Les cigonyes visiten Almàssera

Cigonya, Arxiu RMiB

 

La nit del 10 de setembre un grup cigonyes blanques (Ciconia ciconia) aterraren als teulats Almàssera per a fer nit. A les 20 hores, molts veïns de les cases properes al camí de Barcelona s’adonaren que damunt les naus de les instal·lacions de l’empresa DACSA hi havien aterrat una vintena de cigonyes, que es repartiren pels edificis més alts per a dormir. Curiosament, a la mateixa hora Diana Ferrís va reportar al fòrum de Whatsapp Pajarer@s del País Valencià que trenta cigonyes havien aterrat a Foios per a dormir. 

Cigonyes a DACSA, Arxiu RMiB

L'11 de setembre a les 8 del matí, amb més llum vaig contar un total de 23 exemplars que havien passat la nit a Almàssera. En eixir el sol s'havien ajuntat en la torre més alta del polígon industrial, a esperar les condicions idònies per a reprendre viatge migratori. Per a reduir el consum energètic, prefereixen les hores centrals del dia perquè l’aire calent els dona més sostenibilitat mentre volen.

Cigonyes a Tavernes Blanques, Arxiu RMiB

A les 8 hores i 25 minuts ha arribat volant un estol de cigonyes, possiblement les que dormien a Foios. Les que estaven a Almàssera han alçat el vol per ajuntar-se, he calculat que en total hi havia al voltant de 42 exemplars. No han anat massa lluny, han travessat el barranc del Carraixet i s'han tornat a parar dalt de la terrassa de l'antiga fàbrica de Lladró, al costat de l'ermita dels Degollats, a Tavernes Blanques.

Cigonyes en vol cap a València, Arxiu RMiB

Tots sabem que a casa nostra no tenim cigonyes, la façana mediterrània no els atrau, pot ser, per l’excés d’urbanització. Llavors el fet excepcional de la presència de cigonyes es produeix perquè aquestes aus són migratòries, quan acaba la seua època de reproducció les famílies de cigonyes mamprenen viatge cap al sud, per a fugir del fred. Les que es reprodueixen a centre Europa van ajuntant-se i baixen cap al sud. En passar els Pirineus continuen camí seguint la façana costanera del Mediterrani. A finals de l’estiu, per damunt nostre hi ha un intens flux d’aus que baixen del nord d’Europa i marxen cap al sud de la Península o, fins i tot, creuen l’estret, per anar a l’Àfrica Subsahariana. Una volta s’acabe l’hivern les cigonyes regressaran a les seues àrees de cria, i algunes d’elles tornaran a passar per damunt nostre. 

Cigonyes al teular de Lladró, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz 

 

Cigonyes damunt de DACSA, Arxiu RMiB

AUS A L’HORTA NORD EN TEMPS DE PANDÈMIA

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)

Els dies de confinament ha sigut molt llargs, sort que visc al costat del barranc del Carraixet i en els passejos he pogut gaudir de la biodiversitat que s’amaga al llit i als horts dels voltants. Faré un xicotet repàs de les troballes més interessants d’aquests dies.

Milà negre (Milvus migrans)

En abril i a principis de maig estaven en ple pas migratori i això ha permés observar un bon nombre d’aus; estols d’Abellerol (Merpos apiaster), grupets de Pilot (Pernis apivorus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Esparver (Accipiter nisus), Milà negre (Milvus migrans), un Falconet (Falco subbuteo) que va caçar un pardalet i se’l va menjar en vol mentre continuava el seu viatge al nord i una Àguila serpera (Circaetus gallicus).

Martinet (Nycticorax nycticorax)

Altres ocells en pas migratori van ser el Parpallò (Riparia riparia), un parell de Xoriguer petit (Falco naumanni) i una Busquereta vulgar (Sylvia communis). La nit del 12 de maig des del balcó de ma casa vaig sentir el cant d’una Guatlla (Coturnix coturnix) també en migració i altra au que va travessar el cel d’Almàssera a poqueta nit va ser el Martinet (Nycticorax nycticorax) tot i que aquesta espècie dorm de dia i s’alimenta de nit, per tant aniria al barranc a buscar de menjar.

