'QUANTA GUERRA', a TV3

Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa

la seva aspiració de llibertat. D'aquesta
llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona—
que només mena a un canvi de presó.
Quanta, quanta guerra. Mercè Rodoreda

Tornen els capítols de Quanta guerra, un programa produït per TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia. Memorial Democràtic. Un treball ben documentat, informatiu, d'edició curada. Escric aquest apunt amb l'emoció, encara, de veure el programa on el periodista i presentador Eloi Vila acompanya la periodista Raquel Sans a reconstruir la trajectòria de la seva àvia Carme Segarra Gili, que com totes les infermeres del front han estat silenciades. La protagonista, a més, va poder explicar la seva història a una altra neta, que en va enregistrar el testimoni.  M'impressiona un cop més que els que van viure la guerra haguessin tallat la cadena de transmissió natural del que van viure. Els nets, la segona generació, no en sabem els detalls perquè els nostres avis van amagar als nostres pares el patiment de la guerra (que també van viure d'infants). El protagonista de cada capítol acaba sent el descobriment de les vivències familiars d'un personatge alhora que ens connecta amb els nostres records, amb el poc que ens han explicat a casa i amb el que intuïm. Quanta guerra té una gran audiència que seguim els episodis amb reverència, silenciosament. És un  programa de servei públic que ha trigat massa perquè la majoria d'espectadors ja no podem contrastar el que s'hi diu amb qui en va viure l'horror. 

Quanta Guerra. Temporades 1 i 2

EXPOSICIÓ 'CONNECTEM. 40 ANYS DE TV3 I CATALUNYA RÀDIO'

Exposició oberta fins al 25 d'agost

Maqueta de la sèrie documental 'Tor'

¿Què ha representat muntar i mantenir la qualitat d'una televisió i una ràdio en la llengua del país? Amb l'experiència com a expectadora d'aquests quaranta anys (en l'actualitat, només dels Telenotícies i Polònia a TV3 i dels informatius a Catalunya Ràdio), l'hora de recorregut per l'exposició Connectem. 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio,  al Disseny Hub Barcelona, no dona peu a gaire bons auguris. Veurem més farciment que gall en un recorregut poc atractiu, de vídeos situats en estructures que s'aguanten amb sacs de sorra [sic]. Relats fragmentats de la història de TV3 i Catalunya Ràdio en quatre espais: la informació a "Connectem l'actualitat", la ficció a "Connectem històries", l'entreteniment a "Connectem somriures" i el servei i la participació a "Connectem amb tu". Programes i protagonistes, amb absències sonades, com Joaquim M. Puyal. Migrada de representació pel que fa al present —s'hi exposa la maqueta que es va fer servir a la sèrie documental 'Tor'— i nul·la en l'imaginari comunitari de futur.

«LAIETANA 43. EL CAU DE LA BÈSTIA», A 3CAT

Per accedir al documental de 3cat, cliqueu la imatge

El documental "Laietana, 43. El cau de la Bèstia" ha pogut identificar una quarantena d'agents de la policia autors de les pallisses i vexacions, responsables de la primera "Brigada Político-Social, a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona entre els anys 40 i els 80, tot i que el documental recull testimonis encara més recents. S'hi reprodueix el circuit dels detinguts fins arribar a les habitacions reservades a la tortura. A més d'acarnissar-se amb els polítics s'hi maltractava habitualment el petit delinqüent.

Blanca Serra Puig va ser perseguida pel règim franquista per la seva activitat política independentista. Recorda com dins de la prefectura regnava "un odi i una ràbia tremenda a la catalanitat". Pels que compartien les seves idees en aquella època, l'"edifici tòxic" de Via Laietana simbolitzava la repressió sistemàtica del catalanisme: "La primera vegada a la Via Laietana vaig demanar 'vull un advocat' —em sembla que ho vaig dir en català— i de la bufetada vaig anar a parar a una altra banda", explica.  

