Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nius. Mostrar tots els missatges

Estiu a l'estany del Pujol

 

Arxiu RMiB

La protecció dels voltants de l'estany del Pujol, a la Devesa del Saler, ha donat bons resultats tot i que no tots els visitants han col·laborat. A les vores de l'estany es reprodueixen espècies d'aus molt amenaçades, si ens acostem podem xafar ous o pollets sense adonar-nos. Més greu és perjudici que fan gossos i gats, en aquest indret principalment els primers, amb les seues carreres xafen nius o atrapen pollets indefensos que encara no poden fugir per ells mateixos.


Estany El Pujol, Arxiu RMiB


La majoria dels visitants comprenen i respecten les cordes que limiten l’accés a la vora de l’estany, però hi ha altres que no fan cas de les restriccions. Tenim destrellats que volen fer-se fotos, fins i tot alguns són professionals que pretenen fer reportatges de bodes i comunions. Hi ha altres borinots que duen gossos solts, quelcom prohibit dins d’un espai protegit, els amos que no veuen més enllà dels musells dels seus animalets pretenen que córreguen lliures en la natura, però no es paren a pensar que la seua mascota pot matar pollets d’espècies protegides o xafar els ous.


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Arxiu RMiB


El pitjor és que quan voluntaris i naturalistes avisen als visitants que deuen lligar els gossos i respectar les zones protegides, uns es fan els despistats diguen que no han vist els grans cartells informatius ni les cordes que limiten l’accés. Hi ha uns altres que fins i tot s’enfronten agressivament als que els adverteixen de la seua infracció. La policia tampoc sembla tindre massa interés a contendre amb els infractors, a voltes semblen preferir anar-se’n del lloc conflictiu i fer una passejada relaxant per la Devesa.


Camallonga (Himantopus himantopus), Arxiu RMiB


Tot i aquests greus problemes per a fer complir la restricció d’accés ha permés que puguen reproduir-se espècies molt sensibles que feia anys que no aconseguien traure endavant als seus pollets. A la vora de l’estany s’ha reproduït ocells com la mongeta (Sternula albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i la camallonga (Himantopus himantopus).


Pollet de corriolet, Arxiu RMiB


En l’illa central s’han reproduït algunes parelles de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), amagades en la vegetació ho han fet algunes parelles de cabrellot (Podiceps cristatus) i de escabussonet (Tachybaptus ruficollis).


Pollet de pocs dies, Arxiu RMiB


La relativa tranquil·litat ha facilitat la presència d’exemplars que no pogueren continuar el seu viatge migratori cap al nord per a reproduir-se, com és el cas d’un territ variant (Calidris alpina).


Territ variant, Arxiu RMiB


Altres individus joves o no reproductors han aprofitat les restriccions i l’abundància d’aliment per a quedar-se, com és el cas d’alguns flamencs (Phoenicopterus roseus) o de la gavina capblanca (Larus genei).


Picarot, Arxiu RMiB


Moltes aus han aprofitat aquest racó natural enmig de l’àrea metropolitana de València per a descansar en el seu pas migratori, com ha sigut el cas de siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el territ menut (Calidris minuta), el territ bec-llarg (Calidris ferruginea), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el picarot (Tringa nebularia) o el remena-rocs (Arenaria interpres).


Oroval, Arxiu RMiB


Aquesta llacuna artificial, resta del projecte megalòman de la urbanització del Saler dels anys setanta del segle passat, permet trobar aliment a espècies com el xatrac d'albufera (Sterna hirundo), la garseta blanca (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), l’oroval (Ardeola ralloides) o l’agró blau (Ardea cinerea).


Remena-rocs, Arxiu RMiB


Aquesta és sols una xicoteta mostra de la biodiversitat que intenta sobreviure a un xicotet indret de la pineda del Saler, els animals sols necessiten una mica d’espai i tranquil·litat per a poder continuar el seu cicle vital.


Niu de corroilet, Arxiu RMiB


Feu córrer la veu que a l'estany bull la vida, raoneu amb els incívics, de nosaltres depén, si aconseguim respectar uns pocs metres, les aus podran continuar amb el seu cicle vital, si no som capaços de deixar-les tranquil·les, les condemnarem a desaparéixer i ens quedarem tristos, sols amb les nostres mascotes.


Mongeta, Arxiu RMiB


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Zona restringida, Arxiu RMiB


UN POC DE PROTECCIÓ: MÉS POLLETS VIUS


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 



Nosaltres que ens creiem fills d’un o de molts déus molt sovint oblidem que la resta d’éssers vius també ho són. Si no creus en deus també hauries de respectar-los, són els nostres germans. Gràcies a la pandèmia ens hem tancat tota la primavera i les aus de la Devesa del Saler han notat la tranquil·litat i enguany tenim més postes que mai. En deixar-nos eixir tornarem a ocupar-ho tot però l’Ajuntament de València posà unes estaques unides per una grossa soca per deixar un trosset de terreny lliure als nius.

