iv) 30 d’octubre del 2024, el trist endemà
Aquesta tercera part farà un
recorregut cronològic pels dies després de la tragèdia, perquè és un vessant
que no es pot separar de la destrucció i posterior reconstrucció, a més ajudarà a entendre la gestió, l’impacte i la reacció dels valencians.
Eixe matí fou un moment caòtic i
el cim fou quan els forenses i els policies alçaren 50 cossos de valencians
ofegats. Moltes de les carreteres principals continuaven tallades en nombrosos
punts, entre les principals vies afectades estaven l’A-3 i l’A-7, a més de
l’autovia de Torrent CV-36, la V-30 i la V-31 i moltes localitats estaven
aïllades per carretera. L’aeroport de Manises continuava tancat i no pogué
reobrir fins a les 9 del matí. Els autobusos de l’EMT de València estigueren
tota la nit arreplegant al voltant de 400 ciutadans que fugien de les zones
inundades a peu per a dur-los cap als refugis habilitats, a l’Alqueria del Bàsquet
i al Passeig de la Petxina. La Guàrdia Civil informà que encara hi quedaven
1.200 persones bloquejades en els seus vehicles en l’A-3 i l’A-7. Bona part de
les telecomunicacions, del subministrament elèctric i de l’aigua estaven
inutilitzats. Al voltant de 155.000 clients encetaren l’albada sense
electricitat, sense aigua i sense telèfon.
El govern envià més efectius de
la Unitat Militar d'Emergències (UME), en total tenien activats 1.116 soldats que comptaven amb 344 vehicles,
helicòpters i avions. A més es van desplegar 200 efectius de l'Exèrcit de
Terra, 750 membres de Guàrdia Civil i uns 100 agents de la Policia Nacional. La
solidaritat d’altres comunitats s’activà i va enviar recursos per a col·laborar
en les tasques de rescat. Múrcia i Galícia enviaren un helicòpter cadascun, Cantàbria
va oferir un altre. Aragó va oferir camions amb autobomba tot i que les
comunicacions per carretera amb el País Valencià estaven tallades. Alacant va
enviar un altre helicòpter, la Junta d’Andalusia va lliurar tres helicòpters i
les Illes Balears uns altres dos més. Els bombers de Badajoz cediren dos equips
de cerca amb gossos ensinistrats.
00:35 hores.
En roda de premsa en la televisió
À Punt el president Mazón va comparéixer per a dir que hi havia morts tot i que
sense especificar quants, per primera volta va aparéixer en televisió vestit amb el
jupetí roig del 112 que degué pensar li feia aparentar que estava
treballant de valent contra l’emergència.
00:38 h.
Els efectius de l’UME que no
pogueren continuar fins a Utiel arribaven a Paiporta i començaven a fer els
primers rescats.
01:31 h.
Mazón començà a reaccionar per a
defendre’s de responsabilitats i començà a desdir-se, en roda de premsa va
assegurar que el telèfon d’emergències no havia caigut en cap moment. Va afegir
que si els ciutadans no podien contactar a la primera que continuaren
insistint. Més avant es va reconéixer que el 112 estigué col·lapsat perquè sols
tenia vint operadors. Després es va fer públic que tenien tretze llocs de
treball sense cobrir que estaven vacants des de feia mesos. A més el 29
d’octubre patiren una avaria causada per una càrrega de software que provocà que
en el transcurs de certes cridades no se sentiren els interlocutors. La
vicepresidenta Susana Camarero va atribuir els problemes a l’excés de cridades
que rebien, que superaren els quatre milers de trucades, va afegir que la
situació de la presa de Forata estava estabilitzada perquè s’havien reduït els
cabals que li entraven i s’equilibraren amb els que s’evacuaven.
06:16 h.
AEMET-CV publicà a X que la Dana
del dia 29 d’octubre havia sigut la gota freda més adversa del segle al País
Valencià que havia provocat impactes i registres molt superiors als de la DANA
de setembre de 2019.
06:43 h.
El CECOPI continuava reunit
després d’una llarga nit, i ara sí, encapçalat per Mazón que en tot moment va
presentar-se en les rodes premsa escoltat per Salomé Pradas amb cara de funeral,
per la delegada del govern amb cara de mala llet i pel president de la
Diputació amb cara molt preocupada. El seu protagonisme a l’hora de fer
declaracions contrastava amb afirmacions posteriors del president en les quals
assegurava que ell no pertanyia ni encapçalava eixe organisme gestor de les
emergències.
7:07 h.
Protecció Civil va emetre un avís
amb el sistema ES-alert demanant a la població que no fera desplaçaments per
carretera. Presentaren un missatge molt ambigu que d’emergència que no deia res
en concret i ningú ho va entendre, sols confirmaren que ens governava una colla
d’inútils.
7:26 h.
La Generalitat activà un telèfon per a l’atenció dels
familiars de desapareguts.
8:00 h.
Es van fer públiques les xifres
de pluja acumulada en les darreres 24 hores, al terme de Xiva comptabilitzaren 491
l/m²,
als Felips de Godelleta més de 600 l/m² i a Xest 392 l/m². Eixos
registres superaven les precipitacions mitjanes de tot l’any. Encara quedaven
al voltant de 700 treballadors aïllats des del dia anterior als polígons de
Riba-roja de Túria i fins a les 11:30 no els pogueren rescatar. A Cullera es va
desbordar el riu Xúquer negant les partides del Való, Pegunta, Raconà, Pla i
Rafal i el Marenyet, la qual cosa obligà a rescatar 24 veïns i 11 animals.
9:28 h.
El CECOPI activà el protocol de
múltiples víctimes quan el primer balanç provisional assenyalava una xifra de
51 víctimes mortals.
10:16 h.
En una nova conferència de premsa des
del CECOPI, Mazón va fer un discurs tremolós i prou intel·ligible en el qual afirmava
que “les alertes que s’havien realitzat des del
CECOPI, que és l’òrgan col·legiat de tots... que coordina la Direcció
General de Protecció Civil del govern d’Espanya i que estaven regulats per
protocols molt detallats”.
En adonar-se de la magnitud de la
catàstrofe intentaren diluir les seues responsabilitats tot i que el discurs no
deixava de ser confús. Eixa afirmació era una altra mentida, la llei autonòmica
de protecció civil deixa clar i ras que el manament únic del CECOPI correspon a
la conselleria de justícia i interior, que encapçalava Salomé Pradas. Sols en el
cas que s’activarà l’escenari de Situació Catastròfica el comandament es
transferia directament en la presidència de la Generalitat, cosa que no es va
fer en cap moment per a evitar assolir la direcció de l’emergència i les futures
responsabilitats judicials.
10:52 h.
Emergències informà que des de l’inici
de la DANA havien rebut 4.335 telefonades. Van emetre una alerta per als
municipis d’aigües avall de la presa de Cirat-Vallat pel risc d’ensorrament, aleshores
tenien avariat el sistema d’obertura de comportes i l’embassament del Millars
estava a punt d’omplir-se.
11:00 h.
Emilio Argüeso, el responsable
d’Emergències de la Generalitat, segons la seua agenda oficial, després d’estar
desaparegut des del 26 d’octubre s’incorporava al centre de Comandament Avançat
de la Crisi que van ubicar a Paiporta i va tindre la barra de publicar-ho a X.
11:40 h.
Van reobrir-se al trànsit marítim els
ports de València i Sagunt.
11:57 h.
Pedro Sánchez va participar en la
reunió del CECOPI. En acabant van fer una roda de premsa conjunta en la qual Mazón
que pareixia un penedit responsable d’una catàstrofe. Amb veu i ulls baixos
donà les gràcies al president del govern per la ràpida visita i va afegir que rebia els consells que li havia donat amb
molt afecte, tot i que no li durà massa la mansuetud.
12:05 h.
AEMET-CV informava en la xarxa X
que la DANA s’havia traslladat a les comarques del nord. Comunicà que fins a
migdia s’havien enregistrat a Morella 107,4 l/m² i a Catí 92,2 l/m². A
Morella caigueren 155,2 l/m² i a la Serratella patiren ràfegues de vent de fins
a 101 km/h, a Xert tingueren 105,4 l/m², a Sorita del Maestrat 81,2 l/m², a la
Pobla d’Arenós 78,6 l/m² i a Benassal 77,2 l/m². L’Ajuntament de València hagué
de desmentir el rumor sobre que l’aigua de la ciutat no era potable, la qual
cosa provocà que s’acabaren les botelles d’aigua dels comerços.
12:38 h.
Paiporta estava totalment incomunicada
segons declaracions de la seua batlessa. A eixes hores el nou Llit del Túria
buidava al mar 2.000 m³/s mentre que des de Forata continuaven eixint 800 m³/s
per a intentar buidar-lo.
13.00 h.
El subdirector d’Emergències, Jorge
Suárez, i l'inspector de Bombers José Miguel Basset van assegurar en una altra roda
de premsa que van emetre constantment avisos dirigits als ajuntaments i als
organismes competències de Protecció Civil quelcom que mai s’ha demostrat.
Aquesta afirmació contrastava amb declaracions dels consistoris que asseguraven
que ningú els va avisar de l’avinguda d’aigua, que els entrà sobtadament sense
rebre cap avís. També van aclarir que l’avís d’alerta als mòbils de la població
era el darrer esglaó de la comunicació d’una emergència tot i que tampoc van explicar
perquè l’enviaren quan a l’Horta Sud ja feia minuts que tenia dos metres i mig d’aigua.
14:17 h.
Mazón va fer la quarta roda de premsa
des del CECOPI en la qual va declarar que eixe matí havien fet 70 evacuacions
aèries i 200 terrestres. Va demanar als que tingueren desapareguts que tocaren a
un telèfon gratuït per a informar les autoritats.
22:00 h.
Mazón feu les seues primeres
declaracions a una televisió d’àmbit estatal, en concret al programa “Informativos
Telecinco” que presenta Carlos Franganillo Hernández (Oviedo, 1980). En ell va
assegurar que ja no quedava pendent cap rescat aeri i va afegir en tot moment
van seguir estrictament els protocols de Protecció Civil. Els darrers rescats foren
els d’una família incomunicada a una urbanització de Llombai i de gent atrapada
als seus cotxes a Benicull de Xúquer i Riola. Va assegurar que era impossible
conéixer el nombre de morts, que en eixe moment pujava a 92.
