ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Bonds. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Bonds. Mostrar tots els missatges

7.7.09

ELS ÈXITS DELS ANYS 60
Concèntric Sèrie Èxits 33rpm 5715-UL (1970)

Cara 1:
1. Josep Guardiola: El món (Il mondo - Meccia, Fontana, Pes) Adap.: Josep M. Andreu

2. The Bonds: Quina colla més original (Sham and scandal in the family - Donaldson, Brown) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
3. Francesc Heredero: No hi ha demà (Forget domani - R. Ortolani, Newell) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
4. Nuri: Ell (Lui - Migliaci, Enriquez, Zambrini) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
5. Els Dracs: La nit (La nuit - S. Adamo) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
6. Enric Vidal: La balada de Bonnie & Clyde (The ballad of Bonnie & Clyde - M. Murray, P. Callender) Adap.: Pau Riba
7. Jordi Teijon: No no diguis mai (N'avoue jamais - G. Mardel) Adap.: Ramon Folch i Camarasa


Cara 2:
1. Lita Torelló: Ciao, ciao (Down town - T. Hatch) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
2. Els Dracs: La casa del sol naixent (The house of the rising sun - A. Price) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
3. Enric Vidal: Paraules (Words - B. Robbin, M. Gibb) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
4. Nuri: És una noia (She's a woman - J. Lennon, P. McCartney) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
5. Francesc Heredero: Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son - S. Gainsbourg) Adap.: Josep M. Andreu
6. Els Dracs: Colors (Colours - Donovan) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
7. Lleó Segarra: Ets una cosa gran (Tu si'na cosa grande - D. Modugno, R. Gigli) Adap.: Ramon Folch i Camarasa


Get this widget Track details eSnips Social DNA

Get this widget Track details eSnips Social DNA



Els èxits dels anys 60

22.5.09

MODernisme aborigen (Aplec Modernista Vallesà - La Garriga, 2008)

1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant)
2. Nuri: És una noia
3. The Bonds: Quina colla més original!
4. Eurogrup: Què passa amb els duros?
5. Tony Vilaplana: Ie-ié
6. Maria Cinta: El llimoner
7. Santi Sans: El trastet
8. Guillermina Motta: Cap al futbol
9. Els Xocs: Més enllà
10. Els Dracs: Visca la Patum!
11. Betina: A la bona de déu
12. Els 3 Tambors: Invitació a la sardana
13. Els Corbs: Nit sense fi

MODernisme aborigen

17.5.09

Els Trons


Els Trons - El que queda de mi.mp3 -


Portadeta CD casolà promocional

Amb permís de l'amic Phil Musical...

ARTICLES USATS (http://oscardalmau.blogspot.com)

dijous, 14 / maig / 2009

Melodies tronadores


Estar al dia de les novetats que es couen dins l'olla musical catalana és ben senzill. Només cal passar-se de tant en tant pel bloc del Roger Palà, redactor en cap de la revista Enderrock. Es diu “Al darrera la nevera”, aquella zona fosca entre l'electrodomèstic i les rajoles de la cuina on s'acumulen restes prehistòriques que mai sortiran a la llum. “Al darrera la nevera hi ha els tresors més amagats”, cantava el grup Conxita fa uns quants anys. I el Roger, amb bon criteri, s'encarrega de passar-hi sovint l'escombra per descobrir petites joies com la formació que ens ocupa.Si aquesta primavera es presenta plujosa, com seria d'esperar, caldrà parar atenció als llamps i, especialment, als Trons. Són un quartet de Barcelona que acaben de debutar a la sala Sidecar de la Plaça Reial. Una nova proposta que s'emmiralla en antics grups catalans dels anys 60 d'estètica beat i garatge. Els Trons recullen l'herència de formacions com Els Dracs, Els Picapedrers, Eurogrup, Els Corbs, Els 4 Gats, Els Xocs, Els Tres Tambors, The Bonds o Els Drums. Aquests grups van transitar per un corrent de la música popular que bevia dels grups anglosaxons de l'època com els Byrds, els Animals o els Seeds. I aquesta via que avui ja semblava morta, ha sigut ressuscitada per un quartet de joves: Marcel Cavallé (veu i guitarra), Xavi Ribas (baix i veus), Andreu Revilla (bateria) i Marc Argenter, que a banda de tocar la guitarra de 12 cordes, és un dels puntals de la botiga-santuari per als devots del vinil, Wah Wah Records.El seu repertori comprèn una quinzena de versions. Totes de temes originals dels anys seixanta. Ells mateixos adapten al català les lletres d'aquests grups, com va fer en el seu dia gent com Ramon Folch i Camarassa. Ja han autoeditat una maqueta amb cinc temes d'on sobresurt una deliciosa peça dels californians The Music Machine titulada “The people in me” i rebatejada com “El que queda de mi”. Sens dubte, el primer single d'un futur llarga durada.Aquest dissabte els podreu escoltar a l'Espai Jove de l'Eixample (Ali Bei, 120) I després d'aquest concert en vindran molts més. Només és qüestió de temps. Si corre la veu, aquest estiu Els Trons no pararan de tocar i nosaltres de brindar amb bon cava. Ja ho diu el refrany: Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons.