Marjal dels Moros, primavera seca i fecunda

Cueta groga (Motacilla flava), Arxiu RMiB

Aquesta primavera malgrat la poca aigua, ens ha donat moltes alegries ornitològiques. Aquesta entrada sols pretén donar unes pinzellades gràfiques de les aus de la marjal dels Moros presents des de març fins a finals de maig de 2024, llavors farà un curt recorregut fotogràfic comentat de les espècies que he pogut retratar amb la meua càmera i citarà les menys habituals. 

 Territ bec-llarg (Calidris ferruginea), Arxiu RMiB

Respecte de les aus limícoles hem tingut unes dates molt intenses, plenes de troballes d’aus poc singulars. L’11 d’abril tinguérem un territ pectoral (Calidris melanotos), els dies 15 d’abril i 2 de maig estigué present un territ de temminck (Calidris temminckii), un tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) i una siseta (Tringa stagnatalis).

Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Arxiu RMiB

Entre l’11 i el 2 de maig tinguérem un màxim de 10 territ bec-llarg (Calidris ferruginea) i tres territs menuts (Calidris minuta) entre el 15 i el 26 d’abril. 

Tifort (Tringa totanus), Arxiu RMiB

Cinc exemplars de tètol cuanegre (Limosa limosa) estigueren al 21 d’abril, i ens ha visitat una bona quantitat de xerlovita camagroga (Tringa glareola), xerlovita (Tringa ochropus), picarots (Tringa nebularia), tiforts (Tringa totanus), un xuït (Tringa erythropus), a més de l’habitual bequeruda (Gallinago gallinago).

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Arxiu RMiB

La poca aigua afavoreix la presència de platgetes  i tolls que aprofiten els corriolets, ens han visitat corriolets (Charadrius dubius), corriol gros (Charadrius hiaticula) i corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). 

Corriolet (Charadrius dubius), Arxiu RMiB

Un dels ocells més nombrosos aquests dies han sigut les camallongues (Himantopus himantopus), a les quals s’han afegit fins a sis exemplars d’alena (Recurvirostra avosetta) i fins a quatre redonells (Calidris pugnax).

Bec-pla (Platalea leucorodia), Arxiu RMiB

Un bec-pla (Platalea leucorodia) ha fet una estada en el seu viatge migratori, estigué entre l’11 d’abril i el 2 de maig, a més duia una anella de PVC amb els dígits JJ09. Ja tenim presents totes les espècies estivals habituals, el 26 d’abril vaig observar un mínim de 21 martinets (Nycticorax nycticorax), gomets (Ixobrychus minutus), garsetes blanques (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), un exemplar no reproductor d’agró blanc (Ardea alba), agró roig (Ardea purpurea), agró blau (Ardea cinerea), oroval (Ardeola ralloides) i picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Arxiu RMiB

Des de març tenim la presència de carregades (Glareola pratincola), xatracs d'albufera (Sterna hirundo), xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) i mongetes (Sternula albifrons).

Faisà (Phasianus colchicus), Arxiu RMiB

Dels ocells introduïts cal assenyalar que el 21 d’abril es va deixar veure un mascle de faisà (Phasianus colchicus). Respecte dels passeriformes migratoris, el 27 de març tinguérem un pic en el pas migratori de cueta groga (Motacilla flava). 

Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), Arxiu RMiB

A més he trobat papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), busquereta de garriga (Sylvia iberiae). 

Mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix), Arxiu RMiB

Entre l’11 i el 21 d’abril tinguérem un bon pas de mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix) amb la presència simultània de fins a quatre individus i mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). També cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), còlbit gris (Oenanthe oenanthe), còlbit ros (Oenanthe hispanica), busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia iberiae).

Teuladí torredà (Passer montanus), Arxiu RMiB

 

Text i fotos de Rafa Muñoz 2024, Arxiu RMiB

Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), Arxiu RMiB

Àguiles pescadores i rogets als Moros

 

Roget mascle

2 de gener de 2024.

A la marjal dels Moros, Sagunt, ha començat l’any ornitològic amb força. El primer dimarts de l’any en la zona costanera de la marjal va destacar la troballa de dues espècies poc freqüents als aiguamolls valencians.

Àguila pescadora

Tot el mes de gener s’han vist fins a dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus) a la marjal. Aquest rapinyaire cada volta és més freqüent, gràcies als projectes de reintroducció com el que s’està fent a la marjal de Pego-Oliva, però tindre dos exemplars pescant alhora a les llacunes del Camp de Morvedre és excepcional. Aquest ocell sols menja peixos, puix està especialitzat en la pesca, per això té unes ales molt llargues que li permet molta sustentació, fins i tot pot parar-se en vol, aguaitant algun peixot.

