L'altre dia estava en un bar, i un noi em va demanar foc per encendre un cigarret. De cop em vaig adonar que allà hi havia una demanda i diners a embutxacar-se, així que vaig acceptar encendre-li el cigarret a canvi de 10 penics. Però no li vaig donar directament el foc, sinó que li vaig vendre una llicència per encendre el cigarret. La meva llicència no li permetia donar foc a ningú més, al cap i a la fi aquell foc era propietat meva. Ell havia begut i em va prendre per boig, però va acceptar el meu foc (i per tant la llicència que governava el seu ús). Com era d'esperar en qüestió de minuts un amic seu li va demanar foc, i vaig veure escandalitzat com li donava el cigarret a l'amic perquè pirategés el meu foc! Estava furiós. Em vaig començar a obrir pas cap a aquella banda del bar, però, per horror meu, l'amic va començar a encendre cigarrets d'altres persones, aquí, allà, i per tot arreu! En poca estona tota aquella zona estava disfrutant del MEU foc sense haver-me pagat res. Enfurismat, vaig anar de persona en persona prenent-los els cigarrets de les mans, llençant-los a terra, i trepitjant-los.
Sorprenentment el personal de seguretat no va demostrar cap respecte per la meva propietat, mentre m'arrossegaven cap a la porta.
--Ian Clarke