Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de gener del 2017

Propòsit per a 2017: que canvieu de companyia a Som Energia

Som Energia, un projecte per a transformar el món

Tinc molts propòsits personals per al 2017, molts d'ells relacionats amb qüestions acadèmiques i editorials que impliquen a molta gent, però si n'hi ha un de cara a tots els que llegiu els meus escrits que em faria especial il·lusió, seria una cosa aparentment tan "senzilla" com que canviàreu de companyia elèctrica i que ho féreu, a més a més, a Som Energia. Sí, pot resultar estrany que faça esta publicitat gratuïtat a una empresa. No ho solc practicar i crec recordar que l'únic cas en què he fet una cosa semblant ha estat amb la Caixa Popular, ja fa més de cinc anys (ací i ací), i no me'n penedisc en absolut, ja que, de fet, continue amb ells (ara amb targeta Compromís pel valencià inclosa). En aquella ocasió vos intentava convéncer pel fet que era una cooperativa valenciana, compromesa amb la nostra societat, que genera un important retorn als valencians i que, a més a més, tracta amb exquisidesa els seus socis-clients i els proporciona beneficis tangibles. 

Ara no hi ha incidència en el marc territorial valencià, però sí que hi ha coincidència en altres dos aspectes: també és una cooperativa sense ànim de lucre (amb socis de tot Espanya, especialment de Catalunya, on va ser fundada, a Banyoles, per l'holandés Gijsbert Huijink) i també tracta amb exquisidesa i beneficis tangibles els seus socis-clients. A més a més, en una qüestió tan important com l'energia que consumim hi han altres dos poderoses raons per a apostar per Som Energia: en primer lloc, tota l'electricitat que proporcionen és d'origen renovable i, per tant, neta i verda (en un moment en què el canvi climàtic és un dels principals problemes per al futur de la humanitat) i, en segon lloc, és una cooperativa compromesa amb el canvi del model energètic, en contrast i confrontació amb l'oligopoli que mantenen les tres grans companyies elèctriques espanyoles (Iberdrola, Endesa i Gas Natural), que pugen pactadament els preus, reben subvencions milionàries controlant l'administració i frenen l'ús de les energies renovables i de l'autoconsum fotovoltaic. 

A casa ens van canviar ara fa un any i mig i més contents no podem estar: l'estalvi enfront de l'antiga factura d'Iberdrola (sent un més en la família) és d'una mitjana de 120 euros anuals. És una d'eixes coses que, tot i haver vist documentals sobre la qüestió (de Salvados o de qui siga) i ser ben conscients que les grans empreses no estan disposades a moure un dit per beneficiar la ciutadania, quasi mai no ens atrevim a fer, o ens fa peresa, o ens genera dubtes. El canvi a Som Energia és molt fàcil i no comporta cap canvi d'instal·lació:  ací trobareu el formulari (cal advertir que s'han de pagar 100 euros com a capital per a formar part amb veu i vot de la cooperativa, però després no hi ha cap altra quota anual i els diners es tornen si en qualsevol moment et dones de baixa, cosa que es pot fer molt fàcilment). Com he dit, el tracte als socis-clients és exquisit, l'estalvi evident i els beneficis materials i socials per a tots són ben manifestos. No debades dels 150 socis inicials de fa sis anys s'ha passat a 30.000 socis en l'actualitat, la qual cosa ha permés que l'autoproducció i la inversió en renovables haja anat creixent, així com els projectes destinats a divulgar la importància d'impulsar l'energia verda i les empreses responsables que servixen els interessos ciutadans. 

Vos deixe amb esta notícia que explica l'evolució de Som Energia des de la seua fundació i amb un parell de vídeos breus, un sobre les raons per a participar en la cooperativa i un altre sobre les enormes deficiències de l'actual model energètic espanyol. Ja sabeu, si ho veieu clar, animeu-vos!






dilluns, 26 de març del 2012

El valencians (i els espanyols), titelles de Madrid

A Madrid els sembla una misèria esta connexió amb Europa...

Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia, Suècia, Txèquia, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Romania i Bulgària. No, no es tracta d’un poema d’amor a Europa, a la manera d’Estellés, sinó dels 27 països membres de la Unió Europea. Un total de 500 milions de persones que dijous passat estaven representades pels seus corresponents ministres a Brussel·les, on s’havien reunit per aprovar el Pla de Xarxes de Transport Transeuropees. Un pla que inclou com a corredors prioritaris els que la Comissió Europea ha considerat més importants per al desenvolupament i la vertebració dels països membres. I en el cas ibèric són, d’una banda, el Corredor Atlàntic, que passa per  Lisboa, Salamanca, Valladolid, Vitòria i Sant Sebastià, amb connexions directes a Madrid i els principals ports atlàntics, i, d’una altra banda, el Corredor Mediterrani, que va d’Algesires a Màlaga, Almeria, Múrcia, Cartagena, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona, també amb diverses connexions directes amb Madrid. [Continua a la columna de l'Informatiu]

dimecres, 9 de juny del 2010

Allò que (suposadament) no es veu

Traducció de Jaume Ortolà i Font (2009)

Ja vaig parlar del projecte de Riurau Editors a tall de la relació entre la novel·la Michael Koolhas i el film The Jack Bull. Ara estic tenint el plaer de llegir Allò que es veu i allò que no es veu, la traducció valenciana realitzada per la mateixa editorial de Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas, un llibret del polític i economista francés Frédéric Bastiat (1801-1850). En ell, a través d'exemples molt senzills i didàctics, tracta d'anar explicant la seua visió de l'economia basada en la defensa del liberalisme, en un moment (la primera meitat del segle XIX) en què això suposava haver de posicionar-se contra els grans poders econòmics nacionals, generalment ultraproteccionistes.

D'altra banda, la idea central que encapçala l'obra, per la qual Bastiat ha estat reconegut com un dels grans economistes de la història, és una regla bàsica que sembla que encara no ha aprés ningú (ni la majoria d'economistes, ni de governants, ni de ciutadans):

Vet ací la diferència entre un mal i un bon economista: l'un s'até a l'efecte visible; l'altre para esment en l'efecte que es veu i en el que cal preveure.
Però aquesta diferència és enorme perquè quasi sempre passa que quan la conseqüència immediata és favorable les conseqüències ulteriors són funestes, i vicecersa. D'ací ve que el mal economista persegueix un petit bé present que serà seguit d'un gran mal futur, mentre que el verdader economista persegueix un gran bé futur a risc d'un petit mal present.

La tendència humana, com el mateix Bastiat constata, és cercar el benefici immediat, per la qual cosa, per tal d'evitar mals irreparables posteriors, fa un al·legat a favor de la previsió racional i calculada, que encara segueix ben vigent. Més de 150 anys després sembla que continuem igual. Maleïda desmemòria:
Això explica l'evolució fatalment dolorosa de la humanitat. La ignorància l'embolcalla en el bressol; i determina els seus actes per les primeres conseqüències, les úniques que pot preveure al principi. No és sinó a la llarga que aprèn a tenir en compte les altres. Dos mestres diferents li ensenyen aquesta lliçó: l'experiència i la previsió. L'experiència regeix eficaçment però brutalment. Ens instrueix de tots els efectes d'un acte fent-nos sentir-los, i no podem evitar d'acabar sabent que el foc crema a força de cremar-nos. Aquest rude doctor, jo voldria, tant com siga possible, substituir-lo per un altre de més dolç: la previsió. Per això estudiaré les conseqüències d'alguns fenòmens econòmics, oposant a les que "es veuen" les que "no es veuen".