Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ous. Mostrar tots els missatges

El rascló, l’espectre del canyar

Rascló (Rallus aquaticus)

 

El rascló (Rallus aquaticus) és una au que pertany a la família dels ràl·lids, mesura fins a 28 cm d’alçada, per tant, és un ocell mitjà que sols viu prop de l’aigua. El podem trobar vivint en qualsevol toll amb aigües permanents que tinga una bona cobertura vegetal al voltant. És abundant a tots els aiguamolls costaners, però també aprofita rierols, rambles o llacunes amb aigües succintes, fins i tot pot viure en les xicotetes llacunes formades a l’eixida de depuradores o aigües residuals, en les comarques de l’interior valencià.

S’alimenten principalment sangoneres, cucs i llombrígols, caragols, petits crustacis, aranyes i una àmplia gamma d'insectes terrestres i aquàtics, així com les seues larves, tot i que poden completar la dieta amb matèria vegetal.


Rascló amb un cuc


Capturen les seues preses caminant entre la vegetació que creix a la vora de l'aigua, mitjançant un bec-roig, allargat i lleugerament corbat cap a baix. Amb els seus grans peus i cames llargues pot caminar sense enfonsar-se, cercant les seues preses. Tenen costum de recórrer els mateixos camins que pentinen el seu territori.

No li agrada quedar al descobert lluny dels canyissars, per això és difícil d’observar, sols es veuen quan ha de travessar algun espai obert entre mates. Té un vol poc àgil a conseqüència de tenir ales curtes i redones, a més ho fa amb les llargues potes penjant, per tant, s’estima més amagar-se corrent dins de la vegetació més espessa. Tot i el seu vol desgarbat pot fer llargs desplaçaments preferentment nocturns per fer la migració.


Rascló a la marjal dels Moros


Molt més fàcil és sentir els seus crits dins del canyar, emet uns grunyits seguits d'un crit agut. En aquest enllaç podeu escoltar una gravació de Jesús Carrión feta a la marjal dels Moros, pujada a la web de Xenocanto:

https://xeno-canto.org/574538

Són animals territorials i monògams que viuen uns vuit anys. En primavera el mascle construeix un niu al fons del canyís, prop de l’aigua i molt amagat. La femella pon entre sis i onze ous que coven ambdós pares durant uns vint dies, poden fer dues postes cada temporada. Els nostres rasclons són bàsicament sedentaris, però els individus centreeuropeus baixen als països mediterranis i nord-africans fugint de les gelades severes.


Rascló al riu Magre, Requena


Text i fotos de Rafa Muñoz

AUS A L’HORTA NORD EN TEMPS DE PANDÈMIA

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)



Els dies de confinament ha sigut molt llargs, sort que visc al costat del barranc del Carraixet i en els passejos he pogut gaudir de la biodiversitat que s’amaga al llit i als horts dels voltants. Faré un xicotet repàs de les troballes més interessants d’aquests dies.

Milà negre (Milvus migrans)



En abril i a principis de maig estaven en ple pas migratori i això ha permés observar un bon nombre d’aus; estols d’Abellerol (Merpos apiaster), grupets de Pilot (Pernis apivorus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Esparver (Accipiter nisus), Milà negre (Milvus migrans), un Falconet (Falco subbuteo) que va caçar un pardalet i se’l va menjar en vol mentre continuava el seu viatge al nord i una Àguila serpera (Circaetus gallicus).

Martinet (Nycticorax nycticorax)


Altres ocells en pas migratori van ser el Parpallò (Riparia riparia), un parell de Xoriguer petit (Falco naumanni) i una Busquereta vulgar (Sylvia communis). La nit del 12 de maig des del balcó de ma casa vaig sentir el cant d’una Guatlla (Coturnix coturnix) també en migració i altra au que va travessar el cel d’Almàssera a poqueta nit va ser el Martinet (Nycticorax nycticorax) tot i que aquesta espècie dorm de dia i s’alimenta de nit, per tant aniria al barranc a buscar de menjar.

