Serreta gran a l’Estany de Nules

 

Serreta gran a l'Estany de Nules, gener 2024, Arxiu RMiB

El mes de gener de 2024 acabà amb la troballa d’un mascle de serreta gran (Mergus merganser) a l’Estany de Nules, una espècie d’ànec molt poc freqüent al País Valencià.

Aquest ocell es reprodueix al nord d’Euràsia i Amèrica del Nord, fa niu en forats als arbres o caus sempre que estiguen prop d’estanys, grans rius o llacs de l’hemisferi nord. Les poblacions europees, quan ha de fugir les baixes temperatures solen quedar-se en aigües del Bàltic, tot i que els hiverns més freds poden acostar-se a la península Ibèrica. Llavors prefereixen quedar-se en aigües dolces on s’alimenten de peixos. Mesuren entre 58 i 66 cm de longitud i tenen una envergadura d’entre 82 i 97 cm.

Grup a Noruega 2016, Arxiu RMiB

A casa nostra hi ha molt pocs registres d’aquesta espècie i sempre han sigut a les costes i aiguamolls costaners. Tenim dues referències antigues d’un ocell a Cullera en 1928, i un altre que mataren a l’Albufera poc abans de 1957. Segons dades dels Anuaris que recullen registres d’aus des de 1988 fins a 2017, afegint registres del portal eBird i una cita meua no publicada, tenim la següent seqüència de la presència de la serreta gran al País Valencià:

El mes de desembre de 1990, entre els dies 18 i 27 estigué un exemplar a l’Estany del Pujol. En 1995, entre el 18 i el 27 de desembre es tornà a detectar un altre individu al mateix lloc. El 12 de gener de 1999 es va observar un mascle dins del port de València. El 19 de gener de 2005 es van trobar dos individus a les Salines de Santa Pola.

Serretes grans al far de Cullera, gener de 2011, Arxiu RMiB

Entre el 8 de gener i el 27 de febrer de 2011 estigué un grup que inicialment el formaven 6 exemplars a la platja de Tavernes de la Valldigna, que de seguida va perdre un individu i quedaren 2 joves i 3 femelles que pujaren al nord i es quedaren en la badia de Cullera fins al 18 de gener. Posteriorment, els dies 26 i 27 de febrer es va trobar un sols exemplar a l’Estany de Cullera.

El 9 de gener de 2022 es va reportar la troballa d’un exemplar al cap Cervera. El 3 de desembre de 2023 es va veure un altre a la marjal d’Almenara. La darrera observació l’hem tingut entre els dies 29 de gener i l’1 de febrer de 2024, quan un mascle adult estigué uns dies al Parc de l’Estany de Nules.

Serretes grans en vol a Noruega 2016, Arxiu RMiB

Resum

En aigües del País Valencià en el període de 36 anys, entre 1988 i 2024 s’han vist un total de 13 individus. Sis voltes s’ha trobat un sols exemplar, una volta han sigut dos i en 2011 tinguérem la presència inicial d’un grup de sis exemplars en gener, que es va reduir i finalment quedà un sols individu que marxà definitivament a finals de febrer. S’han trobat serretes grans els anys 1990, 1995, 1999, 2005, 2011, 2022, 2023 i 2024. La cita més primerenca fou el 3 de desembre de 2023 i la més tardana el 27 de febrer de l’any 2011. El repartiment de les troballes per mes és de quatre cites el mes de desembre, quatre en gener i tres en febrer, evidenciant una exclusiva presència hivernal.

Mascle de serreta gran a Nules, gener 2024. Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

XX Cens d’Aus Marines Hivernants al Saler

El 10 de gener vàrem realitzar una nova edició del Cens d’Aus Marines Hivernants a les costes del País Valencià, aquest any féiem la vintena edició. Com altres anys vaig ocupar-me de la platja de El Pujol, al Saler, enguany estiguérem Yanina Maggiotto, Toni Alcocer i jo.

Foto de Yanina Maggiotto

Les condicions climàtiques ha sigut les pitjors des que fem el cens en aquest punt perquè acabava de passar-mos per damunt la borrasca Filomena, anava cap a les Illes Balears. A València teníem una temperatura de 3°, un cel tancat i gris amb núvols baixos, una humitat del 79% i un vent del NW d'entre dos i cinc metres per segon, amb ones de fins a tres metres a causa d'una forta mar de fons. Això va deixar un matí molt fred, amb una mar rebolicada per un fort marejol que reduïa molt la visibilitat. Una mar agressiva que s’havia endut bona part de la primera línia de dunes que contrastava amb la bellesa de vorer totes les muntanyes del voltant nevades.

Paràsit gros (Stercorarius skua)

En aquestes condicions les dades que obtinguérem no foren bones, sols poguérem observar 7 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), 35 Mascarell (Morus bassanus) tots adults excepte un subadult, 8 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 11 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 3 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), 79 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 36 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), 30 Gavinot fosc (Larus fuscus), 3 Paràsit gros (Stercorarius skua), 11 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i 1 Cabrellot (Podiceps cristatus).

Aquestes són les aus que observarem a la platja, a la llacuna de El Pujol i volant per la damunt de la Devesa:

Gavina capblanca (Larus genei)

3 exemplars de Gavina capblanca (Larus genei), Tieta (Anthus pratensis), 2 Agró blau (Ardea cinerea), un estol de Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Cagamànecs (Saxicola rubicola), 5 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Xoriguer (Falco tinnunculus) i 1.500 Flamencs (Phoenicopterus roseus) que fugien volant dels caçadors i la seua habitual mascletà de tirs a l’Albufera.

Gràcies als meus companys de cens, als organitzadors Francisco Atiénzar, Elías Gómis i José Santamaría i a la resta de valentes i valents que eixiren a la vora de la mar en un dia amb un clima tan roí.

Text i fotos de Rafa Muñoz. 

UN AGULLAT GRAN AL SALER

Agullat gran (Gavia immer) 

Dimarts 4 de desembre Manolo Salas va trobar un Agullat gran (Gavia immer) a la platja del Saler, l'endemà vaig acostar-me i quan anava per la mallada vaig vorer a Víctor París damunt d'una duna de la platja de la Devesa mirant la mar amb els prismàtics. Una volta junts tot seguit vam trobar l'agullat a la mar enfront del Casal d'Esplai, a les hores Víctor va pujar a la seua piragua per intentar fer-li alguna foto i jo vaig restar a la bora de la mar.

Víctor Paris amb la seua piragua

La mar estava totalment plana i no feia falta cap vent de ponent per deixar-la llisa, de fet hi havia calma total i un sol que obligava a llevar-se roba i quedar-se en mànega curta. Hi havia poc moviment d’aus però el suficient per vorer alguna Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Agullat gran en plomatge d'estiu a Islandia 2018.

A migdia vaig marxar al cap de Cullera per intentar aprofitar l'entrada dels vaixells de pesca que sempre atrauen les aus marines que busquen els rebutjos de peix que buiden en l'aigua abans d'entrar a port.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Prompte vaig vorer una gran bassa de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) d'uns 300 individus descansant posats en la mar, crec que amb calma total prefereixen no cremar energia amb el vol actiu, per optimitzar el desplaçament necessiten un poc de vent. Un bon nombre de gavines sí que anaven darrere dels pesquers, principalment eren Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i alguns exemplars de Gavinot fosc (Larus fuscus). Tampoc estaven molt actius uns adults de Mascarell (Morus bassanus) tot i que alçaren el vol per acostar-se als pesquers buscant un àpat, la sorpresa va ser el vorer un solitari Ànec blanc (Tadorna tadorna) descansant a la mar.

Mascarell (Morus bassanus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

OBSERVACIONS DEL MES DE DESEMBRE.

1 de desembre, Marjal dels Moros.

Fusell (Pluvialiis apricaria) i Merita (Vanellus vanellus)

Vaig començar el mes a la marjal dels Moros, amb les primeres pluges va augmentar el cabal dels estanys i tornaren molts dels ocells habituals, per senyalar alguns dir-vos que a la llacuna dels xatracs es veien 50 Merita (Vanellus vanellus), uns 400 Sarcet (Anas crecca) i 8 Fusell (Pluvialiis apricaria). Del total de 33 espècies observades em va sorprendre trobar encara en ple hivern una Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

15 de desembre, Desembocadura del riu Millars i grau de Borriana.

Gavinots argentats i gavina corsa.

Es va tornar a detectar la gavina de Delaware a Borriana, s'observava regularment tots els hiverns des de l'any 2005 quan la van trobar els germans Bort al Clot de la Mare de Déu de Borriana. No vaig tindre sort perquè es meneja molt entre el grau de Castelló i la marjal de Quartell però vaig aprofitar per a practicar l'apassionant exercici d'identificar gavines amb la complexitat dels seus plomatges.

Vaig vorer 25 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 12 Gavina corsa (Larus audouinii), 20 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 10 Gavina vulgar (Larus ridibundus) i 5 Gavinot fosc (Larus fuscus).

