Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Censura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Censura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de març del 2010

La paradoxa del MuVIM

Com era d'esperar, les columnes d'opinió de l'Informatiu de hui van plenes de l'afer del MuVIM, que fins ara havia exposat amb total normalitat la mostra anual de la Unió de Periodistes Valencians. També la meua.

Vista del MuVIM sense la "I" d'Il·lustració

Tot i l’actual línia programàtica del MuVIM, centrada en la història dels mitjans de comunicació i la imatge gràfica, el centre encara conserva el nom del projecte que el va fer nàixer com a Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, és a dir, com a lloc consagrat al coneixement i la reflexió col·lectiva entorn del procés històric que ens ha conformat en societat moderna guiada fonamentalment per la raó crítica. De fet, la interessant exposició permanent que s’hi pot visitar, anomenada L’aventura del pensament, gira precisament al voltant de les aportacions culturals i filosòfiques que van donar peu al moviment il·lustrat, desitjós d’aportar les llums de la raó a la humanitat... [Continua a l'Informatiu].

divendres, 5 de març del 2010

Les deu fotos censurades

Totes les fotografies que estaven a la secció de "Política" de l'exposició Fragments [ací en pdf] han estat censurades, incloent dos sobre socialistes i huit sobre populars. Política valenciana? No es pot parlar de política ni de nosaltres mateixos com a col·lectiu de forma pública. Els bascos tenen Vaya semanita, els catalans Polònia, els aragonesos Oregón TV i els balears Baleàrix. Pareix que els valencians, com els gallecs, no podem parlar de política amb llibertat. No ja parlar-ne, ni retratar-la...

dilluns, 4 de maig del 2009

Encerclats

Enric González, periodista (Barcelona, 1959)

Fins fa ben poc no havia tingut cap interés especial a resseguir els articles escrits per Enric González a les pàgines d'El País. El classificava en aquell sac ben gran de periodistes i escriptors que hi col·laboren amb textos realment bons, però que per una raó o per una altra no m'acabaven d'apassionar (pel que fa als valencians i catalans hi pesava, entre d'altres coses, el fet que s'hagueren decantat exclusivament pel castellà com a llengua literària, com han fet Manuel Vicent, Rosa Montero, Enrique Vila-Matas o el mateix Enric González). Tanmateix, des de fa uns mesos, una colla de gent relacionada amb el món del periodisme i la comunicació m'han encomanat la devoció per González, sobrepassant tota reticència de qualsevol tipus, com ja m'havia passat en el seu moment amb Vázquez Montalbán o González Ledesma (pare d'Enric, per cert).

Els seus vint anys de corresponsalia a Londres, Nova York, Washington i Roma no van ser debades i anar a la capital anglesa guiat per les seues Historias de Londres és una experiència més que recomanable (no vull ni pensar què serà a Nova York amb les Historias de Nueva York). Igualment, els aficionats al futbol no poden defugir les seues Historias del calcio, que apleguen observacions senzilles però ben profundes, ja siguen locals, universals,
passionals, divertides, tristes, èpiques o miserables. Sempre ha defés, a més, una teoria periodística molt rigorosa, ben pensada i aplicada amb prou d'èxit a la pràctica.

Ara, però, la notícia ha recaigut sobre la seua pròpia persona: dijous passat la seua columna habitual no va aparéixer a El País -on actualment, des de la seua recent tornada a Barcelona, escriu quasi diàriament sobre temes diversos. La raó, ben senzilla. En un context de reformes laborals i salarials al si del grup Prisa, se li va acudir criticar subreptíciament la seua pròpia direcció en una ressenya de televisió en què comentava els fitxatges de Ramoncín i Paquirrín a OT i Sé lo que hicisteis:
Uno lo ve todo negro. No quiero ponerme en lo peor, pero cualquier día, en cualquier empresa, van a rebajar el sueldo a los obreros para financiar la ludopatía bursátil de los dueños. Ya sé que exagero, que esas cosas no pasan. Pero antes tampoco pasaban cosas como la de Ramoncín y Paquirrín, y ya ven. Como decía Manolo Vázquez Montalbán, estamos rodeados.
Ni dijous, ni divendres, ni diumenge. Enric González va ser castigat amb la censura per tindre opinió pròpia precisament les vespres del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Se'n va fer ressò Escolar i també molts altres blogs. Ell, però, sembla que no s'ha acovardit i hui mateix contraataca reflexionant sobre la independència de l'opinió en temps de crisi i sobre la necessitat darrera i cabdal del periodisme d'informació. L'article, a més a més, acaba citant de nou aquella frase de Vázquez Montalbán:
No se preocupen si un día echan en falta una opinión: tienen de sobra por ahí y, sobre todo, ya tienen ustedes la suya. Preocúpense por lo otro, por lo que nos hace realmente falta [el periodisme d'informació, que done dades polítiques i socials fefaents]. Como decía Manuel Vázquez Montalbán, estamos rodeados. Falta por ver si este asedio acabará como Numancia o como Stalingrado.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Censuraspace

Censuraspace de Heineken

No sé si algú té una altra direcció més exacta. Per internet he trobat heineken@heineken.es i esta pàgina on es pot contactar amb l'empresa: https://www.heineken.es/clubheineken/contactar.aspx?. Jo ja els he enviat la meua queixa. Si vos animeu podeu copiar el missatge d'ací baix (en valencià o castellà) o escriure'n d'altres, però almenys no ens quedem impassibles davant estos actes clars de censura. Com ha recollit Cornadas para todos se n'han fet ressò Diferència i repetició, La Roca de Benet, Svamania (de forma molt completa), Testigo Accidental i Canviem la realitat. Passem ara a la protesta oficial.

Actualització: també Diari d'un jove maniàtic, No cap en cap cap, Pau Alabajos, Cabòries de Txernòbil, Jon Kepa, Dolmen de Empatía, Público, El grito capicua, Salvem el Cabanyal...


Versió en valencià:

Estimats senyors de Heineken,


He conegut a través de la premsa que han cancel·lat l'acte "Cabanyaloween", que es tenia previst celebrar el proper 31 d'octubre al Greenspace de la ciutat de València. El seu director d'Sponsoring, Diego Antoñanzas, ha manifestat que ho han fet perquè "cap activitat amb contingut polític tindrà mai cabuda" en el recinte esmentat. Espere, doncs, que també cancel·laran el concert d'Asian Dub Foundation que hi ha de tindre lloc el 12 de desembre del present any, ja que és un grup caracteritzat per les seues lletres polítiques de denúncia de les restrictives polítiques europees sobre immigració o de les actuacions dels governs de les grans potències mundials, tot cridant a lluitar radicalment per un poder d'ideologia esquerrana; en aquell concert, sens dubte, s'estarà fent una activitat cultural amb contingut polític.

Però supose que no serà així. Supose que han suspés "Cabanyaloween" després de rebre les pressions del diari "Las Provincias" i de l'Ajuntament de València, disconformes amb el fet que l'acte acollira crítiques a la política municipal del partit governant, el PP, ja que estava organitzat per "Salvem el Cabanyal", l'associació que defén una rehabilitació del barri que no passa, com la del govern de l'Ajuntament, per la destrucció de més de 1.500 cases.
De fet, la mateixa associació ve organitzant ja des de fa 10 anys el festival "Cabanyal Portes Obertes", un projecte en què s'han donar la mà la reivindicació veïnal i la cultura i en què han participat centenars d'artistes valencians, sense por a les pressions polítiques.

En definitiva, hem assistit a un acte de censura (l'acció de reprendre els altres per la seua conducta) consentida: la premsa conservadora i l'Ajuntament han représ Greenspace perquè no els agradava la seua conducta i Heineken ha acceptat eixa censura. Vostés sabran quin és el seu públic potencial, però tinguen clar que a partir d'ara eixos dos noms, Greenspace i Heineken, estaran associats per la majoria de gent de la cultura valenciana al consentiment de la "censura", a l'acceptació de les pressions polítiques dels poders governants per por a les represàlies, una actitud que no té gens a veure amb els principis barats de "referent cultural" que propugna la seua empresa, i dic "barats" perquè es venen a un preu ètic ben baix.

Només puc que acabar mostrant el meu enèrgic rebuig a esta censura consentida. En una societat plenament democràtica no hi hauria d'haver problemes per tal d'albergar actes culturals amb contingut polític sempre i quan es respecten, com era el cas, les normes de l'Estat de Dret. El fet de no intentar que això siga una realitat, bo i acceptant la censura dels poders polítics, ajuda a perpetuar una situació d'imperfecció democràtica. Prenc nota. Heineken, a partir d'ara, serà per a mi una empresa que col·labora amb la censura política i impedeix el funcionament democràtic normal de la nostra societat. No crec que torne a tastar la seua cervesa.

Bon dia tinguen senyors de Heineken.



Versió en castellà:


Estimados señores de Heineken,

He sabido a través de la prensa que han cancelado el acto "Cabanyaloween", que se iba a celebrar el próximo 31 de octubre en el Greenspace de la ciudad de Valencia. Su director de Sponsoring, Diego Antoñanzas, ha manifestado que lo han hecho porque "toda actividad con contenido político jamás tendrá cabida" en el mencionado recinto.

Espero, por lo tanto, que también cancelarán el concierto de Asian Dub Foundation que debe tener lugar allí el 12 de diciembre del presente año, ya que es un grupo caracterizado por sus letras políticas de denuncia de las restrictivas políticas europeas sobre inmigración o de las actuaciones de los gobiernos de las grandes potencias mundiales, llamando a luchar radicalmente por un poder de ideología izquierdista; en aquel concierto, sin duda, se estará llevando a cabo una actividad cultural con contenido político.

Pero supongo que no será así. Supongo que han suspendido "Cabanyaloween" tras recibir las presiones del diario "Las Provincias" y de el Ayuntamiento de València, disconformes con el hecho de que el acto acogiera críticas a la política municipal del partido gobernante, el PP, ya que lo organizaba "Salvem el Cabanyal", la asociación que defiende una rehabilitación del barrio que no pasa, como la del gobierno del Ayuntamiento, por la destrucción de más de 1.500 casas. De hecho, la misma asociación viene organizando ya desde hace 10 años el festival "Cabanyal Portes Obertes", un proyecto donde se han dado la mano la reivindicación vecinal y la cultura y en el que han participado centenares de artistas valencianos, sin miedo a las presiones políticas.

En definitiva, hemos asistido a un acto de censura (la "corrección o reprobación de algo") consentida: la prensa conservadora y el Ayuntamiento han reprobado a Greenspace porque no les gustaba su conducta y Heineken ha aceptado esa censura. Ustedes sabrán cuál es su público potencial, pero tengan claro que a partir de ahora esos dos nombres, Greenspace y Heineken, estarán asociados por la mayoría de gente de la cultura valenciana al consentimiento de la "censura", a la aceptación de las presiones políticas de los poderes gobernantes por miedo a las represalias, una actitud que no tiene nada a ver con los principios baratos de "referente cultural" que propugna su empresa, y digo "baratos" porque se venden a un precio ético muy bajo.

Sólo puedo finalizar mostrando mi enérgico rechazo a esta censura consentida. En una sociedad plenamente democrática no tendría que haber problemas para albergar actos culturales con contenido político siempre y cuando se respeten, como era el caso, las normas del Estado de Derecho. No intentar que eso sea una realidad, limitándose a aceptar la censura de los poderes políticos, ayuda a perpetuar una situación de imperfección democrática. Tomo nota. Heineken, a partir de ahora, será para mí una empresa que colabora con la censura política e impide el normal funcionamiento democrático de nuestra sociedad. No creo que vuelva a beber su cerveza.

Buenos días tengan señores de Heineken.



divendres, 20 de juliol del 2007

Com estem...

Censura per injuries a la monarquia? I com s'ha d'aplicar la censura als blogs que difonen la imatge, sense notificació particular? Jo ja l'he vista ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, ací, i no continue perquè ja cansa...