Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fusell de mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fusell de mar. Mostrar tots els missatges

DIES D’AUS LIMÍCOLES


Marjal dels Moros 10 de setembre 2020

Fusell de mar (Pluvialis squatarola) i camallonga


Estem en període de pas migratori i això es nota a la marjal de Sagunt. A més de passeriformes ara estan passant les aus limícoles i a l’observatori de la llacuna dels xatracs s’han deixat vorer cinc exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), Corriol gros (Charadrius hiaticula), un Fusell de mar (Pluvialis squatarola) encara amb el plomatge nupcial, Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos) i tres exemplars de Territ variant (Calidris alpina).


Marjal dels Moros


Pel cel se sentia el reclam de grups d’Abellerol (Merpos apiaster) i passava volant algun Parpallò (Riparia riparia).  He vist aquests ànecs: Ascle (Mareca strepera), Cullerot (Spatula clypeata), Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Boix (Aythya ferina), Ànec blanc (Tadorna tadorna) i Coll-verd (Anas platyrhynchos).


Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Altres ocells típics dels marjals valencians que poques voltes falten en les lliFustes han sigut: Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Corriolet (Charadrius dubius), Camallonga (Himantopus himantopus), Trist (Cisticola juncidis), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Oroval (Ardeola ralloides), Agró blau (Ardea cinerea), Picaport (Plegadis falcinellus), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i Blauet (Alcedo atthis). 


Oroval (Ardeola ralloides)


Cabussonet (Tachybaptus ruficollis)


La sorpresa ha sigut trobar el primer Pit-blau (Luscinia svecica) d’aquesta hivernada i de Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) encara he trobat pollets menuts acompanyats dels pares.


Garseta blanca (Egretta garzetta)


Encara es veuen xatracs i fumarells jovenets esperant becades, principalment de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) però també queden joves de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida).


Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)


Les gavines habituals, sense novetats, he vist: Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).


Papallona reina (Papilio machaon)


El grup d’aus comunes associades als camps, jardins i poblacions han sigut: Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Xoriguer (Falco tinnunculus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Oroneta (Hirundo rustica), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Colom roquer (Columba livia livia), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Garsa (Pica pica).

Sympetrum fonscolombii


Altres espècies que he pogut identificar han sigut una Papallona reina (Papilio machaon) i els parotets: Ischunura pumilio, Sympetrum fonscolombii un mascle viu i una femella morta en una teranyina a més d’una còpula d’Anax Parthenope.


Anax Parthenope


Text i fotos de Rafa Muñoz 2020.

Platja de la Marjal dels Moros


Ischunura pumilio


NOVETATS A LA MARJAL DELS MOROS


DIES 8 I 24 D’OCTUBRE

Agró blau amb una anguila


Un Agró caça una Anguila

Cagamànecs (Saxicola rubicola)


Vaig ser testimoni d'una predació d'un Agró blanc (Ardea alba) que estava a l'aguait a la vora d'un toll, no vaig vorer l'acció perquè me la tapava la vegetació, però si vaig vorer com alçaba el vol amb una Anguila (Anguilla anguilla) gran al bec. Va anar al centre d'una illa seca propera, una volta va aterrar va soltar l'anguila que va caure a terra i començà a embolicar-se sobre ella mateixa. L'agró la vigilava de prop però no estava tranquil en estar molt a la vista de qualsevol au que volguera furtar-li-la. Va esperar una estoneta i quan l'esvarós peix teleosti va deixar de menejar-se tornà a agarrar-la amb el bec i se l'emportà a un lloc menys cridaner per atipar-se-la.

Teuladí torredà (Passer montanus)


Ocells residents

Poques novetats entre les aus sedentàries i reproductores de la marjal dels Moros, aquests dies he trobat en els dos passejos Àguila calçada (Aquila pennata), 4 femelles i un mascle d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Totestiu (Parus major), Xoriguer (Falco tinnunculus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros)


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). 