Àguila pescadora

Una volta troba un objectiu, es deixa caure en picat amb les potes estirades per davant. Tenen unes mans molt grans rematades per unes llargues i corbades urpes que travessen amb molta facilitat la pell dels peixos, en la palma de la mà tenen una pell especial per a evitar que les seues preses relliscoses i s’escapen. A més tenen un plomatge que els permet alçar el vol des de l’aigua, encara que estiguen banyats després d’una cabussada.

Roget femella

Una altra sorpresa ha sigut la presència d’un ànec molt escàs a casa nostra, el roget (Aythya nyroca) i hem tingut fins a tres exemplars simultanis. Aquest ocell necessita aigües netes i plenes de vegetació on s’alimenta principalment de vegetals, però pot complementar la dieta amb peixets, amfibis, insectes, crustacis o insectes.

Les poblacions ibèriques d'aquesta espècie han minvat molt, per la qual cosa s'ha inclòs en el Llibre Roig de les Aus d'Espanya en la categoria d'en perill crític. Aquest ànec és molt sensible a la contaminació de les aigües i pateix la pressió de la caça, perquè els tiradors no poden distingir-la de les espècies cinegètiques. A tot l'estat no arriben a reproduir-se més de deu parelles en un bon l'any. Ben segur que la greu sequera d'aquest any als aiguamolls andalusos i manxecs els ha obligat a cercar noves llacunes com la marjal dels Moros.

Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

La Closa, Benavites, 9 de gener de 2023

 

Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común

Un dia, un lloc i una au (7)

 

Entre els termes de Sagunt i Almenara hi ha una franja estreta que pertany al terme de Benavites, la Closa. Són uns camps guanyats a les antigues marjals del Camp de Morvedre, que formaven un mateix aiguamoll amb les del sud de la Plana Baixa. En hivern inunden els camps que s’omplin d’aus, més encara quan els buiden d’aigua per a sembrar els seus conreus. En eixe moment els fangs atrauen un bon grapat d’aus limícoles, gavines, ànecs i corbes marines.

Hui coneixerem una de les aus més cridaneres i boniques de les limícoles, la camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común. Estem davant d’un disseny pensat per a caminar pel fang, unes cames i dits llargs, per tant, per a poder arribar al sòl fa falta un coll d’una grandària semblant a la de les cames. També cal un tindre un bec llarg per a clavar-lo al fang i atrapar als invertebrats dels quals s’alimenta. El complementa amb uns colors vius, un cos blanc amb les ales negres, el bec i les cames són d’un roig viu. Ben segur que serà una de les aus més fàcil de reconéixer i de les primeres que podrà gaudir en les passejades pels aiguamolls.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125782503

 

Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Marjal dels Moros, 7 de gener de 2023

 

Una parella d'ascles, (Mareca strepera) ánade friso

Un dia, un lloc i una au (6)

 

Un tranquil dia d’hivern sempre és una bona opció per a recórrer la marjal, eixe jorn va possibilitar l’observació de 34 espècies i 218 individus. Hui us parlaré d’un ànec elegant i poc freqüent, l’ascle (Mareca strepera) ánade friso. El mascle va vestit de tons grisos i a la cua té una ampla taca negra, la femella és molt pareguda al collverd (Anas platyrhynchos), tot i que té una taca blanca a cada costat, quan està en repòs, en vol es converteix en una franja al darrere de les ales, mentre que la senyora collverd la té d’un color intermedi entre el blavós i el verdós.

Els ascles no són massa amics de les grans concentracions d’ànecs, s’estimen més anar en parella o en grups menuts. S’alimenten de matèries vegetals aquàtiques principalment, llavors necessiten aiguamolls nets o puguen créixer les plantes, poden complementar la dieta amb invertebrats palustres. Per tant, a les marjals estigueu a l’aguait, un ànec grisós amb el cul negre és un ascle, i sovint tindrà prop una femella amb un marró sobri i una taca blanca a cada costat. 

 

Mascle d'ascle en vol

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125720006

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Alqueria dels Frares, 5 de gener de 2023

 

Bequeruda (Gallinago gallinago) agachadiza común

Un dia, un lloc i una au (4)

L’Alqueria dels Frares, on hui està el Centre d’Educació Ambiental, és una gran casa senyorial agrícola del segle XVII, envoltada d’uns jardins i horts que s’estenen per 70.000 m². Va pertànyer als frares mercedaris del Monestir del Puig i està situada al sud Sagunt i a l’oest de la marjal dels Moros, per tant, és un bon lloc per albirar aus típiques dels conreus i les dels aiguamolls. El recorregut matinal em va permetre trobar 35 espècies i un total de 180 individus.

