 |
| Marjal dels Moros |
Després dels dies de fred que ens havien dut espècies poc habituals torna
la tranquil·litat a la marjal. He visitat diversos indrets de la marjal els
dies 8, 11, 14, 19 i 26 de gener, a més del dia 1 i 2 de febrer.
 |
| Arpellot de marjal |
El dia 8 de gener Arturo Cabos i
jo anàrem a la vesprada a realitzar el cens d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en dormidor, organitzat
per la Societat Valenciana d’Ornitologia. Nosaltres als Moros trobarem quatre
femelles-joves i un mascle. En aquest mostreig participen els grups: APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs,
GER-Ecologistes en Acció, Grup Au d'Ornitologia, Consorci Gestor del Paisatge
Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, SEO/BirdLife, Visit Natura,
Xoriguer, FauNatura i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència
Climàtica i Transició Ecològica.
 |
| Societat Valenciana d'Ornitologia |
Les zones censades per províncies foren:
Castelló: Desembocadura del
Riu Sénia, Llacuna de Sant Mateu, Marjal de Peníscola, Prat de Cabanes,
Desembocadura riu Millars, Marjal de Nules i Marjal
d’Almenara.
València: Marjal del Moro,
Marjal del Puig, Marjal de Rafalell i Vistabella, l’Albufera, Marjal de
Xeresa-Xeraco (La Safor)
i Marjal de Pego-Oliva.
Alacant: Salines
de Calp, Salines de Santa Pola, El Fondó d’Elx, Embassament de la Pedrera i
Salines de la Mata.
Aquest gràfic resum els resultats.
 |
| Resultats del cens de 2021 |
Tal volta la major sorpresa que he tingut aquests dies ha sigut trobar un Faisà (Phasianus colchicus). Es
tractava d’un mascle adult que ben
segur és un supervivent dels que amollen els caçadors, que s’ha refugiat a la
marjal on vaga fadrí esperant el miracle de trobar una femella. Ben segur que
deu ser el mateix exemplar que ja havien vist fa anys, altres companys.
 |
| Faisà (Phasianus colchicus) |
Fugint de la fresca d’aquests dies es poden trobar espècies poc freqüents a
la marjal, com l’Alosa (Alauda arvensis),
Calàndria comú (Melanocorypha calandra), Cruixidell (Miliaria calandra), Passerell
(Linaria cannabina mediterranea) i el Sit-sit
(Emberiza cia).
 |
| Sit-sit (Emberiza cia) |
Com contava en l’entrada de la marjal
d’Almenara, també a Sagunt hi ha
hagut molta mortalitat de roquers
(Ptyonoprogne rupestris) i de Trist
(Cisticola juncidis).
Al Centre d’Educació Ambiental
(CEACV) a més de moltes garses i coloms és el nucli del territori d’una
parella d’Àguila calçada (Aquila
pennata), són un exemplar clar i altre fosc.
 |
| Àguila calçada (Aquila pennata) |
Els aiguamolls enguany tenen
molta aigua, això ens permet gaudir amb Agró blau (Ardea
cinerea), Bequeruda (Gallinago gallinago), Blauet (Alcedo atthis), Cabrellot (Podiceps
cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus
ruficollis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Fotja (Fulica atra), Gall de
canyar (Porphyrio porphyrio), Gomet (Ixobrychus minutus), Merita (Vanellus
vanellus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica),
Pit-roig (Erithacus rubecula), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Rascló (Rallus
aquaticus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teixidor (Remiz pendulinus), Tieta (Anthus
pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) i Xerlovita (Tringa ochropus).
 |
| Gall de canyar |
És de destacar que entre els teuladins
de canyar (Emberiza schoeniclus) que tenim a la marjal hi ha un d'ells amb
un plomatge poc freqüent, té la cua molt blanca i ens ha dut de cap per a poder
identificar-ho, gràcies a Gabi Llorens
i Juan A. G. Pertegaz hem arribat a
la conclusió que és un atípic Teuladí de canyar.
 |
| Teuladí de canyar |
Els ànecs que hi ha són els habituals, sense cap novetat, tot i que amb
molta varietat d’espècies, aquests dies tenim Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Coll-verd
(Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset (Anas crecca), Sivert
(Netta rufina) i Boix (Aythya
ferina).
 |
| Cullerot (Spatula clypeata) |
A la platja i al mar es veu Corba
marina grossa (Phalacrocorax carbo), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina
corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)
i Gavina vulgar (Chroicocephalus
ridibundus).
 |
| Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) |
Als horts i camps de conreu que envolten la marjal trobí Botxi meridional (Lanius meridionalis
meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis
carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida
cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla
alba), Cruixidell (Miliaria calandra), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus
unicolor), Esplugabous (Bubulcus ibis), grans estols de Gafarró (Serinus
serinus), Garsa (Pica pica), Pinsà (Fringilla coelebs), Puput (Upupa epops), Teuladí
(Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba
palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol
(Chloris chloris) i Xoriguer (Falco
tinnunculus).
 |
| Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis) |
S'han deixat vorer dues espècies de mamífers, Llebre comuna (Lepus granatensis) i Conill (Oryctolagus cuniculus).
 |
| Pit-blau (Luscinia svecica) |
Sens dubte estem en un oasi de biodiversitat gràcies al fet que estem en un
espai protegit i vedat a la caça, hi ha altres espais més grans i que tenen
molt més potencial, però on la caça està permesa i això repercuteix en la minva
de la biodiversitat. És hora que la ciutadania s'empodere i exigisca a les
autoritats la prohibició total de la caça als espais protegits.
La marjal no està lliure d’amenaces ni de greus problemes ambientals, per
eixample els residus de plàstic dels cultius que sovint, una volta utilitzats, es
deixen enlloc, sense retirar-los a un abocador. Un altre greu problema és l’incivisme
d’alguns visitants, el que duen gossos solts que van corrent per tot arreu,
molestant a la fauna, fins i tot entrant en zones d’accés restringit. Alguns
són tan "espavilats i cívics" que arrepleguen les merdes dels gossets
en bossetes i les deixen a qualsevol racó. Xe collons emporteu-vos les
bosses o deixeu la merda a l'aire que es degrada ràpidament! També alguns
borinots es boten les tanques que protegisquen els millors espais per fer
algunes fotos.
 |
| Plàstics d'ús agrícola abandonats |
Un altre greu problema és la degradació de les condicions de vida dels
llauradors que es veuen obligats abandonar collites per manca de rendibilitat. Està provocat pels preus abusius que imposa
la resta de la cadena alimentaria als productors. Aquest problema té
altres conseqüències, s'abandonen terres de conreu, no hi ha relleu
generacional. Apareixen una mena de segones residències rurals,
casetes per fer-se una paella el diumenge i per plantar quatre carxofes als camps abandonats. Tot
això repercuteix en una degradació de les terres, per tant una degradació de la
biodiversitat.
 |
| Collita de mandarines abandonada |
Text i fotos de Rafa Muñoz