Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ocasions especials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ocasions especials. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’abril del 2013

Pizza de divendres



Per fi divendres !   Innagurem el "finde"
Avui hem decidir optar per una "recepta" estupenda per un dia com avui: passejada tranquil.la fins a Can Vilada, comprar dues pizzes, i posar un momentet al forn a l"arribar a casa.
Decididament recomanable.


dimarts, 23 d’abril del 2013

Passejada de Sant Jordi

 Pel carrer Argenters de Vic: Ca la Teresona,
 el forn de pa de L'Espiga
 la botiga de queviures de Can Vilanova
i pel carrer Manlleu trobem galetes independentistes.

diumenge, 17 de març del 2013

Calçotada a Cal Jan

 
 Quan arribem a casa el Joan i la Victòria, el Joan ja ha avançat molta feina.
Ha classificat els calçots per tamanys. Això facilita controlar la cocció.
Seguint les seves instruccions preparem els calçots.
Tallem la part de les arrels i la part més verda de les fulles
Anem enfilant els calçots en el filferro que ja tenim preparat

Les tires resulten tan llargues com l'amplada de la graella 
Per fer el foc el Joan ha escollit fusta verda de parra i l'ha tallat a trossets petits.
 És un artista preparant el foc perquè faci brasa
i ha arribat l'hora de posar els calçots al foc !
 La Victòria ha preparat una salsa de calçots boníssima. La recepta és un secret molt ben guardat.
Els calçots han quedat "estupendus"i molt ben cuits
 
mmm ... què bons !!
 A l'hora de fer la carn a la brasa comença a ploure i hem de recòrrer al plan B
La carn es va fent amb la brasa que el Joan cuida i controla.

I la taula ja està a punt per començar la tercera part del dinar  
les escarxofes a la brasa
carn de bé i botifarres
per acompanyar : una mica de salsa dels calçots i allioli molt suau
mongetes seques cuinades amb una mica cansalada

i per postres crema cremada
i taronges, amb trossets de caramel de mel i ametlla, amanides amb una mica de licor.
 acabem el dinar amb un tallat que el Joan atent a tots els detalls presenta amb la llet muntada
Només ens queda dir "moltes gràcies"   i ho fem "en suport xocolata"

Tomàquets farcits


recepta de la Victòria
Ingredients:
tomàquets cherry de pera
bacallà esqueixat i dessalat
ceba tendra
pebrot verd
olives negres sense pinyol



Preparació:
Tallar la punta dels tomàquets i buidar l'interior amb l'ajuda d'una cullereta.
Reomplir amb una barreja de trossets de ceba tendre, pebrot verd, olives negres i bacallà. Tot amanit amb oli d'oliva verge

Queda molt decoratiu presentar en forma de ram , punxant cada tomàquet en un palet de "brochette" i adornant amb unes fulles ben netes.

Musclos farcits


Més receptes de la Victòria !

Primer coem els musclos al vapor amb una fulla de llorer. Un cop cuits els colem i reservem el brou. 

Després piquem els musclos i guardem unes quantes petxines. 

Amb l'aigua dels musclos i la farina fem una beixamel, fins que quedi espessa. Li afegim els musclos picats i els deixem refredar en un plat. 

Un cop fred omplim les closques amb la beixamel i ho passem per pa ratllat, ou batut, de nou en pa ratllat i ho fregim. 

"Bombons salats"


Una altra recepta de la Victòria.
Amb un motlle de silicona per fer bombons, folrar el fons amb pernil serrà, omplir de formatge tendre i acabar de tapar. Treure del motlle i disposar en paperets per facilitar agafar-los.

Pastes salades


Avui hem tornat a casa el Joan i la Victòria per fer calçotada.
Només arribar ja trobem a la cuina unes temptacions que ens esperen prepardes per l'hora de l'aperitiu.


La Victòria ens explica que les va preparar la nit abans, les va deixar a la nevera i a quest matí les ha enfornat. Les ha fet amb pasta de full i amb diferents formes i ingredients. Ens explica com fer-les:

- disc "bikini" : col.locar sobre una tira de pasta de full una mica de mantega, pernil dolç i          formatge. Cargolar i desar al congelador una estona. Quan les volguem enfornar, tallar a rodanxetes. Podem posar-hi per sobre un  polsim de sesàm i ...  al forn una estoneta.

