Sol i Neu als Esqueps d'Odèn.

Avui teniem una jornada boníssima per fer una llarga sessió d'escalada però les activitats escolars del petit de la casa m'obligava a poder-la gaudir només a mitges. La seva felicitat està per sobre de qualsevol via., per això, ens em hagut de conformar en una ràpida matinal als Esquerps d'Odèn.

He repetit la Sol i Neu (nom perfectament acord amb el dia), vieta curta, boniqueta i semiequipada amb alguns ponts de roca. Menció especial a la reunió cimera, amb una sabina petita però prou sòlida. Dur Aliens i un variat de cordinos. Roca bona en general i terra en els replans.

Apa! Fins aviat i ... compte a seguir-la correctament que els relleus de la paret són poc marcats.

Bona Confitura als Esquerps d'Odèn.

Matinal ultraràpida als Esquerps d'Odèn abans de tornar a les obligacions paternals tant freqüents en aquestes dates (mínim un o dos cops per temporada, snif snif!!!).

La Bona Confitura és una altra de les vietes fàcils i sense expansions oberta en aquest retall de calcari sota la carretera d'Odèn on, unes petites obres, han deixat ben bruta de terra i pedres soltes tots els replans de la paret, precaució.

Apa! Fins aviat i esperarem una temporada a veure si la pluja ho neteja.

La Picona als Esquerps d'Odèn.

Mica en mica va arribant el temps de les boires i la inversió tèrmica. Per això, m'he decidit en anar a buscar el solet de les cotes altes de la comarca com els Esquerps d'Odèn.

He repetit la Picona o almenys això crec, ja que la ressenya de que disposo és ben pobra i força incerta. El que he fet, és bastant xulo i amb alguna fisura prou decent. Roca bona i flotants al gust.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres del lloc.

Directa Aniol als Esquerps d'Odèn.

Ultra recent obertura d'aquesta fàcil vieta a l'extensa franja dels Esquerps d'Odèn. La Directa Aniol recorre una diagonal ben evident i visible des de la carretera però que un cop dins la boscúria prou s'ha d'afinar la punteria per endevinar el millor camí.

Oberta sense expansions i amb només 3 claus casolans, ofereix una escalada d'autopreotecció amb poc ambient de paret però sobre roca prou bona. L'oberturista només demana tascons i cordinos, tant mateix els friends fins C2 i els Aliens us poden anar d'allò més bé.

Apa! Fins aviat i descens (a la dreta) per les selves mediterrànies tant típiques d'aquestes solanes prepirinenques.

Pot Petit i Ben Contenta als Esquerps d'Odèn.

Comencem el Juny al sol i de ben segur l'acabarem buscant l'ombra, però almenys aquest matí si estava prou bé als Esquerps d'Odèn. El mes d'Abril passat ja vaig anar-hi però no sabia del cert quina via havia fet, avui ja m'ho he mirant amb més atènció i he fet la Pot Petit i la Ben Contenta (l'altre cop va ser La Brama).

Del Pot Petit dir que és ben bonica i amb roca bona. I de la Ben Contenta com que la roca no és tant bona li fa perdre aquest plus de bellesa. En qualsevol cas, són vietes assequibles i que es poden assegurar bé amb friends fins C2, Aliens i alguns cordinos per si de cas. La ressenya queda pendent fins la publicació oficial de les vies pels seus oberturistes.

Apa! Fins aviat i ...em caldrà una bona foto panoràmica per situar-ho tot pregat, jeje!! 

La Brama als Esquerps d'Odèn.

Quin vent més gelat aquest matí a Odèn per repetir (crec) aquesta nova via acabada de sortir del forn: La Brama, i perque feia un bon sol que sinó hagués tornat a casa. Mirant mirant, he vist que a tota aquesta franja l'anomenen Els Esquerps, per tant ,així queda.

