| Rossetes (Marmaronetta angustirostris). Arxiu RMiB |
Albufera de València, febrer, març, abril i maig de 2024
Entrat el mes de febrer, després de la cacera comença el període del fangueig, primer els camps més allunyats de l’Albufera i, a poc a poc la resta, els tractors van passant per tots els arrossars fins a arribar a la vora del llac. A finals de febrer una volta s’han fanguejat s’assequen a molta velocitat quedant tot el voltant de l’Albufera com un gegantí erm terrós, on sols destaca el verd dels canyars que creixen a la vora de séquies i canals.
| Agrons, garsetes, gavines corses i corbes marines, Alfafar. Arxiu RMiB |
Aquest procés implica un canvi radical respecte de la disponibilitat dels recursos alimentaris per a les aus, quan els tractors remenen el fang faciliten l’accés a molta quantitat d’aliment que abans s’amagava al fang en els camps negats, però aviat el sol evapora la humitat, una volta resten secs signifiquen una reducció radical de la disponibilitat d’aliment, llavors el gruix dels ocells han de marxar.
| Flamencs i corbes marines a Catarroja, Arxiu RMiB |
Aquest canvi es nota molt amb espècies com són els flamencs (Phoenicopterus roseus), els picaports (Plegadis falcinellus) i les gavines. El gruix dels 6.000 flamencs que es veien a finals de gener han de marxar a uns altres aiguamolls que mantinguen aigua. Els picaports en compte d’anar tan lluny s’escampen en grupets per tota l’horta de València, el Camp de Morvedre i la Ribera Baixa. Les gavines són les que marxen més lluny perquè pugen a les costes i aiguamolls del nord d’Europa.
| Xerlovita camagroga, Catarroja, Arxiu RMiB |
Els pocs dies que els arrossars mantenen humitat es converteixen en un imant per a les aus limícoles com per eixample la xerlovita camagroga (Tringa glareola), que són les especialitzades a menjar els invertebrats que viuen al fang o a les arenes costaneres. Aquestes aus que estan a mig camí del seu viatge migratori des de l’Àfrica fins al nord d’Europa, aprofiten l’abundància que els ofereixen els arrossars convertits en fangals per agafar forces, atipant-se a menjar per a poder continuar el seu viatge a les àrees de reproducció. Aquest moment és molt bo per a albirar les espècies més escasses i ocasionals, com és el cas de la gamba groga petita (Tringa flavipes).
| Tieta (Anthus pratensis), Catarroja, Arxiu RMiB |
Entrat el mes de març una volta han desaparegut els grans estols d’aus que depenien dels arrossars negats arriba el moment de buscar uns altres migradors com són les picardones o polletes que viuen amagades entre els canyissars, tot i que jo enguany no he tingut la sort de trobar-les.
| Corriol camanegre femella i dos pollets, mireu bé! Estany El Pujol, Arxiu RMiB |
Entrada la primavera comencen a arribar les aus reproductores, els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) fan les seues postes d’ous als arenals i a principis de maig cuiden els seus pollets diminuts. Recomane observar-los amb atenció, perquè de tant en tant els entra fred i tornen amb sa mare que es queda quieta i dreta, els nanets s’amaguen dins del mollenc plomatge ventral de la mare, llavors l’observador d’aus amb poca experiència es pot espantar en veure un corrilolet femella amb sis potes! Un molt bon lloc per a veure-los fent aquestes diablures és dins de la zona de protecció que envolta l’estany de El Pujol. Allí mateix, les gavines corses (Ichthyaetus audouinii) i les mongetes (Sternula albifrons) s’apoderen de l’illa de l’Estany per a fer els seus nials.
| Gavina vulgar, el Racó de l'Olla, València, Arxiu RMiB |
Mentrestant, al Racó de l’Olla, les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i les gavines capnegres (Larus melanocephalus) s’estimen més fer els seus jaços damunt dels matollars de les illes. En eixes llengües arenoses s’amunteguen un parell de centenars de xatracs de bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) envoltats d’unes quantes parelles de xatracs d'albufera (Sterna hirundo). Al mig de tot l’embolic han fet niu dues parelles de l‘escàs xatrac elegant (Thalasseus elegans). Pels voltants es deixen veure unes altres aus molt paregudes com són els currocs (Gelochelidon nilotica).
| Xatracs de bec-llarg, d'albufera i elegants, Racó de l'Olla, Arciu RMiB |
A principi de la primavera els ànecs hivernants ja han marxat per a reproduir-se molt més al nord, ara sols es deixen veure els collverds (Anas platyrhynchos) i alguna parella de rossetes (Marmaronetta angustirostris). Uns individus presents són fadrins d’ànec blanc (Tadorna tadorna). Per tot arreu continuen veient-se els agrons que poden alimentar-se en els camps en guaret, com són les garsetes blanques (Egretta garzetta) i els esplugabous (Bubulcus ibis).
| Esplugabous, Alfafar, Arxiu RMiB |
Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB
| Garseta blanca, Catarroja, Arxiu RMiB |