- disc sobrassada  : col.locar sobre una tira de pasta sobrassada i formatge. Cargolar i desar al congelador una estona. Quan les volguem enfornar, tallar a rodanxetes. Podem posar-hi per sobre un     polsim de llavors de rosella i .... al forn una estoneta.

- disc de frankfurt : col.locar sobre una tira de pasta de full una làmina de formatge i una salsitxa de frankfurt. Cargolar i desar al congelador una estona. Quan les volguem enfornar, tallar a rodanxetes. Podem posar-hi per sobre un  polsim de sesàm i ...  al forn una estoneta.            

- tiretes d'olives : tallar trossets rectangulars de pasta de full i a sobre posar trossets d'oliva i  formatge ratllat. Coure al forn una estoneta.

. quadradets d'ametlla: tallar quadradets de pasta de full,  pintar amb ou i posar a sobre trossets d'ametlla
       
. quadradets "especials": tallar quadradets de pasta. Posar a sobre d'un quadradet una mica de formatge gorgonzola, tapar amb un altre quadradet de pasta i col.locar a sobre tossets d'orellana i trossets d'ametlla

. mini pizzetes : amb un talla-pastes retallar cercles de pasta de full, posar-hi salsa de  tomàquet, trossets de pernil o tunyina i formatge ratllat per sobre.

dilluns, 28 de gener del 2013

Pastís de patata i carn


Aquest és un dels plats que té èxit en qualsevol àpat familiar amb els meus nebots. És senzill de fer i es pot preparar amb amb antel·lació. 
Si som molta colla el preparo en una safata gran de forn però si disposo de motlles suficients prefereixo fer-ho en porcions individuals perquè la presentació és més acurada i resulta més fàcil de servir.
Utilitzo els motlles d'aro col.locant-los sobre un tros de paper d'alumini per poder-los traslladar de la safata de gratinar al plat amb facilitat. També es podria resoldre amb una espàtula gran, però aquesta és una solució que em va bé.
Cal preparar un bon puré de patates, suau i consistent alhora. Bullim les patates i les passem pel passapurés afegint-hi mantega i llet al gust. Disposarem una primera capa de puré.


 També caldrà preparar el farcit de carn. Posem la carn picada (mitat de porc i mitat de vedella) amb una mica d'oli a la paella i quan està una mica rostideta afegim ceba trinxada. Anem remenant i quan està cuit tot plegat afegim el tomàquet ratllat, una miqueta de sucre, una mica d'orenga i salem. Quan el tomàquet queda freigit ja ho tenim a punt.
Disposarem una segona capa de carn amb tomàquet
 Cobrirem amb una tercera capa de puré de patata i pintarem amb rovell d'ou. Acabarem amb una capa de formatge ratllat i gratinarem al forn.



diumenge, 27 de gener del 2013

Canelons d'espinacs



Ahir al matí vam anar a Girona. El camí, preciós, amb neu pels racons a l'alçada d'Espinelves. La ciutat, animada i la passejada, tranquil.la.
A l'hora de dinar tornàvem a estar un altre cop a casa. I amb el dinar a punt ! 
Aquestes vacances de Nadal vaig fer canelons d'espinacs per un dels àpats que vam tenir convidats. Intencionadament en vaig fer més del compte i els que vaig fer "de més" els vaig distribuir en safates de una o dos racions. Tot preparat per a que només faltés gratinar. I  voilà, a taula !
Ingredients:
       Pasta per canelons
       Espinacs 
       Ous
       Ceba
       Tonyina en llauna
       Mantega
       Salsa beixamel
       Formatge ratllat

Preparació:
Coure els espinacs frescos al vapor.
Bullir per separat els ous i la pasta, ja que tenen temps de cocció diferents. 
Sofregir la ceba trinxada petiteta.
Picar amb el ganivet de trinxar els espinacs, els ous durs i la tonyina. Prefereixo fer-ho amb el ganivet perquè amb la picadora elèctrica queda una pasta massa fina i m'agrada, en aquest cas, distingir els diferents ingredients.
Afegir tot plegat al sofregit de ceba i remenar. Ja tenim el farcit preparat.
Un cop bullida la pasta, refredar amb aigua freda i escampar sobre paper de cuina, per absorbir l'excés d'aigua, repartir el farcit per sobre les plaques de pasta i enrotllar. Anar col.locant en la safata de forn , prèviament untada de mantega. Si es col.loquen amb la part en que se sobreposa un extrem amb l'altra del caneló cap amunt, a l'hora de servir serà més fàcil.
Cobrir amb salsa beixamel i per damunt el formatge ratllat. Gratinar al forn. 



dimarts, 15 de gener del 2013

Cava Huguet Gran Reserva Brut Nature

 Un bon cava amb una bona relació qualitat preu.
La seva etiqueta inclou data de degollament i nº d'ampolla del total de producció.
 El seu preu és d'uns 12€


dimarts, 27 de desembre del 2011

Elaboració canelons

Aquest any, per Sant Esteve, he tornat a fer canelons. Com mana la tradició. Em feia una mica de mandra però un cop començada la feina aviat em vaig animar i el resultat va compensar l'esforç.
Per fer el farcit , el dia abans, vaig rostir les carns (pollastre, badella i porc) amb una mica d'oli, un parell d'alls, una fulla de llaurer i un raig de vi. Després, un cop picades les carns junt amb ou dur per amorosir la pasta, les vaig afegir a un sofregit de ceba picada molt fineta i una mica de bexamel espesa per lligar-ho tot.
Recordo que la meva mare utilitzava un drap de fil per estendre les places de pasta un cop bullides. Jo les estenc sobre paper absorbent de cuina. La funcionalitat és la mateixa però no cal rentar i planxar.
Un cop cargolats els canelons cal anar-los col.locant a la safata pel forn, previament untada amb una mica de mantega. Si es posen de manera que el doblec quedi a la part de dalt es mantenen sencers a l'hora de servir.
Per sobre bexamel i formatge ratllat i al forn a gratinar.

dilluns, 12 d’abril del 2010

diumenge, 13 de setembre del 2009

Fideus de la Trini

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.
Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.
Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.
Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.
Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com
totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la
Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò
de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

diumenge, 17 de maig del 2009

El dolç de la diada d'internet

Avui es celebra el dia internacional d'internet i a més de 23 països s'han organitzat més de 500 activitats amb aquest motiu. Ho expliquen molt bé a l'espai del Citilab. Hi ha pastisseries que s'han afegit a aquesta iniciativa i proposen celebrar-ho, com en les ocasions especials, amb un dolç representatiu: l' "arroba dolça".  Ho expliquen amb detall a la web de la diada.

dilluns, 4 de maig del 2009

Madrid 2-Barça 6


El dissabte vam anar a veure el partit de fútbol a casa la meva germana Marta. 
El Robert ja feia dies que havia avisat de que pagaria el partit i havia convidat al Josep a compartir l'estona de patiment davant la tele. Però de patiment, res! Va ser un partidàs que fis i tot vam disfrutar les queno sóm gaire "futboleres". La Marta es declara fan del Gerard Piqué. 
Per celebrar el magnífic resultat de 2-6 una "banda" de pasta de full amb crema anglesa i fruita fresca de la Pastisseria Robles (una de les meves preferides) i un brindis amb cava Nadal

dilluns, 27 d’abril del 2009

En emisió a TV3 i a la web del programa

El passat dimarts 14 d'abril de 2009, en el programa de la tarda "El club" a TV3 i dins d'una secció setmanal que anomenen "Psicopatologia digital", vam sortir per la tele, el meu bloc i jo.
A partir de finals d'abril està penjat a la web del programa, on es pot visualitzar amb més qualitat d'imatge http://www.tv3.cat/videos/1190419/Fer-un-blog-de-cuina

Ja ho havia explicat en el seu moment, quan van venir a gravar-me, però d'això fa tant de temps que ja casi no hi pensàvem. Aquesta secció del programa està subvencionada o patrocinada per la Generalitat i té la intenció de promoure l'ús de les noves tecnologies entre la població a partir dels 40 anys. Es veu que han detectat un cert pànic als teclats, ratolins i aparells amb tecnologia actualitzada, per part d'una majoria d'aquestes persones i, sobretot, per utilitzar les noves tecnologies de forma quotidiana, en els hàbits i costums del dia a dia.
Aquest era l'objectiu del missatge: "fer un blog és fàcil i atractiu, està a l'abast de tothom i es aplicable fins i tot als fets i temes  més senzills i domèstics". Me'n sento satisfeta del resultat. La productora que es va encarregar d'enregistrar les imatges i produir el mini-reportatge va fer un bon treball de plantejament i sintesi. També m'agraden els detalls i la selecció d'imatges i punts de vista. Aconsegueixen transmetre molta informació en molt poc temps. Ofereix un contrast atractiu entre la tecnologia i el factor humà.
No he penjat el vídeo abans perque esperava que ho fessin a la web del programa i posar el link però ja han passat 15 dies i encara no està actualitzada (ara ja si). De totes maneres és molt interessant conèixer altres històries semblants però amb molt més mèrit. Us en senyalo una a tall d'exemple que a mi m'agrada especialment.
Ha estat una bona experiència.

diumenge, 19 d’abril del 2009

El meu pinyol

El divendres passat va ser el meu aniversari. 

Aquest cop he fet 50 anys i em feia molta il.lusió celebrar-ho amb els qui comparteixo, des de fa molts anys, moltes estones i vivències. Amb la família, es clar, des de sempre. Amb els amics, amb uns des de fa més de 30 anys i amb els altres més de 20. Amb el Josep des de ja en fa més de 9. En un món en que cada cop tot va més ràpid, les coses es consumeixen, caduquen, canvien més depressa ... els afectes que perduren i es mantenen en el temps, evolucionant al ritme de la vida, són un tresor a cuidar. I l'amor, com el del Josep, una perla a seguir cultivant.

A la festa en faltaven tres que per motius diversos no van poder estar presencialment a la festa però aviat els veure. I també en faltaven quatre d'importants que ja fa temps que no puc abraçar però que sempre m'acompanyen: l'avi Joan i la iaia Lola, el Vicenç, el meu pare que va morir als 47 anys (l'any 1979) i el Miquel, que va ser el meu marit i pare del meu fill i va morir als 37 anys (l'any 1986). Sobretot d'aquests dos últims he aprés que complir anys és una sort que no estar a l'abast de tothom i que cal disfrutar de la vida cada dia com si fos l'últim.  

El divendres al vespre vaig disfrutar d'un munt d'abraçades i petons de tots els que tinc més aprop. Això és el millor aliment per rebre energia. Els que vam compartir la festa, m'han ajudat a afrontar les situacions més significatives que s'han anat presentant al llarg d'aquests 50 anys. Amb ells he compartit aventures de tot tipus, he aprés el que sé, he rigut, he plorat, he agafat empenta, he descobert sensacions i emocions, he conegut llocs, indrets i persones, ... i sobretot m'he sentit acompanyada i estimada.

Jo també me'ls estimo molt. Formen part de mi i encara que amb alguns no ens veiem de forma quotidiana, i tant com jo voldria, molt sovint els tinc presents. Quan ens retrobem seguim estant "on line" com sempre. No ens cal conèixer els detalls del dia a dia o de tot el que fem per que les nostres converses toquin fibra sensible. Constitueixen el que el Josep anomena "el meu nucli dur" i el Jordi va precisar amb llenguatge significatiu d'escola com "el pinyol". Sí, el meu pinyol. On s'hi poden trobar l'esencia de tots els meus sentits i sentiments. Espero i desitjo continuar compartint amb ells molts més anys de vida.  Un petó a tots amb molt de gust!


dimarts, 14 d’abril del 2009

Concurs d'aparadors a Vic

A Can Vilada no volen ser menys i també s'apunten al concurs d'aparadors de Vic que organitzen amb ocasió del Mercat del Ram. Un motiu més per passejar i badar per Vic

Primavera al forn



Un cop més, al forn de L'Espiga de Vic ha preparat un aparador especial  amb motiu de les festes de Pasqua. I un cop més, molt maco !