Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cadernera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cadernera. Mostrar tots els missatges

AUS DES DE CASA 5: LA CADERNERA I L'ENFILAT

Cadernera (Carduelis carduelis)



La Cadernera (Carduelis carduelis) també coneguda com Cagarnera és una au de la família dels fringíl·lids, té eixe nom perquè molt sovint menja llavors de cards, són el seu aliment preferit però mengen tota mena de llavors.

Les caderneres són freqüents a l’horta i als jardins dels nostres pobles tot l’any, tot i que les aus del nord d’Europa són migratòries i baixen entre els mesos d’octubre i novembre. Una bona part d’elles continuen el seu viatge fins al nord d’Àfrica, després tornaran a pujar durant els mesos d’abril i maig. Aquest dies de confinament pel COVID-19ma casa d’Almàssera les veig tots els dies i he trobat els primers jovenets volanders acompanyants d’un adult el dia 8 de maig.

Cadernera (Carduelis carduelis)


La Cadernera és molt coneguda perquè és una de les aus més apreciada pels aficionats al silvestrisme, és una tradició que consisteix en la captura en viu d’aus per ensinistrar-les en el cant i després poder participar en concursos. A mes de la Cardernera tradicionalment s’han agafat altres espècies: Passerell (Carduelis cannabina), Verderol (Chloris chloris), Gafarró (Serinus serinus) i Pinsà comú (Fringilla coelebs).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Per agafar-los utilitzaven una tècnica coneguda com l'enfilat, és un mètode de caça d'aus vives. En un lloc tranquil es fica de menjar i aigua per als ocells, eixe indret s'anomena acevall. Una volta les aus s'hi han acostumat a l'acevall es munta l'enfilat abans de l'eixida del sol. L'enfilat és una xarxa abatible que es tanca de sobte sobre les aus que estan a terra, també s'utilitzen xarxes de llibre o xarxes de sòl. Els enfilaters accionen la xarxa a distància tirant d'una corda anomenada la tiradora mentre estan amagats dins de la barraca o la caseta. A voltes per atraure millor a les aus utilitzaven un ocell tancat en una gàbia.

L'acevall d'un enfilat a Alfara del Patriarca, la barraca amagada al fons 


El període en el qual s'autoritzava la caça d’aus pel silvestrisme era de quaranta-set dies concrets repartits entre els mesos d’agost i novembre. La Generalitat Valenciana va autoritzar l’any 2016 la captura per al silvestrisme de 10.050 mascles i altres 10.050 femelles de Cadernera, 5.288 mascles i altres 5.288 femelles de Passerell, 3.027 mascles i altres 3.027 femelles de Verderol, 2.885 mascles i 2.885 femelles de Gafarró i 1.265 mascles i 1.265 femelles de Pinsà. Informació estreta del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana Núm. 7842 de l’Ordre 2016/6273.

En primer terme la barraca i al fons l'acevall de l'enfilat


La Comunitat Europea amb data del 17 de maig de 2018 va obrir un procediment d’infracció contra l’estat espanyol per incompliment de la Directiva 2009/147/CE sobre la conservació de les aus silvestres i per tant amb l’Ordre 2018/7686 de 28 de juliol la Conselleria d’Agricultura es va vorer obligada a prohibir la captura de fringíl·lids per a l’any 2018, entenc que ara per ara continua prohibit.

Els aficionats a la cria i tinença d’aus en captivitat aprecien els híbrids o els mixtos de mascle cadernera i femella canària però molts altres pensem que els ocells deuen viure en llibertat per posar color i música als nostres jardins i horts. Ja era hora d’acabar amb aquesta caça prohibida per Europa, la tradició de l’enfilat ha de quedar per a la història de l’Etnografia, ara és l’hora per a la cria en captivitat dels silvestristes.

Text i fotos de Rafa Muñoz.

