Comentaven al blog de Vicè Vucciria que a Israel haurien de recordar la tragèdia dels sefardites de Salònica, vora 50.000 jueus exterminats durant la Segona Guerra Mundial, per tal de solidaritzar-se amb el dolor de les morts palestines, però com bé va afimar ací mateix l'amic Jesús els ciutadans israelians no van precisament falts de memòria a l'hora de recordar les persecucions que han patit els seus avantpassats. El problema no rau ací i espere trobar algunes claus en la resposta que el mateix Jesús ha promés.
Mentrestant, sí que voldria recordar una de les tantes altres persecucions que ha patit el poble jueu al llarg de la història, la que tingué lloc a casa nostra en 1391, amb nombrosos assalts a les jueries de la península ibèrica, l'assassinat de milers de jueus i la conversió forçosa de molts altres. La successió d'atacs descrigué una trajectòria de sud a nord, començant des de Sevilla impulsada per les arengues de l'ardiaca d'Écija. Un mes més tard, el 9 de juliol, el dietari del Consell de Barcelona registrava que els avalots antijueus ja havien arribat a València, on la jueria havia estat assaltada i els seus pobladors morts o convertits, com finalment també passaria a la mateixa ciutat comtal:
Vora dos setmanes després, els problemes arribaren a Barcelona, on començava a sentir-se remor o avelot de poble contra los juheus, per la qual cosa les autoritats decidiren fer una demostració de força per tal que mal no·s posqués seguir contra los dits juheus. Tanmateix, novament un parell de setmanes més tard, el dissabte 5 d'agost de 1391, ningú no pogué evitar l'avelot contra los juheus de Barchinona realitzat a primera hora del matí -vers ora de despertada-, concloent amb tot lo call robat e morts diverses juheus.
Els consellers municipals decidiren protegir de nou els jueus -que entre altres coses eren un dels béns més preuats del patrimoni reial- i ordenaren fer guaites durant tot el diumenge. El sendemà, dilluns, convocaren la milícia ciutadana i empresonaren alguns dels castellans que havien arribat des d'Andalusia atiant l'odi contra els jueus, però vora la una del migdia -
Mentrestant, sí que voldria recordar una de les tantes altres persecucions que ha patit el poble jueu al llarg de la història, la que tingué lloc a casa nostra en 1391, amb nombrosos assalts a les jueries de la península ibèrica, l'assassinat de milers de jueus i la conversió forçosa de molts altres. La successió d'atacs descrigué una trajectòria de sud a nord, començant des de Sevilla impulsada per les arengues de l'ardiaca d'Écija. Un mes més tard, el 9 de juliol, el dietari del Consell de Barcelona registrava que els avalots antijueus ja havien arribat a València, on la jueria havia estat assaltada i els seus pobladors morts o convertits, com finalment també passaria a la mateixa ciutat comtal:
Se moch avalot e remor en la ciutat de València per lo poble d’aquella ciutat contra los juheus qui de fet foren tots robats e gran partida moriren e la maior partida se feren christians. E en la sinagoga major del dit call fo feta esgleya sota invocació de Sent Cristofer, que fo lo dit die de dicmenge la sua festa. E en lo dit call fo feta altre esgleya sots invocació de Sancta Maria de Gràcia. E lo gran clerga lur lo rau [rabí] se feu christià e pres lo àbit de Sent Domingo preycador.
Els consellers municipals decidiren protegir de nou els jueus -que entre altres coses eren un dels béns més preuats del patrimoni reial- i ordenaren fer guaites durant tot el diumenge. El sendemà, dilluns, convocaren la milícia ciutadana i empresonaren alguns dels castellans que havien arribat des d'Andalusia atiant l'odi contra els jueus, però vora la una del migdia -
Comoch-se avalot de mariners e pescadors e altres qui per lo carrer de la Mar vengueren ab armes e ballestes parades, e foren en la plaça del Blat dient “muyra tot hom e viva lo Rey e lo poble”, en tant que s’ensenyoriren de la cort del veguer y aquella obriren e·n tragueren los dits castellans preses y tots los altres preses, que no n·i romàs alcun, e -avalot fet- vengueren al Castell nou, hon se eren recullits los juheus e aquell combateren matent foch a les portes e per terrats tirant-hi ab ballestes, e durà tro ora del seny.A eixa hora del capvespre, a més, se sumaren a l'alçament els llauradors de la contornada, que aprofitaren el context de violència per fer una foguera a la plaça de Sant Jaume amb els arxius dels oficials reials que registraven els drets senyorials que havien de pagar: vengueren pageses e sagramental [milícia] de fora, qui obriren la cort e scrivania del batle e prengueren los libres que·y trobaren, los quals cremaren en lo foch en la plaça de Sent Jacme. Al dia següent, dimarts 8 d'agost de 1391, el dietari del Consell de Barcelona narrava els resultats de tot plegat, uns 300 jueus assassinats i la resta obligats a convertir-se al cristianisme:
Tots los juheus qui eren en lo dit castell e la maior partida se faeren christians, sinó forsa CCC qui·n moriren. E per los dits pageses fo aprés fet fortívolment escorcoy del dit Castell nou.