LA VEREMA AL REBOST

Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA

Hi ha hagut bona collita, enguany. Amb els excedents de raïm de les parres del jardí de llicorella omplim de conserves el rebost per aquest hivern que es presenta complex i imprecís.

RAÏM EN CONSERVA
1 kg de raïm, 100 grams de sucre, suc de llimona. Hem triat els grans més grossos i els hem pelat. Els hem col·locat ben atapeïts als pots. Hi hem afegit una cullerada sopera de sucre i unes gotes de llimona. Els hem deixat reposar dues hores o més, fins que han fet suc. Els hem posat al bany maria uns vint minuts. N'han sortit tres pots com el de la foto.

SETZÈ ANIVERSARI

Pont d'Enseula 2009-2025

Avui fa setze anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores s'ha anat desenvolupant en 4.726 entrades. L'hemeroteca, indexada per temes, és oberta a tothom.

 

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.035.367 visites (he hagut de mirar la xifra dues de vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

 

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartint interessos i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

"Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida."
JOAQUIM MOLAS

QUINZÈ ANIVERSARI

Quinze. Branques de romaní clavades en cotó brodat
sobre planxa de ferro. © Lena Paüls

Avui fa quinze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb apunts d'actualitat cultural i artística i amb la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics i materials sensibles de l'univers subjectiu que recreo en poemes propis cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.471 apunts. Fins avui ha tingut 951.062 visites que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

 

CATORZÈ ANIVERSARI

© Lena Paüls

Avui fa catorze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.242 apunts. Fins avui ha tingut 862.539 visites, que actualment arriben des dels enllaços de Facebook, de Twitter, d'Instagram, de les Històries de FB, de TW i de IG. Des de fa uns mesos he incorporat audios de poemes i de proses poètiques que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I a la galeria virtual de Flickr publico fotografies de les creacions tridimensionals.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

 

Aniversari (2010) / Segon aniversari(2011) / Tercer aniversari(2012) 
 Quart aniversari(2013) / Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015) 
Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017) / Novè aniversari (2018)

Desè aniversari (2019) / Onzè aniversari (2020) / Dotzè aniversari (2021)

 Tretzè aniversari (2022) /

TRETZÈ ANIVERSARI

Avui fa tretze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Ressenyes de teatre, cinema, exposicions temporals, activitats literàries, creativitat, idees noves i reciclades... I el mestratge de la natura, sempre. 

Com a novetat hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics, poemes enregistrats en pòdcast i cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Us convido a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Onzè aniversari (2020) / Dotzè aniversari (2021)

 

DOTZÈ ANIVERSARI

Avui fa dotze anys que vaig començar aquest blog dietari. Des del 2009 ençà hi he publicat  3.700 apunts. En total passen de 482.000 visites que ara arriben, majoritàriament, des dels enllaços de Facebook, de Twitter i d'Instagram. Des de fa uns mesos hi he incorporat audios de poemes, relats i contes per a infants. 

Durant l'any 2020 i el que portem del 2021, per restriccions a causa de la pandèmia de covid-19, han quedat moltes activitats pendents i només algunes es podran recuperar si la infecció va remetent. Sigui com sigui, aprofitem aquest temps de latència per equipar-nos millor.

Us convido a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Onzè aniversari (2020)

Si us ve de gust, continuem...

ONZÈ ANIVERSARI

Avui fa onze anys que vaig començar aquest blog dietari. Estem sortint d'una pandèmia que ens ha obligat a restringir les trobades socials en fòrums culturals, i ha estat la xarxa que ha suplert en part les mancances: pel·lícules, sèries, enregistraments d'obres teatrals, d'òperes, de concerts... Amb el confinament de tres mesos s'han revaloritzat les visites virtuals als fons dels museus i a les exposicions temporals. Els préstecs de lectures a Ebiblio han tret fum. Ara l'aspiració sembla simple: que ens toqui l'aire i poder veure que les orenetes comencen a aplegar-se, que el cicle vital continuï sense ensurts.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Si us ve de gust, anem plegats pel dotzè.
 

DUESAIGÜES: 25 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Duesaigües (Baix Camp), amb els viaductes d'Enseula i dels Masos

El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

DUESAIGÜES, 10-10-1994. COM RECORDO L'AIGUAT

Els primers dies d'octubre van ser xafogosos. El dilluns, dia 10, no vam agafar el tren del matí cap a BCN perquè plovia amb ganes. Tot el dia va persistir la cortina d'aigua. A les cinc del matí del dimarts dia 11 ens va despertar un brogit desconegut, com si fossin trons terrenals. Plovia moderadament, però el barranc de l'Argentera baixava rugint, estrepitós. El barranc d'Enseula també baixava bramant. Des de dalt del refugi de la Vinyeta vam veure un cotxe (havia estat anys mig desguassat davant dels rentadors públics) que donava tombarelles junt amb una pedra de la mateixa mida, enmig de la torrentada d'aigua de color marró.

Ens havíem quedat sense llum i sense telèfon. Els trens no circulaven.

Les cases de Duesaigües estan encimbellades.
El pendent i la diferència de nivell amb els tres
barrancs fan que no s'inundi el nucli urbà.

A mig matí feia quatre gotes i vam anar cap a dins del poble. Els veïns eren a les portalades de les cases respectives espantats per les conseqüències. Segons semblava, tothom estava bé i no s'havia produït cap dany material important dins del nucli urbà. Duesaigües està encerclat per tres barrancs (barranc de l'Argentera, barranc d'Enseula i barranc dels Masos), però les cases estan encimbellades i el pendent i la diferència de nivell per on passen les aigües dels barrancs fa que no hi pugui haver inundacions. Una altra cosa era saber com havia quedat l'entorn i com restablir al més aviat possible els serveis i les comunicacions.
 

PRIMERES AVALUACIONS

Cap a migdia, un grup de veïns vam acompanyat l'alcalde de Duesaigües (Sebastià Bondia)  a fer un recorregut pels voltants del poble. Els barrancs encara baixaven amb fúria amb l'aigua de color de terra i la carretera era un toll de fang i pedruscall. Els troncs dels arbres arrencats de soca-rel i les pedres havien taponat els ulls dels ponts i l'aigua hi passava per damunt.

Els horts del voltant dels barrancs havien desaparegut sota muntanyes de canyes i runa. Els camins veïnals estaven impracticables a causa de l'esfondrament de les parets seques i dels escòrrecs.

Pont de la carretera de Duesaigües cap a l'Argentera.
Va quedar taponat per canyes i material d'arrossegament.
Va resistir l'embat. Al fons, el viaducte del barranc d'Enseula.

No circulaven trens i hi havia troncs travessers a la carretera. Estàvem aïllats. Vam continuar la prospecció enllà dels troncs i, al primer tomb, hi havia un cotxe amb les portes de bat a bat, uns guants sobre el seient del conductor i les claus posades. Vam suposar que l'aiguat s'havia endut el conductor. Per sort, l'home en veure que se li abalançava l'aigua per damunt de la carretera es va enfilar cap als vessants de la muntanya.
Vam veure com la línia del pantà de Riudecanyes, fins aleshores invisible,  havia pujat fins dalt amb tot el que hi arribava d'aigua i de materials diversos.

 

Imatges: J. M. Tarragó, J. Bravo i E. Camarasa.
Muntatge: E. Camarasa

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes, materials en superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros

EL RESTABLIMENT DE LA NORMALITAT

La carretera es va restablir de seguida perquè els tractors van apartar-ne arbres i runa. L'Argentera, en canvi, va quedar aïllada perquè es van fer esvorancs insalvables a la carretera. El cas és que nosaltres teníem compromisos a Barcelona i vam marxar el dia 12, dimecres, a primera hora amb un amic que  ens va deixar a Cambrils, després vam anar a Reus amb taxi i vam afagar el tren.  Cambrils (vegeu vídeo de Canal Reus TV) havia rebut les aigües de la riera d'Alforja que s'havia desbordat abans d'arribar al mar i els carrers anaven a l'ample.

Riera d'Alforja, desbordada al pas per Cambrils. Foto: GENCAT

Pla de cal Forcada. Pollancres plantats el 1994

Els horts de Duesaigües es van refer, tant com va ser possible, quan va deixar de ploure. En un pla a tocar del barranc de l'Argentera, que havia quedat totalment buit d'arbres, el propietari hi va fer plantar fileres de pollancres.
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.

SI SABÉSSIM LLEGIR LA NATURA...