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)


L’últim Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) hivernant o en pas al Carraixet el vaig vorer el 2 de maig i vaig observar Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) els dies 3 i 5 del mateix mes. Uns nouvinguts per omplir-ho tot amb els seus cants són el Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), altre ocell en pas aquests dies que estava al costat de l’ermita dels Degollats va ser una Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos) a més d'un Corriolet (Charadrius dubius).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


Pels horts de Bonrepòs i Mirambell vàrem trobar Puput (Upupa epops) i Totestiu (Parus major). Pels d’Almàssera hi ha dues parelles de Cogullada vulgar (Galerida cristata) que ben segur es reprodueixen als camps en guaret, que reposen llaurats i lliures de vegetació en espera de la sembra. A tota l’Horta Nord on hi ha un esbarzer mitjà viu una parella de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Xoriguer (Falco tinnunculus) 


Continuant a Bonrepòs i Mirambell, al mig del poble, aprofitant una jardinera d’un balconet tranquil cria una parella de Xoriguer (Falco tinnunculus), van pondre sis ous, començaren amb el primer el dia 10 d’abril i finalitzaren el dia 25 del mateix mes. Després covaren i el dia 13 de maig va eixir el primer pollet mentre l’últim el feia el dia 19. Han eixit els sis pollets i a hores d’ara no paren de créixer, gràcies a la família de la casa d’adopció pel respecte i la comprensió d’aquests xicotets rapinyaires.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Al llit del barranc de Carraixet compartit entre els pobles d’Almàssera, Tavernes Blanques i Alboraia hi havia Capsot (Lanius senator), grups de Teuladí torredà (Passer montanus) a més de Coll-verd  (Anas platyrhynchos), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Fotja (Fulica atra) tots tres amb pollets de totes les grandàries. Un altre que també anava amb pollets era el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), tal volta un dels ocells més abundant al llit del barranc siga el Rossinyol bord (Cettia cetti) i no puc oblidar al Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Agró blau (Ardea cinerea)


Pareix que espècies grans s’hi ha acostumat al nombrós personal que passeja, corre o munta en bici per les vores del barranc i es deixen vorer Garseta blanca (Egretta garzetta), l’Agró blau (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis) o el Picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)


A la platja de Port Saplatja pescava una  Mongeta (Sternula albifrons) i huit fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida). Aquests ocells marins volen per damunt de les aigües someres i quant veuen un peixet menut es deixen caure en un ràpid picat a l’aigua, si encerten alcen el vol i el trauen sense deixar de volar. L’última Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) la vaig vorer a la platja el 22 d’abril, ara volen cap a les terres de cria del nord.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Cada dia és més normal trobar gavines lluny de la mar, s'endinsen en terra i troben aliment a femers o agafen restes de menjars com la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), la Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) o la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), altres com el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) fins i tot han aprés a caçar tórtores i coloms.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Entre les aus exòtiques de la nostra comarca la novetat l'han dut uns nombrosos estols d'Aratinga màscara roja (Aratinga erythrogenys) que sols hi havia a València i que ara passen cada dia al matí a nord i tornen al sud a la vesprada. Una altra sorpresa la donaren més de 42 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que es van ajuntar per espigolar faves en un camp llaurat d'Alboraia, al Partidor de la Canal. Curiosament l'au exòtica més abundant fins aleshores, la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), ara pareix ser la menys nombrosa tot i que unes quantes parelles crien a les palmeres de l'ermita dels Peixets d'Alboraia.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)


Com tot no poden ser aus acabaré aquesta crònica amb les troballes de Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) al llit del barranc en l’ermita dels Degollats, ben prop estaven les més nombroses tortugues exòtiques; la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta) i la Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) que prompte acabaran d’expulsar a la nostra, la ibèrica. Al llit del barranc per Carpesa a més de molt Conill (Oryctolagus cuniculus) vaig vorer una papallona Atalanta (Vanessa atalanta).

Atalanta (Vanessa atalanta)


Tex i fotos de Rafa Muñoz 2020.

CUSTÒDIA D’UN NIU DE TORTUGA BABAUA


17 de setembre de 2019

Tortuga babaua (Caretta caretta)


El 13 de juliol 2019 una Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a una platja de Castelló i va pondre 113 ous, d’ells 32 es van dur a l'Oceanogràfic de València i 81 es van soterrar a una platja protegida al Parc Natural de l’Albufera.

Reserva Integral de la Punta


El passat 6 de setembre Xaloc amb la col·laboració del Parador del Saler, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, DECATHLON, Segurgent, SIMBIOSI, Fundació Global Nature i l’Ajuntament de València van encetar un nou campament tortuga per fer un seguiment del niu i garantir l’eclosió dels ous amb l’ajuda d’un bon nombre de voluntaris entre els quals estic.

