| Brúfol a Godella, Axiu RMiB |
Godella, 22 de febrer 2024
Just on s’acaben els xalets
s’obri una cicatriu enmig d’un bosc degradat per les deixalles que tenim a
l’àrea metropolitana de València. Es tracta d’una antiga pedrera que s’utilitzà
per a construir les viles i palaus més lluïdors, a més d’alguns dels monuments que
tenim a la plana de València.
En acabar la seua explotació es
va gastar de femer on borinots irresponsables es desfeien d’enderrocs i fems.
Per sort tancaren l’accés i la vegetació, a poc a poc va cobrir les escombraires.
Hui en els llocs més ombrívols creix una mena de selva mediterrània autòctona,
amb grans pins envoltats d’hedres enfiladisses i mare-selves, mentre que als llocs
més assolellats hi ha un camp de batalla en el qual s’enfronten els nostres
matolls autòctons amb un dur competidor, es tracta d’un exèrcit espinós format
per algunes espècies de cactus que en origen foren residus de jardineria que
llançaren al femer i una volta arrelaren van reclamar el seu espai.
En aquest indret paregut a un decorat
apocalíptic de parets de pedra, vegetació selvàtica, fems i runes cobertes de
cactus s’amaguen espècies animals que han sabut prosperar en la rebotiga d’habitatges
luxosos, amb jardins i piscines on resideixen les classes més adinerades.
| Brúfol a punt d'obtenir la llibertat després de recuperar-se a un Centre de la Generalitat, Arxiu RMiB |
Amagats en la pedrera viuen molts ocells, esquirols, rates i ratolins, conills i eriçons, entre altres animalons, però el rei d’aquest àmbit és el gran duc, el brúfol (Bubo bubo). Aquesta au és el rapinyaire nocturn més gran de la península Ibèrica, és un impressionant animal d’ulls penetrants, qui els ha vist, mai els oblida. Es tracta d’un caçador nocturn que els darrers anys ha superat els seus problemes de conservació i ha començat a recuperar-se, fins i tot s’ha instal·lat en territoris on abans no estava present.
A mitjan segle passat, els pocs brúfols
que van sobreviure a la persecució de caçadors i als caporals de les finques
que sembraven els vedats amb verins, restaven arraconats als indrets més
salvatges de les nostres serralades i barrancs. Ara han aprés, s’han adaptat a viure
i criar enmig de zones més humanitzades, es reprodueixen en pedreres on troben
més llorigons que a les muntanyes, perquè allunyats dels caçadors prosperen i sempre
han sigut la base de la seua alimentació, que ara complementen amb grans rates.
| Brúfol a Godella, Arxiu RMiB |
Ha deixat de sorprendre trobar un brúfol a les grans viles, perquè, fins i tot poden viure en cèntrics jardins. A casa nostra han aprofitat una oportunitat, a conseqüència de l’activitat de la indústria taulellera s’han obert pedreres i meners a cel obert per tot el nostre territori, una volta tanquen les explotacions deixen tranquils els penya-segats i covetes on els brúfols fan niu i tiren endavant la seua descendència. També aprofiten les xicotetes serralades costaneres com la serra de les Raboses a Cullera, sempre que tinguen prou disponibilitat de preses al seu abast i tranquil·litat. A les comarques de l’interior es mantenen on les poblacions de conills prosperen, allí fan niu en els típics cingles, pedreres, barrancs, rambles i talussos.
Els brúfols són sedentaris, una
volta trien territori no marxen massa lluny, els mascles són molt gelosos i
ataquen qualsevol intrús de la mateixa espècie que entre dins de la seua
contrada. El seu principal problema de conservació és la mort per electrocució
en les línies i torres que omplin el nostre territori, de fet, al País Valencià
és la segona espècie que més ingressa als centres de recuperació afectada per
aquesta problemàtica.
| Esparver a Godella, Arxiu RMiB |
En l’antiga pedrera de Godella viuen més ocells caçadors, hi ha una parella de xoriguers i sovint apareixen esparvers. La presència de caçadors indica que abunden les seus preses, allí s’amaguen molts ocellets, rosegadors i insectes grans. La natura és sabuda i sap refer-se, amb el pas del temps en qualsevol espai buit que deixem tranquil, ella s’encarregarà de crear un xicotet espai viu, com aquesta illa de biodiversitat enmig de xalets i piscines.
Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu
RMiB
Fonts i referències:
LUCIO, P., LLORENS, G. “Brúfol,
Bubo bubo”. In POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M. (2021) “Atles dels ocells de
València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.
PÉREZ-GARCÍA, J.M., BOTELLA, F.
(2009) “Distribución y abundancia del Búho real (Bubo bubo) en la comarca de la
Vall d’Albàida (València)”. El Serenet 7: 52-61.