Pòster presentat
al 1r Congrés d'Ornitologia de Terres de Parla Catalana celebrat al museu de
Ciències Naturals de Barcelona els passats dies 12, 13 i 14 d'octubre de 2018.
| Vilabort (Passer hispaniolensis) |
INTRODUCCIÓ
El 12 de juliol de 2017 es va trobar un grup de 60 exemplars de Vilabort
(Passer hispaniolensis) a Hortunas, terme de Requena (la Plana
d’Utiel-Requena), província de València. A la tardor de 2017 quan els xops van
perdre les fulles a la vora del riu Magre es van comptar entre 39 i 42 nius.
A La primavera de 2018 es van fer 4 visites buscant l’espècie sense
resultats, però el 10 de juny es va trobar el primer mascle cantant a la vora
d’un niu nou situat a 2 km a l’est dels nius de 2017. En posteriors visites,
gràcies al cant dels mascles es va estimar que hi havia 15 nius i l'11 de
juliol es van trobar els primers pollets que demanaven becades fora del niu
confirmant la reproducció per segon any consecutiu.
| Nius de Vilabort (Passer hispaniolensis) |
MATERIAL i MÈTODES
De l'1 d'abril al 15 de juliol de 2018, es van realitzar un total de 10
transectes vora riu, al llarg de tota la vall del Magre entre el llogaret
d'Hortunas i el límit est del terme de Requena on el riu s'engorja i
desapareixen els cultius. Aquests recorreguts es van realitzar de 7 h a 11 h i
des de les 19 h fins a la posta del sol, es buscaven indicis de
presència-absència de Passer hispanoliensis; en cas de trobar individus, es
feia un seguiment del seu comportament.
| Vall del riu Magre a Hortunas UTM XJ66, en groc nius 2017, en verd nius de 2018 |
CONSERVACIÓ
Atenent l'escassa bibliografia existent, la desaparició va ser
generalitzada durant la dècada de 1980 i amb una data límit, l’any 1990. Les
causes de la desaparició com a reproductor haurien de ser la competència amb el
Teuladí (P. domesticus) tot i que degué ser més significatiu l'abús de
pesticides que haurien afectat nius i pollets perquè en època reproductora els
insectes representen un 5% de la seua dieta.
| Distribució en època de reproducció de Passer hispaniolensis a l’estat espanyol en 2018 (aproximació), en roig colònies al País Valencià. |
Les citacions esporàdiques tornen a València l'any 2002 i es van generalitzant des de l'any 2015. Els primers indicis de cria comencen per l'interior de València l'any 2006 i la primera cria confirmada va ser l'any 2017 a Hortunas (Requena, La Plana d'Utiel-Requena). En 2018 tornen a reproduir-se a Requena i comencen a Villena (l'Alt Vinalopó) on 2-3 parelles nien en un teulat d’una casa de camp (
RESULTATS
Seguiment de l’any 2018;
Es va trobar el primer exemplar el dia 10/6, era un mascle que cantava vora el niu. Aquest està ubicat en les branques altes d'un xop i està prou tapat per les fulles.
El 16/6 el mateix mascle dóna becades a la femella dins del niu, de tant en tant aprofitava l’absència d’un mascle veí que està construint el seu niu per furtar-li material amb el qual enllestia el seu.
| Femella de Vilabort a Hortunas |
1/7: adults dels dos sexes estan molt actius al capvespre, posats dalt d'un canyar amb un curt vol atrapaven formigues alades i després tornen al lloc.
4/7: set mascles canten al costat dels seus nius mentre altres adults s'alimenten de llavors en un guaret, encara es podia observar mascles duent material al niu.
| Polls volanders de Vilabort a Requena |
L'11/7 una parella donava becades a 2 polls volanders.
13/7: dues parelles donaven becades a 2 i 3 pollets.
El 4/8 sols es va trobar una femella, abandó de la colònia.
| Nius de 2017, foto feta a la tardor. |
HIPÒTESI
El grup reproductor ve a Requena a principis del mes de juny, finalitza la cria a finals de juliol i desapareix a principis d’agost. És probable que realitze la primera posta en altra localitat no massa llunyana a Requena (tal vegada a la comarca de la Manchuela, Albacete, distant 14 km en línia recta), i posteriorment es dispersen cap al riu Magre per fer la segona posta buscant una major abundància de recursos en ple estiu gràcies a la frescor d'aquesta vall.
CONCLUSIONS
La reproducció comprovada els anys 2017 i 2018 confirma l'expansió progressiva cap a l'est peninsular d'exemplars que, en el cas valencià, serien d’ocells provinents probablement d'Albacete.
Per reproduir-se trien la vall del riu Magre amb un bosc fluvial ben conservat amb predomini de xops i àlbers Populus sp., envoltat d'un mosaic de cultius de cereal, guarets, horts de regadiu, nogueres i vinya, i amb les muntanyes del voltant cobertes de pinedes de Pi blanc Pinus halepensis.
| Racó on es trobaren part dels nius en 2018 |
Gràcies al coneixement de la fenologia reproductiva de P. hispaniolensis (Marqués, 2002-2009) i les observacions obtingudes, es pot establir el calendari reproductiu de l’espècie durant l’estiu de 2018 a València. Aquestes observacions apuntarien clarament que els exemplars registrats sols venen a Hortunas a fer les segones postes.
| Explicació del pòster al COTPC d'octubre de 2018 |
NOMS VALENCIANS DE PASSER HISPANIOLENSIS
Atenent l’antiguitat propose la utilització com a nom comú valencià: “Vilabort” que era l’emprat a la Plana Alta, Castelló.
| Mascle de Vilabort cantant al costat del seu niu, Requena 2018. |
Noms valencians de P. hispanoliensis ordenats per antiguitat i font:
Vilabort; Pardo Gutiérrez, R. (1984). Las Aves del Naranjal de la Provincia de Castellón. Ed. Confederación Española de Cajas de Ahorro, Madrid.
Teuladí moro; Villaplana i Ferrer, J. (1988) Introducció a la fauna vertebrada de la Safor. Ed. C.E.I.C. Valencia. Teuladí Foraster; Polo, A. & Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.
Teuladí de passa; Tirado et al. (2017). Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XV. 2012-2013. Internatura. Castellón.
Teulat de vinguda; Polo, T. & Polo, M. (eds.) in prep. Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). València.