Era l'octubre i encara hi havia orenetes. La tarda del dia 9, van fer uns vols sobre el poble d'un gran nerviosisme, batement d'ales i girs impossibles. Els gossos del poble van estar plorant insistents tot el dia. Els gats s'amagaven com si els empaités algú. Els animals veien venir el que s'apropava, ens avisaven, però no ho va saber interpretar ningú.

Satèl·lit meteosat 10-10-2014

Anàlisi meteorològica. Els núvols eren brillants a gran part de Catalunya, tot i així el pas del front càlid va maquillar les petites cèl·lules convectives que van provocar els alts registres de precipitació. Alhora la resolució del Meteosat no era tan bona i era òptima per escala sinòptica. Font: www.sat.dundee.ac.uk

Podeu descarregar aquí:
"Les inundacions de l'octubre de 1994 al Camp de Tarragona"
Un treball molt documentat a càrrec de Joan Gilabert i Eloi Guinjaon,
Universitat de Barcelona, maig 2010.

(Article reproduït de «Pont d'Enseula», 10-X-2014)

DEU ANYS DE «PONT D'ENSEULA», 2009-2019

Lena Paüls, 2019

Avui celebro el desè aniversari de «Pont d'Enseula», blog (amb g!) dietari  que iniciava l'1 de setembre de 2009 i  ha passat dels 3.200 apunts, la majoria dels quals il·lustrats amb fotografies i/o vídeos. En total passen de 443.300 visites que ara arriben, majoritàriament, des dels enllaços de Facebook, de Twitter i d'Instagram.

Com cada setembre inicio el curs amb un apunt programàtic d'intencions, i invito els lectors fidels a continuar passar-hi els ulls cada dia. Enguany, la justificació és la no desesperança perquè «arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pessigolles d'un bes» (de 'Bombes de llavors', llibre col·lectiu publicat en suport digital que que presentarem en breu).

Aniversari 2010)

Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari (2012)

Quart aniversari (2013)

Cinquè aniversari (2014)

Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016)

Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018)

Si us ve de gust, continuem...

OPERACIÓ «CASTELL D'ESCORNALBOU»

http://www.panorama.cat/pr/escornalbou/

Dissabte, 8 de juny, a les 6 de la tarda, al Castell Monestir d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp) tindrà lloc la festa #EscornalbouReneix on es presentaran la recuperació i les millores del Castell Monestir i de l'entorn de la Baronia d'Escornalbou. La intervenció més destacada i simbòlica d'aquest projecte és la canalització d'aigua potable per primera vegada des de la seva fundació.

Amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya, s'han restaurat tot un seguit d’antigues construccions (coberts, corralines, corrals i casas) per afavorir la interpretació tant de l’antiga vida monàstica com secular d’aquest espai. S'han fet també treballs per adequar l'espai exterior de les muralles i les balmes, alhora que s’han recuperat basses i aljubs.

Els pròxims projectes consisteixen en una aula de formació forestal, la recuperació i millora dels camins i senders que comuniquen les set poblacions amb el castell —l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes i Vilanova d'Ecornalbou— la restauració de l'església i de la torre, la consolidació de l’estructura de la planta noble, la rehabilitació de les golfes, la teulada i les antigues dependències, i la creació d'un espai d'acollida de visitants i d'una àrea de repòs.

A l'ombra de la Saloquia, d'Andreu Sotorra

La novel·la conté elements rondallístics i recupera una sèrie
de llegendes populars. L'ambientació està basada en l'espai
geogràfic i històric del Castell de Sant Miquel d'Escornalbou.
Escrita i publicada fa quaranta anys, la trama sembla
premonitòria del projecte actual.

* Llegiu la novel·la en línia

 

* Descarregueu la novel·la en pdf

CELEBRACIÓ: 3.000 APUNTS!

© Lena Paüls

Aquest apunt és el número tres mil que publico en aquest blog dietari iniciat el setembre del 2009. En total passen de 411.000 visites que arriben majoritàriament dels enllaços de Facebook i de Twitter.

