Torna la serreta mitjana a Alboraia

Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB

24 de novembre de 2021

A mig matí el company Virgili Beltran va avisar al fòrum de Whasapp “Pajareros País Valencià” que estava veient quatre serretes mitjanes (Mergus serrator) a la mar, davant del Carraixet. No vaig tragar massa en anar-hi. En arribar trobí un mascle en plomatge de transició i tres femelles o joves, que estaven pescant entre la desembocadura del barranc del Carraixet i els espigons de Port Saplatja, Alboraia. En arribar a la bocana del port alçaren el vol i anaren cap al nord, per a tornar a baixar al mar enfront mateix de la marjal de Rafalell i Vistabella, València.

Xatracs bec-llarg a Alboraia, Arxiu RMiB

A la vora de la mar en Port Saplatja també hi havia quatre exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), un gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). A la platja descansaven quinze xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), un d’ells duia una anella metàl·lica en la pota dreta, en l’esquerra tenia una anella de PVC groga amb dígits negres, amb la lectura de dalt a baix de 812. En la mateixa platja o al passeig marítim també trobí cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i cueta blanca (Motacilla alba).

Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB

La serreta mitjana (Mergus serrator) és un ànec amb una envergadura de fins a 82 cm. Aquests ocells crien al nord d’Euràsia i Amèrica. Per a reproduir-se trien aiguamolls amb molta vegetació en la taigà i en la tundra. La resta de l’any viuen preferentment a les aigües costaneres, més al sud.

A casa nostra aquesta au és un visitant hivernal molt escàs, però regular. Des de 1988 que es publiquen els anuaris ornitològics sols manquen registres en l'any 2008. Al País Valencià s’han observat un total de 374 serretes mitjanes. Solen en arribar novembre i se’n van a mitjans d’abril, però tenim registres extrems en octubre i maig. L’observació més primerenca és del 14/11/1992 al port de València, obtinguda pels germans Bosco i José Ignacio Dies. La cita més tardana és del 29/05/1992, a Santa Pola, quan James Elias Perfitt va enregistrar tres exemplars. El mes amb més observacions és desembre, seguit per gener i novembre.

El gràfic superior demostra clarament que, any rere any, es va reduint la presència de serretes mitjanes en les nostres costes. La qual cosa podria coincidir amb la pujada global de les temperatures, que permetria a les serretes suportar les aigües més septentrionals, en localitats més properes a les seues zones de reproducció. Per tant, no caldria que baixaren al límit meridional de la seua hivernada, on se situen les nostres costes.

Als mesos freds podem trobar serretes a qualsevol terme costaner. En aquesta època seleccionen estuaris, deltes i desembocadures on mengen peixos que agafen bussejant, impulsant-se amb les ales i les potes. Ocasionalment, s’han observat algunes aus dins dels aiguamolls costaners, com l’Albufera de València, Santa Pola i les Salines de Torrevella.

Les localitats on s’han observat principalment les serretes són al parc natural d’Albufera, a la marjal dels Moros, al tram costaner d’Aiguamarga i l’Altet, a més de Cullera. Cal afegir que precisament aquests espais són els més visitats en estar més prop de zones amb molta població, per tant, compten amb més ornitòlegs, per la qual cosa l’esforç de recerca és molt desigual respecte de trams més llunyans a les grans àrees metropolitanes.

Generalment, es detecta un sols exemplar, en un 62,80% dels registres, més allunyades estan les troballes de dos exemplars, amb el 18,84%. El grup més nombrós observat va ser de divuit individus, el 09/01/2001, trobat per José Luis Terrassa a la desembocadura de la gola de Pujol, al parc de l’Albufera.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) a Alboraia, Arxiu RMiB

Tota aquesta informació s’ha recollit gràcies a la Ciència Ciutadana, al treball d’un bon grapat d’ornitòlegs valencians, sense ells no coneixeríem l’estatus de les serretes a casa nostra.