Miguel Núñez, dirigent del PSUC, recorda: "Quan em vaig desmaiar, em van despenjar. Tenia el braç mort i l'espatlla dislocada. Antonio Creix va cridar al  forense. Em va auscultar i vaig sentir que deia: "Té una arrítmia forta però el podeu tornar a penjar".

I testimonis i més testimonis. Amb un clam unànime: l'edifici representa l'odi a la catalanitat, emana desgràcies. S'ha de reconvertir.

SÈRIE 'ÈXIT', L'AMORALITAT COM A NORMA

Direcció:  Øystein Karlsen. Noruega, 2019-2023

Sèrie noruega (tancada en 3 temporades) basada en un setanta per cent en les declaracions de testimonis reals. Ressegueix amb detallisme l'ascens i caiguda de quatre homes de negocis, multimilionaris egòlatres, submergits en una espiral de violència, sexe, prostitució i drogues. La seva diversió és l'ostentació de poder, mostrar residències insultantment luxoses, viatges amb jet privat,  festes salvatges on provoquen situacions humiliants i fets luctuosos com una orella tallada a una prostituta. Tots quatre s'arrosseguen fins a l'infern de diferent manera.

Repartiment: Simon J. Berger, Pål Sverre Hagen, Tobias Santelmann, Jon Øigarden i Agnes Kittelsen.

Premi a la millor sèrie de la secció Panorama Internacional al Festival Sèries Mania del 2019.

Filmin. 8/10

EL NAIXEMENT DE 3CAT

Rosa Romà, presidenta de la CCMA i els directors de TV3
i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda

Catalunya Ràdio i TV3 estan a punt de perdre les seves identitats històriques, després de 40 anys, que celebren enguany. ¿Algú ha sentit a dir que aviat Catalunya Ràdio es dirà 3Cat? ¿I que TV3 canvia de nom? Sí, també es dirà 3Cat. Remet a marrameus, la cosa. Aquest dimecres, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha anunciat la fusió en una sola marca. També portarà el nom 3Cat la nova plataforma de retransmissió de continguts en línia que s’estrenarà a la tardor i, així totes les finestres de distribució que s'obrin d'ara endavant. El logo fa plorar, amb una be que fa de tres, quatre diagonals expandides que deuen representar Catalunya, tipus fonògraf la Voz de su amo.

La presentació de la nova marca no augurava que el projecte sigui res de bo. Responien a la pregunta de manual: ¿Com es pot marversar una marca? El canvi es va comunicar sense energia, de funeral. La periodista Mònica Planas Callol explica la impressió decebedora de la presentació i també la inoportunitat temporal de la notícia, a l'article El naixement tristoi de 3Cat, a la secció Crítica TV, del Diari Ara (6-7-2023).

'TERRA BAIXA (EL LLOP)', A TV3

Estrena a TV3. Emissió 25-XII-2022

El muntatge Terra baixa (El llop), dirigit per Àngel Llàcer, ha acabat la gira per una trentena de teatres de Catalunya i al Festival Temporada Alta de Girona. Se'n va poder veure el càsting i els assajos al programa 'El llop' i ara s'ha estrenat a TV3. 

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

"El que no li perdona el temps, a Terra baixa, és el perfil d'alguns dels seus personatges i les seves actituds davant el drama rural de Guimerà." [...] Ni el Manelic seria avui tan bon jan com és, ni la Marta aguantaria el que aguanta amb el casament de conveniència, ni l'amo Sebastià se les veuria tan fresques per dominar la hisenda i la seva gent com un terratinent de fa dos segles."

Intèrprets: Alexandra Olmo (Marta), Àlecs Guixà (Manelic), Pep Carpena (Sebastià), Jordi Ferragut (Tomàs), Blanca Lasobras (Nuri), Daniel Masalles (Mossèn), Alba Segarra (Nanda), Marc Andreu (Josep), Roser Martínez (Antònia), Toni Aguilar (Xeixa) i Tuni Salvadó (Pepa). 

"Tots els intèrprets espeteguen el text clàssic amb una netedat absolutament envejable que molts professionals haurien de tenir en compte. [...]  Amb un estol de matisos dialectals —cadascú el seu— que és un dels atractius afegits d'aquesta singular versió, tenint en compte que la Marta, la principal protagonista junt amb el Manelic, s'expressa en un afinat occidental en contrast amb els diferents subdialectes orientals dels altres o el subdialecte occidental ebrenc que també s'hi escolta."

"I hi ha el simbòlic "He mort el llop", esclar. I hi ha, a la llunyania, les sirenes d'un patruller de policia. Tot això amb un muntatge musical que ha coordinat Manu Guix i que reuneix des de la recent Rigoberta Bandini a l'incombustible Albert Pla passant per la tradicional La cançó del lladre amb que en Xeixa obre el foc."
ANDREU SOTORRA, fragments de la crítica

FESTIVAL GREC 2020. INAUGURACIÓ

Avui, dimarts, a les 22 h, s'inaugura la 44a edició del Festival Grec, a càrrec de la companyia Baró d'Evel i convidats, amb l'espectacle multidisciplinar A tocar!
A l'Amfiteatre Grec només hi haurà ocupades un terç de les 2.000 localitats, però es retransmetrà en directe per BETEVÉ.
No serà una inauguració memorable, com la d'altres Grec, però serà inoblidable per l'excepcionalitat marcada pel daltabaix sanitari de la pandèmia de Covid-19 i pels poetes supervivents de les arts escèniques del circ, precisament avui que s'ha fet pública la fallida del Cirque du Soleil, després de tres mesos d'inactivitat.
El Grec 2020 es desenvoluparà durant tot un any i s’ha dividit en tres àmbits:
GREC FESTIVAL. 48 espectacles que ocuparan principalment la corona escènica de Montjuïc, amb un apartat musical molt important.
DE GREC A GREC. 24 propostes de companyies independents que han vist interrompuda la seva feina. S'anirà desenvolupant al llarg d'un any fins a l'estiu del 2021, en sales privades.
GREC EN OBERT. 36 propostes a través de la xarxa.

Recomano la lectura del programa de mà de l'espectacle inaugural d'aquest Grec. Un deliciós text que ens convida a «retrobar la força de l'espectacle, a intentar submergir-nos en les profunditats de l'ésser humà per fer front al repte més important al qual ens hàgim enfrontat: recuperar les essències i la importància de tot el que es viu».
No hi podem faltar.

SÈRIE TV 'HALT AND CATCH FIRE'

Creació: Christopher Cantwell i Christopher C. Rogers

La sèrie atrapa per com els personatges es plantegen, el 1983,  possibilitats d'accedir a la informació, a la comunicació i a l'oci que avui són d'ús habitual per al comú de la població. L'acció es desplega en el transcurs de 30 anys, des la dècada del 1980 durant la revolució de l'ordinador personal i durant el creixement del World Wide Web a principis dels anys 90 del segle XX. Els proveïdors i portals d'accés a internet al voltant d'un ambiciós visionari emprenedor, un enginyer informàtic i  una jove programadora prodigi.  Els conflictes de parella, la conciliació familiar i les diferents visions en la gestió empresarial enfrontades als gegants corporatius de l'època són presents a la trama. Quatre temporades de deu capítols. 9/10

SÈRIE 'L'ÚLTIM GRAN ROBATORI'

L'últim gran robatori. Dir: Paul Whittington. Regne Unit, 2019

L'últim gran robatori [Hatton Garden], minisèrie (4 capítols), sobre com es va perpetrar l'assalt al dipòsit de seguretat de Hatton Garden, a Londres, el 2015, considerat el robatori més gran de la història d'Anglaterra. Els lladres van ser una banda d'homes d'edat avançada, professionals de la delinqüència per als quals havia de ser el darrer gran robatori de la seva vida. Van robar joies per valor de catorze milions de lliures. Van ser condemnats entre sis i set anys de presó. Fins avui només s'ha recuperat una quarta part del botí. La meva puntuació: 8/10

Disponible a Filmin en V.O.S.C.

Repartiment: Timothy Spall, Kenneth Cranham, 

Brian F. O'Byrne, Alex Norton, David Hayman, 

Ian Puleston-Davies, Geoff Bell.

SÈRIE TELEVISIVA 'CHARITÉ EN GUERRA'

Charité en guerra. Direcció: Dorothee Schön, Anno Saul.
Alemanya, 2019

Berlín, 1943. L'hospital berlinès Charité, considerat el centre hospitalari més important d'Europa, ha d'afrontar el seu dia a dia en condicions extremes, amb el món en guerra i Alemanya sotmesa a l'estricte control del règim nazi. La jove doctora Anni Waldhausen i el seu marit Artur, també metge especialitzat en pediatria, esperen el naixement del seu primer fill. Tots dos són l'exemple de parella ària: joves, obedients al règim i amb bona salut. Però quan la seva filla, Karin, neix amb un edema cerebral, decidiran ocultar al món la malaltia de la nena. Basat en personatges reals. Vibrant. 9/10

Disponible a Filmin en V.O.S.C.

SÈRIE TELEVISIVA 'BLINDED'

Blinded. Direcció:  Jens Jonsson i Johan Lundin. Suècia, 2019

La sèrie televisiva sueca Blinded (2019) és una adaptació de la novel·la homònima [Fartblinda] de la periodista i escriptora Anna Carolina Neurath. S'inspira en un cas real sobre una periodista financera (interpretada per Julia Ragnarsson) que navega entre l'amor i el rigor professional quan descobreix que el seu amant (interpretat per Matias Varela) està involucrat en un greu escàndol financer. Publica un article sobre la corrupció bancària que accelera l'enfonsament del poderòs banc d'inversions objecte de l'escàndol. Ficció escandinava que aborda el tema del preu de la veritat amb argumentació austera, però eficaç. Filmin. 8/10

 

Novembre 2022. 2a temporada. El tema a investigar per la periodista econòmica (en el qual també hi ha involucrat l'amant) és la venda il·legal de dades dels clients d'una sala de joc virtual a uns prestamistes.  A mesura que se'ls acaba el crèdit els n'ofereixen més. La investigació s'inicia a partir del suïcidi d'un adolescent enganxat al joc, amb deutes que ha de fer front la seva mare que ha hipotecat la casa. Hi ha també els estira i arronsa dels editors del diari per publicar el que la periodista va descobrint, però sense proves. 

Fimin. 8/10

SÈRIE TV 'MATCH'

Gol? A punt de ser gol, segur! Sèrie 'Match', 2018

Filmin acaba d'estrenar Match, una sèrie televisiva noruega, creada per Martin Lund el 2018. Una proposta singular que, per ara, consta de dues temporades de deu episodis cadascuna. És una comèdia romàntica, però té un afegit que la fa diferent de tota la resta: les peripècies del dia a dia de l'Stian, un jove de vint-i-tants anys en constant crisi sentimental, són retransmeses en directe per dos comentaristes futbolístics. Els té enganxats sempre seguit i tot el que fa el xicot és objecte de descripció des de l'èpica esportiva, ja sigui quan fa exercici o la vida sexual en la intimitat. El fil conductor del relat és la relació tipus estira-i-arronsa amb la Mia i altres parelles potencials. Les situacions quotidianes explicades amb èmfasi desorbitat pels comentaristes voyeurs ens fan riure a cor què vols perquè contrasten amb el posat de tòtil del protagonista.

MINISÈRIE 'THE ACCIDENT'

Guió: Jack Torne. Fotografia: Asley Rowe
Direcció:Sandra Goldbacher. Regne Unit, 2019

S'acaba d'estrenar The accident, una minisèrie britànica que posa al descobert la responsabilitat social, empresarial i personal en cadena en un accident en un poblet gal·lès. Moren 8 adolescents i un adult en l'ensorrament d'una fàbrica en construcció que havia de salvar l'economia dels habitants de la zona. Les víctimes són el guardià i els joves que hi havien entrat a fer gatzara, animats per l'única adolescent que en surt viva. En un complicat judici s'intentarà aclarir qui és el culpable d'una tragèdia que a poc a poc es propaga més enllà del dolor de les famílies. Un guió mil·limètric, delicat en els detalls foscos de la societat britànica, protagonitzat per dues grans actrius, la versemblança de les quals commou: Sarah Lancashire (Polli) i Sidse Babett (Harriet). 9/10

SÈRIE 'EL MUNDO EN LLAMAS'

World on fFre. Dir: Adam Smith i Peter Browker

En l'escenari de caos i terror del començament de la II Guerra Mundial, la sèrie World on Fire /El mundo en Llamas (Movistar), ens endinsa en diverses històries personals i mostra com van sobreviure a les conseqüències del conflicte. A través de persones anònimes, recrea diversos episodis bèl·lics: l'assetjament de Varsòvia, la batalla de Dunkerque i la caiguda de París. Protagonisme coral per a personatges procedents de la gran Bretanya, Polònia, França, Alemanys i Estats Units. La sèrie inclou localitzacions molt diverses com ara Praga, Manchester, Londres, París o Berlín. Un guió precís i ben construït i una factura visual impecable per aquesta producció de la BBC que s'acaba d'estrenar. La primera temporada consta de set capítols. S'està enregistrant la segona temporada.

'BRASSIC', SÈRIE D'HUMOR CORROSIU

Brassic. Guió: Daniel Brocklehurst, Alex Ganley
Direcció: Daniel O'Hara, Jon Wright, Saul Metzstein
Regne Unit, 2019

 

Comèdia britànica d'humor negre de sis capítols sobre les vides de Vinnie (Joseph Gilgan), un home amb transtorn bipolar, i el seu amic inseparable, Dylan (Damien Molony), que han crescut a Lancashire (nord de Manchester), un entorn rural avorrit, on ronden personatges que sobreviuen trastocats per l'absència d'oportunitats. Els dos protagonistes són buscavides que formen part d'una colla que, per evadir-se de la realitat es droguen, conreen marihuana, fan de lladres i estafen amb un sistemes rocambolescos, que sempre fallen. La comicitat en la resolució de les situacions absurdes es veu tintada de drama amb el suïcidi latent, que no es consuma mai, precisament, per inoperància. Quan la parella de Dylan vol marxar del poble buscant una vida millor per a ella i el seu fill, el xicot ha d'enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida. Personatges molt ben definits, connectats amb un guió d'orfebreria. Com el personatge Vinnie, l'actor Joseph Gilgan pateix la mateixa malaltia mental i ha col·laborat en el guió.  Brassic s'acaba d'estrenar i ja esperem més històries d'aquesta entranyable colla.
 

PS

Segona temporada de deu capítols, cadascun dels quals protagonitzat per un o dos membres de la colla. Humor negre decantat aquesta vegada cap a l'escatalogia. La malaltia de Vinnie gairebé ja no s'hi tracta. 9/10

Disponible a Filmin.

MINISÈRIE 'THE VIRTUES'

Stephen Graham, a The Virtues, de Shane Meadows

Shane Meadows, creador de This is England, ens ha tornat a seduir amb el seu estil inimitable a The Virtues, un potent drama basat en fets reals que aborda el tema de la memòria reprimida, la venjança apocalíptica i l'esperança de redempció. Refà la història d'un home irlandès de mitjana edat que passa per un moment difícil quan el fill marxa del país amb la seva mare. En quedar-se sol fa un gir a la seva vida intentant tancar ferides de la infància marcada per la mort dels pares i la separació de germà i germana en orfenats. Hi ha, no obstant, en aquesta mirada enrere, un assumpte íntim que ha de resoldre. Protagonitzada per Stephen Graham, Helen Behan i Niamh Algar. S'acaba d’estrenar a Filmin, en una minisèrie de 4 capítols.

SÈRIE 'INSIDE Nº 9', DE LA BBC

Reece Shearsmith i Steve Pemberton, a Inside nº 9

Hem vist les quatre temporades de la sèrie britànica d'humor negre Inside nº 9 i ja estem esperant el cinquè lliurament. Mai se sap de què anirà el capítol que han creat Reece Shearsmith i Steve Pemberton. En són els actors protagonistes de cada episodi, però tota la resta és impredecible, ja siguin els intèrprets, l'argument, el format, el to, l'espai, etc. Tots els capítols tenen en comú que es desenvolupen en un espai que s'identifica amb el número 9 i amb la picada d'ullet d'una llebre d'adorn (en el darrer capítol de la quarta temporada concedeix 3 desitjos).

Els guions mil·limetrats comencen sempre en escenaris identificables on les accions transcorren en el temps real dels trenta minuts de durada del capítol, amb registre de comèdia i on té cabuda el terror psicològic, el drama, l'enjòlit amb girs macbethians que ens agafen sempre per sorpresa. Brillant. 10/10

El capítol 'Sardines'  justifica la recomanació 

de veure la sèrie sencera. Transcorre íntegrament 

en un armari. Vegeu-ne el tràiler:

El realitzador català Guillem Morales va dirigir 

la tercera temporada i ha dirigit també 

la cinquena que s'estrenarà enguany.

QUIM HEREU, UN GENI CONTEMPORANI

Espai Quim Hereu. La Fortalesa de Sant Julià de Ramis

Des que el poeta Josep Besalú em va descobrir Quim Hereu (Girona, 1963), un geni contemporani de la pintura,  tinc a mà uns enllaços que són font de gaudi i de coneixement. Hereu és l’actual màxim representant del corrent artístic anomenat Estrambotisme, un corrent que beu de les fonts del Surrealisme. En difereix perquè la base creativa és la imaginació passada pel filtre estricte del raonament, de tal manera que qualsevol element compositiu i tota tergiversació de la realitat té un sentit ja sigui simbòlic o deductiu.
Hereu  és l'autor de les tres pintures a l'oli de més grans dimensions de Catalunya. Obres monumentals que com el David de Miquel Àngel m'emocionen per la proporcionalitat, l'equilibri entre elements, l'harmoniosa complexitat del conjunt. Formen part de Espai Quim Hereu al DOr Museum de La Fortalesa de Sant Julià de Ramis, a la sala de la Trilogia, situada a l'interior de la muntanya dels Sants Metges.

© Quim Hereu. El Temps. 
Cliqueu la imatge per copsar-ne més detalls

Trilogia estrambòtica

 

Per saber-ne més, cliqueu la imatge

Vegeu Reportatge 'Quim Hereu i l'Estrambotisme', TV1

REUSENQUES DE LLETRES, IMPRESCINDIBLES 2018

Enhorabona, Reusenques de Lletres!

Ningú no és imprescindible, no sé si cal recordar-ho, però tant és el nom que adopti un reconeixement que valora la feina ben feta. Així és com Canal Reus TV amb el suport de Vermut Miró ha convocat per cinquè any la ciutadania a presentar candidatures de persones i entitats que durant l'any hagin tingut un paper rellevant en diversos sectors de la societat local i comarcal.

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres ha estat seleccionat com a un dels deu Imprescindibles de l'Any. Allò que fa set  anys era un projecte ha esdevingut realitat: "Crear una plataforma estable d’activitats que permeti fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat." No m'estendré a fer un detall de les activitats, us remeto al blog, i a les xarxes socials Facebook i a Twitter, amb la recomanació que ho feu amb temps, perquè la feinada és ingent. És ingent en quantitat i també en qualitat, sense abaixar el llistó, hagi estat quin hagi estat l'auditori al qual s'hagi adreçat cada esdeveniment.


Quan vaig saber la nominació d'Imprescindibles 2018 per a Reusenques de Lletres, no vaig pensar en tot el que podem argumentar documentalment: cinc llibres editats, un altre a punt de sortir, un concurs d'àmbit nacional, presentacions, col·loquis, lectures, contacontes, una ruta inspirada en el llibre 14 vermuts altres activitats literàries a Reus i a diversos municipis de la comarca. Vaig pensar, sobretot, en les persones que ho han fet possible. En primer lloc, l'escriptora i filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo, que van idear i van impulsar el projecte fa set anys i el coordinen des d'aleshores a tots els vents.  En són les ànimes i van davant estirant-nos, o darrere empenyent-nos, cercant espais on difondre les realitzacions i estant atentes en tot.

La bibliotecària Victòria Rodrigo i la filòloga Fina Masdéu,
ambdues escriptores i coordinadores de Reusenques de Lletres

La Victòria i la Fina creuen en el seu projecte i per compartir-lo han desenvolupat una gran capacitat d'activar sinergies.  M'hi fan sentir còmoda, però a banda de fornir la part que em correspon de matèria primera —un text—, gairebé no participo en activitats presencials. A vegades hi he estat només per a la foto de grup (com a la presentació del volum 14 vermuts, on vaig participar amb un haiku!) M'agrada molt la idea —que va verbalitzar la Victòria— que els projectes del col·lectiu funcionen com un tren que fa parades i hi puja (o s'hi apunta) qui vol viatjar, qui té ganes i possibilitats d'embarcar-s'hi i ajudar el col·lectiu a anar a algun lloc.

Victòria Rodrigo, Fina Masdéu i Núria Naval
a la proclamació dels Imprescindibles

Per això, avui que estem satisfetes pel reconeixement, agraïdes a qui ha presentat la nostra candidatura i a la comissió que ens ha votat, felicito totes les reusenques que escriuen amb qui hem iniciat i/o continuat el recorregut fins ara. Felicito, perquè també és per a elles el reconeixement,  les persones que han col·laborat, o han participat més o menys activament  en els projectes. Des de l'artista Fina Veciana que en va fer el logo i la imatge de marca, la portada dels dos primers llibres fins a la fotògrafa Cori Pedrola, autora de la composició de la portada del llibre de relats Veus que encara no és al carrer. Felicito les prologuistes i les presentadores dels llibres, el Servei de Biblioteques que va acollir com a seu el projecte Bibliorelats, a tots els il·lustradors dels contes per a infants aplegats a Contes de Vilaencanteri i els amics d'ANS Educació per promoure la ruta del vermut a partir de les nostres narracions. Felicito també Silva Editorial i, molt especialment Arola Editors, per la continuïtat, i els llibreters i els responsables dels espais on hem fet les presentacions, per la confiança.

Felicitem-nos.
Per la feina feta i per la que volem continuar fent.

Per saber-ne més:

Crònica visual d'una gran nit, blog «Reusenques de Lletres»

EXPOSICIÓ 'DAME PANK Y DIME TONTO', DE KIKOL GRAU

Invasión total, de Kikol Grau, 200?

El Centre de la Imatge de La Virreina prorroga la mostra antològica dels treballs creatius del realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona 1971).  Des de mitjan dels noranta, Grau ha  desenvolupat a TV Clot,  BTV i després en tot tipus de formats i suports, un imaginari pertorbador i irreverent en els seus dibuixos —«els micos bojos que destrueixen la terra»—, tot un univers iconogràfic que compon una radiografia de la història televisiva, política i musical des dels anys vuitanta fins avui, amb un èmfasi particular en el panorama audiovisual alternatiu i independent de Barcelona.

...més de vint anys signant peces de qualsevol format, des de vídeos musicals fins a llargs documentals, requereixen que vencem la unidimensionalitat del seu paper com a esvalotador audiovisual.
ANDRÉS HISPANO