VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

CASTANYERES: FLAIRE DE TARDOR!

© Nines de Drap. Castanyera Lili. Mida: 48 cm
Reproducció per encàrrec.

Cada any, amb l'arribada de les castanyeres ja flairem la gran festa popular de tardor. En aparadors de botigues i en moltes cases apareixen les nines Castanyeres fetes per l'artesana reusenca Isabel Marsal, al seu taller de Nines de Drap. Pel que sé s'ha convertit en un regal intergeneracional que no té caducitat. Cada nina Castanyera de la Isabel és única, n'elabora de diverses mides, amb complements que les singularitzen. També ha creat els ninos Mario Castanyer i Pere Carboner i el gat Marrameu (el que segons la cançó "torra castanyes i li peten als morros.") Tots ens porten l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i freds de la tardor. Enguany no ha fet vent ni fred, encara, però agraïm aquesta tendra companyia.

Al costat de la nina Castanyera preparem les paperines i anunciem castanyes torrades i moniatos (i panellets i moscatell).  Plaers de tardor! 

LA VEREMA AL REBOST

Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA

Hi ha hagut bona collita, enguany. Amb els excedents de raïm de les parres del jardí de llicorella omplim de conserves el rebost per aquest hivern que es presenta complex i imprecís.

RAÏM EN CONSERVA
1 kg de raïm, 100 grams de sucre, suc de llimona. Hem triat els grans més grossos i els hem pelat. Els hem col·locat ben atapeïts als pots. Hi hem afegit una cullerada sopera de sucre i unes gotes de llimona. Els hem deixat reposar dues hores o més, fins que han fet suc. Els hem posat al bany maria uns vint minuts. N'han sortit tres pots com el de la foto.

TORRETES, DE TORRELLES DE LLOBREGAT

No podeu equivocar-vos;
l'olor us hi porta de dret.
Les tan famoses TORRETES,
les fan a cal FORNERET!

Hem encetat una capsa de galetes 'Torretes' de Torrelles de Llobregat i ens hem entretingut a llegir l'auca que inclou la capsa (Vegeu-la al final d'aquest apunt). Ah, l'auca!, crec que és una estratègia de distracció per tal que ens mengem les galetes assaborint-les a poc a poc, altrament, serien vistes i no vistes. Les 'Torretes' són galetes d'altíssima qualitat, cent per cent naturals, creades pels germans Farners Casas i  Miquel Casas, el forner del Forneret. La forma de la galeta és la reproducció d'una torre com les que porta l'escut del municipi. N'elaboren de diversos gustos i se'n poden trobar sempre, tret de les que porten xocolata, a l'estiu.
Un cop tingueu la vostra capsa, davant de la pastisseria —a la primera planta de ca la Cinta— hi podeu admirar la nodrida col·lecció de màquines de cinema Nic i màquines de retratar, propietat del pastisser Miquel Casas. Agraireu que us passi per davant la història de la fotografia i en reconeixereu les peces que han estat de la família i vostres en diverses èpoques i, entre una cosa i una altra, posposareu obrir la capsa de torretes i així us durarà una mica més el delit de tastar-les. Tot és cultura. 

Les galetes torretes del Forneret fan festa.
Les hem maridades amb cava Portell
de la Cooperativa de Sarral.

Cliqueu la imatge de l'auca per saber-ne més.

LA PERERA DESPISTADA

Perera al jardí de llicorella, Duesaigües © Paüls

Les darreres pluges —fins ahir benaurades!— d'aquesta tardor han fet que les plantes es despistin després de no haver rebut una gota aprofitable en anys. Ara al costat dels olivers a punt de collita i els bolets d'oliu, les plantes de primavera presenten una florida espectacular a deshora. Les parres i la perera tenen encara totes les fulles verdes. Segurament aquestes peres erculines són rebrots que s'assecaran i cauran com les fulles un moment o altre. Són un testimoni viu de l'efecte del canvi climàtic. La foto del ramell de peres és d'avui mateix, a dos dies de Tots Sants, mentre una gota freda mata persones i malmet propietats al Païs Valencià.

PS. Les peres no s'han fet gaire més grans. Han caigut a principis de desembre.

Fins on ens arriba la vista, suren

ombres enigmàtiques i expectants,

l’altra cara de les tórtores dels ponts

quan van i venen entre avellaners.

 

* * *

NINES CASTANYERES A REUS

Ninos Pere Carboner. Nines de Drap, d'Isabel Marsal
Cliqueu la imatge per veure tota la col·lecció

 

En començar la tardor, en aparadors de botigues i en escoles de Reus apareixen unes nines artesanes que ens la recorden amb múltiples detalls. Són les nines castanyeres que surten del taller artesà de la reusenca Isabel Marsal. 

Nina castanyera
Nines de Drap, d'Isabel Marsal

Enguany la Isabel ha continuat ampliant-ne la família, amb el disseny de nines de diferents mides, amb models que es poden desvestir per afavorir-ne la conservació. Com a novetats presenta el nino Mario Castanyer, el nino Pere Carboner i el gat Marameu. I, pensant en espais grans, la Isabel ens farà per encàrrec la Castanyera Lili, amb totes les decoracions populars pròpies de tardor que ens es aportin escalfor: sac de castanyes, estora d'arpillera amb brodat, manteleta, cistella, fogonets, paella, espàtula, carbasses, bolets...

Ja en sento el perfum. Marrameu, a la vora del foc. 

Per saber-ne més:

* Nines de drap 

* Nines en llista d'espera
 * Música i silenci per dissenyar nines 
* Nines amb certificat d'adopció    * Passejant nines i tallers*'La castanyera', nina de drap 2021
* Nines d'hivern * Traguem les castanyes del foc!** Nina castanyera, l'artesania no s'improvisa

FAVES OFEGADES

Recepta de Montse G., de Duesaigües.

Per a dues persones:

300 g de faves tendres desgranades

6 talls de botifarra negra
100 g de cansalada tallada a daus
2 cebes tendres
3 alls tendres

un raget d'anís

menta o farcellet d'herbes (menta, farigola, romaní, llorer...)
sal

A la cassola rostim una mica la cansalada i la botifarra (que reservarem). Hi afegim les faves, la ceba i l'all tendre i el farcellet d'herbes i ho cobrim just d'aigua. Tapem l'olla i de tant en tant la sacsegem. Coem durant mitja hora a foc lent-mitjà. Al final hi afegim la botifarra que hem reservat i un raget d'anís.

 

GALETES DE PARMESÀ

Segons recepta de Fina V. de Reus

180 g de farina (8 cullerades soperes ben plenes)

100 g de mantega

100 g de parmesà ratllat

1 ou batut

2 culleres de cafè de vi blanc

1 pols de sal

1 rovell (per pintar)

 

En un bol, barregem amb una forquilla la farina, la mantega estovada i el parmesà ratllat. Hi afegim l'ou batut, el pols de sal i el vi. Formem una bola amb la pasta i la deixem tapada amb un drap de cotó una hora a la nevera. Estirem la pasta amb el corró i fem galetes amb el tallador de formes. Les col·loquem en una safata de form sobre paper parafinat i les pintem amb rovell d'ou deixatat amb unes gotes d'aigua. Forn precalentat a 180º. Es dauren en un quart. Un cop fredes, les posem en un pot de vidre i duren... (podrien durar) quinze dies.

LA VELLA QUARESMA VISTA PER...

La Vella Quaresma vista per Isabel Marsal (Nines de drap)
Nina de 48 cm. Set cames amb sabates de colors.

 

[...] la vella quaresma, amb les set cames, el cistell de verdures 
o el bacallà a la mà és poc més que un personatge folklòric. 
Un divertiment per als més petits que la dibuixen com una velleta
 amb mocador cap i li retallen les cames com a joc escolar. Motiu 
d’espectacles infantils a les places o de danses solemnes que 
assenyalen la fi del període carnavalesc. Un personatge festiu
 i amable que poc té a veure amb tot allò que representà en el passat. 

SALVADOR PALOMAR, Quaresmes. 

 

*

La Vella Quaresma vista per Pere Prats Sobrepere

*

 

La Vella Quaresma vista per Picasso
Cliqueu la imatge per saber-ne més

 

*

Grafit Vella Quaresma
c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona
Cliqueu la imatge per saber-ne més

PA DE TORRELLES PER A PANARRES EXQUISITS

"L'olor ens hi porta de dret", diu l'auca que acompanya les delicioses galetes Torreta de cal Forneret de Torrelles de Llobregat. Les torretes!, galetes artesanes de mantega en forma de torre creades pels germans Farners Casas i  Miquel Casas. Aquí ressenyaré uns dels pans ecològics del forn, però, sisplau, no passem de llarg de les torretes, perquè just les anomeno i ja assaboreixo un dels gustos que triaré: la tradicional de mel de Torrelles, la de canyella (xocolata amb llet), la d'avellana (xocolata blanca), la de coco, la de xocolata negra, la de cirera, la de llimona, la d'anís, la de pinyó, la de crocant i la de café.

Pa dels Templers, del Forneret

Anem pels pans ecològics de cal Forneret. A casa nostra el pa és recurrent en totes les menjades, però no n'acostumem a fer tastets que no sigui el pa de pagès que comprem tallat a llesques. Ara, hem tingut l'oportunitat de tastar el pa dels Templers, de cal Forneret que hem sucat amb tomàquet de penjar i oli nou de Siurana. Boníssim de paladar, però també ens ha interessat saber-ne com s'ha arribat a aquesta meravella nutritiva i cruixent "Farina de blat blanca i integral, civada i mig calze de vi negre segons una fórmula medieval treta d’un racó de la història." I, si a més, té qualitats salutíferes perquè "va deixant anar l’energia lentament i és un dels que més beneficis porta per la nostra salut com antioxidant, antienvelliment amb alt contingut en proteïnes." I la definitiva: "Ens ajuda al sistema nerviós, a la pell i ens fa pujar l’energia sexual."

Pa de Torrelles, del Forneret

També hem tastat el pa de Torrelles, que s'identifica per les torres de l'escut del poble. Com que l'hem conservat llescat quatre dies al congelador, l'hem torrat a mesura que en trèiem les llesques. No sé si amb la torrada ha perdut gaire les aromes i els gustos del mediterrani perquè no teníem referents de quins acull el pa en qüestió, però també l'hem trobat rebò. A més, conèixer-ne l'entorn que ens expliquen al Forneret hi aporta la substància simbòlica i sinestèsica. Vegeu-ho: "Pa fet amb farina de blat blanc, una gran part integral, farina de sègol i de garrofes. A més conté l’essència de la muntanya de Torrelles: Mel, i romaní per donar aromes i sabors que ens evoquin el nostre entorn mediterrani.", I, si a més és digerible i ens reforça les defenses i ens anima... Què volem més?

Els de cal Forneret fan difusió dels seus productes a la xarxa, a l'alçada de les meravelles que s'hi mostren. Cliqueu la imatge i comenceu a gaudir-ne!

VEREMA. RAÏM PER A L'HIVERN

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

Raïm en conserva: 

Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

1 kg de raïm

100 grams de sucre 

suc de llimona. 

Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar:

És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:

1 kg de raïm

1 kg de sucre 

mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.

FLICKR

Tot objecte estimat 

és el centre d’un paradís. 

Novalis

Us convido a passejar per la meva galeria d'il·lustracions, portades, mòbils i selecció de llibres-objecte, en aquest enllaç actualitzat:

https://www.flickr.com/photos/lenapauls/

© Lena Paüls, 1981
Il·lustració, tinta xinesa

© Lena Paüls, 2021-22
Llibres-objecte

'ESSÈNCIES', DE MARIONA QUADRADA

Essències. Cuina i sentiments a taula, de Mariona Quadrada
Il·lustracions: Adela Blasi. Pròleg: Rosa Pagès
Edicions Sidillà, 2021

 

En el marc del Festival BCNegra 2022, el Mercat de la Boqueria va acollir (11-2) una taula rodona sobre la relació entre ficció i gastronomia. Pau Vidal, traductor al català de les aventures del comissari Montalbano, d'Andrea Camilleri, va explicar les dificultats de traduir menjars i tècniques de preparar-los que no existeixen enlloc més que a Sicília. La gastrònoma  M. Teresa Di Marco situava en context els menús i feia notar que Montalbano —un bon gurmet que no cuina mai— associa els àpats a records de la infantesa mitificats i li aporten plaer tant en el desig previ com en el posterior de la ingesta.

 
Relacionava aquests comentaris amb Essències, de Mariona Quadrada. Un llibre de relats deliciosos on la cuina és identitat i experiències sensorials. L'escriptora i cuinera reusenca posa en joc la memòria de l'arcàdia, dels vincles afectius, de les veus estimades, dels estímuls del gust i de les olors en un paisatge concret.  Caldria traduir a moltes llengües aquest text preciós d'emocions i sentiments universals a l'entorn del menjar. Friso per conèixer les solucions de cada llengua a l'hora de traslladar en paraules la cuina de proximitat, el cicle de l'hort i els conreus del nostre entorn.

«Un viatge íntim i personal, que és també un viatge gastronòmic per les quatre estacions, cap al coneixement del moment exacte, el com i el quan en què cada producte és a la seva plenitud, i de com aquesta plenitud es trasllada a taula.

A la cuina de casa, a la cuina del mas, a la brasa o al caliu del foc a terra, cada plat és una ofrena i un homenatge que conté el paisatge i que el transforma en motiu de gaudi compartit. Paisatge i cicle. Memòria i sentiment.

Rosa Pagès. Pròleg 'Tothom a taula'

 

Entrevista a Mariona Quadrada. 

A càrrec d'Antonia Farré i Pitxi

Lo Pedrís, 80, Vilaplana, 18-X-2021

'LA CASTANYERA', NINA DE DRAP 2021

Cliqueu la imatge per saber-ne més

El taller de Nines de Drap ja flaira moniato, castanyes torrades, panellets i moscatell. Qui aconsegueix crear aquesta atmosfera càlida de tardor és l'artesana Isabel Marsal que, any rere any, amplia la col·lecció  de nines castanyeres, de disseny propi, i en fa rèpliques per encàrrec.  Són peces úniques que representen la tradició de l'àvia que porta l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i frescos de tardor. S'hi ha posat d'hora per complir els encàrrecs de nines que posaran l'ambient de Tots Sants a aparadors de botigues i a escoles de primària. I també nines castanyeres que li encarreguen particulars pel plaer de tenir-les a prop de la llar de foc i com a detall per regalar als amfitrions de castanyades familiars i d'amistats.

Enguany les nines es poden encarregar de mides que van dels 27 cm als 68 cm.  
(Contacte: 620 275 964   -  info@ninesdedrap.cat)

Frases fetes (per anar fent boca):

—Alçar-se amb la castanya torta (aixecar-se amb mal humor).
—Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya (no assemblar-se gens).
—Donar castanya (negar una cosa a qui la demana).
—Ésser més clos que una castanya (ésser molt tancat, molt mal d'obrir)
—Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc).

SETEMBRE: TEMPS DE MÓRES

Superat el tràngol que ara no porten accent diacrític ni mora ni el plural mores i que el títol que he posat en aquest apunt es presta a confusions, continuo accentuant la paraula amb molt de gust. El text s'ha de poder llegir sense el suport de la imatge que hi posa context.

Miro els escuts dels municipis Móra d'Ebre i  Móra la Nova, ambdós amb la referència d'aquest fruit, en dibuixos estilitzats que tant podrien ser de l'esbarzer com de la morera. No sé si a Móra d'Ebre han tret l'accent del topònim, però de Móra la Nova tinc la informació que explico a continuació.

Vaig escriure (7-1) a l'Ajuntament de Móra la Nova en aquests termes:  "Estic corregint un poemari on surt Móra la Nova (amb accent). Miro al web institucional de l'ajuntament i veig que teniu el topònim de dues maneres. Al web de la Diputació també es troba de les dues maneres. Atès que ara, amb la nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, la paraula mora no porta accent diacrític, no sé com ho heu resolt. ¿M'ho podríeu indicar?

La resposta (8-1) de la regidora de cultura, senyora Maria Font: "Encara que en la nova normativa de l'IEC l'accent diacrític de "mora" ha desaparegut, en la nostra població es continua mantenint la paraula "móra" amb accent, atès que és un topònim i no prenem com a referent aquest fruit de la morera. De més a més, això també hauria comportat canviar l'escut de la població, i no ho volem fer. Per tant, la manera correcta d'escriure el nom del nostre poble és Móra la Nova."

Si ens veiem amb l'obligació de fer desobediència ortogràfica vol dir que el tema no està ben resolt.

Mentrestant els que en saben s'ho repensen, collim móres als esbarzers de les vores dels camins  i en fem melmelada així:

Posem un quilo de móres sense cues en un colador i les netegem sota el raig d'aigua.  Les bullim dos minuts en mig got d'aigua i les aixafem dins del cassó mateix (nosaltres les aixafem amb forquilla, però si es vol menys granet es pot fer amb túrmix.) Hi afegim una mica menys de mig quilo de sucre, el suc d'una llimona i la pell ratllada. Tornem a posar-les al foc vint minuts. Guardem els pots de cap per avall. 

Amb les mateixes quantitats, la Montse B. posa les móres netes amb el sucre i la llimona i les deixa reposar 12 hores. Després de posar-les al foc, les passa pel túrmix i després pel colador xinès per treure'n tot el granet. Anotat per l'any que ve.

 

Sovint l'obvietat és irrisòria i risible. 

JOSEP PLA, OC 12, 28

ARTSLIBRIS, FIRA DEL LLIBRE D'ARTISTA

© Georgina Aspa (@gina.vena)

© Carla Nicolàs <www.carlanicolas.com>

Recorregut per l'art de formes dissidents a l'Espai Fossat del Mercat de Sant Antoni on vuitanta-set editors i artistes s’han sumat aquest any a ArtsLibris, Fira Internacional de Llibre d'Artista (18-20 de juny)

© Silvia Pagliano <silviapagliano.com>

Segueixo amb interès  aquesta fira que mostra com els artistes fan de l'edició una pràctica artística i amplien la definició de 'llibre'. Un interès que es va despertar amb les obres de l'artista reusenca del gravat  Cori Torroja Marsal i amb l'encàrrec que em va fer de presentar l'exposició que comissariava 'No es deixa llegir', a la Sala Fortuny de Centre de Lectura de Reus.

Ara els artistes presents a la fira disposen d'un espai de la mida d'una taula de bar on mostrar textos i imatges o imatges soles presentats en un ventall ampli de suports. Treballs únics i d'altres que compten amb edicions limitades amb poemes, microproses poètiques. I també grans relats en diverses formes d'art possibles, sobre els cossos, en pàgines web, fullets, vídeos, rètols, etc.
A l'entorn de la fira s'ha programat el Seminari 'Maneres de fer' i diversos tallers d'enquadernació,  d'ebru (tècnica turca de marbrejat sobre paper), d'estampació, etc.

© Roberta Bridda i Jani Lunablau
https://doublebrain.es

© Roser Sales Noguera rosersales.es

© Ximena Pérez ximenaperezgrobet.com

© Georgina Aspa (@gina.vena)

Aquestes obres són una mostra de les peces que s'han pogut veure—amorosament explicades pels qui les han creades—, a la fira ArtsLibris d'enguany. N'he extret idees per als meus 'acordions poètics' (no goso dir-ne llibres!), que són una font d'alegria creativa que vaig iniciar després de l'esplèndid 'Sara', de Fina Veciana. [Vegeu també: Reciclant llibres en obres d'art] Si fins ara he treballat "sobre paper canson i cartolina he escrit, he dibuixat, he pintat amb guache, tinta xinesa, ceres i purpuina, he fet estrips; hi he superposat cartró, retalls de diari, roba, llavors, escorça, fulles...", ara preparo materials diversos de suport. L'objectiu:  acompanyar el poema L'alè que fa olor de menta. Ja m'hi trobo!

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2020

«La Setmana», 38a edició. Va començar el 1983 a l'Estació de Sants i ha anat canviant d'ubicació: Estació de França, Drassanes, plaça Catalunya, Sant Cugat del Vallès, parc de la Ciutadella i les darreres edicions a l'avinguda de la Catedral. Enguany, excepcionalment a causa del coronavirus, s'ha buscat el lloc més obert possible de Barcelona: el Moll de la Fusta, de cara al mar. 

Més concentrada de dies i d'activitats: presentacions de llibres i de programes de les biblioteques, recitals, passejades i itineraris literaris, xerrades, contacontes...

BOTIGA 'LA INCORRECTA'

Una botiga de proximitat, en línia: La incorrecta.

Bosses, dessuadores, mascaretes... que tenen

en comú lemes impresos per a l'ús quotidià de la llengua.

PERES AMB VI, 2020

Peres del jardí de llicorella.
Fotos: Paüls, 2020

El confinament durant aquesta primavera a causa de la pandèmia de coronavirus ha fet que la circulació rodada hagi estat nul·la durant tres mesos. Sembla que la nostra perera nana ha notat que no hi ha hagut contaminació i ara ens regala una collita excepcional, amb peres més grans i més sanes que mai.  Per tant, enguany, en comptes de fer-ne melmelada, les conservem senceres o tallades per la meitat amb vi, sucre, branca de canyella i pela de llimona. Quinze minuts de cocció. N'omplim els pots de vidre de brocal ample i hi afegim l'almívar reduït. Bany maria de cinc minuts i, quan es refredin els pots, desades a les lleixes del rebost.

Altres apunts en aquest mateix blog:

* Fent rebost 

* Melmelada de pera

LA CORI I EL PERET, REUSENCS DE NOM, DE COS I D'ÀNIMA

La Cori i el Peret acaben de sortir del forn. I qui diu del forn, diu de les mans de l'artesana Isabel Marsal del taller «Nines de Drap». Reus a l'ADN. Pel nom, el patró i la patrona de la ciutat. Perquè aspiren a ser mascotes de la festa, tindran padrins que estimen el patrimoni comú (llegiu l'article i en sabreu més). Tot acuradament preparat perquè els ninos siguin protagonistes en espais públics i privats i als braços de petits i grans. L'autora, amiga meva, m'ha encarregat els textos que acompanyaran els ninos en uns llibrets. Ha estat un privilegi definir-los poèticament.

Avui en proporciona un tast informatiu la periodista Cristina Serret, al diari «MÉS»: Dos nous reusencs de nom, cos i ànima. 

La presentació en societat de la Cori i el Peret tindrà lloc al Centre Amics de Reus, el 26 de juny (l'hora ja es concretarà més endavant) en el marc de l'exposició «Nines de Drap». Hi serem!

Contacte:

«Nines de Drap» 

Isabel Marsal
tel: 620 275 964
web: www.ninesdedrap.cat 

mail: info@ninesdedrap.cat