Femella amb 3 pollets a Islàndia, juliol de 2018, Arxiu RMiB

Observadors de serretes: 

Adolfo Bernat, Adolfo José Quiles, Adolfo Torres, Agustín Salazar, Agustin Signoli, Alberto Saiz, Alejandro Izquierdo Rosique, Alejandro Martínez, Ana Llopis, Andrés Balfagón Sarrión, Andrés Velasco Ballester, Ángel López, Antonio Bañuls, Antonio Cabrera Serrano, Antonio Jacobo Ramos, Antonio Peral, Antonio Polo Aparisi, APNAL, Arturo Cabos, Bosco Dies Jambrino, Carlos Mompó, Carlos Olaya, Carlos Oltra Martínez, Censos Conselleria Medi Ambient, Colla Ecologista de Castelló, Concejalía de Medio Ambiente, Servicio de Control y Educación Ambiental del Clot de Galvany, David Bañuls Patiño, Des Norden, Eduardo Pascual, Elías Gomis Martín, Enrique López Blasco, Enrique Luque López, Enrique Murgui Pérez, Fernando Ramià Blasco, Francisco J. Galindo Parrilla, Francisco Javier Gans, Gabino Cortés Sánchez, Gabriel Llorens, Gaspar Diaz, Gerardo Urios Pardo, Gonzalo Barcelón, Gorka Gorospe, Gregorio Chaguaceda Tomás, Gregorio Ros, Grup Roncadell, Gunnar Aschan, Hannu Allonen, Ignacio García Peiró, Jaime Cortés, James Elias Perfitt, Jana Marco, Javier Badillo, Javier Caletrio Garcerà, Jesus Carrion Piquer, Joan Balfagón, Jorge Leonor González, José A. Lluch Sampedro, José Alcara Lorente, José Antonio Gómez Sánchez, José Antonio Peris Lozano, José Damián Navarro, José Domingo López, José Ignacio Dies Jambrino, José Leiva Morillas, José Luis Terrasa, José Monterde, José Santamaria Reos, José Vicent Ortiz Olmos, Jose Vicente Navarro San Andrés, Josep Bort Cubero, Josep Puentes Higuera, Juan Antonio García, Juanjo Palamó Ferrer, Juanma Ferreira, Lucila Giner Mery, Luis Albero, Luis Aleixos, Luis Fidel Sarmiento, Luís Javier Falcó, M. du Crook, Mª Jesús E. Cabo Calatayud, Malcolm J. Palmer, Manuel Polo Aparisi, Marcial Yuste Blanco, María Antón Tello, Mateo Aleixos, Mayra Sucías, Miguel Ángel Andrés, Miguel Ángel Monsalve Dolç, Miguel Ángel Pavón, Miguel Piera, Miguel Sabio Manzaneda, Miquel Barberá, Óscar Aldeguer Peral, Pablo Perales, Pablo Vera García, Pedro A. Del Baño Moreno, Pedro Adrover, Pedro Zaragozí, Pepe Santamaría “Santa”, Rafa Muñoz i Bastit, Ramón Prades Bataller, Ron G. Plan, Grup Roncadell, Samuel Aunión Díaz, Sergio Arroyo Morcillo, Simon Best, Toni Alcocer, Toni Mulet Ferrer, Toni Pradillo, Toni Zaragozí, Vicent Esteller Turlo, Vicente A. Chirivella Viana, Vicente del Toro Torró, Vicente Gozálvez, Vicente Llorens, Vicente Sanz, Vicente Tena, Víctor Ciscar Olmos, Víctor Paris, Virgili Beltrán, Willy Zaragozí i Yanina Maggiotto.

 

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) a Alboraia, Arxiu RMiB

Bibliografia:

J. Ignacio Dies, Bosco Dies, Javier Caletrio. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1988. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1989. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1990. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1992. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1993. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Generalitat Valenciana.

Gómez-Serrano, M. A.; Giménez Ripoll, M.; Dies Jambrino, J. I.; Dies Jambrino, B.; Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l’Albufera (SEO/BirdLife). València.

Cabo, M. J. & Polo, A. (coord.). Aves de la Comunidad Valenciana 1998. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Cabo, M. J., Polo, A. & Polo, M. (Ed.). Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Polo, A. & Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d´Ornitologia. València

Femelles a Alboraia en gener de 2016, Arxiu RMiB

SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-1999. Alicante, 2001

SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-2000. Alicante, 2002

Bort, J. L. (Coord). Anuario Ornitológico de Castellón 2003, Vol. 1.

Bort, J.L., Bort, J. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2004, Vol. 2.

Luque, E., Ortíz, J.V. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2005, Vol. 3.

Tirado, M., Esteller, V. (Coord.) 2008. Anuario Ornitológico de Castellón 2006, Vol. 4.

Bort, J., Bort, J.L. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2007, Vol. 5.

Luque, Q., García, M. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2008, Vol. 6.

Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura. Castellón.

Tirado, M. & García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2017. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XV. 2012 - 2013. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., París, V. & Luque, E. (Eds.) 2019. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XVI. 2014-2015. Internatura. Castellón.

Sullivan, B.L., C.L. Wood, M.J. Iliff, R.E. Bonney, D. Fink, and S. Kelling. 2009. eBird: a citizen-based bird observation network in the biological sciences. Biological Conservation 142: 2282-2292.

Serretes mitjanes i gavina vulgar, Arxiu RMiB

Text, fotos i gràfics de Rafa Muñoz. 

Serretes mitjanes en vol

TRISTA FINALITZACIÓ DE LA CRIA A LA MARJAL DELS MOROS

17 de juny

Xatracs d'albufera (Sterna hirundo) 

El pollet de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) ha mort i els adults han marxat, altres que han abandonat els nius són les carregades (Glareola pratincola) i les mongetes (Sternula albifrons), els mascles de mongeta no es resignen i intenten oferir becades a les femelles però aquestes no pareixen estar interessades a tornar a covar. La parella d’Alena (Recurvirostra avosetta) també han perdut la posta, l’any passat tots els pollets van ser morts per gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els xatracs d'albufera (Sterna hirundo) tampoc han criat enguany, una altra llàstima!

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)

Les bones notícies són que ja es veuen pollets independitzats que esperen becades amagats als canyars de Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus). El que va molt millor és el Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), ja hi ha pollets de totes les grandàries.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Les gavines capnegres (Larus melanocephalus) ja tenen pollets plomats, crec que s’han reproduït sues parelles i semblen haver-hi quatre pollets crescuts. Els pollets més grans de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) ja volen.

Gavines capnegres (Larus melanocephalus)

Una Gavina corsa (Larus audouinii) va centrar la meua atenció quan passejava per la vora de la platja de cudols, es va acostar a la desembocadura de la séquia de l’estany i va agafar un Cranc de riu americà (Procambarus clarkii). El va agafar amb el bec i se’l va endur més lluny de la mar. El va deixar a terra i amb molta parsimònia li colpejava l’abdomen, després va començar a arrancar-li les potes una a una, les pinces i després va llevar-li la cua i comença a menjar.

Gavina corsa (Larus audouinii)

Vaig vorer papallona Bruna boscana (Pararge aegeria) i el parot de bassa Sympetrum fonscolombii.

Bruna boscana (Pararge aegeria) 

Gavina corsa (Larus audouinii) consumint un cranc americà

18 de juny

Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei)

Una femella de Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei) ha pegat dos vols rasants de caça sense èxit, tot pels camps a l’oest de la marjal, prop de l’Alqueria dels Frares.

Orthetrum cancellatum

Hui he tornat a trobar un adult amb plomatge de noces de Cavaller (Coracias garrulus) que ja havia vist els dies 30 de maig i el dia 7 de juny.

