"Quinto-tapa" casolà

Amb una base de torradeta i remenat d'espàrrecs, pernil i formatge.

Cosa improvitzada peò que ve de gust mentres esperes el sopar.

Espaguetti a la carbonara

Ingredients:
      espaguetti
      fulla de llaure
      sal
      oli
      ceba
      bacon
      crema de llet
      julivert
      formatge ratllat
Preparació:
Posem aigua amb sal i una fulla de llaure en una olla i quan arrenca el bull i afegim els espaguetti. Els deixem coure fins que estiguin al punt.
Mentrestant en una paella amb una mica d'oli saltegem el bacon tallat a trossets i quan estar "rosset" hi sofregim ceba trinxada. Quan la ceba també està "rosseta" i aboquem la crema de llet i remenen deixant que espessi una mica. Hi afegim el julivert picat ben fi.
Quan els espaguetti estan al punt, escorrem l'aigua i els afegim a la paella remenant per barrejar-los amb la salsa i en el moment de servir i posem el formatge ratllat per sobre.

Cuquets de pa de motllo farcits de pollastre

Aquesta és una recepta de la revista "Sabor" de Caprabo i la podeu trobar clicant aquí
És una bona idea per un "dia de nebots"

Ingredients per a 4 persones:
20 llesques de pa de motlle blanc
2 cebes
8ous
500 g de pit de pollastre
120g de blat de moro dolç
120 g de pernil serrà
400 g de maionesa
2 ó 4 tomàquets cherry
olives negres i verdes
oli d’oliva
Sal i pebre

Elaboració:
1. Posa les llesques de pa durant 15 minuts al congelador. un cop passat aquest temps, treu-les i, amb l’ajuda d’un motlle rodó, fes una circumferència a cada una de les llesques. Col·loca el pa a una paella i torra’l per les dues bandes. Reserva’l.

2. Pela les cebes, talla-les ben fines i fes-les coure a la paella a foc lent durant 20 minuts o fins
que estiguin ben caramel·litzades. Remena perquè no s’enganxin a la paella.

3. Posa els ous en un cassó amb aigua freda salada i, quan arrenqui el bull, fes-los coure durant 8 minuts. Refresca’ls, pela’ls i reserva’ls.

4. Salpebra el pit de pollastre i fes-lo coure a la paella amb poc oli i a foc molt suau. deixa’l refredar i pica’l molt fi amb l’ajuda d’un ganivet esmolat. Reserva’l.

5. Escorre el blat de moro dolç i reserva’l.

6. Ratlla els dos ous durs i posa’ls en un bol. Afegeix-hi el pit de pollastre picat, el blat de moro, la ceba caramel·litzada i el pernil serrà, desgreixat i picat. Remena perquè es barregin bé tots els ingredients. Finalment, afegeix-hi la maionesa i reserva-ho a la nevera durant 20 minuts.

7. Renta els tomàquets, talla’ls per la meitat i reserva’ls.

8. Suca amb una mica del farciment cada un dels discs de pa (deixa dos sense farciment), posa un dels discs a sobre de la taula i ves col·locant els altres a sobre (cada cuquet ha de tenir nou discs). deixa sempre el farciment mirant cap amunt. Acaba la torre amb la llesca que no té farciment.
A continuació, estira la torre i dóna-li l’aspecte de cuquet amb l’ajuda de les olives i els tomàquets cherry.

 Consell :
Amb un motlle petit poden sortir tres o quatre circumferències per cada llesca de pa i, per tant, es poden fer més cuquets.

Fideus a la cassola

Ingredients :
       Carn magra de porc
       Calamar
       Ceba
       Tomàquet
       Pèsols
       Pebrot vermell
       250 gms Fideus "perla" o foradats
       1 l. "fumet" de peix
       sal
       oli

Preparació :
En una cassola, amb una mica d'oli, posem a coure la carn magra tallada a trossets i quan estigui rostideta i afegim el calamar, també  a trossets.
Després anem afegint els pèsols i el pebrot vermell  i , quan ja estan sogregits, la ceba trinxada i el tomàquet ratllat.
Afegim els "fideus foradats" i remenem per que "agafin gust".
Hi aboquem el "fumet" de peix calent, salem i deixem coure, controlant la intensitat del foc fins que estan al punt

Xampis

Omplim uns xampinyons fets a la planxa amb salsa bolonyesa preparada anteriorment (ceba, carn picada i tomàquet ) i per sobre hi posem formatge ratllat. es pot gratinar o no, al gust.