Hui coneixerem la bequeruda (Gallinago gallinago) agachadiza común, és una au limícola que cria més al nord, a casa nostra venen molts exemplars per a fugir del fred de l’hivern. Com el seu parent pròxim, el bequet (Lymnocryptes minimus), és molt críptica i aprofita per a quedar-se quieta quan vol passar desapercebuda. La bequeruda es diferencia per tindre més grandària i un bec molt més llarg, amb el qual s’alimenta de xicotets invertebrats que viuen dins del fang, els agafa clavant la boca al tarquim i palpant fins a trobar quelcom comestible.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125449687

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Els Moros, 3 de gener 2023

 

 Bequet (Lymnocryptes minimus) agachadiza chica

Un dia, un lloc i una au (2)

 

El dimarts vaig anar a la marjal dels Moros, Sagunt. El matí fou profitós amb la troballa de 40 espècies i un total de 561 exemplars albirats. Vull destacar la presència d’un bequet (Lymnocryptes minimus) agachadiza chica. Aquest ocell és una artista amagant-se gràcies al disseny del seu plomatge i el costum de quedar-se immòbil quan sospita que hi ha perill, per tant, és prou complicat d’observar. El més freqüent és que quan estigues caminant per un aiguamoll quasi xafes una au menuda que, sobtadament alça el vol en silenci i s’allunya  amb un ràpid batre d’ales en un vol directe que no se’n va molt lluny, de seguida és deixar caure i desaparéixer de la vista. Amb sort es pot endevinar que es tracta d’una au menuda que té el bec llarg, les ales flexionades i acabades en punta. És prou semblant a la més freqüent bequeruda (Gallinago gallinago), tot i que aquesta és més gran i quan fuig volant emet un so metàl·lic semblant a un “catch”, el vol no és directe, fa un zig-zag característic.      

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125302859

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Un ànec roget als Moros

 

Roget (Aythya nyroca)

Marjal dels Moros, 26 de gener de 2021

 

Aquest matí hi havia un ànec roget (Aythya nyroca) associat a un grup de cinquanta-set boixos (Aythya ferina) a la llacuna dels xatracs.

El roget és un dels ànecs més escassos a l’estat, les seues poblacions s’han enfonsat a conseqüència de la cacera, la reducció de l’arribada d’aus hivernants centre-europees i la seua dependència d’aigües netes que tinguen una bona coberta vegetal, per la qual cosa està catalogada en perill crític d’extinció.

Roget entre boixos als Moros

El gruix de les seues poblacions es troba als llacs esteparis i regions semidesèrtiques del centre d'Àsia, per tant, la península Ibèrica és el seu límit de distribució occidental. És un ànec principalment sedentari que en hivern pot realitzar moviments dispersius acompanyant altres grups d’ànecs.

És una espècie bussejadora que s’alimenta de vegetals aquàtics i llavors, que complementa amb larves d’insectes, caragols i cullerots que agafa fent curtes cabussades en tolls amb aigua neta i sempre prop zones amb vegetació espessa.

Roget amb pollets a la llacuna de Navaseca 2018

A l’estat es reprodueix ocasionalment als marenys del Guadalquivir i a les llacunes manxegues. Els darrers anys no deuen haver-hi més de deu parelles reproductores. En 2018 vaig trobar una femella acompanyada de deu aneguets a la llacuna de Navaseca, Ciutat Reial.

Al País Valencià tot i que fins a la primera meitat del segle XX era prou freqüent desaparegué com a reproductor, sols s’ha detectat una parella en pollets en 1995 al Racó de l’Olla, mentre que a Alacant les darreres reproduccions van ser d’una parella l’any 1990 al Clot de Galvany i una altra al Fondo d’Elx, els anys 1988 i 1996.

Roget

 

Text i fotos de Rafa Muñoz

Cens hivernal d’arpellot de marjal 2022

 

Arpellot de marjal, mascle

Aquest any Arturo Cabos i jo tornarem a participar en el cens d’arpellots que entraven a dormir a la Marjal dels Moros, el dia 7 de gener. A les 17 hores ubicats en la torre observatori situada al sud del límit de l’espai protegit. Amb el sol d’esquenes començarem a comptar els arpellots que s’ajocaven.

Aquesta és una tasca prou complicada tot i la bona visibilitat, les arpelles no paren quietes, unes voltes al poc de baixar tornen a alçar el vol. Enguany hi havia moltes, més que mai, calculem que tinguérem un mínim de trenta-quatre i almenys dues d’elles eren mascles.

Fins a la posta del sol tinguérem temps de vorer moltes més espècies. Faré un resum de les observacions més interessants. Els carrissars donen protecció perquè moltes aus s’ajunten en ajocadors comunals per a dormir, a més dels arpellots destaquen les concentracions d’estornells i les garses.

Estol acrobàtic d'estornells

D’estornells tenim als sedentaris estornells negres (Sturnus unicolor) i als seus cosins germans, els estornells (Sturnus vulgaris). Ambdues espècies acostumen a agrupar-se per anar-se’n a dormir, formen estols de centenars d’exemplars que volen molt junts, fan canvis constants de direcció i altitud, sempre molt coordinats.

Eixos flocs dibuixen espectaculars coreografies aèries, els anglesos tenen una paraula per descriure aquestes boles d’aus volant coordinades, les “murmurations”, tal volta en la nostra llengua el més apropiat siga dir-los estols acrobàtics.

Estol acrobàtic d'estornells als Moros

Les garses (Pica pica) tot i que acaben triant els mateixos llocs per passar la nit, tenen una aproximació diferent. Cavil·le que hi havia al voltant de 75 exemplars, anaven acostant-se, a poc a poc, a la marjal des dels horts veïns. Venen en grupets, en tot moment emeten els seus reclams de contacte. Pareix que estigueren reconeixent-se i saludant-se i una volta comprovat que hi estan totes bé, s'ajunten a l'ajocador.

Garsa

Per tota la zona volaven una parella d’àguila calçada (Aquila pennata), una de ratoners (Buteo buteo) i una altra de xoriguers (Falco tinnunculus) que ben atipats s’acomiadaven del dia amb un vol de reconeixement del territori.

Agró blau

Els agrós blau (Ardea cinerea) se’n van a dormir als seus nius que ben prompte lluiran ous, ara de moment aprofiten per a dur pals amb els quals engrandir les seues plataformes.

Sembla que molts ànecs no vulguen xitar-se sense impressionar una femella, persegueixen la primera que troben fadrina demostrant-li que estan en plena forma. Hi ha voltes que són massa impetuosos i s’acosten a una emparellada, de seguida reben una empentada del mascle casat que pot acabar en una altra revolada de castic. Hi ha persecucions de grups de coll-verd (Anas platyrhynchos), d’ascle (Mareca strepera), de cullerots (Spatula clypeata) o de siverts (Netta rufina).

floc de merites

Un grup de deu merites (Vanellus vanellus) venen dels horts i cerquen un illot tranquil on poder passar la nit. Tot mentre dalt d’una branca un botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis) canta per acomiadar al sol rogenc. És tot un espectacle poder observar l’organització dels habitants d’aquesta ciutat de canyes i tolls, a l’hora d’acomiadar la jornada.

Arpellot de marjal, femella

               

Resultats del Cens Hivernal d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en ajocadors al País Valencià, l’any 2022.

 

 

CASTELLÓ 41 exemplars.

VALÈNCIA 541 exemplars.

ALACANT 214 exemplars

 

Un total de 66 observadors vam censar 23 aiguamolls de dalt a baix de tot el país. Trobarem un total de 796 arpellots de marjal entrant a dormir. L’espai natural més important que trien els arpellots per anar a dormir és l’Albufera de València amb 443 ex. Les dades d’aquest espai demostren la seua importància per a l’espècie en la hivernada al Mediterrani occidental. El Fondo d’Elx amb 195 ex., és el segon més destacat, el tercer ha sigut la marjal dels Moros amb 34 ex., aquestes dades signifiquen un nou record anual per aquest aiguamoll de Sagunt.

  

Resultats per localitats:

Llacuna de Sant Mateu: 0 

Marjal de Peníscola: 0

Prat de Cabanes: 27 (1 mascle)

Desembocadura riu Millars: 2

Marjal de Nules: 4

Marjal d’Almenara: 8

Marjal del Moro: 34 (2 mascles) 

Marjal del Puig: 0

Marjal de Rafalell i Vistabella: 3

L 'Albufera: 448 (29 mascles)

Marjal de Xeresa-Xeraco: 18 (3 mascles)

Marjal de Pego-Oliva: 30 (2 mascles)

Assut de Carlet: 2 (1 mascle)

Assut de Catadau: 2

Marjal de Navarrés: 1

Embassament d’Embarcadors: 1

Embassament de Bellús: 2

Salines de Calp: 0

Salines de Santa Pola: 9 (3 mascles)

El Fondo d’Elx: 195 (7 mascles)

Embassament de la Pedrera: 0

Salines de la Mata: 2

Salines de Torrevella: 8 (3 mascles)