Campament tortuga 2019


Dies arrere la tasca dels voluntaris va ser prou complicada per culpa de la tempesta, la DANA que hem patit aquest mes. Un mar molt crescut amenaçava en pujar fins al niu resguardat al mig d’altes dunes i ofegar els ous, el fort vent i la pluja van trencar tendes i umbracles del campament dels voluntaris però no van aconseguir desanimar-los i el projecte va seguir avant.

Dunes de la Punta, València


Jo vaig tindre més sort i el dia 17 de setembre que tenia reservat ja havia tornat el bon oratge. Els voluntaris repartíem entre vigilar el niu i arrencar les extenses taques d'una planta invasora d'origen sud-africà, el Bàlsam "uña de gato" (Carpobrotus edulis), en la nostra jornada van traure 750 kg i van alliberar d'ella dues dunes senceres.

Niu a la platja de la Punta

El nostre torn no tinguérem sort, no van eixir les tortuguetes del clot, però potser el millor de tot va ser la convivència amb voluntaris de totes les edats i orígens que van enriquir l'experiència, també van tindre la sort de gaudir després del sopar d'una llarga xarrada amb Jesús Tomás, especialista en tortugues marines, professor de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València i de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe), van aprendre moltes coses de les tortugues marines i va contar-nos algunes de les aventures que va viure estudiant-les arreu el món, tot un goig mestre!

Voluntaris custodiant el niu


Els ous que s’havien de covar naturalment es van traslladar a l'única platja de tot el País Valencià amb protecció integral gràcies a tindre l'accés restringit, està al terme de València i dins del Parc Natural de l’Albufera de València. És un escàs kilòmetre de platja amb dunes totalment verges, sols l'abundant brutícia que du la mar taca aquest espai.  Per garantir la tranquil·litat de la reserva sols podíem estar a l’hora dos voluntaris al costat del niu, les meues guàrdies em van donar l'oportunitat de vorer algunes espècies d'aus que aprofiten aquesta platja per a nodrir-se o descansar.

Territ tres-dits (Calidris alba)


Per les platges hi havia un Territ gros (Calidris canutus), 49 Territ tres-dits (Calidris alba), un Corriolet (Charadrius dubius), dos Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tres exemplars de Siglot cantaire (Numenius phaeopus) i una Garsa de mar (Haematopus ostralegus).

Territ gros (Calidris canutus)


Volant dins la mar vaig vorer Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo, Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Siglot cantaire (Numenius phaeopus)


El campament el teníem en un extrem del camp de golf del Parador del Saler i als voltants vam vorer Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Esplugabous (Bubulcus ibis), una Sargantana deitana (Podarcis hispanica), una papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) i una Mantis religiosa (Mantis religiosa). Per la nit van sentir els reclams d’un Duc petit (Asio otus) i els cants de sis exemplars diferents de Xot (Otus scops).

19 de setembre de 2019

Hui dijous veient que tardaven massa a eixir les tortuguetes els tècnics s'han acostat i han comprovat que ja havien eixit de l'ou i sols esperaven el moment de cavar amunt i eixir del forat per anar a la mar, agafaren les 50 supervivents i les han dut a les piscines de l'Oceanogràfic, en els dies vinents s'amollaran a la platja on va pondre els ous sa mare.

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)


Gràcies als companys i companyes voluntaris, als monitors i a @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG  @GVAagroambient

https://www.facebook.com/xalocmar/

Enllaços amb altres notícies d’aquest BLOG referides a Xaloc i a la tortuga babaua:



Voluntaries Xaloc




Platja de la Punta 


Platja del Serradal, Castelló, dijous 26 de setembre de 2019

Tortuga babaua, núm 28 camí a la Mar


Aquest va ser el dia que va triar Xaloc però alliberar a 33 tortugues babaues (Caretta caretta) de les 50 que havien nascut al niu traslladat a la platja de la Punta que és una reserva integral amb accés restringit que pertany al parc Natural de l'Albufera de València. Recordeu que les tortuguetes van eixir del niu el 19 de setembre. La resta de germanes restaran a l'Oceanogràfic un any més per garantir una major taxa de supervivència gràcies a la seua major grandària, també podran carregar una balisa satèl·lit per enviar informació als científics dels seus desplaçaments i costums.