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)

L’últim Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) hivernant o en pas al Carraixet el vaig vorer el 2 de maig i vaig observar Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) els dies 3 i 5 del mateix mes. Uns nouvinguts per omplir-ho tot amb els seus cants són el Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), altre ocell en pas aquests dies que estava al costat de l’ermita dels Degollats va ser una Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos) a més d'un Corriolet (Charadrius dubius).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Pels horts de Bonrepòs i Mirambell vàrem trobar Puput (Upupa epops) i Totestiu (Parus major). Pels d’Almàssera hi ha dues parelles de Cogullada vulgar (Galerida cristata) que ben segur es reprodueixen als camps en guaret, que reposen llaurats i lliures de vegetació en espera de la sembra. A tota l’Horta Nord on hi ha un esbarzer mitjà viu una parella de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Xoriguer (Falco tinnunculus) 

Continuant a Bonrepòs i Mirambell, al mig del poble, aprofitant una jardinera d’un balconet tranquil cria una parella de Xoriguer (Falco tinnunculus), van pondre sis ous, començaren amb el primer el dia 10 d’abril i finalitzaren el dia 25 del mateix mes. Després covaren i el dia 13 de maig va eixir el primer pollet mentre l’últim el feia el dia 19. Han eixit els sis pollets i a hores d’ara no paren de créixer, gràcies a la família de la casa d’adopció pel respecte i la comprensió d’aquests xicotets rapinyaires.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Al llit del barranc de Carraixet compartit entre els pobles d’Almàssera, Tavernes Blanques i Alboraia hi havia Capsot (Lanius senator), grups de Teuladí torredà (Passer montanus) a més de Coll-verd  (Anas platyrhynchos), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Fotja (Fulica atra) tots tres amb pollets de totes les grandàries. Un altre que també anava amb pollets era el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), tal volta un dels ocells més abundant al llit del barranc siga el Rossinyol bord (Cettia cetti) i no puc oblidar al Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Agró blau (Ardea cinerea)

Pareix que espècies grans s’hi ha acostumat al nombrós personal que passeja, corre o munta en bici per les vores del barranc i es deixen vorer Garseta blanca (Egretta garzetta), l’Agró blau (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis) o el Picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)

A la platja de Port Saplatja pescava una  Mongeta (Sternula albifrons) i huit fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida). Aquests ocells marins volen per damunt de les aigües someres i quant veuen un peixet menut es deixen caure en un ràpid picat a l’aigua, si encerten alcen el vol i el trauen sense deixar de volar. L’última Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) la vaig vorer a la platja el 22 d’abril, ara volen cap a les terres de cria del nord.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Cada dia és més normal trobar gavines lluny de la mar, s'endinsen en terra i troben aliment a femers o agafen restes de menjars com la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), la Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) o la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), altres com el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) fins i tot han aprés a caçar tórtores i coloms.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

Entre les aus exòtiques de la nostra comarca la novetat l'han dut uns nombrosos estols d'Aratinga màscara roja (Aratinga erythrogenys) que sols hi havia a València i que ara passen cada dia al matí a nord i tornen al sud a la vesprada. Una altra sorpresa la donaren més de 42 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que es van ajuntar per espigolar faves en un camp llaurat d'Alboraia, al Partidor de la Canal. Curiosament l'au exòtica més abundant fins aleshores, la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), ara pareix ser la menys nombrosa tot i que unes quantes parelles crien a les palmeres de l'ermita dels Peixets d'Alboraia.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)

Com tot no poden ser aus acabaré aquesta crònica amb les troballes de Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) al llit del barranc en l’ermita dels Degollats, ben prop estaven les més nombroses tortugues exòtiques; la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta) i la Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) que prompte acabaran d’expulsar a la nostra, la ibèrica. Al llit del barranc per Carpesa a més de molt Conill (Oryctolagus cuniculus) vaig vorer una papallona Atalanta (Vanessa atalanta).

Atalanta (Vanessa atalanta)

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2020.

BARRANC DEL CARRAIXET, TEMPS D’OUS I POLLETS

15 d’abril de 2019

Abril en el barranc del Carraixet és un període de criança de les poques espècies animals que encara poden viure en un paisatge tan modelat i transformat pels homes i dones!

Femella i pollets de Collverd (Anas platyrhynchos)

Als termes municipals d’Alboraia, Almàssera, Tavernes Blanques i Bonrepòs i Mirambell a banda dels nuclis urbans i de l’horta sols queda un xicotet racó mig natural, és el llit del barranc del Carraixet. És en aquest lloc on les espècies d’aus i rèptils poden dur endavant el seu cicle vital i ara en primavera és quan han de reproduir-se, per això un passeig reposat per la vora del barranc permet trobar-los covant els ous o cuidant dels seus fills.