 

 Observadors:

Abel Campos, Adolfo Torres, Alba Quesada, Alicia Negredo, Ana García, Ana Picón, Ángel Dolón, Arturo Cabos, Berto Gil, Biel Miquel, Daniel Domingo, Deborah Fandos, Diana Ferrís, Estela Ruiz, Ester Martí, Eva Domingo, Gonzalo Juan, Irene Amorós, Iván Requena, Javier G. Gans, Javier García, Joan Monzó, Joel Vallés, Jorge Boronat, José Eugenio Esteban, José Luis Terrasa, Josep Bort, Josep Maria Martínez, Josep Puentes, Juan Enrique Martínez, Juan Villora, Juanlu Bort, Júlia Cerveró, Julio Jesús Añel, Laura Cervera, Manuel Beltrán, Marcos Ferrández, Marta Ibáñez, Miguel Sabio, Miguel Tirado, Miquel Peris, Montse Ferrís, Nacho Climent, Nuria Aguilera, Óscar Aldeguer, Pablo Perales, Pablo Vera, Paco Aucejo, Paco Cervera, Pedro A. del Baño, Pilar Gil, Quique Luque, Rafa Muñoz, Rafael García, Rosa Requena, Sagrari Monfort, Samuel Aunión, Sergi Marzà, Sergio Arroyo, Toni Polo, Toni Zaragozí, Vicent Boix, Vicente Llorens, Virgili Beltrán, Yamila Arjona i Yanina Maggiotto.

  

Grups o entitats participants:

                                             APNAL- Ecologistes en Acció Vinaròs

Grup Au d'Ornitologia

Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

GER-Ecologistes en Acció

Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)

SEO/BirdLife Comunitat Valenciana

Visit Natura

ACTIO Birding

Fundació Assut

GVA Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Anoktua Natura

SEO-Alicante

Grup Ecologista Xoriguer

Associació FauNatura

  

La referència d’aquest treball de cens és:  

del Baño, P. A. (coord.). 2022.  Censo invernal de Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus) en la Comunitat Valenciana 2022. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO).

Text i fotos de Rafa Muñoz.

El rascló, l’espectre del canyar

Rascló (Rallus aquaticus)

 

El rascló (Rallus aquaticus) és una au que pertany a la família dels ràl·lids, mesura fins a 28 cm d’alçada, per tant, és un ocell mitjà que sols viu prop de l’aigua. El podem trobar vivint en qualsevol toll amb aigües permanents que tinga una bona cobertura vegetal al voltant. És abundant a tots els aiguamolls costaners, però també aprofita rierols, rambles o llacunes amb aigües succintes, fins i tot pot viure en les xicotetes llacunes formades a l’eixida de depuradores o aigües residuals, en les comarques de l’interior valencià.

S’alimenten principalment sangoneres, cucs i llombrígols, caragols, petits crustacis, aranyes i una àmplia gamma d'insectes terrestres i aquàtics, així com les seues larves, tot i que poden completar la dieta amb matèria vegetal.

Rascló amb un cuc

Capturen les seues preses caminant entre la vegetació que creix a la vora de l'aigua, mitjançant un bec-roig, allargat i lleugerament corbat cap a baix. Amb els seus grans peus i cames llargues pot caminar sense enfonsar-se, cercant les seues preses. Tenen costum de recórrer els mateixos camins que pentinen el seu territori.

No li agrada quedar al descobert lluny dels canyissars, per això és difícil d’observar, sols es veuen quan ha de travessar algun espai obert entre mates. Té un vol poc àgil a conseqüència de tenir ales curtes i redones, a més ho fa amb les llargues potes penjant, per tant, s’estima més amagar-se corrent dins de la vegetació més espessa. Tot i el seu vol desgarbat pot fer llargs desplaçaments preferentment nocturns per fer la migració.

Rascló a la marjal dels Moros

Molt més fàcil és sentir els seus crits dins del canyar, emet uns grunyits seguits d'un crit agut. En aquest enllaç podeu escoltar una gravació de Jesús Carrión feta a la marjal dels Moros, pujada a la web de Xenocanto:

https://xeno-canto.org/574538

Són animals territorials i monògams que viuen uns vuit anys. En primavera el mascle construeix un niu al fons del canyís, prop de l’aigua i molt amagat. La femella pon entre sis i onze ous que coven ambdós pares durant uns vint dies, poden fer dues postes cada temporada. Els nostres rasclons són bàsicament sedentaris, però els individus centreeuropeus baixen als països mediterranis i nord-africans fugint de les gelades severes.

Rascló al riu Magre, Requena

Text i fotos de Rafa Muñoz