Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rascló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rascló. Mostrar tots els missatges

El rascló, l’espectre del canyar

Rascló (Rallus aquaticus)

 

El rascló (Rallus aquaticus) és una au que pertany a la família dels ràl·lids, mesura fins a 28 cm d’alçada, per tant, és un ocell mitjà que sols viu prop de l’aigua. El podem trobar vivint en qualsevol toll amb aigües permanents que tinga una bona cobertura vegetal al voltant. És abundant a tots els aiguamolls costaners, però també aprofita rierols, rambles o llacunes amb aigües succintes, fins i tot pot viure en les xicotetes llacunes formades a l’eixida de depuradores o aigües residuals, en les comarques de l’interior valencià.

S’alimenten principalment sangoneres, cucs i llombrígols, caragols, petits crustacis, aranyes i una àmplia gamma d'insectes terrestres i aquàtics, així com les seues larves, tot i que poden completar la dieta amb matèria vegetal.


Rascló amb un cuc


Capturen les seues preses caminant entre la vegetació que creix a la vora de l'aigua, mitjançant un bec-roig, allargat i lleugerament corbat cap a baix. Amb els seus grans peus i cames llargues pot caminar sense enfonsar-se, cercant les seues preses. Tenen costum de recórrer els mateixos camins que pentinen el seu territori.

No li agrada quedar al descobert lluny dels canyissars, per això és difícil d’observar, sols es veuen quan ha de travessar algun espai obert entre mates. Té un vol poc àgil a conseqüència de tenir ales curtes i redones, a més ho fa amb les llargues potes penjant, per tant, s’estima més amagar-se corrent dins de la vegetació més espessa. Tot i el seu vol desgarbat pot fer llargs desplaçaments preferentment nocturns per fer la migració.


Rascló a la marjal dels Moros


Molt més fàcil és sentir els seus crits dins del canyar, emet uns grunyits seguits d'un crit agut. En aquest enllaç podeu escoltar una gravació de Jesús Carrión feta a la marjal dels Moros, pujada a la web de Xenocanto:

https://xeno-canto.org/574538

Són animals territorials i monògams que viuen uns vuit anys. En primavera el mascle construeix un niu al fons del canyís, prop de l’aigua i molt amagat. La femella pon entre sis i onze ous que coven ambdós pares durant uns vint dies, poden fer dues postes cada temporada. Els nostres rasclons són bàsicament sedentaris, però els individus centreeuropeus baixen als països mediterranis i nord-africans fugint de les gelades severes.


Rascló al riu Magre, Requena


Text i fotos de Rafa Muñoz

Hivern al Carraixet, Alboraia

 

Desembocadura del barranc del Carraixet, Alboraia

Al darrer tram del barranc del Carraixet, dins del terme d’Alboraia, aquest febrer ha estat sense novetats, mentre ens acostem al final de l’hivern i esperem l’inici del pas migratori. En total he observat 59 espècies d’aus.


Corba marina emplomallada al mig, entre quatre corbes grosses


El 21 de gener a les esculleres de Port Sa Platja descansaven dos exemplars joves de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) mentre que de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) ja es veien adults en plomatge nupcial.


Corba marina grossa


Es pot destacar que el dia 27 de gener ja hi havia mascles de Gafarró (Serinus serinus) cantant, en període de cel, uns altres que tenen pressa en trobar parella i fer niu. Sols he observat un, un “trist” Trist (Cisticola juncidis), aquesta espècie és insectívora i els dies de fred que dugué Filomena no ha trobat menjar, en ser tan menuts i no tindre reserves de greix han mort quasi tots.


Fotges, una amb el plomatge amb taques blanques


El 17 de febrer ja hi havia tres parelles de Fotja (Fulica atra) covant, tenen pressa per tirar endavant als seus pollets. Una Garsa (Pica pica) duia material per enllestir el seu niu. Entre les aus menys freqüents d’eixe matí trobí un Oroval (Ardeola ralloides) i dos ex. de Rascló (Rallus aquaticus) que més res és molt difícil d’observar gràcies als seus costums de no allunyar-se massa de la protecció de la vegetació palustre.


Bequeruda


La resta d’espècies foren les espècies habituals: 3 Agró blau (Ardea cinerea),  3 exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), un Blauet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i 95 Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Seguint un repàs del llistat trobem Colom domèstic (Columba livia domestica), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Merla (Turdus merula), 31 ex. de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), un màxim de 49 ex. de Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti) i un màxim de 29 ex. de Territ tres-dits (Calidris alba) el dia 17 de febrer.


Esplugabous


Altres espècies foren: Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

També tenim un pòquer de gavines, aquests dies es pot trobar entre la platja i el barranc; Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).


Horta d'Alboraia a la partida de Savoia


De les aus exòtiques vaig vorer les espècies habituals: sis exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata), una Oca (Anser anser domesticus), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).


Text i fotos de Rafa Muñoz

MARJALS DE RAFALELL I VISTABELLA

26 de març de 2019.

Marjal de Rafalell i Vistabella


Al nord de la ciutat de València tenim un tros de marjal prou desconegut perquè no és massa gran i està envoltada d'infraestructures com són la V-21 i les urbanitzacions de la platja de la Pobla de Farnals. Dos termes municipals es reparteixen aquest l'espai, al sud València i al nord Massamagrell, aquest és un dels pocs aiguamolls que s'ha salvat de la urbanització de les costes valencianes.

ACordó dunar protegit a Massamagrell, al fons la platja de la Pobla de Farnals



Aquest espai té a l'est 1.500 metres de platges sense urbanitzar amb restes d'un cordó dunar que terra endins dóna pas a un espés canyar on hi ha xicotetes llacunes i dues séquies que drenen el terreny. Al nord, al terme de Massamagrell i pegat als edificis de la platja de la Pobla de Farnals hi ha un xicotet bosc d'espècies més pròpies d'un jardí, a l'oest hi ha restes de cultius perduts on destaquen algunes oliveres grans prop d'un ullal.

Femella de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)



En una superfície menuda amb poca varietat d'ambients no hi ha massa diversitat d'animals, sols vaig vorer 32 espècies d'aus però algunes eren prou interessants com per eixample el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Aquest ocell menut viu a les platges i en concret a les poques que no han estat urbanitzades, les poques que ens han quedat pateixen massa pressió, gent que passeja amb els gossos i molt sovint solts, pescadors, gats o rates que acaben amb la majoria dels ous o dels pollets, ja que en els primers dies de la seua vida no poden volar, tenen una estratègia defensiva de xitar-se immòbils, això els condemna a una mort quasi segura abans de puguen volar i fugir amb els adults. Per protegir-los s'ha tancat un tros de dunes a Massamagrell amb cordes però gossos i algunes persones inconscients entren sense respecte a uns senyals ben clars indiquen que aquesta és una zona de reserva.

Mascle de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)


Un altre corriol que també intentar reproduir-se en aquestes platges, és el Corriolet (Charadrius dubius), per sort aquesta espècie està menys amenaçada perquè pot reproduir-se a més llocs, a banda de les platges també fan niu a la vora de llacunes o basses de rec, fins i tot poden aprofitar tolls mitjans en llocs amb poca vegetació i amb la presència d'arenals.

Corriolet (Charadrius dubius)


A la vora de la mar també hi havia 6 exemplars de Territ tres-dits (Calidris alba), aquest ocell limícola no es reprodueix a la Península Ibèrica, el tenim a casa nostra durant els passos migratoris i la hivernada.

Territ tres-dits (Calidris alba)


Als canyars ja es podien sentir els cants d’una Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) i per tot arreu els cants de molts exemplars de Rossinyol bord (Cettia cetti) i de Trist (Cisticola juncidis) a més de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), també vaig sentir els crits d’alarma de dos exemplars de Rascló (Rallus aquaticus).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) mascle


A les llacunes es veien molts exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i alguna Polla d'aigua (Gallinula chloropus) mentre pel cel van passar volant 3 Picaport (Plegadis falcinellus) que des que han assecat els arrossars de l'Albufera de València s'han escampat pels camps de tota l’àrea metropolitana, un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), tres Garseta blanca (Egretta garzetta), un Agró roig (Ardea purpurea) i un Agró blau (Ardea cinerea). També volaven exemplars d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

Picaport (Plegadis falcinellus)


Com estem prop del mar també es veuen ocells marins, eixe matí hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)




Altres ocells més generalistes estaven presents als jardins i als camps perduts del nord. Al terme de Massamagrell com eren Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Todó (Columba palumbus), Gafarró (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris)

Todó (Columba palumbus)


Text i fotos de Rafa Muñoz.


MARJAL DELS MOROS, ESTEM EN HIVERN I JA COMENÇA EL CEL DE LES AUS.


26 de febrer de 2019, Marjal dels Moros, Sagunt.

Rascló (Rallus aquaticus)


Duguem uns dies que el termòmetre puja fins als 20 graus a migdia, ix el sol amb un cel clar, no bufa el vent i la marjal està plena d'aigua gràcies a les pluges de tardor, aquesta suma de factors fa que els animals vulguen començar el període reproductiu.

Camallonga (Himantopus himantopus)


Una parella de Camallonga (Himantopus himantopus) ha fet una còpula a la llacuna dels xatracs, hi ha set exemplars d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) 3 mascles i quatre femelles que romanen prou junts, els mascles comencen a marcar-se entre ells, de tant en tant es fan una envestida per demostrar que són més forts. Una Fotja (Fulica atra) no permet que cap altre ànec s'acoste al racó on està construint el niu.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Pels cels vaig vorer quatre exemplars d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un d'ells amb plomatge tipus femella du marques alars de plàstic roig a les espatlles i va fer fugir a un Rascló (Rallus aquaticus) que travessa un clar entre les canyes.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Encara tenim moltes espècies hivernants a la marjal, està plena de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), també he vist un Pit-blau (Luscinia svecica) i un Pit-roig (Erithacus rubecula).

Teuladí torredà (Passer montanus)


Text i fotos de Rafa Muñoz

Cullerot (Anas clypeata)