De la via dir que he tirar la corda des de la carretera i l'he pujat en 'top rope'. M'ha semblat prou boniqueta, prou sanejada i prou semiequipada. No estic massa segur d'haver fet la via correctament perque la ressenya que duia era una mica esquemàtica, així que tornaré algun altre dia (que no faci tant vent) a treuren l'aigua clara.

Apa! Fins aviat i ...potser us faré esperar fins l'hivern vinent que això és ideal pels dies de inversió tèrmica. 

El Iaio Maño i la Caputxetes a (una paret encara per batejar).

Darrerament la comarca està que bull amb tot un farcit de vies noves en parets conegudes i d'altres encara per coneixer. Avui, el company m'ha invitat a repetir un parell de vietes noves que ha equipat en una d'aquestes parets encara per batejar. Vietes curtes però guapíssimes.

Certament, el grau que proposa l'oberturista se m'escapa completament i realment toca d'escalar molt entre xapes i encara toca escalar més per encadenar (setè grau indiscutible i seccions que poden arribar al 7c). Resta fer-hi alguns retocs, un 'rotpunkt' especialment guerrer i la ressenya. Ja informarem.

Apa! Fins aviat i llàstima del sòcol incial que no permet una accés a peu de via amb comoditat... recomanable rapelar.

Mowgli als Cingles d'Oriola.

En aquesta ventosa jornada hivernal i a l'espera de la llevantada que diuen ha de venir, torno al lloc origen de la meva malastrugança que m'ha acompanyat el darrer mes. He anat als Cingles d'Oriola a trencat el malefici i desitjant que la febrada del petit de la casa sigui l'últim fet advers en una bona temporada.

La Mowgli a estat la meva redempció: una bona via d'escalada fina al L1 i un diedre ben difícil al L2. Jo duia tot l'arsenal de friends (fins el C5) però els més grans no els he fet servir tot i que poden ser força recomanables. Roca bona en general i algun tram on prou fareu honor al nom de la via.

Apa! Fins aviat i res... entre una cosa i l'altra, uns quants dies més tancat a casa, snif snif!!!

Cor de Lleó als Cingles d'Oriola.

La comarca és un refugi de solitud fins i tot quan la tempesta humana que representa el pont de la Puríssima assola les muntanyes colindants. Avui, hem trobat aquesta bonica solitud als Cingles d'Oriola tot repetint la Cor de Lleó.

Vieta curta que segueix una discontinua fisura en el L1 i un diedre llastra en el L2. Amb les sabines llaçades i el parell de pitons existens, jo no he col.locat res però si porteu flotants al gust ho podreu deixar més arregladet. Roca bona però amb alguns blocs (sobretot a dalt) que fan una mica de por.

Apa! Fins aviat tot i que hauré de descansar uns dies per culpa de la costellada que m'he fotut pujant a recuperar la corda enganxada en una arbust...una altra per la col.lecció, jeje!!!

La Marià Garriga a la Paret d'Odèn.

No hi ha res com la tranquilitat de la comarca per disfrutar d'una gran jornada d'escalada. Des de la Cor de Roure que no feia una via tant guerrera com la d'avui (probable primera repetició), i és que de la Paret d'Odèn sempre en surto amb la sensació d'haver fet un viot (com aquesta o aquesta altra).

La Marià Garriga és una via d'escalada combinada ben difícil des del primer fins l'últim metre. Sempre m'havien dit que el lliure acabava on començava l'artificial i aquí, aquest concepte pren la seva màxima forma. Un terreny de joc en que cal saber-se moure... la meva enhorabona més sincera als oberturistes.

Via semiequipada amb un L3 ben treballós. Reunions equipades. Cal dur 6 claus variats, bon joc de tascons, friends fins C3, Aliens i un bon grapat de cintes (recomanable repetir el C3). Roca molt bona en general, molt compacta amb poca pressa de peus. 

Apa! Fins aviat i ...possible descens en dos llargs rapels (R4 a R2 i R2 a terra).

Pal de Paller als Cingles d'Oriola.

Torno anar en aquest tranquil raconet de comarca on sembla que ja ens hem fet amics amb el cabirol que hi viu (tot i que ell sempre marxa saltant). Avui la via més evident de totes, la bonica Pal de Paller.

Rectilínia línia fisurada de dalt a baix (o gairebé). Dos llargs ben xulos que es fan curts. i que convé combinar amb altres vies de la paret (com aquesta que he repetit després). Friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i la ressenya quan tingui temps... de moment queda pendent com totes les del lloc.

Cor de Mare als Cingles d'Oriola.

Setmana santa o el més semblant a una estampida de búfals creuat les pastures. En dies com avui, enyoro els confinaments que tampoc cal que tornin però redéu... Sigui com sigui, m'he anat amagar als Cingles d'Oriola per escapar de tot i de tothom.

He repetit la Cor de Mare amb una part central bonica i interessant, llàstima que sigui tant curteta. Línia fisurada de dalt a baix on els flotants queden molt bé (no sempre on es vol, això sí). Grau en general benèvol.

Semiequipada amb una mica de tot, on cal dur friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però una mica bruta. Pont de roca testimonial marca via a tres o quatre metres de terra.

Apa! Fins aviat i no sé si això és un mal auguri però m'ha donat molt mal rotllo ...glups!!

Parlant en Plata als Cingles d'Oriola

Dies d'aquells que no fa ni deixa fer, així que no valia la pena anar molt lluny de casa i ens hem quedat a la comarca en una petita paret acollidora i tranquila on no hi havia estat mai.

He fet la Parlant en Plata, la més occidental i fàcil de les que hi ha al lloc. Ben interessant i amb una roca ben abrasiva. Es fa curta, sense dubte.

Poc equipada en general, cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona i abrasiva (com he comentat). Aproximació en poc més de 15min.

Apa! Fins aviat i sobretot sobretot ...sigueu super discrets.

Nota (del 05 de Maig de 2022): Repeteixo ben acompanyat aquesta interessant via d'aquest raconet de comarca.

Res afegir del ja comentat. Només queda pendent la ressenya.

Racó de Silencis a la Roca dels Pouets.

Repeteixo dins la soledat més absoluta aquesta via de recent obertura a una roca que sempre m'havia mirat per la seva similitud amb Canalda però que mai m'havia acabat de fer el pes. A falta de nom la batejo com a Roca dels Pouets.

La Racó de Silencis la podem dividir en dues parts. La part inferior: interessant, evident i amb alguna panxa ben atlètica. I la part superior: rebuscada i gens elegant. Destacar la col.locació d'alguns parabolts massa amunt que obliga a deixar-hi un trosset de corda per poder-los xapar. Llàstima.

Dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general. Possible sortida directa en el L3 anant recte per comptes de l'esquerra. Aproximació, descens i reunions del tot còmodes.

Apa! Fins aviat i en general (i excepte el L1) trobo que la via ha estat oberta i deixada estar... m'enteneu el que vull dir, oi?

 

Vies sense nom per una paret sense nom.

Quan un surt escalar sempre és motiu d'alegria i quan hi vas amb bona companyia encara més. Tot i anar concienciat que avui no fariem unes grans vies (la nº1 i nº3), fins hi tot la companya a notat com la mala llet m'anava aflorant a mida que feiem metres en un parell de vies que encara no tenen nom en una pseudo paret que tampoc en té.

Més que mala llet el que m'aflorava era un sentiment de tristesa i pena en vers a l'escalada i el rumb que està prenent aquesta. Mai he estat partidari d'expresar les meves opinions en el blog tot i que de vegades en vaig deixant anar alguna, però crec que aquesta a estat la gota que a fet vessar el got. Només escriuré un comentari que a sorgit durant l'escalada i que pot resumir-ho tot plegat: -Això fa brut!!-.