Desembocadura del riu Millars

Després vaig anar a conéixer altre lloc interessant, la desembocadura del riu Millars on l'any 2008 es va fer un projecte d'adequació ambiental i construïren uns observatoris i es va senyalitzar un recorregut circular. En el tram final del riu que té un llit molt ample hi ha aigua tot l'any en unes llacunes, açò permet trobar una ampla varietat d'espècies, per això aquest espai es va incloure al catàleg de zones humides el 2002, a la Xarxa Natura el 2000, i es va declarar LIC i ZEPA, també va ser declarat Paisatge Protegit del País Valencià el 2005.

El dia parava molt gris i ventós el que no afavoria l'observació d'ocells, només vaig detectar Puput (Upupa epops), Collverd (Anas platyrhynchos), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea), Teuladí (Passer domesticus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

19 de desembre, platja de Pinedo.

Gavinots argentats, gavina vulgar i gavina capnegra

El fort temporal de llevant a mitjan mes amb ones de 4 metres va engolir bona part de les platges del sud de València i vaig aprofitar per a acostar-me a Pinedo on quedava l'únic tros de sorra lliure de la força de les ones i per tant allí descansaven les aus costaneres. 

6 Territ tres-dits (Calidris alba) i  2 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Vaig observar 20 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), 9 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que devien ser tots els ocells que hi ha hivernant en les platges del sud de València, 15 Territ tres-dits (Calidris alba), 58 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 2 Gavina corsa (Larus audouinii), 13 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i 39 Gavina vulgar (Larus ridibundus).

Grup de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

20 de desembre, Albufera de València.

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)

Començava a amainar el fort temporal i vaig anar a les platges del Saler per conéixer de primera mà com havien aguantat la força de la mar i buscar animals morts arrossegats a la platja. 

Passeig marítim de la platja de la Garrofera

En arribar a l'estany del Pujol trobí 13 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), després vaig fer un recorregut circular, anada per la platja de la Malladeta i la tornada per dins de la Devesa del Saler. Em va sorprendre trobar molts peixos morts i cap ocell marí. Dels peixos els més nombrosos eren unes enormes anguiles (Anguilla anguilla) però també hi havia llises (Mugil cephalus) i fins i tot un gran tros d'un tipus de poliestiré que devia subjectar alguna boia i que estava colonitzat per un grapat de clòtxines (Mytilus galloprovincialis).

Anguila (Anguilla anguilla) 

Desembocadura de la Gola de El Pujol

Acabí la jornada al Racó de l'Olla on destacaré la presència de 15 Picarot (Tringa nebularia), uns 300 Sarcet (Anas crecca), 58 Camallonga (Himantopus himantopus) i 10 Ànec blanc (Tadorna tadorna).

platja de la Malladeta 

22 de desembre, desembocadura del barranc del Carraixet.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Prop de la vora i amb una mar prou rebolicada es podien vorer un grup d'uns 59 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre a la platja hi havia un grup de 58 Territ tres-dits (Calidris alba). 

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Al llit del barranc destacaré la presència d'una nova espècie exòtica, es tractava d'una femella de Tito reial (Pavo cristatus) que ben segur ha fugit d'una propera alqueria convertida en orxateria i que entre els seus reclams publicitaris té la presència d'aus domèstiques soltes dins d'un recinte tancat.

Tito reial (Pavo cristatus)

26 de desembre, parc de la Canaleta, Mislata.

Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus)

Per acabar l'any ornitològic vaig anar a l'última eixida organitzada per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) al parc de la Canaleta, Mislata. Guiats per Pedro A. Del Baño ens ajuntarem 8 aficionats a les aus per observar-les al major parc d'aquesta localitat que té la densitat més grossa de població de l'estat espanyol amb 19.032,6 habitants per kilòmetre quadrat. A escala mundial fins i tot supera a ciutats com Shanghai o Tokio. Amb tanta densitat humana ací destaquen les aus exòtiques.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

En un curt recorregut observaren un bon grapat d'espècies, el principal objectiu era trobar algun Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus), a Mislata crien dues parelles i era un ocell que jo no havia vist mai, es va fer de roger però acabant l'eixida es van deixar vorer dos exemplars. A més gaudirem a pocs metres de distància d'un Periquito (Melopsittacus undulatus) que acompanyava un grup de teuladí i 20 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).

Periquito (Melopsittacus undulatus)

Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.

LIMÍCOLES HIVERNANTS A LES PLATGES DEL SALER

El dilluns 22 de febrer de 2016 vaig anar a les platges de la Devesa del Saler, la idea era trobar els limícoles costaners que vaig vorer l’hivern passat. Vaig deixar el cotxe al costat del Camping del Devesa Gardens, creuant la carretera del Saler vaig buscar un dels camins que travessa la pineda. Introduir-se dins d’aquesta selva mediterrània implica que es difícil observar ocells per la seva espessor.

