El primer dia i després de dinar, ens hem acostat a l'Estret de Mijares a fer l'ultraclàssica Pericondrio Tragal. Molt bonica, vertical i espectacular. L1 molt molt gastat i la resta molt menys. Anar amb molt de compte amb el munt de vies que l'envolten i la creuen.
L'endemà i veient que això dels cantos gastats no és lo nostre hem fet una via bastant nova a la Pared de Arriba (començant des del contrafort inferior). El Rio que nos lleva és una bonica via, bastant llarga i amb poc compromís. Menció especial a l'últim llarg, xulíssim però excesivament equipat. Serà clàssica.
I avui, abans de tornar cap a casa, hem passat el matí a la Paret del Tubo fent la via Parados al Sol (que crec que trepitja sense contemplacions una via antiga que segons la guia es diu Fisura Sudoeste i aquí o deixo). Una altra via dels darrers anys per no patir gens i combinable amb les vies esportives veïnes. També serà clàssica.
Totes aquestes vies estan ben equipades, sobretot les dues darreres, antic queda aquell famós refrany de "Montanejos, donde las chapas están lejos".
Apa! Fins aviat i compte que l'essència no es perd mai.