 

Només hem posat cintes i hem baixat en rapel. La roca variable i trams herbosos. Em fa mandra fins hi tot fer la ressenya així que de moment res de res.

Apa! Fins aviat i estimats oberturistes (i escaladors en general) puc recomanar-vos vies fàcils molt boniques al Solsonès... si voleu, naturalment.

Nota (del 20 de Desembre de 2016): Repeteixo una altra via d'aquesta pseudoparet (la nº 6) i refermar el meu rebuig a aquesta manera de deixar les vies un cop finalitzades. Feta tota en lliure sense complicacions (V+, 6a+ i V+).

Nota (del 31 de Gener de 2017): Repetim una altra via (la nº 4), tota en lliure (IV+, 6a 1pas, IVº), en aquesta hem posat algun tascó.

Nota (del 4 d'Abril de 2017): Tornem a repetim una altra via (la n°5) en lliure i sense problemes (només un pas de 6a a l'inici). Algun tascó o Alien pot ser útil.

Nota (del 4 de Maig de 2017): Un altra (la nº7) en aquesta pseudoparet a tocar de la carretera. Pas d'entrada de 6b i la resta fàcil amb un tram al L3 de V+.

Nota (del 5 de Setembre de 2017): Avui en fem una altra (la nº2) que juntament amb la de l'esquerra (nº1) i la de la dreta(nº3) són les més fàcils i menys agraïdes. Algun tascó i friends pot ser útil.

Nota (del6 de Novembre de 2017): Repetim l'última via oberta (nº8) i, en conjunt val a dir que és la més bonica de tot el repertori però amb alguna assegurança maldestre, compte.. Dur friends fins C2 i Aliens. Màx. V+.

Nova via. Pessics de Vida a la Paret d'Odèn.

Últimament he estat molt liat (suposo que ja ho heu notat amb l'activitat del blog) però entre alls, cebes i ossos l'agenda estava bastant farcida. I dic ossos perque aquesta nova via de la Paret d'Odèn m'ha costa molt acabar-la: deu atacs per ser exactes, gairebé tots de mitja jornada però al final m'he n'he fet un bon fart.

Pessics de Vida és una curteta via d'artificial amb alguna esquitxada de lliure. L'he deixat poc equipada però de tant en tant hi ha algun parabolt. En alguns punts la roca és tant compacta que per no fer Ae's he picat ganxos (L3 i L4) (sorry!!! no en sé més). Justament el L4 el vaig tenir que obrir sense martell (santa memòria) i per això hi ha algun parabolt de regal i algun picat de més.

De material en cal bastant: 20 pitons variats (10 de curts i 10 de normals), tascons complert, friends (fins C4), Aliens, joc de ganxos molt variat (dos talons o dos de punta fins), dos ploms (col.locats), cordinos, i moltes cintes. Els pitons són principalment pel L1. Abandó complicat per lo desplomat del sector.

Dir que tots els llargs tenen el seu passet picant i precari: ja sigui per penjar-se de ganxos impossibles, pitonant la llastra expanding de l'inici del L3 o tibant en lliure les grans llastres penjades al buit del final de via. Però per mi, destaca per damunt de tot, la col.locació a cegues d'aquest tascó al límit de la meva envergadura, uf! uf! (almenys ara ja teniu una pista de quin a de ser).

Apa! Fins aviat i per cert, l'aventura no acaba al cim ...ja ho veureu.

Nota (del 30 d'Octubre de 2015): Avui hem volgut fer la primera integral a aquesta difícil via que vaig obrir el passat més de Juliol. La sorpresa ens l'hem trobat quan hem vist això.

Així que no sé si l'últim llarg es pot fer, molt de compte en qualsevol cas. Nosaltres només hem fet el L1 i llestos, que prou ens ha costat.

15 anys de... L'Abisme dels Ocells a la Paret d'Odèn.