LES AUS AMAGADES AL BARRANC DEL CARRAIXET


30 d’octubre de 2019



Hui he tornat al Carraixet que ja feia temps que el tenia abandonat, com sempre no m’ha defraudat, aquest indret molt humanitzat és un punt calent de biodiversitat i permet incloure a Alboraia en la llista de termes amb els espais naturals més interessants del País Valencià. La desembocadura del barranc del Carraixet està a Alboraia, a la província de València.

Vull contar-vos que per gaudir de les aus cal tindre paciència i bona vista perquè moltes espècies tenen plomatges que els ajuden a amagar-se en el seu entorn i això ho fan tant per protegir-se dels seus enemics com per poder acostar-se a les seues preses i poder sorprendre-les.

Gomet (Ixobrychus minutus)


UN GOMET JOVE HIVERNANT

Als canyars que creixen als cursos d'aigua amb poca velocitat o a les marjals mediterrànies hi ha aus especialistes a viure d'incògnit, una d'elles és un agró menut i poc conegut gràcies a els seus costums crepusculars i al seu plomatge críptic, és el Gomet (Ixobrychus minutus). Viu dins dels canyars prop de l'aigua, s'alimenta de tota mena de bestioletes, de peixos, invertebrats i amfibis (Cramp y Simmons, 1977; Del Hoyo et al., 1992). Sembla que els gomets són principalment estivals a la península Ibèrica (Aransay y Díaz Caballero en Martí y Del Moral, 2003). Als mesos d'agost i setembre creuen l'estret per anar a l'Àfrica subsahariana però a l'hivern es queden uns pocs exemplars que degut als seus costums discrets no s'han pogut quantificar (Caballero, 1997; Martínez-Abraín, 1997). El gomet del Carraixet era un jove i això pareix coincidir amb el patró descrit que les aus hivernals són principalment joves (Voisin 1991).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


MÉS AUS QUE VIUEN AMAGADES ALS CANYARS

El Rossinyol bord (Cettia cetti) és una xicoteta au menuda, de color marró fosc a la que no li agrada gens eixir de l'espessor, per compensar-ho té un potent cant cridaner amb el qual fa saber a la resta d'ocells que ell viu allí mateix i és l'amo d'eixe trosset de canyar o d'esbarzer.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Un altre ocell vestit amb un plomatge poc cridaner és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), té un vestit de color verd pel darrere i un groguet apagat per les parts ventrals, el verd l'ajuda a amagar-se dins dels matolls com són les canyes (Arundo ssp.) i els tamarits (Tamarix gallica), aquest ocell acaba de vindre de centre Europa i passarà tot l'hivern en les nostres terres.

Estornell (Sturnus vulgaris)


UN NOU VINGUT PROU PAREGUT AL NOSTRE ESTORNELL NEGRE

Aquests dies es veuen nombrosos estols, a voltes de milers d’exemplars, d’Estornell (Sturnus vulgaris), vénen del nord i per passar l’hivern amb nosaltres i els seus cosins que són uns valencians sedentaris, parlem de l’Estornell negre (Sturnus unicolor). Molt semblants es diferencien en el fet que al nouvingut li agrada viure en grups molt grans i tenen un plomatge negre ple de pigotes més clares amb reflexos metàl·lics prou més cridaner que el nostre que el nostre estornell negre.

Estornell negre (Sturnus unicolor)



LA RESTA D’OCELLS DEL CARRAIXET

El llistat d’aus el van completar el Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Trist (Cisticola juncidis), un ocell sols present en els passos migratoris com el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Fotja (Fulica atra)


Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blauet (Alcedo atthis), Pit-roig (Erithacus rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Garsa (Pica pica).

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Les papallones d’eixe matí van ser Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Bibliografia

Diaz, M., Asensio, B., i Telleria, J. L. 1996. Aves Ibéricas I. No Paseriformes. J. M. Reyero Editor. Madrid.

Garrido-López, J. R. 2012. Avetorillo común Ixobrychus minutus. En, SEO/BirdLife: Atlas de las aves en invierno en España 2007-2010, pp. 36-47. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente-SEO/BirdLife. Madrid.

Pescador a Rall


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 30 d’octubre de 2019 al terme d’Alboraia.

Camp de cols