Chucho, Los Planetas i Dover -els d'aquella època-) amb els reis del pop electrònic o el pop naïf que tant m'agraden (Los Sencillos, Meteosat i Los Fresones Rebeldes). Pensava que açò mai arribaria a succeir i ha succeït. Què més puc demanar? Potser els Astrud, però encara em queixaré...

Deuen ser les cinc o les sis de la vesprada (crec recordar). El sol pica de valent. Encara estem tantejant l'espai, però ens crida l'atenció un dels primer grups que toca a l'escenari gran. Segurament els primers. No tenim ni idea de qui són. Potser els Atom Rhumba? No, eixos no són. Els Big Score ens diuen. Ah, molt bé. Ens quedem a mirar-los una estona. Peguen realment fort. És una mescla de Pixies i Sonic Youth, amb un cantant que va com una moto. I del seu públic, què dir-ne? Són pocs, però criden i ballen com a posseïts. Amb les hores que són i la calor que fa, com és possible?

Mai no vaig respondre aquella pregunta i la qüestió va romandre sepultada en la meua memòria com una mera anècdota que potser mai haguera exhumat si no haguera llegit fa unes setmanes un post d'El Penjoll en què es commemorava el desé aniversari de l'aparició de With Background Music (1999), l'únic disc dels Big Score, mític -pel que sembla- a l'escena local. Ací estava el secret: eren xativins i duien tota la clec. Però sonaven bé. I tant. El crític musical d'El Penjoll els compara amb els hui en dia exitosos Half Foot Outside, que per aquella època
eren encara un grup de maquetes que es deixava veure per llocs com les festes d'aniversari de Radio Funny juntament amb els ara retornats Furious Planet.

I la veritat és que les quatre cançons que es poden sentir al myspace obert en memòria dels Big Score pinten molt bé, millor per al meu gust que les de Half Foot Outside:




Una llàstima de separació, sens dubte. Pel que he pogut llegir sembla que havien començat a fer-se un lloc al panorama estatal i que deixaren una profunda empremta entre un bon grapat de valencians que els seguiren molt de prop. Personalment fins ara no havien tingut un lloc conscient a la meua vida. Els vaig vore al Socarrat, segurament els hauré sentit alguna vegada al Rocafull, però jo no ho sabia, no n'era conscient. En tot cas, m'agradaria que este post servira d'humil homenatge als Big Score, ara que he sabut que també ocuparen
un xicotet espai en un dels dies que millor ho he passat a la vida. El dia que més he botat, quasi segur. Tenia rampes a la nit. El popurri que havíem ballat havia sigut d'a xavo...













Bona Pasqua i fins la setmana que ve!

dijous, 15 de maig del 2008

Socarrats de Xàtiva i de Cocentaina

Pintura X-1707 (Miquel Mollà)

Fa poc va arribar algú a Vent d Cabylia cercant a Google: per qué els que viuen a xativa se'ls anomena "socarrats". No crec que trobara ací la resposta a la seua qüestió (més bé va arribar per la conjunció d'enllaços de "Socarrats però no vençuts" i "La veu de Xàtiva"). En tot cas, ja li ho explique.

Com la majoria de vosaltres sabreu el malnom prové de l'incendi de la vila dut a terme per les tropes borbòniques en 1707 en el context de la guerra de Successió. En els mesos anteriors ja havien incendiat Quart de Poblet, Vila-real i Ares del Maestrat, però la crema i saqueig de Xàtiva fou la més sagnant i "exemplificadora" amb diferència. La vila fou arrasada fins i tot jurídicament, ja que deixà d'existir per passar a ser la "Nueva Colonia de San Felipe", un estatus de població nova que mantingué fins a 1811, quan les Corts de Cadis restituïren l'antic municipi.

I cal no confondre els socarrats de Xàtiva amb els socarrats de Cocentaina, que reben dit nom per una crema molt anterior, duta a terme per un grup de genets marínides
(de la zona actualment marroquí) en setembre de 1304. Llogats pel mateix Jaume II l'any anterior any per a combatre Castella en la frontera amb Múrcia, quan deixaren de servir el rei aragonès passaren a fer-ho al soldà de Granada, tot aprofitant per atacar la zona valenciana on havien estat hostatjats i comptaven amb nombrosos contactes. De fet, aprofitaren per fer passar famílies senceres de musulmans cap al regne granadí.


A tall d'açò aprofite per copiar un fragment inèdit trobat al fons Sástago de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Diversos, Sástago, Volums, 658, f. 2r) en què, en 1776, es recorda "l'extermini" de Xàtiva dut a terme unes quantes generacions abans:

En 6 de febrero de 1776 ante Francisco Carrizo, escribano de Xática, dio el cabildo eclesiástico de su catedral sumaria de testigos en crédito de que por las tribulaciones y general desolación de dicha ciudad de Xátiva por el mes de junio de 1707 después de la batalla de Almansa y por las guerras del principio de siglo 1700 se extraviaron y perdieron varios efectos, alajas y muebles de sus moradores, ya porque mudaron de domicilio, ya porque habiéndose ausentado, al regreso las hallaron robadas y quemadas e igualmente sus papeles y libros y los archivos particulares y generales y otras memorias antiguas, siendo de la mayor nota e interés los protocolos de varios escribanos que buscados por los interesados no se han podido encontrar, de que se han producido muchas justificaciones en este juzgado y siendo otros de ellos varios escribanos de Xátiva que recivieron muchas escrituras perteneciente (sic) a este cabildo eclesiástico y aunque se han buscado con la mayor diligencia no se han hallado, teniendo por cierto que perecieron
en aquel general exterminio y guerra.
Suplica se le reciva sumaria
información e testigos etcª
Ita est Carrizo escribano
Se dio siendo alcalde mayor y teniente e corregidor Don Joaquín Osse
Al fin de la sumaria que tiene el cabildo de Xátiva en los terminos ya referidos.
Firma Francisco Carrizo y dice Ita est.