Alta mortalitat d’aus pel fred

Roquer (Ptyonoprogne rupestris), un viu i altre mort de fred

El 15 de gener a la partida torní a la partida de Calamocs, Almenara, per tornar a gaudir de l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus). Eixe jovenet no para d’atipar-se de pardalets, va tornar a capturar quatre en un no res, quasi li costava més menjar-los que caçar-los.

Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)

Al voltant d’on estaven les xicotetes aus no paraven d’alimentar-se, feia fred i necessitaven recarregar l’energia que cremen per calfar els seus cossos, de fets aquests dies es cobren moltes baixes, tot el que no estiga en perfectes condicions de salut i amb certes reserves de greix poden morir.

Tieta (Anthus pratensis)

Hi havia Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs), Pit-blau (Luscinia svecica) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).

Trist (Cisticola juncidis)

De fet aquests dies han mort molts roquers (Ptyonoprogne rupestris), però pitjor l’ha passat el Trist (Cisticola juncidis), han mort més del 90% quan eren un dels ocells més freqüents de les marjals. 

Arpella pàl·lida russa

 

Vaig ser testimoni d’interaccions entre els abundants arpellots de marjal (Circus aeruginosus) que atacaren a l’Arpella pàl·lida russa. Pels voltants també hi havia Àguila calçada (Aquila pennata). El dia 1 de febrer vaig tornar i no trobí l'arpella pàl·lida que deu haver marxat al nord del continent però trobí un mascle d'Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus).

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Altres aus que aparegueren eixe matí foren: Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Xoriguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).

Pinsà (Fringilla coelebs)

Text i fotos de Rafa Muñoz. 

Una alosa becuda a la Marjal dels Moros

 

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

14 de gener de 2021

L'Alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell molt peculiar que viu a les planures de les terres altes de les serralades ibèriques. Al País Valencià és una au que manté unes poques parelles al Racó d'Ademús. En 2011 es va estimar que teniem una població d'entre 44 i 47 mascles (C. Pérez-Granados & López-Iborra 2013). En 2019 la població valenciana aniria al voltant dels cinquanta mascles cantors separats en cinc nuclis propers (Cristian Pérez-Granados com. pers. 2019). A Europa només podem trobar-la al nostre país, segons l'II Cens Nacional d’Alosa becuda (2004-2007) la població de l'estat seria de 4.047 mascles cantors (Garsa & Trava 2016).

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

L’Alosa becuda és una au sedentària que en certs moments, quan tenim clima advers poden fugir dels seus territoris. Un d’eixos moments l’acabem de viure aquests dies a conseqüència de la tempesta Filomena, que ha cobert de neu bona parta de l’interior valencià. Això ha provocat que alguns ocells hagen de fugir i cercar terres lliures de neu per poder trobar aliment. De fet és la segona volta que es detecta una becuda a les zones costaneres de les comarques centrals. El dia 13 de gener, Andrés Balfagon va trobar-ne una a la Marjal dels Moros. L’endemà he pogut acostar-me i al costat de Joan Balfagon i Jesús Carrión he pogut observar-la, després també l’ha trobat Angel Bereje.

Pit-blau (Luscinia svecica)

Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)

Altres espècies poc freqüents també han cercat refugi a la Marjal dels Moros, aquests dies hi ha un Estornell rosat (Pastor roseus) que trobà Jesús Carrión el dia 10 i altres ocells que normalment no trobaríem a la marjal i que aquests dies ens visiten, són la Calàndria comú (Melanocorypha calandra), l’Alosa (Alauda arvensis) o el Sit-sit (Emberiza cia).

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

A pesar que estem al costat de la mar hui hi havia zero graus, per tant teníem una lleugera gelada. Aquest fred provoca la pràctica desaparició dels insectes i algunes espècies insectívores com el Roquer (Ptyonoprogne rupestris) passen gana, això provoca que els exemplars més dèbils poden morir de fred a les nits. També afecta espècies menudes com el Trist (Cisticola juncidis) que pràcticament han desaparegut de la marjal.

Blauet (Alcedo atthis)

Sarset (Anas crecca)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2021.

Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Dites populars d'aus

 

Judia (Vanellus vanellus) 

27 de desembre de 2020.

Hui fa fresqueta a la plana de València, aquest matí sols feien 6 graus, tot i que ha eixit el sol, com ha tornat a bufar el ponent, s'estava prou bé al sol. Sentat a una terrasseta d'un bar del Saler he sentit a unes iaies dir: "Judia per l'horta, tanca la porta".

La gent de l'horta sap que les judies (Vanellus vanellus) són ocells que sols venen a l'hivern i com més fred fa, més hi ha. Per tant aquesta dita és una bona mostra de la saviesa popular valenciana i un goig poder sentir la riquesa de la nostra llengua.

Aquesta au es també es diu Merita a moltes comarques del País Valencià, juia a les Illes Balears o fredeluga a Catalunya, tots aquests noms són emprats a casa nostra per anomenar a la Vanellus vanellus.

Gràcies a les aportacions de Twitter tenim que: 

Notari i Ibanyes @miquelnotari "Quan veges la merita per l'horta, encén el foc i tanca la porta". 

Iban L. Llop @IbanLLop: "Quan veges la merita volar, tanca la porta i encén la llar".

Si vols seguir-me en Twitter sóc: Rafa MuñozB @rafa_muozb