DIES 8 I 24 D’OCTUBRE
 |
| Agró blau amb una anguila |
Un Agró caça una Anguila
 |
| Cagamànecs (Saxicola rubicola) |
Vaig ser testimoni d'una predació d'un Agró
blanc (Ardea alba) que estava a l'aguait a la vora d'un toll, no vaig vorer
l'acció perquè me la tapava la vegetació, però si vaig vorer com alçaba el vol amb
una Anguila (Anguilla anguilla) gran
al bec. Va anar al centre d'una illa seca propera, una volta va aterrar va
soltar l'anguila que va caure a terra i començà a embolicar-se sobre ella mateixa. L'agró la vigilava de prop però no estava
tranquil en estar molt a la vista de qualsevol au que volguera furtar-li-la. Va
esperar una estoneta i quan l'esvarós peix teleosti va deixar de menejar-se
tornà a agarrar-la amb el bec i se l'emportà a un lloc menys cridaner per
atipar-se-la.
 |
| Teuladí torredà (Passer montanus) |
Ocells residents
Poques novetats entre les aus sedentàries i reproductores de la marjal dels
Moros, aquests dies he trobat en els dos passejos Àguila calçada (Aquila pennata), 4 femelles i un mascle d’Arpellot
de marjal (Circus aeruginosus), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio
porphyrio), Totestiu (Parus major), Xoriguer (Falco tinnunculus), Rossinyol
bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cogullada vulgar (Galerida
cristata).
 |
| Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) |
Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza
calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Fotja (Fulica atra), Polla
d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc
(Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina
vulgar (Chroicocephalus ridibundus).
 |
| Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) |
També hi havia Teuladí torredà (Passer montanus), estols
de caderneres (Carduelis carduelis) en
pas i grups mes menuts d’aus locals, una
femella d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Todó (Columba palumbus), Sivert (Netta
rufina), Rascló (Rallus aquaticus), estols de gafarróns (Serinus serinus), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Tórtora
turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), estols de Verderol (Carduelis chloris) i Cabussonet (Tachybaptus
ruficollis).
 |
| Pit-roig (Erithacus rubecula) |
Ocells hivernants
Van arribant més espècies a passar l’hivern als Moros, el Botxi meridional (Lanius meridionalis
meridionalis), Xerlovita (Tringa ochropus), Merita (Vanellus vanellus), Roquer (Ptyonoprogne
rupestris), Tieta (Anthus pratensis), Sarset (Anas crecca), Cua-roja fumada (Phoenicurus
ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cullerot (Spatula
clypeata), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Blauet (Alcedo atthis), Mosquiter
comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula) i el Pit-blau (Luscinia svecica).
 |
| Pit-blau (Luscinia svecica) |
Ocells estivals reproductors
A moltes aus cada any els costa més anar-se'n a causa de l'augment de les
temperatures, encara tenim a la marjal la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus
ambiguus), Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) i Oroneta (Hirundo rustica).
 |
| Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) |
Ocells sols presents en els
passos migradors
Els ocells migradors van canviant, baixa la varietat i el nombre d’ocells passeriformes
i es presenten algunes espècies de limícoles com el Fusell de mar (Pluvialis squatarola), el Territ variant (Calidris alpina)
i el Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca).
 |
| Fusell de mar (Pluvialis squatarola) i darrere Sarset (Anas crecca) |
Papallones
Vaig trobar tres espècies de papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae), molts exemplars de Migradora dels cards (Vanessa cardui) i
Safranera de l’alfals (Colias crocea).
 |
| Territ variant (Calidris alpina) |
Una papallona viatgera
La papallona Migradora dels cards
(Vanessa cardui) és un cas molt especial per moltes raons, és la papallona
amb la distribució més ampla al món, sols falten a Sud-amèrica i Oceania. Aquest
animal sols viu uns dos mesos, el seu cicle vital comença amb uns ouets de la mida
d'un cap d’agulla que deixen pegats a algun card, els ous entre els 3 i 5 dies donen
pas a un xicotet cuquet. L'eruga és una màquina de menjar sense treva que entre els 5 i 10 dies fa un capoll, després d'entre 7 i 10 dies es converteix en una bonica i forta papallona.
 |
| Migradora dels cards (Vanessa cardui) |
La papallona cardera fa un llarg viatge migratori d'uns 12.000 kilòmetres
eixint de l'Àfrica tropical, de països com Ghana o el Senegal, travessa el desert
del Sàhara per arribar al nord
d'Europa i després tornar a l'origen. Aquest viatge el fan volant a gran
altura, generalment entre els 200 i 500 metres, poden arribant fins als 1000 metres d'altitud, es deixen espentar per vents
favorables i arriben a fer velocitats de creuer de 40-50 km/h que els permet fer
més de 1000 km diaris. Les carderes poden travessar oceans i arriben a llocs tan
llunyans com la Gran Bretanya o Islàndia. Certes voltes aquests viatges
els fan en nombrosos grups, com el que van detectat l'estiu de 2009 els radars
anglesos del sud del país, van estimar que el núvol de papallones que detectaven estava format per uns 11 milions de papallones de la Migradora dels cards.
 |
| Safranera de l’alfals (Colias crocea) |
Però no paren aquí les sorpreses, aquest descomunal viatge migratori han de fer-ho
diverses generacions de papallones sempre buscant trobar les millors
condicions per reproduir-se, la seua ampla distribució mundial demostra que aquesta estratègia és tot un èxit evolutiu.
Per poder demostrar el seu viatge migratori un equip liderat pel
professor Constantí Stefanescu del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha fet un estudi aprofitant la ciència ciutadana i plataformes digitals com www.falterfunde.de i www.naturbeobachtung.at, han obtingut dades i mostres de papallones, de les mostres s'han fixat en els isòtops
estables d'Hidrogen de les ales.
Els isòtops d'Hidrogen varien el
nombre neutrons del nucli segons el lloc geogràfic d'on provinguen, l'Hidrogen forma part de l'aigua que de les plantes passa a les erugues quan mengen les fulles i una volta feta la metamorfosi aquests isòtops passen a formar part de les papallones adultes i això permet mostrejar els isòtops que hi ha a les ales.
 |
| Blanqueta de la col (Artogeia rapae) |
Gràcies als isòtops d’Hidrogen s'ha deduït que en un any fan falta quatre generacions
de papallones per pujar de l’Àfrica
tropical als països Escandinaus i Islàndia
i sorprenentment sols fan falta dues generacions per tornar a punt d’eixida.
El gran recorregut d'aquest excepcional viatge migratori de la Vanessa cardui és el següent; la primavera
neix la 1a generació al Sud d'Europa, els adults migren al Nord d'Europa
on fan les postes. La 2a generació neix l'estiu al Nord d'Europa i els adults baixen en funció dels recursos a una
llarga franja que va del sud d’Europa
al Sahel.
La 3a generació neix a la tardor al Sahel després de l'època de pluges de setembre i octubre i els adults migren a l'Àfrica Tropical per fer les seues postes. La 4a generació neix a l'Àfrica Tropical durant els mesos hivernals i els adults emprenen viatge cap al nord fins al Sahel on fan les seues postes.
La 5a generació del Sahel puja al nord d’Àfrica
i a les illes Canàries per
reproduir-se. Per fi la 6a generació arriba al sud d’Europa per reproduir-se i
tornar a començar el seu cicle vital.
 |
| Sympetrum striolatum |
Libel·lules
Alguns mascles d'Aeshna mixta es
van deixar vorer pels senillars de les zones centrals de la marjal, mentre pels
tolls d'aigua es veien els acoblaments tipus tàndem de mascle i femella per fer
la posta d'ous de Sympetrum fonscolombii
mentre alguns mascles de Sympetrum
striolatum s'assolellaven damunt de les passarel·les de fusta.
 |
| Salicornia sp. |
Reptils
Andragó (Tarentola mauritanica)
Mamífers
Llebre comuna (Lepus granatensis)
Peixos
Anguila (Anguilla anguilla)
 |
| Trenc d'alba a Sagunt |
Fonts i bibliografia
Stefanescu,
C., Páramo, F., Åkesson, S., Alarcón, M., Ávila, A., Brereton, T., Carnicer,
J., Cassar, L. F., Fox, R., Heliölä, J., Hill, J. K., Hirneisen, N., Kjellén,
N., Kühn, E., Kuussaari, M., Leskinen, M., Liechti, F., Musche, M., Regan, E.
C., Reynolds, D. R., Roy, D. B., Ryrholm, N., Schmaljohann, H., Settele, J.,
Thomas, C. D., van Swaay, C. and Chapman, J. W. (2012), Multi-generational
long-distance migration of insects: studying the painted lady butterfly in the
Western Palaearctic. Ecography. doi: 10.1111/j.1600-0587.2012.07738.x
Stefanescu C., Soto D.X., Talavera G., Vila R., Hobson K.A.
(2016). Long-distance autumn
migration across the Sahara by painted lady butterflies: exploiting resoure
pulses in the tropical savannah. Bilogy Letters. DOI: 10.1098/rsbl.2016.0561
Text i fotos © Rafa Muñoz 2019
Totes les fotos fetes els dies 8 i 24 d'octubre de 2019 a
la marjal dels Moros, Sagunt.
 |
| Sympetrum fonscolombii |