Els sindicats dels bombers forestals
denunciaren que el 29 d’octubre no els van mobilitzar per a participar en les
tasques de rescat, cosa que provocà molta frustració entre els seus membres. Els
va sorprendre especialment que tampoc gastaren els sis helicòpters que tenen per
a participar en tasques de salvament. Era una prova més de la descoordinació de
les autoritats d’emergències que desconeixien quins eren els seus propis medis.
El servici de Metrovalència estava
totalment aturat i es va fer públic que les inundacions que baixaren pel
barranc de la Saleta més part de les aigües que venien per la rambla de Poio
van enaiguar tot el seu centre de Control a Faitanar, ubicat dins del terme de
València, però situat entre Xirivella i Paiporta. La inundació va fer malbé tot
el sistema informàtic de la xarxa del metro, provocant la seua inutilització,
fonts de l’empresa anunciaren que com a mínim fins a desembre no podrien
recuperar el servici.
Les portades de la premsa espanyola a
Madrid d'eixa jornada foren molt aclaridores de l’orientació política de
cadascun i la consideració en què tenen als valencians. Mentre el diari EL PAÍS
assenyalava que la tempesta havia colpejat Albacete i València, ficant una foto
de Letur en la seua portada, l’ABC no duia res de la DANA, això sí, portava una
foto de Sánchez i la seua dona a l'Índia, a més d’un titular que recollia una
nova imputació judicial de Begoña Gómez.
Quelcom paregut va fer EL MUNDO, tot i
que sí que trobà lloc per a clavar un titular que deia “Siete desaparecidos por la DANA y cancelado el AVE-Madrid-Valencia”.
LA RAZÓN trobà un lloc menut en la part alta de la seua coberta on ficava “
Al menos un muerto y varios desaparecidos
por la DANA que destroza en Almeria cerca de 4.500 hectáreas de invernaderos”.
En aquest cas, una altra volta els “amics” de l’altiplà castellà demostraren
molta més sensibilitat per les verdures i els hivernacles que per les
inundacions del País Valencià. Els de l’altiplà castellà demostraven estar molt
atents al tren que els du cap a la “seua” platja.
No millorava el panorama amb la premsa
de les comarques del “nord”, LA VANGUARDIA compartia la seua primera plana
entre la renúncia del banquer José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bilbao,
1954) perquè sempre ha estat molt preocupada pels diners, cosa que complementava
amb el següent titular: “Una DANA extrema
arrasa el Levante y deja desaparecidos y daños graves”. Pareix mentida que uns
catalans siguen còmplices de la invisibilitat del País Valencià, condemnant-nos
a cognom geogràfic respecte del centre madrileny.
Continuant amb la tradicional
invisibilitat geogràfica, el diari barceloní EL PERIÓDICO ficava una foto aèria
del barri de la Torre inundat amb el titular “La DANA azota el Mediterráneo”. Per la seua part els “germans” alacantins
del diari INFORMACIÓN trobaven lloc en la seua capçalera per a ficar en lletra
menuda: “Las lluvias obligaron a Adif a
suspender el trafico de alta velocidad entre Madrid y Valencia”, mentre
omplien la seua portada amb una foto de Pedro Sánchez i de la seua companya acompanyats
de dirigents de l’Índia tot i que el titular deia: “El juez agrava el calvario judicial de Begoña Gómez con dos nuevos
delitos”.
v) 31 d’octubre del 2024, el dia de dol i l’abandó
Eixe jorn la DANA afectà les
comarques del nord, especialment el Baix Maestrat, on arreplegaren quantitats
que superaven els 100 l/m² a Vallibona, els Ivarsos i a Catí. La Generalitat decretà
tres dies de dol i Mazón que sempre assegurà que ell no pertanyia al CECOPI, però
es passava tot el dia dirigint les seues reunions. Les xifres provisionals assenyalaven
la mort 92 valencians, eixe dia alçaren 64 cossos de ciutadans morts que dugueren
a les sales d’autòpsia de la Ciutat de la Justícia.
Es va suspendre l’activitat
acadèmica a l’Horta Sud i al cap i casal. Van obrir almenys un accés terrestre
a tots els municipis afectats que fins aleshores restaven aïllats. Catalunya
va oferir l’enviament de bombers, mossos i agents rurals dotats amb drons,
helicòpters i càmeres especialitzades per a la cerca de cossos. Madrid va
enviar un equip de la seua Unitat d’Emergències de Resposta Immediata, que
comptava amb especialistes en rescats aquàtics amb cinc barques.
11:00 h.
A les comarques del nord, el cabal del
riu Cervol, el Sénia, la rambla Cervera i el barranc de les Coves de Vinromà baixaven
plens d’aigua cap a les localitats costaneres. Llavors s’activà l’alarma
pel perill imminent d’avinguda a Benicarló, Càlig i Vinaròs i per a les zones
situades a la vora del riu Cervol, també es declarava l’alerta roja per pluges
a les comarques dels Ports i la Plana Alta. Mitja hora després la situació es
tornà crítica a Tírig on havien caigut 200 l/m². Els veïns de Paiporta i de
bona part de les localitats de l’Horta Sud caminaven atordits entre el fang i
muntanyes de cotxes buscant aigua per a beure, per segon dia no havia arribat
cap cos oficial per ajudar-los. Encara que Mazón havia assegurat que havien
finalitzat tots els rescats, a Riola salvaven una dona i el seu nadó del sostre
d’una casa aïllada al camp.
Feijóo va aplegar per a fer de gallec,
estendre dubtes i amagar la crua realitat amb unes declaracions fetes a les
portes del Centre de Coordinació d’Emergències, sense parlar clar acusà el
govern central de la mala gestió d’una crisi que tothom sabia que era
responsabilitat exclusiva de la Generalitat. Entre altres ximpleries va dir: "Ningú no pot prendre decisions en funció
d'una informació que pot ser exacta, que pot ser inexacta o que pot ser
millorable". Continuà afegint que
“El govern central no ha informat de res al PP” afegint que “Hi ha un organisme, del qual forma part
l'Administració de l'Estat i l'Administració autonòmica, que pren decisions en
funció de la informació que se'ls facilita i segons els protocols en matèria de
protecció civil, protocols que en la Comunitat Valenciana s'han complert”.
“En la gestió d'una catàstrofe es
necessita humanitat, sensibilitat i col·laboració, i en aquesta emergència
nacional els presidents autonòmics són els que han carregat amb el pes de la
gestió, malgrat no comptar amb totes les eines, així com els alcaldes”. "Un president autonòmic gestiona en funció de
la informació que rep dels organismes estatals".
12:00 h.
Es va activar l’avís roig per a
l’interior nord i al litoral de Castelló. Els cabals acumulats a les comarques
del nord rondaven els 400 l/m² i continuava el perill d’inundació
als trams baixos del riu Cervol, la rambla Cervera i el barranc de les Coves.
Mentrestant a Catarroja el veïnat feia llargues cues per a poder agafar l’aigua
que duien els primers socors que entraven.
13:00 h.
Quasi 48 hores després de
l’avinguda encara no havien arribat els serveis d’emergència a gran part de les
localitats, però començava a aplegar una allau de voluntaris que pel seu compte
s’acostaven caminant per ajudar als afectats que tenien prop.
14:00 h.
L’alcaldessa de València, María
José Català Verdet (València, 1981) com no tenia res a explicar de la seua
gestió a la Torre, Castellar i l’Oliveral o al Forn d’Alcedo isqué per a informar
que els morts a tota la província pujaven del centenar. Paiporta es confirmava com
la població més castigada per la DANA.
15:00 h.
Es va comunicar que hi havia més
de 140 morts a la província de València.
16:00 h.
Segons un comunicat de la Secció
Sindical dels Bombers Forestals de CCOO-PV, signada pel seu secretari general
Antonio Criado Montes, la Generalitat no estava mobilitzant les unitats de
bombers forestals ni les brigades helitransportades. Cosa que quan estava
activa la Unitat Valenciana d'Emergències que va dissoldre el govern del PP-VOX
sí que es feia davant qualsevol incidència. Feia l’efecte que al CECOPI ningú coneixia
els mitjans que tenien a la seua disposició per ajudar a la ciutadania i en
assabentar-se els van activar. Feia l’efecte que cap dirigent polític ni tan
sols els tècnics que estaven al CECOPI sabien com funcionaven les emergències
ni els mitjans per a combatre-les, per això no feren res el dimarts 29
d’octubre. Després els entraren les presses per a ocultar dades i rebutjar
ajudes, per a no deixar pales la seua incompetència.
17:00 h.
Mazón va sol·licitar la
incorporació de tots els efectius que tinguera disponibles l’exèrcit per a
reforçar el dispositiu logístic en les zones afectades. Va informar que havia
parlat amb el president del Govern i acordaren que l’endemà s’incorporarà al
CECOPI el ministre Marlaska de forma permanent. Eixe dia la Generalitat va
habilitar un primer paquet d’ajudes de 275 milions d’euros conjuntament amb la
Diputació de València.
18:00 h.
El primer punt per a centralitzar
els cadàvers de les víctimes foren els baixos de la Ciutat de la Justícia, però
eixa vesprada es va fer evident que n’hi havia tants que necessitaven més
espai, allí sols tenien capacitat per a gestionar 80 cossos. Les tasques
d’autòpsia i identificació continuaren fent-se a l’Institut de Medicina Legal i
una volta finalitzades duien els difunts al pavelló 8 de Fira València en
espera que els jutjats contactaren amb els familiars i els donaren la custòdia
dels seus morts.
Es va constituir el Centre
d’Integració de Dades (CID), aquest organisme que s’havia regulat mitjançant el
Reial decret 32/2009 estava preparat per a treballar coordinadament davant
emergències i catàstrofes que implicaren víctimes massives i devia quedar
funcionant fins que es desactivarà l'emergència. El formaven dues seccions, l’Oficina
Forense i l’Oficina de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la qual
participaven representants de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
vi) 1 de novembre del 2024, els voluntaris
El dia de Tots Sants es van alçar
uns altres 51 cossos de valencians morts. S’encetava la segona jornada de dol
oficial i les xifres provisionals de mortalitat pujaven a les 202 per a tot el
País Valencià. Hi havia 15.000 llars sense electricitat, més de 252.000
persones continuaven sense servei telefònic a tota la província de València, 182.000
sense mòbil i 70.000 sense línia fixa. No hi havia subministrament d’aigua
potable a gran part de les localitats afectades i l'empresa publica Egevasa, vinculada
a la Diputació de València, intentava recuperar el subministrament d’aigua potable.
Mentrestant es van activar més de 20 camions cisterna per a proveir d'aigua
potable a les àrees sense servei. Encara estaven tallades més de 120
carreteres, incloses l’A-3 i l’A-7.
Les tasques oficials se centraven
en la cerca de desapareguts. Ningú no va pensar a activar una xarxa de
subministraments bàsics perquè moltes localitats no tenien cap establiment obert
per a subministrar aliments, aigua o medicaments, fins i tot hi havia gent que
no tenia roba perquè l’havia perdut tot. La ciutadania havia de conformar-se a fer
llargues cues davant els camions cisterna per agafar una mica d’aigua potable.
En les plantes altes hi havia molta gent gran o amb mobilitat reduïa que no
podien eixir a uns carrers plens de fang, fem i cotxes destrossats.
Setanta-dues hores després de la
tragèdia hi havia molts indrets on encara no havien rebut cap suport
institucional. A Alfafar una població pegada a una València on es vivia amb
plena normalitat, aplegava la primera ajuda oficial en forma de camió de l’UME
a les 12:20 hores. Benetússer estava oblidada sense rebre cap suport oficial. A
migdia sols s’havien activat punts de subministrament de productes de primera
necessitat a Catarroja, Picanya, Paiporta, Sedaví, Utiel, Xiva, Alfafar i Massanassa.
A Sot de Xera hagueren d’evacuar cinquanta veïns pel perill d’ensorrament de la
presa del Buseo.
Els primers que arribaven a les
localitats més colpejades per la tragèdia eren els voluntaris. Sense cap
organització institucional es dedicaven a llevar fang i buidar els trastos
banyats de les plantes baixes. També aplegaren tractors dels llauradors que
foren els primers a intentar obrir pas en els carrers bloquejats per muntanyes
de cotxes. Donat que no es podia accedir en vehicle a l’Horta Sud, per la
passarel·la de vianants que travessa el nou llit del Túria, entre Sant
Marcel·lí i la Torre hi havia llargues cues de gent que caminava per a ajudar a
l’Horta Sud. A les localitats de la Ribera Alta aplegaven veïns dels pobles de
la resta de la comarca que no estaven afectats, mentre que a Utiel s’acostava gent
de la resta de la comarca. Sorprenentment, a migdia Mazón va demanar als
voluntaris que tornaren a les seues cases perquè bloquejaven l'accés a les
zones afectades i per si no fora prou anuncià mesures restrictives per als que
no respectaren eixa “recomanació”.
El desficaci continuà a les 12:30
hores, llavors isqué la consellera Nuria Montes per la televisió valenciana per
a fer unes agres declaracions. Advertia als familiars dels difunts que no
s’acostaren al dipòsit de cadàvers de Fira València per a intentar vorer o
preguntar pels seus dels desapareguts, perquè allí no feien res i els ordenava que
esperaren notícies dels jutjats. La reacció per la seua manca de sensibilitat cap
a les víctimes eixa mateixa vesprada l’obligà a fer una publicació en xarxes
socials demanant públicament perdó i eixa fou la seua condemna al cessament que
encara hagué de trigar uns dies i que va contribuir a la salvació política de
Mazón. Al president li vingué molt bé destituir i canviar cares del seu govern
per a intentar que la ciutadania s’oblidarà que el principal responsable era el president
de la Generalitat.
AEMET-CV va publicar que una
volta recuperada la comunicació amb l'estació meteorològica de Torís i segons
dades provisionals, havia enregistrat una precipitació acumulada de 618 l/m²,
una precipitació màxima en una hora de 179,4 l/m² i una precipitació màxima en
10 minuts de 42 l/m².
A la vesprada “elDiario.es” publicà
a X que a eixes hores hi havia al País Valencià 1.900 desapareguts i setanta
cadàvers esperant per a ser alçats per les autoritats judicials. Es va fer
públic que entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre els serveis d’emergència havien
rebut 75.000 cridades al 112. A eixes hores el president Sánchez mantingué una
reunió amb tots els responsables dels organismes estatals que tingueren relació
directa amb la DANA. Les conclusions foren aborronadores en comprovar el
desastre organitzatiu i la inoperància de la Generalitat. Segons declaracions
posteriors del ministre Óscar Puente, es van plantejar seriosament decretar el
control de la situació i apartar a Mazón del comandament. No es van atrevir i mot
probablement va influir que el mateix Feijóo va declarar que estàvem davant
d'una emergència nacional de llibre. Fins i tot va exigir públicament que Sánchez
activarà eixa figura legal i prenguera el control de la catàstrofe més gran que
havíem viscut a tot l'estat en els darrers cinquanta anys. Molt probablement el
govern de l’estat raonà que el PP desitjava llevar-se l'incompetent Mazón de
damunt per a després poder culpar de tot el desastre a Sánchez. Així, fins i
tot podrien denunciar-lo davant els tribunals que ells mateixos controlen per
la porta de darrere i per l'entrada principal, com van fer amb les decisions de
la pandèmia, tot per acabar assegurant que el PP-CV ho hauria fet molt millor.
El president Mazón va convocar per
a les set del matí de l’endemà als voluntaris, perquè anaren a la Ciutat de les
Arts i les Ciències per a dur-los en autobusos a les localitats afectades. La
Generalitat intentà organitzar el voluntariat fent el que millor saben fer,
despenjar un telèfon, tocar uns amiguets i prometre els diners que calgueren.
Davant tenien la complexa tasca d’acostar els voluntaris en autobusos fins a
les localitats afectades i tornar-los a la vesprada. La Generalitat va
encarregar l’organització a la Plataforma del Voluntariat, evident! El problema
fou que aquesta plataforma es tracta d’un grup heterogeni, on hi ha grans grups
del voluntariat com són la Creu Roja i l’ONCE, envoltats d’una majoria de
xicotets grups formats per “professionals” especialitzats a viure del
voluntariat, molts d’ells coberts jurídicament per la figura cul-de-sac d’una fundació.
Entre aquestes xicotetes organitzacions que controlen la plataforma hi ha ONG tan
“conegudes” i experimentades com són ILÊWASI, ASPANION, Fundación Concienciate,
Fundación Inciativa Social, Movimiento Contra la Intolerancia, Por Ti Mujer,
CALCSICOVA o FESORD. De fet, la Plataforma la presideix Miguel Salvador
Salvador de l’ONG Auxilia València, una organització que en 2023 va rebre prop
de 60.000 € en subvencions de diverses conselleries i de l’Ajuntament de
València amb les quals dugueren una vintena de ciutadans amb problemes de
mobilitat a unes poques activitats d’esbarjo. En la seua pàgina de
transparència que més pareix ser d’opacitat, sols reflecteixen les subvencions
rebudes, sense especificar cap despesa o sou.
vii) 2 de novembre del 2024, el despertar de la Generalitat
Eixe dia es van trobar uns altres
14 valencians morts.
A les 7 hores del matí es
presentaren més de 10.000 voluntaris, que pacientment esperaven repretats fent
cues quilomètriques, aviat es va fer pales el total descontrol organitzatiu. Miguel
Salvador, el vicepresident de l’Associació Auxilia, a la qual van encomanar la
titànica tasca de dur i tornar als voluntaris a les zones afectades, es va
justificar dient que sols tingueren temps per a contractar 50 autobusos que
podrien traslladar un màxim de 3.000 voluntaris. Encara que això és comprensible
per al primer dia, el que no es pot entendre és que els primers autobusos
marxaren cap Xiva i mig camí pegaren la volta, potser perquè s’adonaren que les
carreteres estaven tallades i mai podrien aplegar. Amb tot, això no va ser el
pitjor, de tornada els dugueren al centre comercial Bonaire i els encomanaren
llevar el fang a palades. Evidentment, els voluntaris se sentiren enganyats, ells
volien ajudar la gent no anar de passeig mig matí per a després anar per
agranar una gran superfície comercial, llavors marxaren caminant cap Aldaia per
intentar ajudar allí. El desficaci organitzatiu fou paral·lel a la indignació
dels voluntaris que se sentiren enganyats per Mazón, una altra volta més! El
desastre i la repercussió foren tan grans que mai més ningú de la Generalitat
tornà a parlar d’organitzar el voluntariat. Nyas coca, una altra mostra més de
la manca d’organització, cosa que tornava a demostrar la incapacitat i les veritables
prioritats dels governants valencians!
El cap d’AEMET-CV José Ángel
Núñez en declaracions a RTVE va explicar que els seus protocols no havien estat
suficients, perquè el seu missatge no havia aplegat a la ciutadania. De fet, el
dimarts a mig matí, quan ja duien diverses hores amb l'avís roig activat, la
vida de la ciutadania era absolutament normal, quelcom evident si les
autoritats responsables en difondre l’amenaça i establir les limitacions
adients no feien res per a estendre el missatge d’alarma greu.
Fins aquest jorn la Generalitat
no havia emés cap recomanació a la població respecte de la prevenció
d’infeccions o consells de saluts generals o sobre eines de protecció personal com
eren les mascaretes, ulleres o guants. El govern valencià tampoc devia tindre cap
metge amb mitja neurona al capdavant de la conselleria de Sanitat.
El CECOPI li trobà gust a demanar
coses al govern, ara s’adonaren que necessitaven 5.000 soldats més, per a
sumar-se als 2.000 que ja estaven desplegats. A bona hora! Quatre dies després
de la catàstrofe, Mazón anunciava en roda de premsa que anava a crear de cinc
grups de resposta: un sanitari, d’infraestructures, de serveis socials i
habitatge i de treball, empresa i interior.
Els veïns del llogaret de la
Torre que pertany a Utiel, es queixaren que fins a eixe dia no havia anat cap
responsable de l’Ajuntament per a interessar-se per la seua situació. Aquesta
localitat va quedar incomunicada per carretera i els primers dies sols
arribaren pels camins rurals voluntaris des de les poblacions veïnes de Sinarques
i Aliaguilla.