El novè aniversari es complia l'1 de setembre, però enguany aprofito aquesta celebració del número rodó per convidar-vos a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

VUITÈ ANIVERSARI

SETÈ ANIVERSARI

SISÈ ANIVERSARI

CINQUÈ ANIVERSARI

QUART ANIVERSARI

TERCER ANIVERSARI

SEGON ANIVERSARI

ANIVERSARI 

MENJAR BLANC

Menjar blanc, recepta de Carmina M. M. Foto: © Paüls

El menjar blanc és una crema d'ametlles que es troba en receptaris de cuina medieval de mitja Europa, possiblement procedent de la cuina magrebina. Al Baix Camp el mantenim com a dolç tradicional. La padrina Munda el feia amb la recepta original de llet d'ametlles. Més endavant, va venir comprar el menjar blanc en pols, un preparat ràpid per fer el dolç a casa. Fa anys vaig tenir oportunitat de visitar la petita indústria que tenia el senyor Fargas al carrer Aleus de Reus. Guardava com un tresor la fórmula magistral, que és la que es comercialitza en sobrets, amb la marca Menjablanc de Reus, de la qual és propietari el pastisser reusenc Josep Franquet.

Ara, la recepta que m'arriba és de Carmina M. M., de Duesaigües:

1 pot d'Almendrina (400 g)
1 litre d'aigua
Pell d'una llimona
1 canó de canyella
5 cullerades soperes de sucre
1 pessic de sal
80 g de midó
1 cullerada sopera de maizena

Reservem un got d'aigua. En la resta d'aigua hi desfem l'Almendrina i fem bullir la barreja conjuntament amb el sucre, el pessic de sal i els aromatitzants (la pell de llimona, el canó de canyella.) Ho portem a ebullició. Hi tirem el got d'aigua que hem reservat on haurem desfet el midó i la maizena. Deixem bullir dos minuts.
El menjar blanc és agraït de compartir a qualsevol hora, sobretot si l'acompanyem amb unes llengües de gat i una copeta de vi ranci.

VUITÈ ANIVERSARI

Avui fa vuit anys que vaig començar aquest blog dietari. ¿Què m'empeny a continuar-lo? La resposta és —en part— a la llista d'entrades que encapçala aquest apunt. No obstant, hi ha —sobretot— la voluntat de comunicació des de la meva quotidianitat, de desplegar arguments per al debat, de difondre projectes individuals i col·lectius d'aquells que crec que es mereixen sinergies.  Per tant, renovo les intencions i les estratègies per aprendre i créixer en el que sóc i no malbaratar res.  Peti qui peti. Continuem...

SETÈ ANIVERSARI SISÈ ANIVERSARI
CINQUÈ ANIVERSARI
QUART ANIVERSARI
TERCER ANIVERSARI

SEGON ANIVERSARI

ANIVERSARI 

SANT BLAI, A TRES...

Blaiets. Foto: Cotó de sucre

Sant Blai era un metge i bisbe turc del segle III, venerat per diverses confessions cristianes. Es diu que va salvar la vida d'una criatura que s'havia escanyat amb una espina de peix, per això és considera l'advocat del mal de coll: "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos."

Avui he parlat, per separat, amb la meva mare i amb la Montse G. de Duesaigües. Ni l'una ni l'altra són "de missa", i totes dues em donen els mateixos referents de la tradicció benefactora de Sant Blai. En trec la conclusió que hi ha la creença popular que qualsevol cosa de menjar que es beneeixi avui cura. La Montse G. diu que es pot portar a beneir fruita, nous, figues seques, un tall de cóc ràpid, unes magdalenes, uns pastissets. La meva mare ha afegit unes panses a la llista. I, és clar, blaiets. Les dues coincideixen en la forma: "són galetes allargades que porten el santet dibuixat i curen el mal de gola."
L'Antònia Tost, una veïna de la casa on vaig néixer, ens portava pomes beneïdes per sant Blai. La padrina Munda les posava a l'armari de la roba i les anava vigilant, sense tocar-les gaire per no macar-les. Es tractava que s'anessin arrugant, mentre perfumaven els llençols.
Prenc nota d'un detall exquisit que tant la Montse G. com la meva mare han descrit amb fruïció: cal anar a beneir les menges posades en una plàtera o amb un cistellet amb ansa, tapades amb un mocador brodat i/o amb puntes. "Ben planxadet!" Un refinament a l'abast de tothom.