Ens convocà als voluntaris a les 18 hores a la platja del Serradal on va fer la posta la femella de tortuga babaua el passat dia 13 de juliol. Va ser un acte que no pretenia ser massa gran per garantir el bé de les tortuguetes tot i que va haver-hi un bon desplegament de la Policia Municipal de Castelló que va tancar un trosset de platja per a les tortuguetes. A més dels membres de Xaloc i de bona part dels voluntaris que van cuidar la posta el mes de setembre, va vindre a acomiadar a les "bovetes" l'Alcaldessa de Castelló Amparo Marco acompanyada pel segon Tinent d'Alcalde Ignasi Garcia. 

Tortuguetes abans d'anar a la mar


Les tortuguetes es van mostrar a tot el públic, després es van repartir per alliberar-les a la mar entre les autoritats presents i els voluntaris. A la closca duien escrit en tinta blanca permanent un número identificatiu, la que em va tocar a mi duia el núm. 28, vaig allunyar-me un poc de la gent, vaig deixar-la a terra a un parell de metres de la vora. Una volta en terra es va quedar parada com intentant orientar-se, de seguida comença a caminar cap a una mar que eixa vesprada estava molt calmada.



En pocs minuts va tocar l'aigua, en el xicotet camí recorregut s'havia tacat d'arena, vaig pensar que això podria ajudar-la a camuflar-se en una platja amb predadors. En arribar a la mar la primera onada la va tirar arrere però no es va desanimar, torna a caminar i va passar per davall de la següent oneta, ja no feia peu i nadava mar endins amb decisió, ho feia com si fos el vol d'una papallona submarina. Cada pocs segons havia de traure el cabet per respirar i continuava nadant submergida, per fi es va perdre dins la mar.

Tortuga bova (Caretta caretta) a la platja del Serradal, Castelló


Tortugueta nada lliure i té cura dels nombrosos perills de la mar, quant trobes un lloc segur menja de pressa i creix, guanya pes per desfer-te de més enemics, com més gran sigues menys predadors tindràs. Si tens molta sort, en 20 anys, tornaràs a les platges de Castelló per pondre els teus ous i continuar amb la teua valenta estirp.

Núm 28 respirant a la mar

Tota aquesta aventura no hauria sigut possible sense l'organització de Xaloc amb la col·laboració d'Agroambient de la Generalitat Valenciana, Paradores, Simbiosi, Espai Ambiental, Segurgent, Fundació Global Nature, Decathlon España, Universitat de València i l'Oceanogràfic de València. Gràcies a Xaloc i a les companyes i companys voluntaris.


Text, vídeo i fotos de Rafa Muñoz 2019.



UNA NOVA POSTA DE TORTUGA BABAUA

13 de juliol de 2019

Tortuga babaua (Caretta caretta) 


La darrera nit s'ha trobat una nova posta de Tortuga babaua (Caretta caretta) a una platja de Castelló molt prop del terme de Benicàssim. S'han recuperat 113 ous, d'ells 32 s'han dut a l'Oceanogràfic de València i la resta s'han deixat a una platja protegida per poder vigilar-los i garantir l'eclosió. 

Tortuga babaua (Caretta caretta) 


Gràcies al dispositiu d'alerta organitzat per @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG  @GVAagroambient i amb la col·laboració de tots recuperarem aquesta espècie al País Valencià!

Si passejant a la nit et trobes una tortuga a la platja, crida al 112 sense perdre temps!

Tortuga babaua (Caretta caretta) 


http://svocuadernocampo.blogspot.com/2016/09/solta-de-tortugues-babaues-sueca.html

http://svocuadernocampo.blogspot.com/2016/09/naixement-de-tortugues-babaues-valencia_94.html

Text i fotos de Rafa Muñoz

UN NIU DE SIT GOLANEGRE A SAGUNT

11.04.08
Niu de sit golanegre (Emberiza cirlus) a Requena.


Hui estic més recontent que res ja que caminant pels tarongerals de Sagunt m'he trobat un niu de sit golanegre (Emberiza cirlus) en 3 ous. Mira que seràn rebonicos els ous dels sits!!


Missatge de Pepe Greño.

Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO.