Tardor de corriols a Alboraia

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

 

El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud, generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre nosaltres.

Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les ones del mar.

A casa nostra dues espècies són reproductores a les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure aquests dies de tardor.

 

Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

És una xicoteta joia que abans criava en tota la franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades. Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.

 

Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB

Corriolet (Charadrius dubius)

Aquest cosí del camanegre, és més resistent, tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que estiguen prop de l’aigua.

 

Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Corriol cabut (Charadrius hiaticula)

És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja. 

Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ tresdits (Calidris alba)

Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement, puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!

 

Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ variant (Calidris alpina)

Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet, l’Hediste diversicolor que agafa en marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar els aiguamolls per les platges tranquil·les.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Aquest colorit corriol també el podem trobar en les platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols, lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.

Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

 

Text i fotos Rafa Muñoz

 

LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA

30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.

Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar

En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 

Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant

A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.

Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars

A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

LIMÍCOLES HIVERNANTS A LES PLATGES DEL SALER

El dilluns 22 de febrer de 2016 vaig anar a les platges de la Devesa del Saler, la idea era trobar els limícoles costaners que vaig vorer l’hivern passat. Vaig deixar el cotxe al costat del Camping del Devesa Gardens, creuant la carretera del Saler vaig buscar un dels camins que travessa la pineda. Introduir-se dins d’aquesta selva mediterrània implica que es difícil observar ocells per la seva espessor.

La platja de la Devesa te 4.900 metres d’arenes fines i daurades i es divideix en les platges de la Brava, de la Malladeta, de l'Alcatí i de la Punta, aquesta última acaba en la gola del Perellonet un canal de desaigüe artificial de l’albufera construït al 1873.

Paral·lel a la tanca del camp de golf del Parador del Saler, acabada la pineda y travessat el cordó dunar vaig arribar a la platja que estava molt tranquil·la al ser dilluns i amb una mar plana com un plat. Vaig tornar a trobar un gran bàndol mixt de Tifort (Tringa totanus), de Territ menut (Calidris minuta) i de Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

El grup més nombrós eren els Tifort (Tringa totanus) amb 809 exemplars. Aquests ocells migratoris son limícoles d'una grandària mitjana i amb un bec prou llarg que com les potes son fosques, en plomatge d’hivern son bàsicament  grisos per l’esquena amb el pit blanquinós. Crien al nord d’Europa i alguns exemplars passen l’hivern les zones costaneres d’Espanya. El pas migratori de tardor es notori a finals d’agost i principis de setembre, en primavera tornen al nord entre abril i maig, per tant aquest grup podria considerar-se com hivernants. S’alimenten de xicotets cucs i crustacis que troben a la vora de les zones humides o de les platges. S’estima que la seva població oscil·la entre els 300.000 i els 570.000 exemplars.

També hi havien 16 Fusell de mar (Pluvialis squatarola), aquesta es altra espècie limícola mes gran qu'el Tifort, a l’hivern també te un plomatge grisos. Cria a la tundra i passa l’hivern a Espanya on arriba en octubre i torna al nord en maig, per tant també podríem considerar-lo com a hivernant. La seva població reproductora es molt reduïda, no més d'unes 2.100 parelles. Coincideix en els gustos alimentaris amb el Tifort.

Per últim i amb menys exemplars hi havien 11 Territ menut (Calidris minuta), fent honor al seu nom son els mes menuts dels limícoles, amb els mateixos tons grisos pel darrere i clars pel ventre, també migratoris es reprodueixen al àrtic i passen l’hivern al sud. En Espanya es presenta entre agost i setembre retornat al nord en maig i juny. La seva població s’estima en vora 450.000 exemplars dels que vora 18.000 passen l’hivern en el nostre país. Comparteix el gust alimentari pels anèl·lids costaners amb les altres espècies.

Per tant tenim tres espècies limícoles que s’agrupen per passar l’hivern a les nostres terres, per obtenir major protecció, ja que tenen aliment garantit gràcies als xicotets cucs de les nostres platges i camps fanguejats  de l’albufera.

Com puc calcular el nombre d’ocells?

Difícil i no més possible amb practica el poder obtindré una aproximació al seu nombre, però si tenim la possibilitat de fer-los una foto amb ajuda d’un programa de tractament d’imatge  sempre es més fàcil contar-los, adjunte foto del recompte.

Lloc d’inici i finalització del recorregut;

39°19'26.50"N

0°18'37.95"O

Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.