Vegeu aquí la recepta dels blaiets
segons la Cori i la Mercè al blog «Cotó de sucre»

EL LLENTISCLE

El llentiscle (Pistacia lentiscus), anomenat també mata,  és un arbust de dimensions considerables que creix salvatge als boscos d'Escornalbou. Tret de l'estiu, en qualsevol passejada, tornàvem  a casa amb unes branques d'aquesta planta que aguanta força temps en ambients tancats. Després que s'hagi fet espoliació de boscos sencers d'aquest arbust per comercialitzar-lo, hi ha la prohibició de collir-ne.

Me n'agrada la disposició del brancatge, la fulla petita, perenne, de color verd fosc. I millor, encara si té fruits, unes baies menudes que van del verd fins al negre, quan són madures. Fa una olor fresca, astringent. Me'n va fer adonar la Maria Montserrat Ros, que n'acostumava a tenir un feix en un gran gerro a la perruqueria del carrer de la Font a Duesaigües.

No sé si la Maria Montserrat sabia que la principal utilitat del llentiscle prové de l'extracció de la seva resina aromàtica —el màstic—, la qual és fa servir com a vernís, ciment dental i com a goma de mastegar per refrescar l'alè. M'informo que és una planta molt resistent, ideal per jardins de secà com el nostre. Aquesta primavera intentaré arrelar-ne uns quants brots.

Vegeu-ne el vídeo de «Menuda Natura» (Gràcies, Manuel Casanova)

Sempre hi ha un llibre obert
a totes les mirades: la natura. 
JEAN-JACQUES ROUSSEAU

SETÈ ANIVERSARI

Raïm a punt de verema.
Dibuix de Jocelyn, 2010

Avui fa set anys que vaig començar aquest blog dietari. El set es considera el símbol de la transformació i de la integració de la gamma de jerarquies a la totalidad. El trobem en múltiples aplicacions en mites, llegendes i contes. Però, demà mateix ja estarem en la recta de l'any vuit. Em proposo continuar observant, creant, entenent, actuant per vèncer el mostre de set caps, amb qui és inútil pactar quan i com farem la verema. Acaronant amb serena mesura el que fa mal, que és el que necessita menys soroll. Continuem...

SISÈ ANIVERSARI
CINQUÈ ANIVERSARI
QUART ANIVERSARI
TERCER ANIVERSARI

SEGON ANIVERSARI

ANIVERSARI 

LA SÀLVIA

Fulles de sàlvia. Foto: © Paüls

Fa poc que tenim tres mates d'una planta aromàtica que m'entusiasma per la seva resistència: la sàlvia (salvia officinalis). Va sortir de l'ombriu de l'hivernacle esplèndidament florida fins al nostre jardí de llicorella, un jardí calcari, pedregós, gens fèrtil, de secà, rabiosament assolellat. Amb aquest canvi d'hàbitat tan radical no n'esperàvem res de bo. Vam fer un llit de fulleraca i tronquets al voltant de les mates i les hem regades juliol i agost cada dos dies com si els donéssim un biberó. I se n'han sortit. Ara esperem que suportin bé el fred i les mestralades.

La fulla és lleugerament peluda, molt aromàtica. Confirmo que té qualitats aromaterapèutiques. No en faré cap altre ús, tot i que sembla que té virtuts medicinals diverses: cicatritzant, bactericida, estomacal, diürètica... Però les contradiccions són més encara i recomanen un ús extern, com per exemple, en infusió per als gargarismes (si falta la farigola o el romaní, testats ambdós per besàvies, àvies).

Mata de sàlvia al jardí de llicorella.
Refugi de la Vinyeta, Duesaigües © Paüls

Per saber-ne més:

Menuda natura

EL TERRENY D'ACAMPADA PUIGMARÍ

A Duesaigües hi ha des de fa uns anys el Terreny d'acampada Puigmarí. Vegeu-ne el blog que ara presenten els propietaris: la Montse F., una emprenedora eficaç, col·lega meva en diversos projectes culturals, i el seu home, Jaume R., que conec des que era un marrec de pocs anys.

El terreny d'acampada té una capacitat per a 80 persones i compta amb tots els serveis que requereix l'espai, però, a més, és a cinc minuts a peu del nucli del poble, amb tots els avantatges que això representa.

Està tot encerclat amb tanca, té una sortida al barrancó dels Masos, un racó de somni on salta l'aigua netíssima entre còdols, fent-se pas entre la vegetació salvatge.

Tal com podeu veure a la fotografia, a la clotada s'hi entolla mig metre l'aigua i, tret que sigui un estiu de sequera, s'hi poden refrescar petits i grans i imaginar-se que es troben en el riu màgic d'una selva de conte, però sense cocodrils, ni cap altre perill que els assetgi.

L'acampada es fa al ras, però hi ha alguns campistes que s'estimen més plantar la tenda entre els presseguers del terreny. Un altre somni, sobretot quan estan florits o carregats de fruits, uns dies abans de fer la collita.
Qui sàpiga de què parlo, sap que no mitifico el Terreny Puigmarí, aquest lloc envoltat de boscos i de conreus propis (albercoquers, presseguers, avellaners, pereres...) i conreus del voltant (olivers i horts, bàsicament) que es troba passat el pantà de Riudecanyes. Un espai per gaudir de la natura, a tocar de l'imponent viaducte dels Masos, un monument petri, declarat Patrimoni Industrial per la Generalitat de Catalunya, que conserva marques de l'explosió que va fer la resistència republicana per evitar l'avançament cap a l'est de les tropes franquistes. A més, el municipi de Duesaigües es troba al peu del castell d'Escornalbou i els seus habitants mantenen en bon ús molts elements patrimonials com ara els pedrissos davant de les cases, els nius de tupí o la col·lecció que es recull al Museu de l'avi, de titularitat privada, per ressaltar-ne alguns aspectes.
Els joves propietaris del Terreny Puigmarí, potser sense proposar-s'ho, estan fent d'aquest terreny d'acampada un nucli de regeneració econòmica del municipi, perquè hi estan implicant diversos sectors. Es mereixen tot el suport del món.

SEMPREVIVA BORDA, FLOR DE TOT L'ANY

Sempreviva borda, maçanella, flor de tot l'any,
ramell de sant Ponç (Helichrysum stoechas)

Foto: © Paüls

Proliferen els ramells de sempreviva borda (Helichrysum stoechas) en els camps perduts assolellats que hi ha prop de la via del tren, prop del pont del barranc d'Enseula a Duesaigües. És una planta humil, de perfum càlid, dens i perdurable que forma part dels matollars secs. D'ara fins a final d'estiu fa flors daurades que no es panseixen un cop tallades i per això n'anem a collir cada any. Són valorades per les seves propietats terapèutiques: en infusió, per a les malalties respiratòries, per a combatre la febre i en compreses sobre pells irritades. Nosaltres, però, només les utilitzem com a ornament i, a més, perquè el sol covat a les flors perfuma casa.

M'aclame a tu mare de Terra sola, 

arrape als teus genolls amb ungles brutes, 

invoque un nom o secreta consigna, 

mare de pols, segrestada esperança. 

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. M'aclame a tu, fragment.

TANCA LA PASTISSERIA SOLER PONT, DE REUS

Pastisseria Soler Pont a Reus Foto: © Isabel Martínez

L'endemà de Tots Sants, la Pastisseria Soler Pont, de la plaça de la Llibertat de Reus, tancarà després de quaranta-tres anys d'activitat artesana. El 2010 la Generalitat de Catalunya va concedir a Roger Soler Pont el títol de mestre artesà pastisser, un document que premia l'excel·lència.

A la Soler Pont treballaven amb productes de proximitat de primera qualitat. Em consta que els artesans feien servir ametlles Marcona per fer els panellets. Durant uns anys, els proporcionava aquesta matèria primera un familiar seu, el pagès duesaigüenc, amic nostre,  Joan Tarragó Aymamí (1922 - 2014) de cal Faio, segons el testimoni oral que en tenim d'ell mateix. Els nostres ametllers que durant més de trenta anys han fet flor i fruit al Refugi de La Vinyeta van ser empeltats dels seus ametllers veïns, gràcies a les arts de Cisco Aragonès de cal Carrascle.
Encara bo que els dolços de la Soler Pont podran adquirir-se al nou local de Botarell. A 13 Km de Reus. A Botarell estan d'enhorabona.

Vegeu aquí aspectes de la producció de 

l'ametlla Marcona a Duesaigües.

Ametlles Marcona. Foto: © Paüls