Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fem. Mostrar tots els missatges

UN CARRAIXET PLE D’OCELLS I BRUTÍCIA!


6 de novembre de 2019

Barranc del Carraixet, Alboraia


El dia assolellat després d’uns dies de forts vents de ponent no m’ha defraudat, he pogut trobar 36 espècies d’aus i tres d’invertebrats, un parotet de bassa i dues espècies de papallona. El problema de la brutícia al Carraixet no és de la vegetació natural que creix al llit, el problema és la gran quantitat de fem i brutícia que buidem al barranc, hi ha un fum d’envasos d’aigua de plàstic, que amb molta probabilitat acabaran al Mediterrani. També hi ha un bon grapat de carros de les grans superfícies comercials de Port Sa Platja, aquestes empreses haurien de trobar mesures per evitar que acaben al llit del barranc i podrien fer alguna activitat per arreplegar els que ja estan dins, així demostrarien una veritable consciència ecològica i un compromís amb Alboraia  i amb tots els seus clients de l’Horta Nord.

Brutícia al barranc del Carraixet


Però tornant als valors naturals del Carraixet dir-vos que les aus fan d’aquest estret oasi un espai natural molt important. Les més abundants d'eixe matí van ser 103 exemplars de Fotja (Fulica atra), crec que poden fer del Carraixet l’espai més important d’hivernada d’aquesta espècie a la província de València després de l’Albufera i ben segur és on hi ha la densitat més gran. Li segueix en importància pel seu nombre el Coll-verd (Anas platyrhynchos) amb 63 exemplars, la Polla d'aigua (Gallinula chloropus) amb 55 exemplars i la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) amb 36 individus.

Oroval (Ardeola ralloides)


No sols tenim les espècies més comunes, també tenim ocells més escassos en època hivernal com un exemplar de Gomet (Ixobrychus minutus), de l’Oroval (Ardeola ralloides) hi havia dos exemplars, també Teixidor (Remiz pendulinus) o els 3 exemplars de Blauet (Alcedo atthis).

Ànec mut (Cairina moschata)


Els ocells exòtics procedents de fuites o que s'han alliberat deliberadament també troben un bon hàbitat al llit del barranc. Hi havia 8 exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata) que semblaven estar en període cel, nadaven en paral·lel amb els plomatges eriçats, menejaven els colls avant i arrere sincronitzadament i emetien un greu so tremolós. La cita més antiga que tinc al meu registre és de març de 2007 per tant els tenim ja un mínim de 12 anys a AlboraiaTambé he vist una Oca (Anser anser domesticus) que segons les meues dades està al Carraixet des de l’octubre de 2013, per tant ja la tenim sis anys vivint al barranc amb tota normalitat.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Les altres espècies d’aus vistes han sigut l’Agró blau (Ardea cinerea), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom domèstic (Columba livia domestica), 2 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor) i 4 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio). 

Coll-verd (Anas platyrhynchos) mascle

Garsa (Pica pica), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Trist (Cisticola juncidis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

Coll-verd (Anas platyrhynchos) femella


Els invertebrats que he pogut identificar han sigut un parot de bassa, l’Aeshna mixta (Aeshna mixta) i dues papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i la Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos s’han pres al Carraixet, Alboraia el dia 6 de novembre de 2019.

Camp de xufa a la vora del Carraixet, Partida de Savoia, Alboraia


BARRANC DEL CARRAIXET, UN RACÓ PLE D’ESPÈCIES EXÒTIQUES I BRUTÍCIA


Alboraia, dijous 28 de febrer

Agró blau i Corba marina grossa al barranc del Carraixet



Bellesa entre el fem

Prop de la desembocadura del Carraixet hi ha una mànega flotant que evita que la brutícia arribe a la mar, encara que de tant en tant la retiren les brigades de neteja sempre hi ha molta acumulada. Moltes aus aprofiten l’element flotant per descansar i assecar el seu plomatge, eixe matí hi havia un grup de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja comuna (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un Agró blau (Ardea cinerea). Em va donar molta tristor comprovar el contrast entre els lluïdors plomatges nupcials que duen alguns exemplars al costat del fem que nosaltres avoquem al barranc.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 



Comença l’època de reproducció

A l’ermita dels Peixets un nombrós grup de Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) menjava dàtils mentre altres cuidaven els nius que han fet enguany dalt d’algunes palmeres. Ben prop de la mar una Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) s'atipava de brots tendres dels tamarinds que creixen a la vora de l’aigua.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Dins del barranc vaig vorer 3 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que cuidaven d'un pollet cadascú. Es veien poques femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) perquè deuen estar covant els ous, mentre els mascles es barallen per conquerir les poques femelles fadrines que queden fadrines.

Oroneta (Hirundo rustica)


Primeres orenetes

Eixe matí vaig vorer els primers exemplars d’Oroneta (Hirundo rustica) d'enguany encara que altres naturalistes valencians ja havien vist els primers nouvinguts durant tot el mes de febrer. Altres hivernants que es resisteixen a marxar al nord i encara es veien són alguns exemplars de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Roquer (Ptyonoprogne rupestris). Recordeu que aquestes tres espècies són autèntiques màquines de menjar mosquits i per tant treballen pel nostre benestar, respecteu-los!

 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans)



Tortuga d'orelles vermelles o Tortuga de florida (Trachemys scripta elegans)

Prop del pont de la carretera de Port Saplatja (CV-311) estaven assolellant-se cinc tortugues d’orelles vermelles. Són originàries d'àrees càlides d'Amèrica del nord, els mascles són més menuts que les femelles, es diferencien per tindre les urpes de les mans i la cua més llargues. Són omnívores, la seua closca arriba fins als 40 cm de longitud i poden viure fins als 40 anys. 

Les tendes d’animals les venen quan són simpàtiques tortuguetes però creixen amb rapidesa, en captivitat embruten molt l'aigua i per això la gent es cansa d'elles quan creixen i les alliberen en la naturalesa.

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) 


Penseu que és una greu errada alliberar-les en la natura i que provoca un greu impacte, de fet aquesta espècie està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores aprovat pel Reial Decret 630/2013. La ràpida expansió de tortugues exòtiques està provocant l'extinció de les nostres dues tortugues d'aigua, la Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la Tortuga d'estany (Emys orbicularis).


Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Recorda! Mai no compres o regales tortuguetes, perquè prompte faran pudina i els nanos es cansaran d’elles i si ja les tens mai no les soltes en la natura, pots dur-les a un centre de recuperació de fauna.  


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019