Una primera estimació basada en
les imatges del Sistema Copernicus sobre les zones afectades per les
inundacions, va permetre calcular que hi havia afectats en diferents graus al
voltant de 77.000 habitatges.
El president tornà a advertir en
declaracions públiques que ell no presidia el CECOPI, segurament perquè no
estava capacitat més que per a dir mentides i fugir de responsabilitats. Tot i
no presidir el centre de comandament d’emergències va paralitzar la reunió
d’eixe dia durant vuit hores, perquè va decidir tancar-se amb el seu equip de
confiança per a preparar la pròxima compareixença davant el parlament. Després
de reunir-se amb els seus homes de confiança va preparar un discurset i en declaració
institucional va dir: “Vos vull dir que
sé que estem passant pel pitjor moment de la nostra història. Un moment d’una
magnitud que ningú podíem imaginar. Estem davant el repte de la nostra vida i
junts o solucionarem. Sé, perquè ho he viscut i ho visc directament, que hi ha
gent que s’ha pogut sentir sola, desemparada, desprotegida. I ho entenc.
Compartisc eixe dolor de tota la societat valenciana. Us vull enviar un
missatge clar: ARRIBAREM A TOTES LES CASES SIGA COM SIGA”. Sols li calgué
afegir: “i dos ous durs!” que deien
els germans Marx. Les seues paraules sonaren massa assajades per a intentar transmetre
solemnitat, en canvi, sonaren pomposes, buides, més semblava ser una ficció
mentidera amb la qual pretenia amagar la seua infàmia.
Eixe dia va notar-se a València
l'arribada de dirigents d'organitzacions d'extrema dreta. Vingué gent de Revuelta, l'organització juvenil de VOX,
Daniel Esteve de Desokupa i els seus
pinxos que s'ajuntaren amb els fatxes locals d'España 2000 i els de Nucleo Nacional. Es dedicaren a fer-se
fotos repartint aliments i aparentant participar en les tasques de neteja per a
pujar-les a les xarxes socials. També vingueren els pseudoperiodistes i els "influencers"
d'extrema dreta com Javier Negre, Vito Quiles i Alvise Pérez. A un d'ells el
gravaren uns testimonis que abans de començar una de les connexions s'agenollà
al fang per a embrutar-se i aparentar que havia participat en les tasques de
neteja. A casa nostra ja teníem tot el circ preparat, tot i que encara no
sabíem per què havien vingut. Es notava que estaven preparant quelcom gros i no
caldria esperar molt per a assabentar-nos.
viii) 3 de novembre del 2024, la visita de la vergonya
El motiu del desembarcament dels
intolerants era que eixe diumenge, com era festa de guardar l’aprofitaren els
reis, Mazón i Sánchez per anar de visita a Paiporta, això sí, els esperaven un
bon grapat de càmeres de televisió. Per a preparar el terreny, eixe matí a les
sis de la matinada prohibiren l’accés dels voluntaris a la zona amb l’excusa
que dificultaven els treballs dels professionals, cosa que enfadà molt als
veïns en sentir-se utilitzats una volta més. Tot i el pretés secret de la
visita de les autoritats, des d’hores abans a la plaça de Sant Jordi de
Paiporta els esperaven una vintena de joves de l’extrema dreta que pertanyien
als Yomus i a l’organització “Revuelta”. Com les autoritats no són
molt de matinar aplegaren a les 13:10 hores i en arribar els van rebre amb
insults i amb una pluja de fang que llançaren els infiltrats que ben prompte
van imitar els veïns indignats, tot i que ben segur que eren aliens a la
provocació premeditada d’uns desconeguts que eren els primers a encetar les
agressions.
Com era d'esperar donats els
interessos dels infiltrats, els aldarulls se centraren en la figura del
president Sánchez. Davant la violència del moment els guardaespatlles
internaren allunyar-lo de la zona, però davant la passivitat de les forces de
seguretat diversos individus aconseguiren agredir-lo i li pegaren en un pal de
ferro a l'esquena. Mentre evacuaven Pedro Sánchez enmig de la indiferència dels
reis i Mazón, els agressors trencaren vidres dels cotxes oficials del grup del
govern. Una volta va fugir el cap del Govern va reduir-se l'agressivitat,
semblava estar tot molt calculat.
A pesar que en un principi les
protestes no es dirigiren directament contra els reis la situació es va
descontrolar i els afectà, cosa a la qual no estan massa acostumats, ells són
més partidaris de les reverències dels seus súbdits. Letícia estava mig plorant
per la forta situació, mentre Felip VI intentava escenificar una mena de diàleg
amb uns jovenets que, per la gràcia de Déu, pogueren travessar un cordó
policial molt més seriós que no pas el que devia haver protegit a Sánchez. El rei
tornà a demostrar que era el més “preparat”, va fer el paperot de defensar la
democràcia mentre abraçava uns jovenets feixistes que no coneixia ningú a
Paiporta. Una volta feta la representació se n’anà per on havia vingut. Mentrestant,
Mazón en tot moment estigué amagat, pegat a l’ampla esquena de Felip VI mentre
pareixia ser un conill estressat. Aviat van desaparéixer els feixistes igual
que aparegueren, tal volta fugiren muntats en la “nave del misterio” d’Iker Jiménez Elizari (Vitòria, 1973) i la seua
cort de sabuts terraplanistes que també estaven per València fent negocis humanitaris
i publicitaris. Evidentment, després d’una “acurada” investigació, la Guàrdia
Civil no pogué identificar cap membre d’extrema dreta, tot i que la premsa des
d’un primer moment havia posat nom i cognoms a bona part dels infiltrats.
Després de no trobar res, el 6 de novembre la Guàrdia Civil detingué alguns dels
veïns que més indignats estaven, mentre va desestimar cap participació feixista
i assumpte tancat amb una bona multa.
ix) 4 de novembre del 2024, la construcció de les coartades
Eixe dia les víctimes valencianes
reconegudes eren 211 i tornava a ploure, tant que fins i tot es decretaren
alarmes de nivell roig a les costes del sud de València, per precipitacions de
fins a 90 l/m². Al final s’arreplegaren 45 l/m² a Tous i 30,2 l/m² a
Algemesí, 26,2 l/m² a Benidorm, 25,2 l/m² a Iàtova i 22,7 l/m² a
Polinyà. Encara quedaven carreteres importants tallades com l’A-7 entre Quart
de Poblet i Torrent, l’N-III entre Setaigües i Sant Joan de Requena, la CV-33 a
Torrent, la CV-36 a Picanya i la CV-50 a Xiva. A Castelló també hi havia
carreteres tancades com la CV-10 entre Sant Mateu i la Jana, la CV-134 des de
la Salzadella a Tírig i la CV1486 al Borseral. El CECOPI va prorrogar 48
hores més la prohibició de la mobilitat pels termes afectats. A Picanya es va
reprendre el servici de llum i aigua.
El president Mazón va fer una
declaració institucional en la qual traslladà els acords que havia pres la
Generalitat per a donar resposta a la DANA. Mitjançant el Decret 163/2024 es
van aprovar les ajudes directes de la Generalitat de 6.000 € per a cada
habitatge afectat i de 200.000 € ajudes directes per a cadascun dels
ajuntaments afectats. Mentrestant, demanaven 31.402 milions d’euros a l’estat
per a finançar 136 mesures. El president de la Generalitat en declaracions a la
Cadena Cope va dir que el fenomen climàtic del 29 d’octubre es tractava d’una “revolució meteorològica” i aprofità la
insurrecció climàtica per a acusar CHX de desactivar tres voltes l’alarma pel
desbordament de la rambla de Poio, a les 13, a les 14 i a les 16 hores. També
va insinuar que bona part de les conseqüències fatals de les inundacions les
havien provocades la manca de manteniment de les preses i els barrancs.
Llavors, Confederació Hidrogràfica del Xúquer hagué de traure un comunicat
explicant quines eren les seues competències i responsabilitats segons la llei.
Va aclarir que la seua tasca consistia mesurar la pluviometria i els cabals
dels rius, amb les dades obtingudes havien d’informar les autoritats
autonòmiques, que eren les responsables d’emetre les alertes que consideraren
oportunes i eren les que devien prendre les decisions per a evitar les pèrdues
de vides humanes.
Per la seua banda la Diputació de
València aprovà el seu pressupost per al 2025 per valor de 778,7 milions
d’euros, dels quals dedicà 150 a les reparacions dels desperfectes en
infraestructures provocats per la DANA.
x) 5 de novembre del 2024, l’inici de la reconstrucció
La Moncloa actualitzà les
darreres dades de la DANA, aleshores hi havia 215 morts, dels quals 211 moriren
a València i s’havien practicat 195 autòpsies. Es van rescatar un total de
63.448 ciutadans, dels quals 221 els van socórrer en les darreres 24 hores. Al
País Valencià teníem un total de 75 municipis afectats.
L’aigua duia estancada cinc dies
i la fusta podrida dels mobles abocats a les portes provocaven una forta pudor
que omplia els carrers afectats. Es van detectar els primers casos d’infeccions
i malalties gàstriques. Per als pobles afectats un dels principals problemes eren
que tenien els carrers plens de cotxes i residus domèstics impedint la
circulació i l’accés dels serveis d’ajuda i que bona part dels garatges subterranis
continuaven plens d’aigua. Eixe dia ens vàrem assabentar que llançar el fang a
les canonades havia sigut una decisió errada, en assecar-se s’inutilitzava els
desaigües. A l’àrea metropolitana es van suspendre les classes a conseqüència
de les pluges i es mantingueren les restriccions de mobilitat que estaven decretades.
L'alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, va declarar el que tots els
valencians sabíem, que hi havia una descoordinació generalitzada i una manca de
gestió dels efectius que treballaven en la recuperació.
En els treballs encomanats al
ministeri d’obres públiques havien aconseguit recuperar 40 quilòmetres de
carreteres, inclosos tots els carrils de la V-30, V-31, A-3 i A-7 i la part
nord de la A-3. Aleshores tenien treballant 300 especialistes de la Direcció
General de Carreteres que comptaven amb 150 vehicles entre camions i maquinària
pesant, conduïts per 162 especialistes. Restava pendent la recuperació de
l’N-III on estaven valorant els danys a Setaigües mentre que estaven treballant
en la restitució del bypass sud de l’A-7. S’havien retirat de les carreteres
1.800 turismes i 330 camions afectats per l’aiguat. També es feien avanços en
la recuperació de la línia de tren d'alta velocitat Madrid-València i per
aconseguir-ho tenien equips treballant en tres torns, les vint-i-quatre hores.
El Túnel de Torrent estava totalment desguassat i havien començat els treballs
de reconstrucció del Túnel de Xiva. Havien recuperat totalment 74 quilòmetres
de vies fèrries i s’havia restablert la línia de l’Euromed entre Barcelona i
València, així com el trànsit ferroviari de mercaderies entre el Port de
València, Aragó i Catalunya. Ja estaven en servici les línies de rodalia C5 i
C6 i havien duplicat els serveis d’aquesta última entre València i Castelló.
Respecte de les línies C1, C2 i s'estaven avaluant els danys. S’havia
restablert servei de mitjana distància entre València-Castelló-Tarragona i
també la línia de Terol.
Respecte de les telecomunicacions
s’havien recuperat 200.500 línies de telefonia fixa, el 91% de totes les
afectades i 204.000 línies de telefonia mòbil, de les 300.000 inicialment
afectades, un 68%. El subministrament elèctric s’havia restablert per a 147.000
usuaris dels 150.000 inicialment afectats, un 98%. Respecte del Medi Ambient hi
havia 287 brigadistes forestals mobilitzades fent diverses tasques. Eixe jorn
les forces armades tenien desplegats 7.800 militars amb 11 helicòpters, 72
màquines d’enginyers i 1.043 vehicles d’intervenció i transport. També estaven
desplegats 3.889 policies i 3.209 guàrdies civils, 44 metges forenses i 8
auxiliars. Respecte dels militars de l’UME, estaven activats 2.103 que
distribuïren un total de 133.350 litres d’aigua embotellada, 21.420 racions de
menjar i 5.000 quilos d’aliments.
Félix Francés, catedràtic
d'enginyeria hidràulica de la Universitat Politècnica de València, va declarar
que les pluges extremes eren quelcom previsible a casa nostra, però el problema
va ser que no ens havíem preparat va insistir que calia educar i millorar la
informació de la ciutadania que viu a les zones inundables.
xi) 6 de novembre del 2024, el Bonaire sense morts
La xifra de desapareguts al terme
de València ascendia a 93, però encara quedaven 54 cossos sense identificar. El
nombre total de morts per la DANA al País Valencià era de 211. El Govern va
declarar la zona catastròfica i anuncià 10.600 milions d’euros en ajudes per als
75 municipis valencians.
Xiva hagué de desallotjar 130
famílies pel perill d’enfonsament dels seus habitatges i sis cases més a
Paiporta. Encara hi havia nou centres de salut tancats per les afeccions de la
DANA. Aleshores hi havia 7.800 militars treballant a casa nostra, dels quals
5.000 pertanyien a l'Exèrcit de Terra, mentre romanien treballant més de 2.100
bombers de 40 organismes.
Eixe dia es va traure tota
l'aigua de l'aparcament del centre comercial Bonaire que les campanyes de
desinformació havien assegurat que estava ple de cadàvers, però no van trobar
cap víctima. També s’intensificava la campanya de desinformació de Mazón que assegurà
que la Generalitat "ha estat a l'altura des del principi, amb la
informació que se'ns donava!"
Les imatges de gentades de
voluntaris caminant cap a l’Horta Sud encapçalaven les notícies per tot el món
i les xarxes socials s’omplien amb l’eslògan de “sols el poble salva al
poble", sense reflectir que les forces de seguretat havien detingut 107
persones per actes de pillatge i saqueig. La Generalitat va prorrogar 48 hores
més l'ordre de prohibició del trànsit privat pels municipis afectats.
xii) 7 de novembre del 2024, més mentides
El Servei del Canvi Climàtic de
Copernicus (C3S) va fer públic que la temperatura mitjana anual de l’any 2024 havia
superat per primera volta els 1,5 °C per damunt dels registres que es
tenien des de l’era preindustrial. En concret eixe mes d’octubre vam tindre un
augment d’1,65 °C, llavors havíem superat l’objectiu que devíem evitar
fins a 2033. Els experts del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic
(IPCC) sempre havien insistit molt del perill d’eixe augment, perquè faria que l'adaptació
de la humanitat es tornarà molt difícil al multiplicar els impactes negatius.
Asseguraven que eixa temperatura provocaria una pujada de la intensitat i una
major freqüència dels fenòmens extrems que perjudicarien seriosament els
recursos, els ecosistemes, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les
ciutats, el turisme i l'eliminació de carboni i com a prova, uns dels primers a
patir eixes conseqüències érem els valencians, de fet, aquesta DANA havia superat
tots els registres anteriors de pluges i d’augments de cabals.
En les primeres declaracions públiques
que feia la fins aleshores desapareguda consellera Salomé Pradas al programa
matinal de la Cadena Cope va assegurar que el sistema Es-alert es va activar
quan van rebre l'avís que l'embassament de Forata podia desbordar-se o fins i
tot trencar-se. Llavors un tècnic va proposar l'enviament massiu de l'alerta i
explicà al CECOPI com funcionava perquè mai no s'havia utilitzat a la CV, cosa
que es va desmentir dies després. Va afegir que s’assabentà de les inundacions
d’Utiel per l’alcalde i negà que la delegada del govern li oferirà el
desplegament de l’UME. En resum, ella era la responsable de comandar la crisi,
però ni ella ni els seus tècnics es van assabentar de res del que passava,
perquè no els avisà ningú!
Per la seua part el president
Mazón va assegurar que el 29 d’octubre estigué en un dinar de treball i
comunicat en tot moment, cosa que contestaren centenars de veïns de Castelló que
eixiren als carrers demanant la dimissió de Mazón.
La Conselleria d’Educació va fer
públic un llistat de 12 centres educatius que estaven molt afectats per les
inundacions i que calia refer-los de nou, eren: el CEIP les Comes d’Aldaia;
l’Escola Infantil la Font de la Rosa d’Aldaia; el CEIP Orba d’Alfafar; el CEIP
Carmen Miquel d’Algemesí; el CEIP
Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet; l’IES Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer;
el CIPFP i l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja; el CEIP Lluís Vives de
Massanassa; el Conservatori Professional de Música i l’IES l’Albereda d’Utiel;
i l’Escola Infantil Municipal Ciutat Jardí de Torrent.
Els llauradors presentaren un
primer balanç de danys que valoraven entre 816 i 1.089 milions d’euros. Susana
Camarero informà que s’havien inundat 25.000 ha, una superfície equivalent a la
de les Illes Balears, cosa que havia afectat directament a 176.000 ciutadans. Va
dir que tenien 600 tècnics avaluant els danys i que cada dia retiraven 2.500
tones de residus amb el suport de 1.000 vehicles. Va assegurar que s’havien
reubicat 24.000 escolars afectats per la catàstrofe en 398 centres públics.
xiii) 8 de novembre del 2024, justificant l’injustificable
El balanç provisional de víctimes
mortals pujà a 212 i encara hi havia 50 desapareguts per la DANA. Deu dies
després, la Generalitat demanava a l’estat camions bomba per a desembussar
canonades i desguassos.
Mazón justificà que el dia 29 no
atenguera cridades de la ministra Ribera assegurant que no tenia cobertura mòbil
al CECOPI, tot i que en moltes imatges publicades d’eixa reunió es veu amb
claredat que hi ha gent parlant pel telèfon, inclòs ell mateix.
Deu dies després de les
inundacions aparegueren les primeres explicacions al diari El Español, publicà
que segons fonts properes al president, el dimarts 29 entre les 15 i les 18
hores Mazón estigué dinant en el restaurant el Ventorro amb la periodista
Maribel Vilaplana. L’objectiu era oferir-li la direcció de la radiotelevisió
pública valenciana, cosa que segons la llei sols pot fer-se mitjançant un
concurs públic i mai es pot elegir a dit. Després de molts dubtes a
conseqüència de les diferents versions anteriors, el 21 de novembre El diari El
País va aconseguir contactar amb l’entorn de la periodista que confirmà la
reunió a un cèntric restaurant que té reservats “especials” en forma
d’habitacions privades on a més d’oferir-li la direcció d’À Punt van dedicar-se
analitzant l’oratòria i l’estructura dels discursos del “molt honorable”. Va aclarir
que en cap moment va notar cap inquietud de Mazón per les incidències de la
DANA.
Per fi!, van sol·licitar ajuda al
Centre de Coordinació de Resposta a Emergències de la Unió Europea, una altra
omissió imperdonable que demostra el caos i la negligència que havia suposat la
gestió de la catàstrofe. Les empreses afectades per les inundacions van
presentar 284 expedients de regulació d’ocupació temporal que afectaven 3.014
treballadors, dels quals 21 eren acomiadaments definitius i la resta temporals.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va admetre un
recurs d’un particular en contra de la Presidència de la Generalitat per
inacció davant de la DANA. La Direcció General de Trànsit (DGT) anuncià que
donaria de baixa temporal tots els vehicles dels quals tinguera coneixement que
estaven afectats per la DANA. L'objectiu era estalviar als afectats el pagament
de l'impost de circulació de l'1 de gener de 2025. L’Entitat Metropolitana de
Tractament de Residus (EMTRE) comunicà que havia rebut 17.200 tones d’estris gràcies
a 1.720 viatges de camions, emprant un total de 421 operaris que treballaven a
torns les 24 hores. Eixes restes es trituraven mitjançant tres màquines que
trossejaven 1.500 tones diàries.
xiv) 9 de novembre del 2024, la indignació dels valencians
Als carrers de les principals
viles del país isqueren molts valencians per a demanar la dimissió de Mazón per
la gestió de la DANA que havia provocat 214 morts, dels quals 206 estaven
identificats. A València van congregar-se més de 130.000 ciutadans, xifra que resulta
de l’ocupació de la plaça de l’ajuntament en les mascletades, però que es queda
menuda perquè en falles tota la part central està tancada per a penjar els
petards i eixa vesprada estava plena de manifestants. Tampoc van comptabilitzar
els ciutadans que estaven en la resta de carrers, plens de gom a gom. En acabar
la concentració hi hagué enfrontaments de grupets de violents de procedència
sospitosa amb la policia, que finalitzà amb la detenció de quatre persones.
A Alacant es manifestaren 15.000
ciutadans per a exigir la dimissió del govern valencià. Els encarregats d’organitzar-la
van ser Gràcia Jiménez, Enric Aragonés i Marinela Garcia d’Acció Cultural, a
més d’Ismael Vicedo d’Escola Valenciana. Aquests dos últims n’eren coportaveus.
En l’acte de cloenda van llegir un manifest que consensuaren vint-i-dues
organitzacions. A Elx acudiren 5.000 ciutadans convocats pels col·lectius;
Assemblea de Docents d’Elx; Docents d’Elx pel Valencià; Intersindical
Valenciana; Casal Elx; PAH Elx Crevillent; Ateneu Crevillent; Assemblea 8M
d’Elx; Decidim Vinalopó-Alacantí; Associació Antiespecisme contra el
Maltractament Animal d’Elx; Margalló Ecologistes en Acció d'Elx; Sindicat de
l’Administració Pública d’Alacant; Escola Valenciana; Coespe; el Tempir i el
Consell Sindical Obrer.
El PP va declarar que les
manifestacions estaven polititzades i que les comandaven entitats catalanistes.
Res de nou, cada volta que la dreta ha tingut un problema ha tret l’espantall
catalanista per a desviar les seues responsabilitats.
Eixe dia el CECOPI anuncià que
anava a crear un grup de treball per a coordinar la Protecció Civil, raó per la
qual el govern del Botànic va crear la Unitat Valenciana d’Emergències que fou
el primer organisme públic que eliminà el govern del PP i Vox, que el consideraven
una despesa supèrflua.
Es va conéixer que aigües
afectaren greument el sector del llibre en valencià provocant la pèrdua de les
naus de la distribuïdora GEA Llibres, al polígon de l’Oliveral, on tenien emmagatzemats
300.000 exemplars de vint editorials, fent malbé 17.000 llibres en llengua valenciana.
També es van perdre llibreries i biblioteques que afectaren un 10% del Gremi de
Llibrers Valencians. Es va allargar la restricció de circulació a Aldaia,
Alaquàs, Sedaví, Paiporta, Picanya, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal i
Beniparrell i com era cap de setmana, els pobles afectats van rebre una allau
de voluntaris de la resta de l’estat que aplegaren en autobusos.
xv) 10 de novembre del 2024, en els detalls s’amaga la veritat
Encara es buscaven 32 desapareguts i
sols quedaven vuit cossos sense identificar. Es va delimitar geogràficament la
zona afectada i es pogueren fer les primeres estimacions de pèrdues. Els 75
municipis que van patir les inundacions sumaven una població de 190.000 veïns.
Sols en l’Horta Sud 4.000 habitatges sofriren desperfectes i s’inundaren un total
de 530 km², un 5% de la província. Resultaren amb danys greus 1.522 km de
carreteres, quedaren inutilitzats 99 km de vies fèrries i s’hagué de tancar el
viaducte de la línia C2 a Algemesí. Un total de 87.437 cotxes hagueren de ser
remolcats. Sols en el polígon industrial del Bony de Catarroja es van calcular
unes pèrdues valorades en 2.000 milions d’euros.
Antonio Collado, comissari de la
policia local de Xàtiva que durant trenta anys formà part de les reunions del
CECOPI, va declarar al programa radiofònic Hora 25 de la Cadena Ser que no
entenia com no s’havia convocat el centre de control molt abans de les 17:00
hores del dia 29. Va aclarir que des de 2017 existia la figura del secretari
autonòmic d’emergències, dedicat en exclusiva a gestionar les emergències, ell
era el responsable de convocar el CECOPI, coordinar-lo, s’encarregava de la
gestió d’alarmes i de les comunicacions dels avisos a tots els alcaldes, caps
de la policia i de protecció civil.
En canvi, el dia 29 d’octubre el secretari
Emilio Argüeso no aparegué pel CECOPI, no aplegà fins al dia 30 a migdia, per
això l’encarregada de la comunicació de coordinació entre les diferents
policies fou la subdirectora de Formació, que seguia indicacions directes de la
secretària Autonòmica. Fins al divendres 8 i dissabte 9 de novembre no contactà
cap responsable d’Emergències amb els caps de policia dels municipis sense
afeccions, per a demanar-los que cediren agents i membres de protecció civil
per a enviar-los a les zones afectades. Cosa que s’encarregaren de gestionar en
ells, els mateixos policies municipals des de l’endemà de la catàstrofe.
Sanitat va recomanar el consum d’aigua
embotellada, mentre que per a uns altres usos calia bullir-la, fins i tot
aquestes recomanacions acabaren provocant un enfrontament dialèctic entre Pilar
Bernabé i Mazón.
El govern va rebre 156.000
sol·licituds d’ajudes, 90.000 per la pèrdua de vehicles i 50.000 per danys als
habitatges. La reparació de la xarxa d’aigua potable es va valorar en 331
milions d’euros, eixe dia encara quedaven 7.000 usuaris sense accés a l’aigua
en els seus habitatges. També quedaren molt afectades 122 depuradores d’aigua i
34 municipis tenien greus problemes pel trencament o l’obstrucció de la xarxa
de clavegueres.
xvi) 11 de novembre del 2024, “Es poden haver comés errades”
El Centre d'Integració de Dades
(CID) va notificar que la xifra de víctimes mortals per la DANA havia augmentat
a 215, una més que dilluns, i va reduir a 17 la de desapareguts. A totes les
persones mortes ja els havien fet l'autòpsia i totes estaven plenament
identificades.
Eixe dia els carrers de Paiporta
o Massanassa encara tenien un pam de fang, la pudor als carrers era
aborronadora. El govern de l’estat aprovà unes mesures per a protegir els
treballadors amb el que van qualificar d’escut laboral. Aquesta norma incloïa
la prohibició d’acomiadar i el dret a reduir la jornada per fer cures. També
s’aprovaren prestacions extraordinàries per a les treballadores domèstiques. Es
va activar una xarxa d’oficines finestra única per a tramitar ajudes i documentació
per als afectats.
Els feixistes de Desokupa
pintaren alguns carrers amb la imatge de Pedro Sánchez damunt d’un “Gracias Pedro” refermant la campanya de
manipulació de l’opinió pública per a intentar responsabilitzar al govern de
l’estat de la gestió de la catàstrofe i mentrestant José Alfredo Aznar López
(Madrid, 1953) acusà Pedro Sánchez de no voler prendre el control de
l’autonomia per a gestionar directament la DANA, esdeveniment que qualificà de catàstrofe
nacional. Cal aclarir que segons la Llei 13/2010 de Protecció Civil i Gestió
d'Emergències de la Comunitat Valenciana el màxim responsable en cap de
l’organisme de gestió de les crisis és, ni més ni menys, que el president de la
Generalitat.
Els quatre detinguts pels
aldarulls que hi hagué en acabar la manifestació del 9 de novembre a València
quedaren en llibertat condicional, els acusaven per delicte d’atemptat i de
desordres públics.
En una entrevista del president de
la Generalitat al canal 24 h de TVE va declarar que assumia que es podien haver
comés errades i que calia revisar-les per a millorar. Va reconéixer que una de
les seues equivocacions fou prestar massa atenció a la presa de Forata i
oblidar-se de la crescuda de cabal de la rambla de Poio. Mazón tornà a assegurar
que ell no era membre del CECOPI, llavors no era necessari ni que prenguera el
comandament ni que estiguera present en les seues reunions, cosa que desmenteix
la Llei 13/2010. En una visita del president a Torrent, va coincidir amb uns
veïns just quan les càmeres de televisió estaven gravant. Els ciutadans es
desganyitaren exigint-li la dimissió mentre li cridaven: “Eres un incompetent,
no tens vergonya”.
xvii) 12 de novembre del 2024, la segona DANA
Eixa nit tornava a entrar una
segona DANA amb pluges que podrien pujar dels 200 l/m² que provocà la suspensió de
l’activitat acadèmica en cent municipis. Es van registrar més de 100 l/m² a
diverses localitats de la Marina Alta com a la Vall d’Ebo i que provocà
inundacions al Baix Maestrat, a Benicarló i Vinaròs. Per a evitar les conseqüències
que patirem en la primera, les autoritats no dubtaren a decretar l’avís roig,
suspendre l’activitat acadèmica i restringir la circulació del trànsit per
carretera.
Es feia evident que un dels
principals problemes de les localitats afectades era poder llevar el fang sense
obstruir les clavegueres. El CECOPI va informar que es necessitaven més de 100
camions cisterna per a desembussar canalitzacions i clavegueres mentre que en
eixos moments sols tenien trenta treballant.
Un total de 603 empreses i 10.405
treballadors s’havien acollit als expedients temporals d’ocupació (ERTO).
Segons dades del Ministeri de Treball als setanta-cinc municipis afectats per
les inundacions hi havia al voltant de 37.000 empreses que tenien 350.000
empleats, que podrien afegir-se a la suspensió del pagament de quotes a la
Seguretat Social fins a febrer de 2025. També hi havia censats 70.000 autònoms
que podrien acollir-se al procediment extraordinari de cessament.
A Benicarló s’ajuntaren veïns de les
comarques del nord per a demanar que els culpables dimitiren i se n’anaren cap
a casa.
El Consell va aprovar una partida
pressupostària d’urgència de vint milions d’euros per a arreglar camins rurals.
El president Sánchez va intervenir en la Conferència de les Nacions Unides
sobre Canvi Climàtic (COP29) que es feia a Bakú, l'Azerbaidjan on va dir que
els més de 200 morts per la recent DANA eren testimoni del Canvi Climàtic que
encetem, un fenomen que mata persones.
xviii) 13 de novembre del 2024, molta pluja a les comarques del nord
Continuava afectant la segona
DANA, aquesta volta les autoritats no dubtaren emetre els avisos rojos i
limitacions de moviment. El CECOPI va decretar la restricció de la mobilitat per
als vehicles privats a 163 municipis fins a les 23:59 hores del dijous 14. Van
emetre tres avisos amb el sistema ES-Alert, el primer per comunicar les
restriccions de trànsit de vehicles privats als municipis afectats per les
inundacions. El segon advertia de l'alerta roja per fortes pluges i el tercer
ser exclusiu per a la vintena de poblacions més impactades per la DANA del 29
d'octubre, en el qual s’informava que per l'acumulació de pluges, es recomana
romandre en zones altes dels habitatges o en zones elevades. Mazón, com sempre estava
més pendent dels grans poders econòmics, puix va expedir salconduits perquè els
treballadors dels supermercats pogueren evitar les limitacions.
Segons dades d’Avamet fins a les
17:00 hores s’havien enregistrat 200 l/m² a Xàbia, a Gata de Gorgos, 130,8 l/m²
a la Vall d'Ebo, 119,6 l/m² a la Sagra, 118,6 l/m² a l'Atzúbia, 117,4 l/m² a la Vall
de Laguar, 112,8 l/m² al Ràfol d'Almúnia, 100,6 l/m² a Pego, 68 l/m². També
s’inundaren la CV-723 a la Xara i la CV-729 al Ràfol d'Almúnia. A Xàbia es van
acumular 165 l/m² en quatre hores, més de 198 fins a les 13 hores.
 |
| Foto de Núria Vilanova |
A migdia Núria Vilanova va fer
una foto d’una mànega marina davant de Vinaròs i una altra a Cullera que anà acompanyada
de fortes pluges de 90 litres, i 70 d’ells caigueren en una sola hora. La
tempesta marítima provocà que la mar inundarà diversos punts del passeig
marítim i hagueren de tallar la carretera del Brosquil. Eixa mateixa vesprada
al Mareny Blau caigueren 83,6 l/m², a la Casella 62,4 i a la Murta d’Alzira 53
l/m².
A la vesprada, al Baix Maestrat es
van tallar l’N-232, l’N-340 i la CV-137 a Càlig. A Vinaròs caigueren 140,8 l/m²,
a Benicarló, 138,6 l/m² que provocaren fortes inundacions, 119,2 l/m² a Peníscola,
a Traiguera i 45 l/m² a la Sénia. De fet, a les 16:35 hores el CECOPI va
decretar la Situació 1 del Pla Especial d'Inundacions per pluges a la comarca
del Baix Maestrat, a més s’hagué de tallar el ferrocarril entre Castelló de la
Plana i Cambrils.
Un detall molt significatiu de
l’interés d’ocultació de la realitat, es va fer públic que el dia 29 en reunions
del CECOPI no es van alçar actes, ni tan sols es van gravar ni es guardaren els
àudios, quelcom habitual. Una altra jugada de Mazón fou evitar la declaració de
la figura “d'emergència catastròfica” perquè això haguera suposat l'assumpció
per part del president del comandament únic i de la direcció de totes les
activitats d'emergència. No fent-lo deixava tota la responsabilitat sobre els
muscles de la consellera Pradas, a la qual convertia en el seu escut.
Mentre el president Mazón intentava
defugir futures responsabilitats, el president del Govern anuncià un nou reial
decret d'ajuda als afectats per la DANA que incloïa 110 mesures i que estava
valorat en 3.765 milions d'euros, que se sumaven als 10.600 milions del reial
decret que havien aprovat la setmana anterior. La vicepresidenta segona,
Yolanda Díaz va recordar que amb alertes roges activades els treballadors
podien decidir no acudir al treball, cosa que les empreses devien respectar
sense sancionar-los per absentisme. El ministre Ángel Víctor Torres en una
compareixença al Congrés respecte de les inundacions del 29 d’octubre va aclarir
que l’AEMET començà llançant avisos taronges a partir del diumenge 27
d’octubre. Que eixes alertes es convertiren en roges per a tota la província de
València el mateix matí del 29 d'octubre i que l’activació de l’avís roig
significa que cal tenir molta precaució perquè hi ha un seriós risc per a la
vida. Va afegir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va emetre cap
avís perquè "no és la seua competència", ells deuen informar els
responsables del comandament de la crisi sobre la situació de barrancs i rius.
Respecte de l’aiguat que caigué
pel barranc de Poio, el ministre va aclarir que a les 15.20 van elevar el
nivell d'alerta i malgrat això, la consellera Pradas continuà mantenint la convocatòria
de la reunió de comandament del CECOPI a les 17 hores, això deixava clar i ras
que sempre anaren per darrere de la situació. Fins a les 19.30 hores no activaren
el Pla d'Emergència 2, cosa continuava mantenint la responsabilitat exclusiva de
la crisi en mans de la Generalitat. Finalitzà
reprovant que dissortadament, les autoritats valencianes decidiren retardar
l’enviament d’una alerta als mòbils que haguera salvat molt ciutadans fins a les
20.11 hores.
L’eurodiputat de VOX Jorge Buxadé
va declarar al programa “Las Mañanas de
RNE” que no es querellarien contra el govern de la Generalitat perquè la
DANA devia ser considerada com una emergència nacional i no haver apartat del comandament
a la Generalitat implicava que el govern de la “nació” era responsable criminal
i, en canvi, els responsables de la “regió” sols van demostrar que eren uns
incapaços. No va dir res sobre que el
seu partit era responsable de la dissolució de la Unitat Valenciana
d’Emergències per a dedicar eixos diners a subvencionar la tauromàquia, i que
al parlament de l’estat sempre votaren en contra de les partides
extraordinàries per la reconstrucció del País Valencià.
El satèl·lit europeu Sentinel 1 va
permetre calcular l’abast de les inundacions del 29 d’octubre. Es va deduir que
es negaren 531 km², l’equivalent al 5% de tota la província de València. Mitjançant
el servei EMS Rapid Mapping, un instrument cartogràfic de sistema europeu
Copernicus es va deduir que les inundacions afectaren a casa nostra a 190.000
ciutadans que residien en 19,3 km². Eixa superfície es repartia en 6,6
km²
d’habitatges residencials, 11,6 km² eren edificis industrials i 32 km² eren
carreteres, autopistes i vies fèrries. Un estudi posterior de la
Universitat de València encapçalat per Carmen Zornoza, professora del
Departament de Geografia en col·laboració de Javier Serrano i Ana Belén
Ruescas, va concloure que l’àrea que va quedar submergida el 29 d’octubre va
ser de 562,74 km². D’eixa zona, més del 80% eren conreus de cítrics i
caqui, un 11% corresponien a habitatges i trames urbanes.
Es va aconseguir reobrir la
circulació de les línies de Rodalia C1, C2 i C3 mitjançant recorreguts compartits
entre el tren i l’autobús.
xix) 14 de novembre del 2024, el recompte de víctimes
Des de les 7:00 hores la presa
d'Ulldecona arribà a abocar per sobreeixidor un cabal d'uns 6,7 m³/s. Segons
dades d’AVAMET les dades dels acumulats més destacades foren de 118,8 l/m² a
l’Alcúdia de Veo, 99, 5 l/m² a Suera, 88,4 l/m² a Xiva, 83,4 l/m² a Sueca, 79,8
l/m² a Tales i 77 l/m² a Cullera que provocaren inundacions als carrers i a les
plantes baixes.
Finalment, 160 municipis acabaren suspenent l’activitat acadèmica. Aldaia va col·locar sacs d’arena per a contenir les aigües que baixaven pel barranc de la Saleta i va aconseguir evitar noves inundacions. De matinada el fort marejol obligà a tancar el port de València i el de Gandia fins a les 11 del matí. CHX publicà un mapa amb la pluja acumulada entre les 8 hores del 13 i les 18 del 14 de novembre. També manifestà la seua preocupació per l'evolució de la presa de Maria Cristina, que abocava per damunt sobreeixidor des de les 3:00 h. Buidava un cabal de 6,9 m³/s i, afortunadament, les entrades pogueren estabilitzar-se. Durant la nit van emetre dos avisos per les possibles conseqüències del previsible cabal d’eixida dels embassaments d'Ulldecona, Ribesalbes i Maria Cristina.
Des de les 7:00 hores la presa d'Ulldecona arribà a abocar per sobreeixidor un cabal d'uns 6,7 m³/s. Segons dades d’AVAMET les dades dels acumulats més destacades foren de 118,8 l/m² a l’Alcúdia de Veo, 99, 5 l/m² a Suera, 88,4 l/m² a Xiva, 83,4 l/m² a Sueca, 79,8 l/m² a Tales i 77 l/m² a Cullera que provocaren inundacions als carrers i a les plantes baixes.
Eixe jorn es va restablir el
servei de l’AVE entre Madrid i València i es va reobrir la CV-390 que comunica
la Serrania amb el Camp de Túria i l’àrea metropolitana. La Generalitat anuncià
la licitació d’obres de reparació i reconstrucció de les onze residències de
gent gran afectada per la DANA, el seu import va ser de 2.250.000 €. També
resultaren afectats 21 centres residencials que afectaren 1.315 residents.
El Centre d’Integració de Dades
que es va constituir per a centralitzar les comunicacions relatives a la DANA,
informà que el 29 d’octubre havien mort 216 valencians, mentre que encara
quedaven per trobar 16 desapareguts. Van detallar la mortalitat per franges
d’edat, del total de ciutadans mots 103 tenien 70 o més anys i faltaren 9
menors d’edat. Per sexe 131 eren homes i 85 dones, per nacionalitats 190 tenien
nacionalitat espanyola i 26 eren d’11 països estrangers. Per municipis, 45 traspassaren
a Paiporta, 25 a Catarroja, 16 de València, 15 d’Alfafar, 10 de Benetússer, 10
de Torrent, 10 de Xiva, 9 de Picanya, 9 de Sedaví, 7 de Quart de Poblet, 7 de
Xest, 6 de Massanassa, 6 de Riba-roja de Túria, 6 d’Aldaia, 6 d’Utiel, 4 de
Godelleta, 3 d’Algemesí, 3 de Pedralba, 3 d’Albal, 2 de Guadassuar i 2
l’Alcúdia. Moriren un ciutadà de cadascuna de les següents localitats: Bunyol,
Alaquàs, Alzira, Sot de Xera, Sueca, Loriguilla i Silla. El ministeri
d’interior va informar que havien detingut 463 persones per delictes
relacionats amb la DANA.
xx) 15 de novembre del 2024, fum a les Corts Valencianes
Les xifres oficials publicades
eixe jorn eren de 217 morts i 14 desapareguts. La Generalitat encara no havia
pogut tancar la contractació de més de cent camions cisterna que va oferir una
empresa de Jaén per a llevar l’aigua i fang dels carrers, garatges i embornals,
tot i que TRAGSA, en nom de la Generalitat, s’havia compromés a contractar-los
dies abans.
Es va celebrar un Ple de Corts Valencianes
per a tractar les conseqüències de la
DANA. En la seua intervenció el president Mazón va reconéixer que es van
cometre errades, però va afegir que la culpa fou per la manca d’informació de
l’AEMET, que no avisà de la magnitud de les pluges i de Confederació
Hidrogràfica del Xúquer que tampoc avisà de la crescuda sobtada dels cabdals
que baixaven pel barranc de Poio. Va assegurar que, en canvi, el CECOPI, sempre
estigué al peu del canó tot i que no s’adonaren de res, això sí el president
estigué informat en tot moment de l’evolució de la catàstrofe. El portaveu de Vox
va recriminar la inoperància del CECOPI i de Mazón, però manifestà que el
principal culpable de tot era de Pedro Sánchez, perquè no va enviar tots els
mitjans que tenia disponibles. Aprofità per a reiterar que les autonomies, una
volta més, demostraven que no servien per a res. No se’n recordà que en el
pacte d’investidura foren ells els que exigiren als populars la dissolució de
la Unitat Valenciana d’Emergències i que mentre tingueren el control d’eixe
mateix departament no feren res per a mantenir la protecció civil.
Compromís manifestà que Mazón
havia demostrat no era digne de dirigir als valencians perquè no fou capaç
d’estar al capdavant en un moment crític per a defensar-los. A més els seus
consellers demostraren total inoperància, llavors eren responsables de la mort
de molts valencians. Van exigir-li que deixarà d’intentar justificar-se dient
mentides i acusant els altres, afegint que
per dignitat havia de dimitir. El PSOE acusà el president d'estar desaparegut
en els pitjors moments, llavors demanà la seua dimissió. S’oferiren per a donar
suport a un nou president que fora de caràcter tècnic, que elegiren els
populars per a dirigir la reconstrucció i una volta finalitzarà devien convocar
eleccions a Corts. Per la seua part el portaveu del PP va donar suport total a
Mazón, argumentant que aleshores era el moment de la reconstrucció. Va
justificar la magnitud de les conseqüències perquè no tingueren informació de
l’AEMET ni de CHX. Llavors, eren els organismes estatals els principals
responsables de la riuada, junt amb els ecologistes que havien permés que no es
llevaren les canyes dels barrancs, perquè amb lleis com la protecció de l’Horta
es bloquejaven projectes com el d’adequació del barranc de Poio que el seu
propi partit deixava sense finançament al parlament de Madrid. Sorprén que Juan
Francisco Pérez Llorca no recordarà que en la tramitació dels pressuposts
generals de l’Estat, quan el senador de Compromís Carles Mulet, demanà una
modificació per a assignar 7 milions d’euros amb els quals millorar i adequar
el barranc de Poio, no s’aprovà pels vots en contra del PP, PSOE, VOX i PNV.
Des del mateix dia de la DANA les
xarxes socials s'ompliren de reclamacions exigint la neteja dels llits de rius
i barrancs, per a llevar totes les "canyes", aprofitant per a culpar
els ecologistes d'impedir-lo perquè s'estimaven més quatre ànecs que la vida de
les persones. No va tenir en compte que l'ampla majoria de la comunitat científica
està en contra de llevar la vegetació de la llera de rius i barrancs, que ha
demostrat la perillositat de canalitzar-los. La neteja dels barrancs es va
convertir en un dels arguments força de la dreta i la ultradreta per a desviar
les seues responsabilitats i acusar de tot als ecologistes. En resum, Mazón va
reconéixer errades tot i que la principal responsabilitat de catàstrofe va ser
la manca d’informació que devien haver proporcionat els organismes que
controlen Pedro Sánchez i Teresa Ribera, CHX i AEMET, de pas acusaren els poca
roba dels ecologistes. D’altra banda, Compromís i PSOE estaven convençuts que el
“molt honorable” havia demostrat no ser digne de presidir la Generalitat,
llavors li demanaren la dimissió. En canvi, VOX demanà la dimissió de Sánchez i
que el tancaren en presó, de pas demanaren
la dissolució de l’autonomia valenciana perquè no servia per a res.
Els sindicats dels bombers
forestals del País Valencià denunciaren que des d’un primer moment desitjaven ajudar
els afectats, però de les 20 brigades
disponibles i sols empraven cada dia vuit. El més greu de tot era que eixes
unitats disposaven de 40 autobombes que podrien aprofitar per a desaiguar, així
com helicòpters per a participar en rescats. Sospitaven que la seua marginació
era conseqüència que estaven immersos en un conflicte laboral sobre les responsabilitats
del seu comandament, repartit entre les Diputacions i la Generalitat i això havia
dificultat la seua participació en les tasques de recerca, rescat i neteja de
les zones afectades per a les quals estaven plenament capacitats.
La Direcció General de Tràfic va
publicar que hi havia 120.000 vehicles afectats per la DANA, dels quals el 98%
serien considerats com a sinistre total. Habilitaren una pàgina web per ajudar
a trobar els vehicles sinistrats que es retiraven dels carrers i s’amuntegaven
en descampats habilitats. Es denunciaren casos de vehicles que no tenien molts
danys, però que els havien xafat amb altres que ficaren damunt d’ells i llavors
els acabaren de destrossar.
La Conselleria de Justícia va
enviar un document als ajuntaments sol·licitant els telèfons dels alcaldes i
dels responsables de protecció civil per actualitzar els registres i així poder
comunicar-los qualsevol alerta futura. Implícitament, estava reconeixent que
era responsabilitat seua facilitar informació als consistoris en temps de crisi
o perill, també descobrien que en un any de govern no havien tingut temps de
fer-ho mentre contradient les acusacions a l’AEMET i CHX de no haver avisat als
batles i que no havien autoritzat la neteja dels barrancs.
xxi) 16 de novembre del 2024, el superministre d’obres públiques
Es va trobar una altra dona morta
a Sedaví que pujà el nombre de víctimes a 218, llavors sols quedaven 13
desapareguts. El superministre d'obres públiques Óscar Puente es queixava
públicament que feia dies que esperava de la Generalitat un llistat d'obres
públiques per a reparar, encara que no foren responsabilitat de l'estat, però que
no li arribava res. Sembla que tenien totes les llapisseres de la Generalitat i
de la Diputació plenes de fang! Un xicotet grup convocat pel grup d'ultradreta Revuelta va ajuntar-se a la plaça de
Sant Agustí de València per a demanar la dimissió de Pedro Sánchez.
xxii) 17 de novembre del 2024, contractes per als amiguets
Van trobar una altra víctima
mortal a Riba-roja de Túria augmentant la data total a 219. Segons dades sobre
la casuística de la mortalitat de la DANA facilitades pel Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) eren que 65 dels morts es van
localitzar a l’interior d’habitatges, 32 dins de garatges, 24 cossos
aparegueren al mig del camp i 21 als carrers.
Es començava a conéixer que l’assignació
dels primers contractes de “recuperació” havien anat als amiguets de Mazón. ElDiario.es
va publicar que la consellera Nuria Montes havia signat l’adjudicació d’un
contracte urgent per valor de 290.000 € a favor de l’empresa STV Gestión SL, en
la qual estigué treballant el secretari autonòmic del Gabinet del president i
Comunicació, José Manuel Cuenca Ais. En resposta, un Mazón desafiant va
declarar que no entenia com el govern de l’estat no havia pres el control de la
crisi, si pensava que es podia trencar l’embassament de Forata!
Voluntaris com @Regente o
@navi2004vct denunciaren en xarxes socials que els milers de quilos d’ajuda que
arribaven de tot l’estat els estaven acumulant a Fira València. Allí era molt
evident manca d’organització, per això els voluntaris intentaven classificar
els materials, tot i que no tenien directives clares per part dels responsables.
Per a eixample, intentaven ordenar els queviures per data de caducitat, però
quan tornaven l’endemà es trobaven una altra volta tot mesclat. Una mancança més
era el repartiment de l’ajuda era totalment caòtic, els arribaven cotxes enviats
pels ajuntaments amb llistes de necessitats, però no els podien donar res per
por que fora un engany de malparits, que després intentaren revendre-ho tot,
llavors sols entregaven mercaderies a determinades associacions.
El ministre Luis Planas Puchades
(València, 1952) va anunciar ajudes de 200 milions d’euros per les explotacions
agràries que hagueren sigut afectades en més d’un 40% i havia mobilitzat 140
perits d’Agroseguro. S'havien presentat un total de 194.141 sol·licituds d'indemnització
davant el Consorci de Compensació d'Assegurances a conseqüència dels
desperfectes de la DANA. D’ells 117.000 corresponien a vehicles i 61.000 a
habitatges, segons dades de la Delegació de Govern. D'aquests expedients 134.079
ja tenien perit assignat. Els 400 perits habituals se’n van va duplicar primer,
i després s’assignaren un total de 1.600 per agilitzar els tràmits.
La vicepresidenta del Consell i
consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero va ser
anomenada com a nova portaveu del Govern valencià, en substitució de la desapareguda
consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino.
xxiii) 18 de novembre del 2024. Adeu, Nuria Montes!
Vint dies després de la
catàstrofe el president comunicà el primer cessament del seu equip i la víctima
fou la consellera de Turisme Indústria i Innovació Nuria Montes, a la qual va
substituir Marian Cano Garcia, presidenta de la patronal del calcer. Cano havia
sigut candidata del PP en les eleccions europees i és germana del tot poderós
alcalde de la Nucia, Bernabé Cano. El pecat de Montes fou parlar amb menyspreu
als familiars de les víctimes de les inundacions, als quals va exigir que no
s’acostaren a Fira València per a preguntar pels seus morts. També aprofità per
anunciar el fitxatge del general retirat Francisco José Gan Pampols (Figueres,
1958) com a vicepresident per a la reconstrucció.
Continuà la concessió de
contractes de reconstruccions per als “amigatxos” del Consell. A l’empresa
Becsa SA li atorgaren 3,9 milions d’euros per a reparar la presa del Buseu i també
va “guanyar” obres per a rehabilitar ponts i carreteres en la CV-5
