browse.php

<!--#set var="PO_FILE"
 value='<a href="/philosophy/po/categories.ca.po">
 https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>'
 --><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html"
 --><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html"
 --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" -->

<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
<!-- Parent-Version: 1.86 -->

<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free Software
Foundation</title>
<style type="text/css" media="screen">
<!--
#content #diagram { overflow: auto; margin: 2em 0; }
#diagram img { width: 31.7em; }
-->

</style>

<!--#include virtual="/philosophy/po/categories.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
<h2>Categories de programari lliure i no lliure</h2>

<p>Vegeu també <a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que
convé evitar</a>.</p>

<!-- GNUN: localize URL /philosophy/category.png -->
<p id="diagram" class="c">
<img src="/philosophy/category.png" alt="[Categories de programari]" />
</p>

      <p>Aquest diagrama original de Chao-Kuei i posteriorment actualitzat per altres
il·lustra les diferents categories de programari. Està disponible en els
formats <a href="/philosophy/category.svg">Scalable Vector Graphic</a> i <a
href="/philosophy/category.fig">XFig</a>, sota els termes i condicions de
les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o posterior i Creative
Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.</p>

<h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3>

        <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per
utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma
gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi
font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta
és una definició simplificada; vegeu també una <a
href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p>

        <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com
GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema
GNU/Linux</a>.</p>

        <p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls
poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser
lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per
informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu
la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p>

        <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses
de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite>
per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc
una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una
còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el
que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p>

        <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que
el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i
condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots
els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment
programari lliure; d'altres, no.</p>

        <p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant «lliure»
com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se
a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En
anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al
preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De
manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu
<cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a
href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió
<cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p>

        <p>El programari lliure és sovint <a href="/software/reliability.html">més
fiable</a> que el que no ho és.</p>

<h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3>

        <p>
        Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per
referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari
lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten
llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes
llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les
dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi
obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p>
        <p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href=
"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>»
perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p>

<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3>

        <p>El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el codi
font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a
href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la
qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser
lliures.</p>

        <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic
sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria
programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per
ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini
públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright,
mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a
tothom per utilitzar-lo lliurement.</p>

        <p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera ambigua,
donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de
franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa,
exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar
«de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes
per expressar altres significats.</p>

        <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països,
qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els
programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en
el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als
vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un
copyright.</p>

<h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3>

        <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de
distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de
continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les
llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions
addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie
limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha
de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves
versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un
programa en propietari.</p>

        <p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL, bloquegen
altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a
href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p> 

        <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que
escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les
llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href=
"/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més
detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p>

        <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft,
haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha
moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o
sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de
programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el
programari amb copyleft utilitza actualment la <a
href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues
llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual
cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi
sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom
utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p>

<h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3>

        <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per
modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís d'afegir-hi
restriccions addicionals.</p>

        <p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o
versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot
compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer
executable com un producte de programari <a href=
"#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p>

        <p>El <a href="http://www.x.org">Sistema X Window</a> il·lustra aquest fet. El
X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien
un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de
distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al
mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes gràfiques
per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu
aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a
href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un
X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien
contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p>

<h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències àmpliament permissives</h3>

        <p>Les llicències àmpliament permissives inclouen la llicència X11 i les <a
href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>.  Aquestes llicències
permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució
d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p>

<h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3>

        <p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública General)</a> és
un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb
copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major
part del programari GNU.</p>

        <p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la llicència
GPL és per tant un error.</p>

<h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3>

        <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema operatiu a
l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte
GNU des de 1984.</p>

        <p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema
GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de
GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el
sistema X Window i TeX.</p>

        <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el
1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001
el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una
fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions
importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href=
"/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU
que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran
èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un estàtic paquet
de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents
paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una
variant del sistema GNU.</p>

        <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual
del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells
tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des
del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p>

<h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3>

        <p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari
GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De
vegades també diem que és un «paquet GNU».</p>

<h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3>

        <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és programari
publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte
GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU
o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho
és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari
Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p>

