The Rokes, Let's live for today (Piangi con me) (1966)
23.1.10
LITA TORELLÓ
45rpm Concèntric 6.011-XC (1965)
Cara 1: No has dit quan serà (You forgot to say when) (A.Hawkshaw) Adap.Ramon Folch/ No tornaré a plorar per tu (I've cried my last tear over you) (A.Hawkshaw) Adap.Ramon Folch
Cara 2: Ciao, ciao (Downtown) (T.Hach) Adap. Ramon Folch/ Tu seràs (Tu farai) (A.Testa-A.Martelli) Adap. Ramon Folch
Cara 1: Milord (Milord) (Monnot-Moustaki) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Jo sé molt bé (Je sais comment) (J.Bouquet-Chauvigny) Adap. Ramon Folch i Camarasa.
Cara 2: Himne a l'amor (Himne a l'amour) (E.Piaf-M.Monnot) Adap. M.Company/ No, jo no em planyo de res (Non, je neregrette rien) (M.Vaucaire-Ch.Dumont) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Arranjaments i direcció musical: Francesc Burrull Fotografia i portada: Pilar Villarrazo
"Magda presenta un nou disc, el cinquè dels editats, i el sisè si se'n compta un que al seu temps va topar amb les dificultats que llavors eren habituals. Mgda ha gravat no menys que sis cançons de Josep M. Andreu i Lleó Borrell i la seva col·laboració extensa amb aquests dos importantíssims noms, demostra ja el valor de l'aportació que han fet les seves interpretacions al moviment de la cançó nova. Amb Un glop, de J. Reixach i A. Taulé va aconseguir el primer premi en el tercer concurs de La Selva del Camp. I per a completar la llista dels seus enregistrament de peces originals catalanes, haurem d'afegir-ne encara una altra de Jaume Picas i Antoni Ros-Marbà.
Ara, amb la seva veu greu i dramàtica, Magda ens presenta la versió catalana d'Edith Piaf. Lentament i segura, Magda Santamaria estén les seves possibilitats i aferma la seva categoria d'intèrpret completa." -1966
7.7.09
ELS ÈXITS DELS ANYS 60 Concèntric Sèrie Èxits 33rpm 5715-UL (1970) Cara 1: 1. Josep Guardiola: El món (Il mondo - Meccia, Fontana, Pes) Adap.: Josep M. Andreu 2. The Bonds: Quina colla més original (Sham and scandal in the family - Donaldson, Brown) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 3. Francesc Heredero: No hi ha demà (Forget domani - R. Ortolani, Newell) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 4. Nuri: Ell (Lui - Migliaci, Enriquez, Zambrini) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 5. Els Dracs: La nit (La nuit - S. Adamo) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 6. Enric Vidal: La balada de Bonnie & Clyde (The ballad of Bonnie & Clyde - M. Murray, P. Callender) Adap.: Pau Riba 7. Jordi Teijon: No no diguis mai (N'avoue jamais - G. Mardel) Adap.: Ramon Folch i Camarasa Cara 2: 1. Lita Torelló: Ciao, ciao (Down town - T. Hatch) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 2. Els Dracs: La casa del sol naixent (The house of the rising sun - A. Price) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 3. Enric Vidal: Paraules (Words - B. Robbin, M. Gibb) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 4. Nuri: És una noia (She's a woman - J. Lennon, P. McCartney) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 5. Francesc Heredero: Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son - S. Gainsbourg) Adap.: Josep M. Andreu 6. Els Dracs: Colors (Colours - Donovan) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 7. Lleó Segarra: Ets una cosa gran (Tu si'na cosa grande - D. Modugno, R. Gigli) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
[CAT] Concèntric va néixer com a escissió d'Edigsa el 1964. La companyia va ser fundada per Ermengol Passola i Josep Maria Espinàs amb la mateixa intenció d'Edigsa: aconseguir la normalització de l'ús del català mitjançant la música. Per això, a més d'editar títols pertanyents a la Nova Cançó i als Setze Jutges, d'influència molt més francesa i intel·lectualitzada, van promoure joves músics que buscaven la inspiració en la música anglosaxona (qualificada d'imperialista pels més engatjats), en el rock, en el pop i en el folk americà, entre les quals destaquen Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, a més de Lluís Llach, Tete Montoliu i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Es va presentar com a segell més innovador que Edigsa, el qual resultava massa encarcarat per al públic més jove. Les adaptacions al català dels èxits dels Animals o dels Yardbirds anaven a càrrec de Ramon Folch i Camarasa. L'èxit més important de la companyia va ser La casa del sol naixent interpretada pels Dracs, i que va fer vendre gran quantitat de discos.
La companyia es va dissoldre el 1973 i el 1990 es va lliurar tot el fons discogràfic a la Generalitat de Catalunya.
[CAST] Concèntric apareció cuando Edigsa de escindió en 1964. La compañía fue fundada por Ermengol Passola y Josep Maria Espinàs con la misma intención que Edigsa: conseguir la normalización del uso del catalán a través de la música. Por ese motivo, además de editar títulos pertenecientes a la Nova Cançó i a Els Setze Jutges, de influencia francesa y mucho más intelectualizados, promovieron a jóvenes músicos que bevían de la música anglosajona (calificada de imperialista por los más engatgées), en el rock, en el pop y el folk americano, de los que destacan Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, además de Lluís Llach, Tete Montoliu y Maria del Mar Bonet, entre otros. Concèntric fue presentado como sello discográfico mucho más innovador que Edigsa, demasiado rígido para el público más joven. Las adaptaciones al catalán de los éxitos de The Animals o Yardbirds iban a cargo de Ramon Folch i Camarasa. El éxito más imporante de la compañía fue La casa del sol naixent, interpretada por Els Dracs y de la cual se vendieron muchos discos.
La compañía se disolvió en 1973 y en 1990 se donó todo el fondo discográfico a la Generalitat de Catalunya.
[ENG] Concèntric was founded in 1964 by Ermengol Passola and Josep Maria Espinàs as a split for Edigsa, but the intention was the same: the normal use of Catalan by means of music. In addition of Nova Cançó and Setze Jutge's artists (influenced by French music and more intellectualized), Concèntric published new young musicians more influenced by american and british music: Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba. Ramon Folch i Camarasa made the adaptation to Catalan on The Animals or Yardbirds's hits, one of these, and the most important, was La casa del solnaixent, performed by Els Dracs.
In 1973 Concèntric disappeared and in 1990 gave the masters to Generalitat de Catalunya.
Homenatge a Ermengol Passola (2008)/
Homenaje a Ermengol Passola (2008)/ Tribute to Ermengol Passola (2008)
Cara 1: És la meva vida (It's my life, R. Atkins-C. D'Errico) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Només pensava en tu (You were on my mind, Ficker) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 2: Colors (Colours, Donovan) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Quan (J'aime, Adamo) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 1: Sota el cel plujós (Walkin' in the rain, Brian Bradley) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Un bon amic és excel·lent (Un ami ça n'a pas de prix, G. Aber-L. Greco) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 2: No contestà ningú (No reply, Lennon-McCartney) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ La casa del sol naixent (The house of rising sun, Alan Price) Adap. Ramon Folch i Camarasa