La part occidental de la Paret d'Odèn ja us l'he presentat en alguna altra ocasió i si mai heu anat des de Coll de Jou cap a Cambrils segur que us heu quedat bocabadats mirant aquesta perspectiva.

L'Abisme dels Ocells és una via audaç, atrevida, aèria, espectacular, una petita joia de l'escalada combinada de la comarca. Els seus autors van encertar fins i tot amb el nom, el més escaïent de tots els possibles: L'Abisme dels Ocells... on aquests no gosen ni volar.

En aquest ambient de buit, la retirada és molt complicada i, tant el primer com el segon de cordada estàn obligats a escalar, sort que resta bastant assegurada encara que haguem d'equipar nombrosos passos.

Apa! Fins aviat i... el descens serà la cirereta del pastís.

La Llastra a la Paret d'Odèn.

Feia un munt de dies que buscàvem el dia per poder-la fer i em sabia una mica de greu no anar a escalar quelcom més interesant... què ingenu que sóc de vegades.

La idea era repetir, reforçar i netejar el tram que ja estava obert per poder passar en lliure i obrir la part superior... i quin tros de via en ha quedat! Molt bona tot sigui dit. En lliure exigent, protegit per no fer-se mal i força net per escalar de veritat.

Tots els llargs tenen el seu paset (menys el quart). El L2 és el de més feina i l'últim és molt molt bo i el més difícil. Roca molt bona amb algun que altre bloc sospitós i alguna que altra herba (cal alguna tempesta per netejar la terreta). Tascons, friends, aliens i alguna baga per abandonar que el descens es pot fer rapelant per la mateixa via o rapelant pel torrent de l'esquerra. Vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i... a topeee!!!

Nova via. Viodramina a la Paret d'Odèn.

Ja hem acabat un projecte que teniem començat des del Des-06, al sector oriental de la Paret d'Odèn.

Aquesta via m'ha portat moltíssima feina i per això he trigat tants anys en acabar-la (i molta mandra també). Primer de tot vaig tenir que fer un camí entremig de l'espès bosc mediterrani per arribar amb certa comoditat en tot aquest sector de paret (de una hora llarga que hi havia abans, ara triguarem uns 30min). I després la via.

VIODRAMINA

140m  MD+/A1

4claus (opcionals recomanables), tascons, bagues per sabines i cordinos per ponts de roca.

M'hee trobat amb dos problemes: on hi ha vegetació és molt espesa i les plaques són extremadament llises, així que..... m'ha costat de trobar el terme mig. Aventura garantida. I per últim, dir-vos que porteu un raspallet per treure la terra de nombrosos forats.

Apa! fins aviat i foc a l'obaga.

Gavina a la Paret d'Odèn.

La part occidental de la paret d'Odèn és un inexpugnable escut taronja, deplomat i llis. És una paret maca. Una talaïa meravellosa sobre la comarca on només unes poques vies s'atreveixen a superar-la.

La Gavina és una d'aquestes poques vies. Una via curta, dura, entretinguda, díficil, vertical, evident, poc equipada, de les que infravalores, d'aquelles que deixen un bon regust de boca quan arribes a dalt i sobretot sobretot oberta amb molta destresa (a la ressenya original només demanen 4 claus, dos friends i tascons, impresionant!!!!).

En aquesta via me n'he baixat tres vegades (jun-96, set-98, abr-03). La via en que me n'he baixat més cops. He patit, l'he sofert, l'he suat i ens hi hem estat un munt d'hores però  PER FI!!! m'he tret l'espina de tants i tants anys. Avui, l'únic que volia era fer-la, no m'importava si no la disfrutava, ni m'importava si no podia apurar cap pas en lliure (L1) com així ha estat, només volia sortir per dalt.

La ressenya original l'he trobada molt molt apretada de grau i material, així que l'he retocat una mica. Tot i així, avui he fet una bona cura d'humilitat.

Per acabar, vull felicitat els obridors per aquesta petita joia.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.