        <p>La major part del programari GNU té <a href=
"/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això,
tot el programari GNU ha de ser <a
href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p>

        <p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href=
"http://www.fsf.org/about/staff/">plantilla</a> de la <a
href="http://www.fsf.org/">Free Software Foundation</a>, però la major part
del programari GNU prové de molts <a
href="/people/people.html">voluntaris</a>.  (Alguns d'aquest voluntaris
cobren de companyies o universitats, però per nosaltres són voluntaris.)  De
vegades el titular del copyright d'aquest programari és la Free Software
Foundation i de vegades els col·laboradors que el van escriure.</p>

<h3 id="FSF-CopyrightedGNUSoftware">Programari GNU amb copyright de la FSF</h3>

        <p>Els desenvolupadors del paquets GNU poden transferir el copyright a la FSF o
retenir-lo. L'elecció és seva.</p>

        <p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és programari
GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han
retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva responsabilitat.</p>
        <p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes que no són
paquets oficials de GNU.</p>

<h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3>

        <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús,
distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o
conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p>

<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3>

        <p>El programari propietari és una altra designació per al programari no
lliure. Abans subdividíem el programari no lliure en «programari
semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i
«programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem
prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a
sinònim de programari no lliure.</p>

        <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de
programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció
d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta
d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap
excusa per instal·lar un programa privatiu.</p>

        <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als
anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure
d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta
excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i
cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament
lliure.</p>

        <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta
regla. és una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança
que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p>

<h3 id="freeware">Freeware</h3>

        <p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unànimement;
s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució
però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests
paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu
servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p>

<h3 id="shareware">Shareware</h3>

        <p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de còpies,
però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una
llicència d'ús.</p>

        <p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:</p>

        <ul>
        <li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant
no es pot modificar el programa.</li>
        <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar
una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la
pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan
servir igualment, tot i no estar permès).</li>
        </ul>

<h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3>
        <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat per a un
usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió
l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi
font.</p>
        <p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu únic
usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els
drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si
l'usuari distribueix còpies a altres i no els proporciona els quatre drets
sobre aquestes còpies, les còpies no seran programari lliure.</p>

        <p>El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de possibilitat
d'accés. En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i
no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo
inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, aquests casos són
aïllats. La major part dels programes no són tan meravellosos, i no
publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap
contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i
els principis del moviment per al programari lliure.</p>

        <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar
programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de
programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els
principis del moviment per al programari lliure.</p>

<h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3>

        <p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari comercial és aquell
programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu
negoci. La major part del programari comercial és <a
href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial
que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p>

        <p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix sempre
sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies
són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de
suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els
clients diuen: «Ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial.» La
resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial,
però alhora és lliure.»</p>
        <p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important és que el
GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un
detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové
del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p>
        <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari
comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu
dir «privatiu».</p>

<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
<!-- all pages on the GNU web server should have the section about    -->
<!-- verbatim copying.  Please do NOT remove this without talking     -->
<!-- with the webmasters first. -->
<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
<div class="translators-notes">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
 </div>
</div>

<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">

<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:gnu@gnu.org">&lt;gnu@gnu.org&gt;</a>.  També hi ha <a
href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
href="mailto:webmasters@gnu.org">&lt;webmasters@gnu.org&gt;</a>.</p>

<p>
<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
        replace it with the translation of these two:

        We work hard and do our best to provide accurate, good quality
        translations.  However, we are not exempt from imperfection.
        Please send your comments and general suggestions in this regard
        to <a href="mailto:web-translators@gnu.org">

        &lt;web-translators@gnu.org&gt;</a>.</p>

        <p>For information on coordinating and submitting translations of
        our web pages, see <a
        href="/server/standards/README.translations.html">Translations
        README</a>. -->
Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>

<p>Copyright &copy; 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015,
2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p>

<p>Aquesta pàgina es troba sota la <a rel="license"
href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca">Llicència
Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>

<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">

<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a
href="http://www.puigpe.org/">puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div>

<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:

$Date: 2019/02/21 01:56:25 $

<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
savannah-hackers-public@gnu.org	ViewVC Help
Powered by ViewVC 1.1.26