La platja de la Devesa te 4.900 metres d’arenes fines i daurades i es divideix en les platges de la Brava, de la Malladeta, de l'Alcatí i de la Punta, aquesta última acaba en la gola del Perellonet un canal de desaigüe artificial de l’albufera construït al 1873.

Paral·lel a la tanca del camp de golf del Parador del Saler, acabada la pineda y travessat el cordó dunar vaig arribar a la platja que estava molt tranquil·la al ser dilluns i amb una mar plana com un plat. Vaig tornar a trobar un gran bàndol mixt de Tifort (Tringa totanus), de Territ menut (Calidris minuta) i de Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

El grup més nombrós eren els Tifort (Tringa totanus) amb 809 exemplars. Aquests ocells migratoris son limícoles d'una grandària mitjana i amb un bec prou llarg que com les potes son fosques, en plomatge d’hivern son bàsicament  grisos per l’esquena amb el pit blanquinós. Crien al nord d’Europa i alguns exemplars passen l’hivern les zones costaneres d’Espanya. El pas migratori de tardor es notori a finals d’agost i principis de setembre, en primavera tornen al nord entre abril i maig, per tant aquest grup podria considerar-se com hivernants. S’alimenten de xicotets cucs i crustacis que troben a la vora de les zones humides o de les platges. S’estima que la seva població oscil·la entre els 300.000 i els 570.000 exemplars.

També hi havien 16 Fusell de mar (Pluvialis squatarola), aquesta es altra espècie limícola mes gran qu'el Tifort, a l’hivern també te un plomatge grisos. Cria a la tundra i passa l’hivern a Espanya on arriba en octubre i torna al nord en maig, per tant també podríem considerar-lo com a hivernant. La seva població reproductora es molt reduïda, no més d'unes 2.100 parelles. Coincideix en els gustos alimentaris amb el Tifort.

Per últim i amb menys exemplars hi havien 11 Territ menut (Calidris minuta), fent honor al seu nom son els mes menuts dels limícoles, amb els mateixos tons grisos pel darrere i clars pel ventre, també migratoris es reprodueixen al àrtic i passen l’hivern al sud. En Espanya es presenta entre agost i setembre retornat al nord en maig i juny. La seva població s’estima en vora 450.000 exemplars dels que vora 18.000 passen l’hivern en el nostre país. Comparteix el gust alimentari pels anèl·lids costaners amb les altres espècies.

Per tant tenim tres espècies limícoles que s’agrupen per passar l’hivern a les nostres terres, per obtenir major protecció, ja que tenen aliment garantit gràcies als xicotets cucs de les nostres platges i camps fanguejats  de l’albufera.

Com puc calcular el nombre d’ocells?

Difícil i no més possible amb practica el poder obtindré una aproximació al seu nombre, però si tenim la possibilitat de fer-los una foto amb ajuda d’un programa de tractament d’imatge  sempre es més fàcil contar-los, adjunte foto del recompte.

Lloc d’inici i finalització del recorregut;

39°19'26.50"N

0°18'37.95"O

Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.

UN NEGRÓN COMÚN EN LAS COSTAS VALENCIANAS

El Negrón Común  (Melanitta nigra)

Es una anátida marina que se reproduce en el norte de Europa, en Islandia y en el este de Groenlandia. Cría en la tundra, en los páramos árticos donde hace un hoyo somero escondido por la vegetación, siempre  junto a encharcamientos de agua dulce. 

Es una especia migratoria que pasa el invierno en las costas atlánticas europeas, en el Mediterráneo y en el norte de África. En España se empieza a detectar el paso en las costas cantábricas en septiembre y regresan al norte en primavera, entre marzo y abril.

Se alimenta básicamente de moluscos y ocasionalmente de insectos y pequeños peces, por ello prefieren las zonas costeras y bahías resguardadas donde mediante buceos poder acceder a estos recursos.

Negrón abriendo una almeja de carril.

Esta hembra la pude observar el 3 de febrero de 2016 en Pinedo, en la desembocadura del río Turia donde atrapaba almeja de carril (Venerupis pullastra) que prosperan enterradas en los fondos arenosos. Además dedicó un buen rato para arreglar su plumaje lo que le ayuda a mantener su cuerpo seco y caliente.

Secuencia del zambullido.

 Acicalando el plumaje. 

 Texto y fotos de Rafa Muñoz.