 Estany del Pujol


Un passeig pel voltant de l’estany del Pujol permet vorer l’èxit reproductor d’espècies com la Mongeta (Sternula albifrons), el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la Camallonga (Himantopus himantopus).

Camallonga (Himantopus himantopus) i el seu pollet


Altres aus es poden trobar al llac artificial com una Gavina capblanca (Larus genei) i dues parelles de Cabrellot (Podiceps cristatus), Ànec blanc (Tadorna tadorna) o els més abundants coll-verds (Anas platyrhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)



Creuant la gola del Pujol cap al nord trobem altra zona tancada per regenerar l’única duna que es va salvar de la urbanització salvatge de finals dels anys seixanta del segle passat, el muntanyar del Pujol. Allí viuen com sempre ho han fet la cada volta més escassa i encara espècie cinegètica Tórtora (Streptopelia turtur), un altra que també ens té molta por, amb tota la raó del món, “gràcies” als caçadors és la Perdiu comuna (Alectoris rufa).

Gola del Pujol
Duna del Pujol


Molts més ocells viuen en aquests racons protegits, quan la duna del Pujol es deixa véncer per matolls salins i per flors singulars podem trobar aus com la Cadernera (Carduelis carduelis), el Gafarró (Serinus serinus), Trist (Cisticola juncidis) o la Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Perdiu comuna (Alectoris rufa)
Papamosques gris (Muscicapa striata striata)


On la duna tapa al vent salat que ve de la mar creix una espessa pineda, allí trobarem Primavera (Periparus ater), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Todó (Columba palumbus), Cucut (Cuculus canorus bangsi) o Papamosques gris (Muscicapa striata striata).

Gavina capblanca (Larus genei)
Pollet de corriolet camanegre


Text i fotos de Rafa Muñoz 2020

Pollets de mongeta




JUNY AL BARRANC DEL CARRAIXET


1/6/2018

Ermita dels Peixets, al llit del barranc del Carraixet.


A la vora de la mar hi havia una Mongeta (Sternula albifrons) i un sorprenent Territ tres-dits (Calidris alba) que deuria haver marxat a les seues terres de criança al nord d’Europa i una Gavina corsa (Larus audouinii).

Ànec mascle amb plomatge en eclipse.


Entrant al llit del Carraixet els collverds (Anas platyrhynchos) van tirant endavant les segones postes, els mascles ja han acabat el cel i ara muden el plomatge, el més evident és el canvi en el seu cap que va esborrant el verd metàl·lic i lluent del plomatge de noces per un blau fosc, però el més crític d’este procés de renovació del plomatge és que canvien totes les plomes de vol a l’hora i per tant estan entre 30 i 40 dies que no podran volar. Ara en acabar d’alimentar-se s’ajunten a descansar en grupets. Vaig vorer un total de 30 mascles i 20 femelles, dues d’elles acompanyades de 4 i 1 pollets respectivament, calcule que hi haurà unes 25-30 parelles al llit del barranc.

Fotja covant


Una altra espècie que també està traient la segona niuada és la Fotja (Fulica atra), calcule que hi ha uns 50 exemplars que corresponen a una vintena de parelles que tenim criant al Carraixet.

Pollet de Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


La Polla d'aigua (Gallinula chloropus) és sens dubte l’espècie més abundant, tindrem al voltant dels 200-225 exemplars, però en estos dies sembla desaparéixer del barranc, la raó és ben evident, tenen els pollets menuts i ara viuen dins dels canyars, caminant per les aigües someres als peus de la vegetació, allí troben tot l’aliment necessari i protecció per als pollets que fins que no tinguen una mesura semblant a la dels adults no s’aventuraran en les aigües obertes.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Dels 7 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que vaig vorer un estava al càrrec d’un pollet i també vaig vorer un mascle de Gomet (Ixobrychus minutus) de la parella que tenim al Carraixet.  

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


De la resta d’ocells vaig censar: Totestiu (Parus major), Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), 5 Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), 10 Rossinyol bord (Cettia cetti), 14 Trist (Cisticola juncidis), Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) estos ja ni s’acosten a la mar, prefereixen els nostres pobles on troben tot el que necessiten.

Todó (Columba palumbus)


Altres aus van ser: Oroneta (Hirundo rustica), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Colom roquer (Columba livia livia), Todó (Columba palumbus), una parella de Sivert (Netta rufina) que crec que no s’han reproduït al barranc, 4 Ànec mut (Cairina moschata) enguany encara no tenen pollets a la vista, Gafarró (Serinus serinus), Blanca (Pica pica), Falcia (Apus apus), Verderol (Carduelis chloris), Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) i Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).

Camp sembrat de xufa al voltant del Carraixet.


Tex i fotos de Rafa Muñoz 2018.