Caneló de salmó

A que tenen bona pinta ?

Estàven molt bons, ... però són caríssims ! Sí,sí ... Molt cars. Per no dir una altra cosa. Els he comprats fets aquest matí a Girona, en una botiga de menjars preparats.

Quan vaig a Girona, sovint hi passo pel davant i m'aturo a mirar l'aparador perquè sempre hi tenen alguna cosa que fa goig. Avui abans d'anar cap el cotxe, hi he entrat i tota decidida he demanat dos canelons de salmó. No he preguntat el preu perquè en cap moment m' ha passat pel cap que tingués un preu desmesurat. També he demanat una ració d'amanides d'arròs.

A l'hora de pagar he entés que el dependent em deia 7'59€ i he buscat en el moneder fins trobar la quantitat justa. El dependent m'ha dit: " falten 10€ : Són 17'59" "17'59 !" he repetit automàticament mentres li donava un billet.

Suposo que m'ha fet vergonya dir-li que em semblava massa car i que ja se'ls podia quedar. Després he pensat que la vergonya l'hauria de sentir altres per vendre canelons a 6'50€ la unitat, per molt que siguin de salmó fumat i que siguin molt bons.

He pagat, he marxat ... i trigaré temps a tornar-hi.

La meva opinió és que el preu és desmesurat, tant dels canelons com de l'arròs. Tinc en compte el preu de la materia prima i el cost de l'elaboració i que els hi de quedar un benefici ... però ... s'han passat !

Trinxat de la Cerdanya versió improvitzada

                                   
Fa dies que em ve de gust menjar "Trinxat de la Cerdanya" i no trobo l'ocasió.
Quan tinc col, no tinc temps o ganes de cuinar i quan tinc temps i ganes, no tinc col.
Aixó últim és el que va passar ahir al vespre. Aquest cop vaig tirar pel dret i vaig improvitzar aquesta versió que, sense ser-ho del tot, s"hi acosta.

1. Vaig bullir patata, mongeta tendra i una mica de brocoli i ho vaig pasar tot junt pel passapuré.
2. En una paella, amb una mica d'oli vaig escalfar botifarra negra, a trossets ,fins que es va desfer.
3. Vaig afegir el puré de patata i verdures remenant tot plegat per barrejar-ho.
4. Finalment vaig emplatar fent servir un motlle de cercle per donar-li un toc més festiu.

La veritat és que ja m'anava bé aquesta versió perquè em venia de gust verdura una mica "asaborida" però no molt "enriquida".
La inspiració per decidir-me a fer el plat em va venir al tornar de fer un vol per la fira de productes gastronòmics del Mercart del Ram de Vic.

Escudella barrejada

Aquests dies ha tornat el fred i també torna a venir de gust un plat ben calentó. Aquest vespre per sopar hem improvitzat aquesta escudella barrejada amb el caldo que quedava a la nevera, unes verduretes i un parell d'ingredients més.
Hem posat el caldo al foc i quan ha començat a bullir li hem afegit unes fulles d'espinacs, pastanaga, porro i patata. Tot tallat a trossets petits. També afegim un bon grapat de fideus foradats i arròs. Mentres va bullint he esmicolat una mica de pollastre de la carn d'olla i ho afegim junt amb uns trosssets de botifarra negra. Quan l'arròs i la pasta han estat al punt, l'escudella ha estat llesta

Pastís de patata i carn

Aquest és un dels plats que té èxit en qualsevol àpat familiar amb els meus nebots. És senzill de fer i es pot preparar amb amb antel·lació. 

Si som molta colla el preparo en una safata gran de forn però si disposo de motlles suficients prefereixo fer-ho en porcions individuals perquè la presentació és més acurada i resulta més fàcil de servir.

Utilitzo els motlles d'aro col.locant-los sobre un tros de paper d'alumini per poder-los traslladar de la safata de gratinar al plat amb facilitat. També es podria resoldre amb una espàtula gran, però aquesta és una solució que em va bé.

Cal preparar un bon puré de patates, suau i consistent alhora. Bullim les patates i les passem pel passapurés afegint-hi mantega i llet al gust. Disposarem una primera capa de puré.

