El dilluns 22 de febrer de 2016 vaig anar a les platges de la Devesa del Saler, la idea era trobar els limícoles
costaners que vaig vorer l’hivern passat. Vaig deixar el cotxe al costat del
Camping del Devesa Gardens, creuant la carretera del Saler vaig buscar un dels camins que travessa la pineda. Introduir-se dins d’aquesta selva
mediterrània implica que es difícil observar ocells per la seva espessor.
La platja de la Devesa te 4.900 metres d’arenes fines i daurades i es divideix en les platges de la Brava, de la Malladeta, de l'Alcatí i de la Punta, aquesta última acaba en la gola del Perellonet un canal de desaigüe artificial de l’albufera construït al 1873.
Paral·lel a la tanca del camp de golf del Parador del Saler, acabada la
pineda y travessat el cordó dunar vaig arribar a la platja que estava molt
tranquil·la al ser dilluns i amb una mar plana com un plat. Vaig tornar a
trobar un gran bàndol mixt de Tifort (Tringa totanus), de Territ menut (Calidris
minuta) i de Fusell de mar (Pluvialis squatarola).
El grup més nombrós eren els Tifort (Tringa totanus) amb
809 exemplars. Aquests ocells migratoris son limícoles d'una grandària mitjana i
amb un bec prou llarg que com les potes son fosques, en plomatge d’hivern son bàsicament grisos per l’esquena amb el pit blanquinós.
Crien al nord d’Europa i alguns exemplars passen l’hivern les zones costaneres
d’Espanya. El pas migratori de tardor es notori a finals d’agost i principis de
setembre, en primavera tornen al nord entre abril i maig, per tant aquest grup
podria considerar-se com hivernants. S’alimenten de xicotets cucs i crustacis
que troben a la vora de les zones humides o de les platges. S’estima que la seva
població oscil·la entre els 300.000 i els 570.000 exemplars.
També hi havien 16 Fusell de mar (Pluvialis squatarola),
aquesta es altra espècie limícola mes gran qu'el Tifort, a l’hivern també te
un plomatge grisos. Cria a la tundra i passa l’hivern a Espanya on arriba en
octubre i torna al nord en maig, per tant també podríem considerar-lo com a
hivernant. La seva població reproductora es molt reduïda, no més d'unes 2.100
parelles. Coincideix en els gustos alimentaris amb el Tifort.
Per últim i amb menys exemplars hi havien 11 Territ menut (Calidris
minuta), fent honor al seu nom son els mes menuts dels limícoles, amb els mateixos
tons grisos pel darrere i clars pel ventre, també migratoris es reprodueixen al
àrtic i passen l’hivern al sud. En Espanya es presenta entre agost i
setembre retornat al nord en maig i juny. La seva població s’estima en vora
450.000 exemplars dels que vora 18.000 passen l’hivern en el nostre país. Comparteix
el gust alimentari pels anèl·lids costaners amb les altres espècies.
Per tant tenim tres espècies limícoles que s’agrupen per passar
l’hivern a les nostres terres, per obtenir major protecció, ja que tenen aliment
garantit gràcies als xicotets cucs de les nostres platges i camps fanguejats de l’albufera.
Com puc calcular el
nombre d’ocells?
Difícil i no més possible amb practica el poder obtindré una
aproximació al seu nombre, però si tenim la possibilitat de fer-los una foto amb
ajuda d’un programa de tractament d’imatge sempre es més fàcil contar-los, adjunte foto
del recompte.
Lloc d’inici i finalització del recorregut;
39°19'26.50"N
0°18'37.95"O
Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.