Sympetrum striolatum

Per l'interior de la marjal a l'estar més lluny de l'aigua canvien les espècies de parot de bassa, eixe matí vaig vorer Orthetrum cancellatum i Sympetrum striolatum i la papallona Blanqueta de la col (Artogeia rapae).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)

26 de juny

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Una parella d’Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) tenen un niu en un pi per l’interior de la marjal amb dos pollets, el major duplica la grandària del més menut però tenen menjar de sobres, tant al niu com al terra que tenen baix està ple de restes de conill (Oryctolagus cuniculus), enguany tenim una explosió de conills als Moros, hi ha conills per tot arreu i això facilita la reproducció dels rapinyaires.

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)

Un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) volava amb un xicotet conill a les urpes però se li va caure a terra, com estava viu es va amagar als canyars, l'arpellot donà una volta i com que no va trobar-lo se'n va anar a buscar un altre per donar menjar als seus fills.

Trist (Cisticola juncidis)

Els estornells negres (Sturnus unicolor) ja deuen haver acabat la cria i ara per seguretat s’han agrupat en un nombrós estol que els facilita la protecció dels jovenets.

Card blau o Herbacol (Cynara cardunculus) ple d’himenòpters

Segueix un grup d’abellerols (Merpos apiaster) pel interior de la marjal, deuen haver criat. Va sorprendre trobar un Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis) prop del polígon del Port de Sagunt.

Horts al límit oest de la marjal dels Moros

Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

JUNY A LA MARJAL DELS MOROS

19/6/2018

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Sens dubte és una mala temporada de cria per a la Carregada (Glareola pratincola) ja no es veu cap pollet. Tampoc pareix que hagen tingut molt d'èxit les cries del Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) crec que en fer nius aïllats i deixar als pollets esperant-los mentre els dos adults busquen de menjar fa que molts siguen caçats. De fet vaig comprovar que la seua tàctica és assetjar en vol als enemics que s'acosten, van expulsar a dos Agró blau (Ardea cinerea).

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) dona menjar al seu pollet

Tampoc pareixen tindre massa èxit les mongetes (Sternula albifrons), Toni Alcocer em va dir que ha vist com tots els matins entra un Soliguer (Falco tinnunculus) i se’n porta un pollet menut de Mongeta i de corriols, de fet ni de Corriolet Charadrius dubius) ni de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) es veu cap pollet.

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) 

Més èxit pareix tindre la colònia de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) sospite que gràcies al fet que resten molt junts poden és defendre dels atacs i tenen més pollets, calcule que hi ha vora 71 exemplars. També té molt d'èxit la colònia de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) vaig contar 107 pollets i ja estan prou crescuts.

Alena (Recurvirostra avosetta)

D’Alena (Recurvirostra avosetta) continuen les dues parelles d’adults i a la que tenia quatre pollets sols li queda un, tampoc pareix que serà bona la producció de la Camallonga (Himantopus himantopus), sols vaig vorer un pollet.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Encara es veuen 23 flamencs (Phoenicopterus roseus), 31 Collverd (Anas platyrhynchos) d'ells una femella amb quatre pollets. De Fotja (Fulica atra) vaig vorer nou adults i dos pollets, un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i 4 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i les polles d'aigua (Gallinula chloropus) estan amagades dins del canyar, sols vaig trobar 2 exemplars. Del Boix (Aythya ferina) vaig vorer una femella seguida de dos pollets i quatre adults més.

Garseta blanca (Egretta garzetta)

Ja costa més trobar la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) i al Busquerot (Acrocephalus arundinaceus).  Altres espècies observades van ser Trist (Cisticola juncidis),  una Garseta blanca (Egretta garzetta) a la vora de la mar, un Agró roig (Ardea purpurea) volant, una Gavina corsa (Larus audouinii) i dos gavinots argentat mediterrani (Larus michahellis).

Teuladí (Passer domesticus)

Altres aus que vaig vorer van ser Oroneta (Hirundo rustica), Teuladí (Passer domesticus), Tórtora (Streptopelia turtur) i Falcia (Apus apus), no vaig aguantar molt perquè a les deu del matí ja apretava molt la calor.

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2018.

TEMPS DE POLLETS A LA MARJAL DELS MOROS

31/5/2018

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)

Un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) mascle duia de menjar a la femella que estava xitada al niu, al mig dels canyars, està en veure'l alçà el vol i va eixir volant cap al mascle, quan estaven prop el mascle soltà la presa i la femella l'arreplega abans que caiguera a terra.

Parella d'Alena (Recurvirostra avosetta) i els 3 pollets supervivents

Hi havia una parella d'Alena (Recurvirostra avosetta) que cuidava de quatre pollets molt menuts, un d'ells es va endinsar a l'aigua i en deixar de fer peu va quedar flotant, els adults el cridaven perquè tornara al costat dels seus germans però ell no podia, en passar uns segons els adults es centraren a vigilar als fills que tenien prop, una Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que estava prop cuidant dels seus propis pollets va alçar el vol i va agafar el pollet d'Alena, segons després era tragat per un dels pollets de la gavina, una escena dura però així és la vida als aiguamolls, uns deuen morir per donar vida a altres.

Carregada (Glareola pratincola)

Vaig trobar molt poques parelles de Carregada (Glareola pratincola) que ja tenen pollets menuts, les camallongues (Himantopus himantopus) també tenien pollets. Una Fotja (Fulica atra) feia una curta immersió per arrancar plantes aquàtiques que trossejava amb cura per donar menjar als seus pollets.

Femella de Boix (Aythya ferina)

D’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) sols vaig vorer quatre mascles mentre hi havia un total de 10 Boix (Aythya ferina) i entre ells una femella cuidava de 2 pollets, també una femella de Collverd (Anas platyrhynchos) acompanyada de 6 pollets mitjans.

Part de la colònia deXatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)

Intentar comptar una colònia de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) és prou difícil, en va eixir un que hi ha un mínim de 222 exemplars però més difícil el tenia una Mongeta (Sternula albifrons) que intentava pescar, la vam vorer fer 10 cabussades sense èxit, es deixava caure en picat d'una altura de 3 o 4 metres i en entrar a l'aigua estenia les ales i tornava a enlairar-se, nosaltres és cansarem d'intentar seguir-la, és dura i curta la vida de les aus pescadores. Un Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) donava de menjar a un pollet, d'un dels reis del camuflatge i difícil d'observar Gomet (Ixobrychus minutus) vaig trobar 2 mascles i una femella.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Altres espècies observades van ser Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), Soliguer  (Falco tinnunculus), els Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) es dediquen a donar peixets als seus pollets i a voltes són quasi tan majors com el jovenet que ha de fer prou esforços per a tragar el seu àpat.

Teuladí torredà (Passer montanus)

Altres espècies van ser el Corriolet (Charadrius dubius), Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Trist (Cisticola juncidis), Tórtora (Streptopelia turtur),  Falcia (Apus apus), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Teuladí (Passer domesticus) i Teuladí torredà (Passer montanus).

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.            

BEC DE SERRA MITJÀ I ALTRES AUS MARINES A ALBORAIA

Bec de serra mitjà (Mergus serrator)

12/01/2016

Avui seguia la parella de bec de serra mitjà (Mergus serrator) a les platges d'Alboraia una mica més nervioses ja que són molts els fotògrafs i ornitòlegs que les busquen per la vora de la mar i que se sumen a pescadors, passejants i mascotes.

Gavines i territs descansant a Por Sapalya.

Però aquest segueix sent un bon lloc per al descans i l'alimentació de les aus marines que a més permet observar en pocs metres diverses espècies, avui hi havia xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), gavina capnegra (Larus melanocephalus), corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i territ tres-dits (Calidris alba).

gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Territ tres-dits (Calidris alba).

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)

Fotos de Rafa Muñoz preses el dimarts 12 de gener de 2016.