 També caldrà preparar el farcit de carn. Posem la carn picada (mitat de porc i mitat de vedella) amb una mica d'oli a la paella i quan està una mica rostideta afegim ceba trinxada. Anem remenant i quan està cuit tot plegat afegim el tomàquet ratllat, una miqueta de sucre, una mica d'orenga i salem. Quan el tomàquet queda freigit ja ho tenim a punt.
Disposarem una segona capa de carn amb tomàquet

 Cobrirem amb una tercera capa de puré de patata i pintarem amb rovell d'ou. Acabarem amb una capa de formatge ratllat i gratinarem al forn.

Canelons d'espinacs

Ahir al matí vam anar a Girona. El camí, preciós, amb neu pels racons a l'alçada d'Espinelves. La ciutat, animada i la passejada, tranquil.la.

A l'hora de dinar tornàvem a estar un altre cop a casa. I amb el dinar a punt ! 

Aquestes vacances de Nadal vaig fer canelons d'espinacs per un dels àpats que vam tenir convidats. Intencionadament en vaig fer més del compte i els que vaig fer "de més" els vaig distribuir en safates de una o dos racions. Tot preparat per a que només faltés gratinar. I  voilà, a taula !

Ingredients:

       Pasta per canelons

       Espinacs 

       Ous

       Ceba

       Tonyina en llauna

       Mantega

       Salsa beixamel

       Formatge ratllat

Preparació:

Coure els espinacs frescos al vapor.

Bullir per separat els ous i la pasta, ja que tenen temps de cocció diferents. 

Sofregir la ceba trinxada petiteta.

Picar amb el ganivet de trinxar els espinacs, els ous durs i la tonyina. Prefereixo fer-ho amb el ganivet perquè amb la picadora elèctrica queda una pasta massa fina i m'agrada, en aquest cas, distingir els diferents ingredients.

Afegir tot plegat al sofregit de ceba i remenar. Ja tenim el farcit preparat.

Un cop bullida la pasta, refredar amb aigua freda i escampar sobre paper de cuina, per absorbir l'excés d'aigua, repartir el farcit per sobre les plaques de pasta i enrotllar. Anar col.locant en la safata de forn , prèviament untada de mantega. Si es col.loquen amb la part en que se sobreposa un extrem amb l'altra del caneló cap amunt, a l'hora de servir serà més fàcil.

Cobrir amb salsa beixamel i per damunt el formatge ratllat. Gratinar al forn. 

Fideus a la caçola

Ingredients:

Sípia "de costa" o "negra", com diuen a la peixateria

Costella de porc

All

Ceba

Pebrot verd

Pèsols

Tomàquet

Fideus foradats

Fumet de peix

Preparació:

Comencem per netejar la sípia. La peixatera prèviament ja l'ha netejat una mica treien la tinta però reservant la "salsa marró". Un cop a casa cal acabar de netejar amb cura i tallar a trossets. Posar a la caçola amb una mica d'oli.. 

Mentrestant en una altra caçoleta rostim la costella amb una mica d'oli aromatitzat prèviament amb un all que retirarem un cop ros.  

Quan la sípia comença a canviar de color i a coure's hi afegim ceba trinxada ben petita. Després anem afegint pebrot verd, pèsols i tomàquet rallat per fer el sofregit. Hi incorporem la costella i els fideus i remenem bé per barrejar-ho tot. Afegim el fumet de peix calent i portem a ebullició fins que els fideus quedin cuits al punt que desitgem. En l'últim moment salem una mica. Ja ho tenim a punt

Amanida de tomàquet amb salmó i formatge

Aquesta és una amanida fàcil d' improvitzar i que resulta molt bona. Només  ens cal tenir a la nevera salmó fumat, tomàquet i formatge fresc. Un cop disposats els ingredients en el plat hi posem per sobre una mica d'orenga i ho amanim amb una vinagreta de mostassa. 

Amanida de formatge de cabra

Aquesta amanida amb tant bona pinta és la que preparen en la meva pizzeria preferida de Sant Julià de Vilatorta. És el restaurant La Pizza.

Quiche de carbassó i xampinyons

Avui la Neus ha preparat aquesta quiche de carbassó i xampinyons.

Tot i que és la primera vegada que la prepara li ha sortit molt bona.

Diu que la propera vegada la deixarà una mica més al forn.

L´ha feta amb un motlle de silicona. L'Albert opina que potser això és la causa que li hagi quedat una mica "humida". Ell proposa fer-la en un motlle metàl.lic o bé utilitzant paper de cuina pel forn .

De moment aquesta ens l'hem menjada molt a gust.

Em queda pendent demanar-li la recepta que ha utilitzat

pasta de croquetes

A la nevera teníem un parell de galtes de porc rostides que van sobrar del dinar i , com que no ens venia de gust repetir menú , vaig decidir convertir-les en croquetes.

Primer vaig preparar una beixamel espessa i vaig afeixir-hi la carn de les galtes trinxada amb les verdures del rostit ( ceba, pastanaga, poma, ... ) i vaig anar remenant mentres la pasta anava fent-se més espessa. El punt és quan la pasta es desenganxa de la paella al remenar amb la cullera.

Es deixa refredar la pasta i s'embolica amb film transparent formant un "xurro" o botifarra i es guarda a la nevera unes hores. Es talla a porcions i s'arrebossen amb ou i farina. Potser farina blanca o "farina de galeta" (pa ratllat)

Van sortir bones. El mérit va quedar repartit per jo vaig fer la pasta i el meu fill va enacrregar-se d'arrebossar-les.

Truita de bacallà

Una altra prova amb el bacallà esqueixat. No ho havia provat mai però és resultona.

Primer hem passat el bacallà per la paella i desprès l'hem afegit al parell d'ous batuts i tot junt a la paella. Cop de calor en un primer moment però després foc suau perquè es faci per dins. Bona, bona,

Amanida de bacallà esqueixat

Abans d'anar a Lisboa ja m'agradava el bacallà. Els portuguesos en fan un dels ingredients més recorreguts en els seus menús i el preparen de moltes formes diferents. Aquest cap de setmana recordant una de les últimes escapades hem preparat aquesta amanida senzilla però que ve de gust.

Puré de verdures

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.

Fideus de la Trini

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.

Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.

Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.

Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.

Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com

totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la

Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò

de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

Amanida de patates i tunyina de "El Clau".

De tornada i sense foto.

De tornada perquè fa molts i molts dies que no penjava res al blog. Aquests últims dos mesos, la feina ha estat molta més de la que esperava i m'ha atrapat més del que volia, però és el que tocava. Ara és el moment de recargar piles i tornar a recuperar els meus hàbits i a escollir en que m'ocupo. Tinc moltes fotos acumulades, perquè en aquest temps si que he seguit disfrutant, en alguns moments, de la cuina i el bon menjar.

Estem de vacances i avui hem fet un parèntesi entre escapada i escapada perquè teniem un compromís aquesta tarda. Per no entreternir-nos a la cuina hem anat a dinar a "El Clau". Al migdia fan un menú bàsic molt correcte a 10'95€ i un altre més elaborat a 19'95€, a més d'oferir els plats de la carta.

Del menú bàsic, he escollit l'amanida de patates amb tunyina. I a més de bona i fresqueta, m'ha sorprés per la presentació. Estava feta amb dauets de patata, tunyina i trossets d'ou dur. olives negres i verdes, pebrot vermell escalivat i pebrot verd trinxat petitó. Tot amanit i format en un cilindre amb un motlle, en el centre del plat. I al voltant làmines de tomàquet amanit amb una pintada d'olivada. Fantàstic !

De segon, una altra sorpresa: hamburguesa de mar i muntanya. Una hamburguesa grouxuda de carn de badella, condimentada i amb gambetes, feta a la planxa i servida amb un fons de salsa de peixi dos quarts de patata al forn. Ben fet i molt bó!

De postres, un tall de pastís de formatge amb gerds. Pà amb llesquetes, vi negre i aigua(en ampolla de vidre). Per acabar un tallat en tassa de pedra (com a mi m'agrada). Ho reconec, és una de les meves manies : no m'agrada el vi en plàstic ni el cafè en vidre.

Tot plegat un menú molt digne en un ambient tranquil, fresquet i agradable.

Un detall simple però encantador: com a decoració tenen un gerro molt alt de forma cònica. Avui estava ple de paper celofan transparent, pomes vermelles i aigua. Suggerent i encantador.