Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oroneta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oroneta. Mostrar tots els missatges

AUS DES DE CASA 7: L’ORONETA I L’ORONETA CUA-BLANCA.

Oroneta (Hirundo rustica)



Hui us parlaré de dues oronetes que viuen als nostres carrers i són unes campiones menjant mosquits.
Tal volta la més coneguda i comuna és l'Oroneta (Hirundo rustica), aquesta au és protagonista de molts versos en totes les llengües gràcies al fet que la seua arribada anuncià la primavera i viu als nostres corrals. És un ocell amb el dors fosc, les galtes roges, el ventre blanc, les ales i la cua són allargades. Volen baix pels nostres carrers i patis empomant tota classe de mosquits. Fan un niu en solitari ajuntant boletes de fang que amassen amb saliva, el construeixen en forma de tasseta i sempre baix d'un sostre. Són ocells migradors i quan ve el fred com no troben prou mosquits han d'anar a l'Àfrica per sobreviure i tornen en quant les gelades desapareixen. Estan especialitzades en atrapar els insectes alats que volen més baix, més prop de terra.

Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)


Les oronetes tenen unes cosines prou paregudes a ulls no experts, l’Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum). També són fosques per darrere i blanques pel ventre però les galtes i el carpó, la part on acaba l’esquena i comença la cua, són blanc. Aquestes s’estimen més viure en grupets i ajunten els seus nius en colònies, el fan amb boletes de fang amassades amb saliva però en aquest cas la tasseta és com mitja bola pegada a un sostre amb una estreta entrada. També viuen dels mosquits i tota mena d’insectes voladors però els capturen més alt que les oronetes encara que més baix d’on el fan les falcies.

Oroneta (Hirundo rustica)


Les oronetes cua-blanca com tenen el costum d'agrupar els nius presenten l'inconvenient que els excrements dels pollets són més cridaners que quan sols hi ha un niu d'oroneta, alguna gent amb poc seny pot trencar-los i després haurà de gastar diners en mosquiteres i insecticides que a més contaminaran la seua llar amb productes químics. El més senzill i ecològic és deixar els nius de les oronetes cua-blanca i oblidar-se dels insectes encara que si tens molts nius i embruten massa sempre es pot posar una xicoteta fusta a manera de prestatge uns centímetres per sota dels nius, les dejeccions es quedaran sobre i no tacaran la façana. Recordeu que aquestes dues espècies d'aus estan protegides perquè són uns aliats fidels i és delicte fer-les mal bé o trencar els seus nius.

Niu d'oroneta cua-blanca



Text i fotos de Rafa Muñoz.



BARRANC DEL CARRAIXET, UN RACÓ PLE D’ESPÈCIES EXÒTIQUES I BRUTÍCIA


Alboraia, dijous 28 de febrer

Agró blau i Corba marina grossa al barranc del Carraixet



Bellesa entre el fem

Prop de la desembocadura del Carraixet hi ha una mànega flotant que evita que la brutícia arribe a la mar, encara que de tant en tant la retiren les brigades de neteja sempre hi ha molta acumulada. Moltes aus aprofiten l’element flotant per descansar i assecar el seu plomatge, eixe matí hi havia un grup de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja comuna (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un Agró blau (Ardea cinerea). Em va donar molta tristor comprovar el contrast entre els lluïdors plomatges nupcials que duen alguns exemplars al costat del fem que nosaltres avoquem al barranc.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 



Comença l’època de reproducció

A l’ermita dels Peixets un nombrós grup de Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) menjava dàtils mentre altres cuidaven els nius que han fet enguany dalt d’algunes palmeres. Ben prop de la mar una Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) s'atipava de brots tendres dels tamarinds que creixen a la vora de l’aigua.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Dins del barranc vaig vorer 3 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que cuidaven d'un pollet cadascú. Es veien poques femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) perquè deuen estar covant els ous, mentre els mascles es barallen per conquerir les poques femelles fadrines que queden fadrines.

Oroneta (Hirundo rustica)


Primeres orenetes

Eixe matí vaig vorer els primers exemplars d’Oroneta (Hirundo rustica) d'enguany encara que altres naturalistes valencians ja havien vist els primers nouvinguts durant tot el mes de febrer. Altres hivernants que es resisteixen a marxar al nord i encara es veien són alguns exemplars de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Roquer (Ptyonoprogne rupestris). Recordeu que aquestes tres espècies són autèntiques màquines de menjar mosquits i per tant treballen pel nostre benestar, respecteu-los!

 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans)



Tortuga d'orelles vermelles o Tortuga de florida (Trachemys scripta elegans)

Prop del pont de la carretera de Port Saplatja (CV-311) estaven assolellant-se cinc tortugues d’orelles vermelles. Són originàries d'àrees càlides d'Amèrica del nord, els mascles són més menuts que les femelles, es diferencien per tindre les urpes de les mans i la cua més llargues. Són omnívores, la seua closca arriba fins als 40 cm de longitud i poden viure fins als 40 anys. 

Les tendes d’animals les venen quan són simpàtiques tortuguetes però creixen amb rapidesa, en captivitat embruten molt l'aigua i per això la gent es cansa d'elles quan creixen i les alliberen en la naturalesa.

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) 


Penseu que és una greu errada alliberar-les en la natura i que provoca un greu impacte, de fet aquesta espècie està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores aprovat pel Reial Decret 630/2013. La ràpida expansió de tortugues exòtiques està provocant l'extinció de les nostres dues tortugues d'aigua, la Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la Tortuga d'estany (Emys orbicularis).


Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Recorda! Mai no compres o regales tortuguetes, perquè prompte faran pudina i els nanos es cansaran d’elles i si ja les tens mai no les soltes en la natura, pots dur-les a un centre de recuperació de fauna.  


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

UNA ORONETA CUA-ROGENCA PRIMERENCA


Oroneta cua-rogenca (Hirundo daurica)

Ja arriben les primeres aus primaverals!


22.01.09
El dijous en una sèquia ampla d'Alboraia, entre un nombrosísim grup de roquerets (Ptyonoprogne rupestris) revolaba un exemplar d’oroneta cua-rogenca (Hirundo daurica).

Missatge de Jose A. Peris al FORUM SVO Aus
Foto de Víctor París, FONS FOTOGRÀFIC SVO

CRUIXIDELLS A MASSAMAGRELL

13.3.08

Cruixidell (Miliaria calandra)


Despús-ahir de vesprada vaig donar una volta per l'horta de Massamagrell i vaig observar el primer cruixidell (Miliaria calandra) de la temporada. A més, vaig vore 17 oronetes (Hirundo rustica). Açò es va animant.


Missatge de Ximo Galarza al FORUM SVO Aus.

Foto de Ximo Galarza, FONS FOTOGRÀFIC SVO.