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)


També hi havia Teuladí torredà (Passer montanus), estols de caderneres (Carduelis carduelis) en pas i grups mes menuts d’aus locals, una femella d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Todó (Columba palumbus), Sivert (Netta rufina), Rascló (Rallus aquaticus), estols de gafarróns (Serinus serinus), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), estols de Verderol (Carduelis chloris) i Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Pit-roig (Erithacus rubecula)


Ocells hivernants

Van arribant més espècies a passar l’hivern als Moros, el Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Xerlovita (Tringa ochropus), Merita (Vanellus vanellus), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Tieta (Anthus pratensis), Sarset (Anas crecca), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cullerot (Spatula clypeata), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Blauet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula) i el Pit-blau (Luscinia svecica).

Pit-blau (Luscinia svecica)


Ocells estivals reproductors

A moltes aus cada any els costa més anar-se'n a causa de l'augment de les temperatures, encara tenim a la marjal la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) i Oroneta (Hirundo rustica).  

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Ocells sols presents en els passos migradors

Els ocells migradors van canviant, baixa la varietat i el nombre d’ocells passeriformes i es presenten algunes espècies de limícoles com el Fusell de mar (Pluvialis squatarola), el Territ variant (Calidris alpina) i el Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca).

Fusell de mar (Pluvialis squatarola) i darrere Sarset (Anas crecca)


Papallones

Vaig trobar tres espècies de papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae), molts exemplars de Migradora dels cards (Vanessa cardui) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Territ variant (Calidris alpina)



Una papallona viatgera

La papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) és un cas molt especial per moltes raons, és la papallona amb la distribució més ampla al món, sols falten a Sud-amèrica i Oceania. Aquest animal sols viu uns dos mesos, el seu cicle vital comença amb uns ouets de la mida d'un cap d’agulla que deixen pegats a algun card, els ous entre els 3 i 5 dies donen pas a un xicotet cuquet. L'eruga és una màquina de menjar sense treva que entre els 5 i 10 dies fa un capoll, després d'entre 7 i 10 dies es converteix en una bonica i forta papallona.  

Migradora dels cards (Vanessa cardui) 


La papallona cardera fa un llarg viatge migratori d'uns 12.000 kilòmetres eixint de l'Àfrica tropical, de països com Ghana o el Senegal, travessa el desert del Sàhara per arribar al nord d'Europa i després tornar a l'origen. Aquest viatge el fan volant a gran altura, generalment entre els 200 i 500 metres, poden arribant fins als 1000 metres d'altitud, es deixen espentar per vents favorables i arriben a fer velocitats de creuer de 40-50 km/h que els permet fer més de 1000 km diaris. Les carderes poden travessar oceans i arriben a llocs tan llunyans com la Gran Bretanya o Islàndia. Certes voltes aquests viatges els fan en nombrosos grups, com el que van detectat l'estiu de 2009 els radars anglesos del sud del país, van estimar que el núvol de papallones que detectaven estava format per uns 11 milions de papallones de la Migradora dels cards.

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Però no paren aquí les sorpreses, aquest descomunal viatge migratori han de fer-ho diverses generacions de papallones sempre buscant trobar les millors condicions per reproduir-se, la seua ampla distribució mundial demostra que aquesta estratègia és tot un èxit evolutiu. 

Per poder demostrar el seu viatge migratori un equip liderat pel professor Constantí Stefanescu del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha fet un estudi aprofitant la ciència ciutadana i plataformes digitals com www.falterfunde.de i www.naturbeobachtung.at, han obtingut dades i mostres de papallones, de les mostres s'han fixat en els isòtops estables d'Hidrogen de les ales.

Els isòtops d'Hidrogen varien el nombre neutrons del nucli segons el lloc geogràfic d'on provinguen, l'Hidrogen forma part de l'aigua que de les plantes passa a les erugues quan mengen les fulles i una volta feta la metamorfosi aquests isòtops passen a formar part de les papallones adultes i això permet mostrejar els isòtops que hi ha a les ales.

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)






Gràcies als isòtops d’Hidrogen s'ha deduït que en un any fan falta quatre generacions de papallones per pujar de l’Àfrica tropical als països Escandinaus i Islàndia i sorprenentment sols fan falta dues generacions per tornar a punt d’eixida.

El gran recorregut d'aquest excepcional viatge migratori de la Vanessa cardui és el següent; la primavera neix la 1a generació al Sud d'Europa, els adults migren al Nord d'Europa on fan les postes. La 2a generació neix l'estiu al Nord d'Europa i els adults baixen en funció dels recursos a una llarga franja que va del sud d’Europa al Sahel. 

La 3a generació neix a la tardor al Sahel després de l'època de pluges de setembre i octubre i els adults migren a l'Àfrica Tropical per fer les seues postes. La 4a generació neix a l'Àfrica Tropical durant els mesos hivernals i els adults emprenen viatge cap al nord fins al Sahel on fan les seues postes.


La 5a generació del Sahel puja al nord d’Àfrica i a les illes Canàries per reproduir-se. Per fi la 6a generació arriba al sud d’Europa per reproduir-se i tornar a començar el seu cicle vital.

Sympetrum striolatum


Libel·lules

Alguns mascles d'Aeshna mixta es van deixar vorer pels senillars de les zones centrals de la marjal, mentre pels tolls d'aigua es veien els acoblaments tipus tàndem de mascle i femella per fer la posta d'ous de Sympetrum fonscolombii mentre alguns mascles de Sympetrum striolatum s'assolellaven damunt de les passarel·les de fusta.

Salicornia sp.


Reptils

Andragó (Tarentola mauritanica)

Mamífers

Llebre comuna (Lepus granatensis)

Peixos
Anguila (Anguilla anguilla)

Trenc d'alba a Sagunt



Fonts i bibliografia


Stefanescu, C., Páramo, F., Åkesson, S., Alarcón, M., Ávila, A., Brereton, T., Carnicer, J., Cassar, L. F., Fox, R., Heliölä, J., Hill, J. K., Hirneisen, N., Kjellén, N., Kühn, E., Kuussaari, M., Leskinen, M., Liechti, F., Musche, M., Regan, E. C., Reynolds, D. R., Roy, D. B., Ryrholm, N., Schmaljohann, H., Settele, J., Thomas, C. D., van Swaay, C. and Chapman, J. W. (2012), Multi-generational long-distance migration of insects: studying the painted lady butterfly in the Western Palaearctic. Ecography. doi: 10.1111/j.1600-0587.2012.07738.x


Stefanescu C., Soto D.X., Talavera G., Vila R., Hobson K.A. (2016). Long-distance autumn migration across the Sahara by painted lady butterflies: exploiting resoure pulses in the tropical savannah. Bilogy Letters. DOI: 10.1098/rsbl.2016.0561





Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos fetes els dies 8 i 24 d'octubre de 2019 a la marjal dels Moros, Sagunt. 


Sympetrum fonscolombii


LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA


30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.


Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar


En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 


Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant


A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.


Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars


A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)


Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.


FINAL D'ESTIU A LA MARJAL DELS MOROS.

Flamenc (Phoenicopterus roseus) jove.

A mitjans del mes d'agost ja comença la migració de les aus aquàtiques, estos dies són prou bons per a gaudir de l'observació d'ocells que només podem trobar en els passos migratoris. Un bon nombre d'espècies ens sorprendran, cal tindre en conter que els mosquits ja no ens molestaran a més que podem refrescar-nos amb un bany a la mar quan la calor de les hores centrals del dia comencen a molestar.

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

Als canyars abunda la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que encara tardarà a marxar a Àfrica, també el Trist (Cisticola juncidis). Més difícil és poder observar al Rossinyol bord (Cettia cetti) però els seus cants ens permeten reconéixer-lo. Ja han arribat els més primerencs com el Pit-blau (Luscinia svecica) mentre de les aus que només estan de pas vaig vorer uns quants mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) i una Cueta groga (Motacilla flava).

Territ bec-llarg (Calidris ferruginea)

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)


A les poques llacunes que mantenen aigua es poden vorer com a més destacat 16 Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i totes femelles o jóvens. Altres són els flamencs (Phoenicopterus roseus) amb un màxim de 9 exemplars entre els quals destaquen 5 joves de l'any, també el cada volta més freqüent Agró blanc (Ardea alba) i un escàs Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) amb plomatge d'estiu.


Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)

Bequeruda (Gallinago gallinago)

De les aus que més m'estime són les limícoles i ara és un dels millors moments per observar-les juntes, molt abundants les bequerudes (Gallinago gallinago) vaig comptar fins a 21 a l'estany dels xatracs, Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Xerlovita (Tringa ochropus), Merita (Vanellus vanellus), Carregada (Glareola pratincola), Corriolet (Charadrius dubius), Corriol gros (Charadrius hiaticula), una femella de Fusell de mar (Pluvialis squatarola) amb plomatge d'estiu, Camallonga (Himantopus himantopus), Redonell (Philomachus pugnax), Territ variant (Calidris alpina), Territ menut (Calidris minuta), Territ bec-llarg (Calidris ferruginea) i Remena-rocs (Arenaria interpres).

Fusell de mar (Pluvialis squatarola) femella.

Xerlovita (Tringa ochropus)

Es pot gaudir de moments poc habituals com el vorer la primera Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) que va fer una parada per menjar, estava famolenca i en vint minuts va aprofitar la poca profunditat de l'aigua per pescar 4 anguiles d'uns 50 centímetres que va engolir ràpidament. També queden uns pocs pollets de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavina vulgar (Larus ridibundus) que reben menjar dels adults. D'altres espècies només es veuen ocells joves com de Carregada (Glareola pratincola) o de Cabrellot (Podiceps cristatus). Acosteu-vos a descobrir les aus de la marjal però recordeu no fer sorolls, no dur gossos ni llançar brutícies.

Agró blanc (Ardea alba)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2017.



OBSERVACIONS DEL MES DE DESEMBRE.


1 de desembre, Marjal dels Moros.

Fusell (Pluvialiis apricaria) i Merita (Vanellus vanellus)

Vaig començar el mes a la marjal dels Moros, amb les primeres pluges va augmentar el cabal dels estanys i tornaren molts dels ocells habituals, per senyalar alguns dir-vos que a la llacuna dels xatracs es veien 50 Merita (Vanellus vanellus), uns 400 Sarcet (Anas crecca) i 8 Fusell (Pluvialiis apricaria). Del total de 33 espècies observades em va sorprendre trobar encara en ple hivern una Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).


15 de desembre, Desembocadura del riu Millars i grau de Borriana.

Gavinots argentats i gavina corsa.

Es va tornar a detectar la gavina de Delaware a Borriana, s'observava regularment tots els hiverns des de l'any 2005 quan la van trobar els germans Bort al Clot de la Mare de Déu de Borriana. No vaig tindre sort perquè es meneja molt entre el grau de Castelló i la marjal de Quartell però vaig aprofitar per a practicar l'apassionant exercici d'identificar gavines amb la complexitat dels seus plomatges.

Vaig vorer 25 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 12 Gavina corsa (Larus audouinii), 20 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 10 Gavina vulgar (Larus ridibundus) i 5 Gavinot fosc (Larus fuscus).

Desembocadura del riu Millars

Després vaig anar a conéixer altre lloc interessant, la desembocadura del riu Millars on l'any 2008 es va fer un projecte d'adequació ambiental i construïren uns observatoris i es va senyalitzar un recorregut circular. En el tram final del riu que té un llit molt ample hi ha aigua tot l'any en unes llacunes, açò permet trobar una ampla varietat d'espècies, per això aquest espai es va incloure al catàleg de zones humides el 2002, a la Xarxa Natura el 2000, i es va declarar LIC i ZEPA, també va ser declarat Paisatge Protegit del País Valencià el 2005.

El dia parava molt gris i ventós el que no afavoria l'observació d'ocells, només vaig detectar Puput (Upupa epops), Collverd (Anas platyrhynchos), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea), Teuladí (Passer domesticus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).


19 de desembre, platja de Pinedo.

Gavinots argentats, gavina vulgar i gavina capnegra

El fort temporal de llevant a mitjan mes amb ones de 4 metres va engolir bona part de les platges del sud de València i vaig aprofitar per a acostar-me a Pinedo on quedava l'únic tros de sorra lliure de la força de les ones i per tant allí descansaven les aus costaneres. 

6 Territ tres-dits (Calidris alba) i  2 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Vaig observar 20 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), 9 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que devien ser tots els ocells que hi ha hivernant en les platges del sud de València, 15 Territ tres-dits (Calidris alba), 58 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 2 Gavina corsa (Larus audouinii), 13 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i 39 Gavina vulgar (Larus ridibundus).

Grup de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


20 de desembre, Albufera de València.

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)

Començava a amainar el fort temporal i vaig anar a les platges del Saler per conéixer de primera mà com havien aguantat la força de la mar i buscar animals morts arrossegats a la platja. 

Passeig marítim de la platja de la Garrofera

En arribar a l'estany del Pujol trobí 13 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), després vaig fer un recorregut circular, anada per la platja de la Malladeta i la tornada per dins de la Devesa del Saler. Em va sorprendre trobar molts peixos morts i cap ocell marí. Dels peixos els més nombrosos eren unes enormes anguiles (Anguilla anguilla) però també hi havia llises (Mugil cephalus) i fins i tot un gran tros d'un tipus de poliestiré que devia subjectar alguna boia i que estava colonitzat per un grapat de clòtxines (Mytilus galloprovincialis).

Anguila (Anguilla anguilla) 

Desembocadura de la Gola de El Pujol

Acabí la jornada al Racó de l'Olla on destacaré la presència de 15 Picarot (Tringa nebularia), uns 300 Sarcet (Anas crecca), 58 Camallonga (Himantopus himantopus) i 10 Ànec blanc (Tadorna tadorna).

platja de la Malladeta 


22 de desembre, desembocadura del barranc del Carraixet.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Prop de la vora i amb una mar prou rebolicada es podien vorer un grup d'uns 59 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre a la platja hi havia un grup de 58 Territ tres-dits (Calidris alba). 

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Al llit del barranc destacaré la presència d'una nova espècie exòtica, es tractava d'una femella de Tito reial (Pavo cristatus) que ben segur ha fugit d'una propera alqueria convertida en orxateria i que entre els seus reclams publicitaris té la presència d'aus domèstiques soltes dins d'un recinte tancat.

Tito reial (Pavo cristatus)


26 de desembre, parc de la Canaleta, Mislata.

Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus)


Per acabar l'any ornitològic vaig anar a l'última eixida organitzada per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) al parc de la Canaleta, Mislata. Guiats per Pedro A. Del Baño ens ajuntarem 8 aficionats a les aus per observar-les al major parc d'aquesta localitat que té la densitat més grossa de població de l'estat espanyol amb 19.032,6 habitants per kilòmetre quadrat. A escala mundial fins i tot supera a ciutats com Shanghai o Tokio. Amb tanta densitat humana ací destaquen les aus exòtiques.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

En un curt recorregut observaren un bon grapat d'espècies, el principal objectiu era trobar algun Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus), a Mislata crien dues parelles i era un ocell que jo no havia vist mai, es va fer de roger però acabant l'eixida es van deixar vorer dos exemplars. A més gaudirem a pocs metres de distància d'un Periquito (Melopsittacus undulatus) que acompanyava un grup de teuladí i 20 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).





Periquito (Melopsittacus undulatus)


Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.