Pollets de Collverd (Anas platyrhynchos) orfes

De l'ànec Collverd (Anas platyrhynchos) els mascles descansen i muden el plomatge mentre les femelles cuiden d'ous o pollets, vaig vorer una "supermare" que cuidava de 13 pollets, en altre lloc vaig sorprendre dos pollets a soles, un era el doble de gran que el menut, anaven buscant que menjar, el major anava davant i el menut el seguia com si fóra el germà fora mare, molt possiblement són els únics supervivents de la seua família, bona sort orfes!

Fotja (Fulica atra) i pollet

Un altre dels ocells més freqüents al Carraixet és la Fotja (Fulica atra), també cuiden dels seus pollets i es tornen molt intolerants, no suporten la proximitat d'altres fotges o d'altres ànecs, vaig vorer una bona baralla per delimitar el territori, una parella es va llançar contra un intrús, es tiraren damunt d'ell, primer s'enfrontaven empellant-se amb els grans peus, després li pessigaven el coll amb el bec, li cabussaven el cap intentant ofegar al contrari, els va costar prou convéncer a l'intrús que eixe era el seu terreny i que devia respectar els límits.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) fent la posada dels ous

Una altra sorpresa va ser trobar una gran Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) que estava fent la posta d'ous, baix del pont de la carretera de Port Saplatja una gran femella havia triat un gran muntó de canyes i terra per fer un forat per pondre els ous, es notava que li costava prou esforç fer les contraccions per tal soltar els ous.

Tortugues d'aigua americana (Trachemys scripta) 

Altres espècies observades i fotografiades eixe matí al Carraixet.

Ànec  mut (Cairina moschata)

Picaport (Plegadis falcinellus)

Parella de Sivert (Netta rufina)

Text i fotos de Rafa Muñoz.

TERRITORIO Y PRODUCTIVIDAD DEL CALAMÓN COMÚN EN EL CARRAIXET

13/12/2015

El domingo 13 de diciembre realicé un recorrido de ida y vuelta desde la desembocadura del barranc del Carraixet hasta 2 kilómetros aguas arriba, hasta el puente de la carretera de Alboraia a Port Saplaya, en el cruce de la CV-311.

La cuenca del barranco del Carraixet se sitúa al norte del área metropolitana de Valencia, entre las cuencas de los ríos Turia y Palancia, su cauce principal es de aproximadamente 33,5 Km. de longitud y drena una superficie superior a los 300 Km. Esta es una rambla de carácter mediterráneo y solo en la proximidad de la desembocadura al mar afloran aguas permanentes, el resto del cauce permanece seco durante casi todo el año, a expensas de las escorrentías que puedan aportar las precipitaciones en el sur de la Sierra Calderona. En 1996 finalizaron las obras de encauzamiento de los últimos 3.5 km del cauce desde Tavernes Blanques y Almàssera hasta la desembocadura en Alboraia. Se recrecieron las motas por encima de las huertas colindantes con una estructura de escollera permeable y en los cruces de infraestructuras se reforzó el cauce con secciones en U de hormigón armado.

Recientemente la Confederación Hidrográfica del Xuquer propietaria de este domino público ha utilizado maquinaria pesada para aclarar una vegetación que después de 19 años empezaba ser de gran porte con dominancia de plantas alóctonas como cañas y palmeras que ahogaban la vegetación autóctona. La limpieza que no fue intensiva respetó buenas matas de carrizos Phragmites sp. y eneas Thypha sp. Esto permitió que la mayoría de las especies de aves sigan ocupando el lecho y además poder detectar buena parte de unos pobladores que antes pasaban desapercibidos al estar ocultos por la espesura. 

De entre las 33 especies que observé destacaré la presencia de 5 parejas de calamón con pollos, 4 de ellas tenían pollos pequeños, con plumón negro y eran de pocos días, otra pareja estaba acompañada por crías más mayores que lucían su típico plumón grisáceo. El calamón común (Porphyrio porphyrio) es un ave gruiforme de la familia Rallidae que se asemeja a un gallo azulado en el que contrasta el rojo de sus grandes manos, de sus largos tarsos y su potente pico.

El Calamón se extinguió en la provincia de Valencia a principios del siglo XX. Maluquer Sostres en 1971 estimaba que desapareció de en la albufera de Valencia hacia 1916. Para intentar recuperar la especie en 1990 la Generalitat Valenciana empezó un programa cría en cautividad en la Albufera de Valencia. Las primera citas de ejemplares en libertad son 1993 y la primera reproducción se comprobó el año siguiente (Birdingalbufera.es). Bosco Dies presume que los primeros ejemplares del 93 procedían de escapes del proyecto de cría en cautividad, ya que no se produjeron las primeras sueltas oficiales hasta 1995 (Dies, B., J.I. Dies, Oltra, C., García, F.J. y Català, F.J. (1999). Las Aves de l'Albufera de Valencia. Edita Vaersa. Generalitat Valenciana. Gracias a la rápida aclimatación se produjo una espectacular expansión y recolonización de todos los humedales apropiados de la costa valenciana.

La reproducción Calamón común varía en función de las condiciones del medio, en áreas con aguas permanentes y con buena cobertura de vegetación palustre pueden criar durante todo el año, mientras que en zonas más septentrionales del interior peninsular sólo se reproduce entre febrero y septiembre (Sánchez-Lafuente, 2004). La incubación dura entre 24 y 34 días (promedio = 29 días, N = 166 huevos, Sánchez-Lafuente, 2004). El tamaño de puesta de puesta oscila entre 2 y 8 huevos con un valor medio estimado de 4 huevos por nido.

Durante la época de la reproducción el calamón tiene un comportamiento muy territorial en el entorno de sus nidos lo que unido a la buena detectabilidad del 13 de diciembre por el aclarado de la vegetación en el Carraixet permite estimar muy bien el área que necesita cada pareja para reproducirse. El cauce del barranco tiene un ancho fijo de 54 metros y la zona que presenta aguas permanentes y vegetación palustre donde detecté 5 parejas con pollos tiene 1.400 metros de largo. Esto permite deducir que cada pareja de calamón en el Carraixet necesita 15.120 m² o lo que es lo mismo 1,51 ha de vegetación palustre y aguas permanentes. La productividad en diciembre de 2015 ha sido de 2.75 pulls/pareja, N = 5. Esta productividad del Carraixet sería más elevada que los 2,5 pollos/pareja estimados en 1995 en el primer censo de la especie en la Albufera de Valencia.

LISTADO DE ESPECIES POR ZONA

Aves en mar y playa

Nombre Español. Latín. Valencià. ex.

Charrán Patinegro. Sterna sandvicensis. Xatrac bec-llarg

Gaviota patiamarilla / mediterránea. Larus michahellis. Gavinot argentat mediterrani

Correlimos Tridáctilo. Calidris alba. Territ tres-dits. 13 ex.

Aves en el cauce del barranc del Carraixet

Nombre Español. Latín. Valencià. ex.
Calamón Común. Porphyrio porphyrio. Gall de canyar. 11 adultos y 10 pollos.

Gaviota Reidora Común. Larus ridibundus. Gavina vulgar.  70 ex.

Cormorán grande. Phalacrocorax carbo carbo. Corba marina grossa. 3 ex.

Focha Común. Fulica atra. Fotja. 90 ex.  

Lavandera Cascadeña. Motacilla cinerea. Cueta torrentera.

Garza real. Ardea cinerea. Agró blau. 1 ex.

Garcilla Cangrejera. Ardeola ralloides. Oroval. 1 ex.

Garceta Común. Egretta garzetta. Garseta blanca. 1 ex.

Zampullín Común. Tachybaptus ruficollis. Cabuçonet. 5 ex.           

Gallineta Común. Gallinula chloropus. Polla d'aigua.

Ánade Azulón. Anas platyrhynchos. Collverd.

Martín Pescador. Alcedo atthis. Blavet. 3 ex.

Avión roquero. Ptyonoprogne rupestris. Roquer.

Lavandera Blanca. Motacilla alba. Cueta blanca.

Petirrojo. Erithacus rubecula. Pit-roig.

Colirrojo Tizón. Phoenicurus ochruros. Cua-roja fumada.

Mirlo Común. Turdus merula. Merla.

Cetia Ruiseñor. Cettia cetti. Rossinyol bord.

Cistícola Buitrón. Cisticola juncidis. Trist.

Curruca Cabecinegra. Sylvia melanocephala. Busquereta capnegra.

Mosquitero común. Phylloscopus collybita. Mosquiter comú.

Estornino Negro. Sturnus unicolor. Estornell negre.

Gorrión Común. Passer domesticus. Teuladí.

Serín Verdecillo. Serinus serinus. Gafarró.

Jilguero Europeo. Carduelis carduelis. Cadernera.

Tórtola turca. Streptopelia decaocto. Tórtora turca.

Ganso doméstico. Anser anser domesticus. Oca. 1 ex.

Urraca. Pica pica. Blanca. 1 ex.

Cotorrita Gris. Myiopsitta monachus. Cotorra Grisa. 6 ex.

Para finalizar destacar que no pude observar las habituales aves exóticas que frecuentaban la zona del puente de la CV-311, los patos mudos y el macho de pato mandarín.

Texto y fotos de Rafa Muñoz. 2015.

CENSO DE COTORRAS DE SEO/BirdLife.

Cotorra argentina (Myiopsitta monachus)

He participado en el primer Censo de Cotorras de SEO/BirdLife, con este trabajo se pretende conocer cuántas hay y donde están. La cotorra argentina (Myiopsitta monachus) se censará en marzo ya que es el mes donde son más fáciles de detectar, ahora están celo, con la construcción de nidos comunales y son una especie son muy ruidosa que también pueden anidar aislada.

Detalle de la cámara de un nido de Cotorra argentina (Myiopsitta monachus).

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri)  prefiere utilizar huecos en árboles por tanto se reproduce de forma aislada y se censarán en verano aprovechando la costumbre que tienen de juntarse en dormideros comunales en esa época.

Pareja de Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) de cortejo junto al nido

Estas cotorras empezaron a venderse como animales compañía en la década de los años 70, algunas se escaparon o fueron liberadas y consiguieron adaptarse a la vida en nuestras ciudades, posteriormente se han expandido por las áreas metropolitanas de muchas ciudades. Las primeras citas de ejemplares en libertad son de 1975 en Barcelona, ahora hay poblaciones numerosas en Málaga, Canarias, Mallorca y Tenerife. En el 2000 se calculó que la cotorra argentina tenía una población en libertad de 3.500 ejemplares.

Palmera con tres nidos de Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) 

Estas especies están consideradas aves exóticas invasoras ya que pueden afectar negativamente a poblaciones autóctonas según la Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad del año 2007, además por el Real Decreto 630/2013 se prohíbe su posesión, transporte, tráfico y comercio.

Palmeras con colonia de cría de Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) en Almàssera.

Mi zona de muestreo ha sido los términos municipales de Almàssera, Alboraia, Tavernes Blanques, Meliana y Bonrepòs i Mirambell. Me ha costado dar con ellas pero al final he localizado una colonia con un mínimo de 5 parejas en un jardín de Almàssera y otra en el polígono de Tavernes Blanques con un mínimo de 2. Además de casualidad he encontrado otras 5 parejas en un parque de Nazaret (València).

Texto y fotos de Rafa Muñoz, marzo de 2015.

BARRANC DE CARRAIXET 6 DICIEMBRE.

En un recorrido por el último tramo de este barranco de l’Horta Nord pude observar un buen número de especies con algunas citas interesantes.

Comenzamos el recorrido en el puente de la antigua nacional a Barcelona, en Tavernes Blanques, en este tramo empiezan las aguas permanentes que aprovechaban garcetas comunes, gallinetas, lavandera blanca y cascadeña. En la huertas circundantes un enorme bando de estornino negro acompañado de otro de 39 cotorrita gris.

La focha comunes ya empiezan a verse a esta altura y en las orillas mucho mosquitero común, jilgueros. En los árboles de los márgenes en la parte alta pinzón vulgar, petirrojo y colirrojo tizón. Por todas partes presentes mirlo común, tórtola turca y gorrión común.

Ya en las proximidades de la carretera de Alboraia a Port Saplaya, garza real con un total de 6 ejemplares, urracas no menos de 10 ejemplares y avión roquero que cerca de la desembocadura no bajaría del centenar.

En el puente un buen número de azulones y 6 patos mudos. Sigue el macho de pato mandarín y dos híbridos hijos suyos, fruto de sus amores con una hembra de azulón. La sorpresa era un ganso doméstico que se ha añadido a la peculiar fauna acuática del barranco.

Siguiendo hacía el mar entre calamón común poco habitual en invierno garcilla cangrejera. Entre eneas escribanos palustres y una curruca cabecinegra, gaviota patiamarilla y reidora.

Donde las aguas se apoderan del barranco, en la parte baja 150 fochas comunes y algún zampullín chico.

Texto y fotos Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO.