Temporada de cria al Carraixet

Femella de collverd i pollet al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

Arriba març i les aus no esperen la primavera per a començar les seues tasques reproductives al darrer tram del Carraixet, en Alboraia.

 

4 de març

Eixa jornada trobí 2 adults de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) tenien cura d’un pollet menut, tot i que aquesta espècie pot reproduir-se en qualsevol moment de l’any. Eixe mateix dia un fotja (Fulica atra) estava covant. Encara es veien molts mosquiters (Phylloscopus collybita), ara estan en pas migratori i en pocs dies marxaran tots.

 

Fotja covant al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

15 de març

Vaig veure els primers pollets de collverd (Anas platyrhynchos), una femella custodiava 10 pollets molt menuts. Una parella de fotges (Fulica atra) copulaven i no massa lluny una altra covava. Al mar encara es veien cinc mascarells (Morus bassanus) adults, en aquestes dates ja devien cap a l’Atlàntic, dirigint-se a les seues colònies de cria, al nord del continent. Els picaports (Plegadis falcinellus) fugen de la sequera dels arrossars després de la fanguejà, llavors s’han d’escampar per tota la plana costanera per a trobar aliment lluny de l’Albufera.

 

Corba marina "punky" al Carraixet, 2024, Arxiu RMiB

22 de març

Els territs tres-dits (Calidris alba) encara es veien a la platja de Port Saplatja, ben prop hi havia un adult acompanyat d’un jove de l’any de verderol (Chloris chloris) que menjaven llavors en les plantes que creixen pegades al mur del passeig marítim. Uns altres que es resisteixen a mamprendre la migració prenupcial eren tres exemplars de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un d’ells vestia el seu cridaner plomatge nupcial semblava un dinosaure punky. Els rossinyols (Luscinia megarhynchos) són uns nouvinguts després de passar els mesos freds a l’Àfrica, ara omplin el paisatge sonor amb el seu espectacular cant nupcial per a trobar parella.

 

Assecant cebes a Alboraia 2024, Arxiu RMiB

18 d’abril

Eixe matí ja s’havien generalitzat les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) acompanyades de pollets, vaig veure 5 femelles que sumaven un total 33 pollets, una d’elles era una mare de categoria perquè ella a soles s’encarregava de 14 pollets. Eixe mateix dia una fotja (Fulica atra) nodria tres pollets diminuts. Per primera volta vaig sorprendre una cadernera (Carduelis carduelis) bevent les gotes de rosada que hi havien damunt d’una fulla de canya (Arundo donax), sorprén perquè tenia ben prop l’aigua del barranc que està molt neta. Ja havien marxat tots els mosquiters comuns i es veien mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Les falcies (Apus apus) semblaven amarar, planejant baixaven ras a l’aigua per a veure o banyar-se amb els esguits que alçaven fregant l’aigua.

Todó (Columba palumbus)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Tractant les cebes, Alboraia, Arxiu RMiB

 

Tardor de corriols a Alboraia

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

 

El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud, generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre nosaltres.

Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les ones del mar.

A casa nostra dues espècies són reproductores a les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure aquests dies de tardor.

 

Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

És una xicoteta joia que abans criava en tota la franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades. Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.

 

Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB

Corriolet (Charadrius dubius)

Aquest cosí del camanegre, és més resistent, tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que estiguen prop de l’aigua.

 

Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Corriol cabut (Charadrius hiaticula)

És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja. 

Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ tresdits (Calidris alba)

Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement, puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!

 

Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ variant (Calidris alpina)

Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet, l’Hediste diversicolor que agafa en marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar els aiguamolls per les platges tranquil·les.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Aquest colorit corriol també el podem trobar en les platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols, lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.

Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

 

Text i fotos Rafa Muñoz

 

Carraixet: 2 de gener 2023

 Un dia, un lloc i una au (1)

 

Puput (Upupa epops) Abubilla

El 2 de gener vaig fer un recorregut per la desembocadura del barranc del Carraixet, al terme d'Alboraia. El matí em va oferir la troballa de 31 espècies i un total de 834 individus. Hui encete una nova sèrie d'entrades, en transcórrer els dies anirem descobrint les aus que podem trobar-nos, una breu ressenya per a facilitar la seua identificació o algun detall del seu entorn.

El puput (Upupa epops) abubilla és un ocell inconfusible pel seu disseny, destaca el seu plomall allargat que quan està alerta obri com un palmito. Té un bec llarg que l'ajuda a furgar en forats per a poder atrapar els insectes dels quals s'alimenta. En vol destaquen els tons acanellats del cos que contrasten amb el negre i blanc de les ales. Aquesta au és típica de l'horta que al llarg del jorn va recorrent el seu territori cercant aliment. Hi ha una altra característica que ens pot ajudar a identificar-ho, és el seu cant que a més li dona el nom, emet un penetrant: pu-put, pu-put, que ben segur ens ajudarà a trobar-ne un puput.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125161935

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Torna la serreta mitjana a Alboraia

Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB

24 de novembre de 2021

A mig matí el company Virgili Beltran va avisar al fòrum de Whasapp “Pajareros País Valencià” que estava veient quatre serretes mitjanes (Mergus serrator) a la mar, davant del Carraixet. No vaig tragar massa en anar-hi. En arribar trobí un mascle en plomatge de transició i tres femelles o joves, que estaven pescant entre la desembocadura del barranc del Carraixet i els espigons de Port Saplatja, Alboraia. En arribar a la bocana del port alçaren el vol i anaren cap al nord, per a tornar a baixar al mar enfront mateix de la marjal de Rafalell i Vistabella, València.

Xatracs bec-llarg a Alboraia, Arxiu RMiB

A la vora de la mar en Port Saplatja també hi havia quatre exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), un gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). A la platja descansaven quinze xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), un d’ells duia una anella metàl·lica en la pota dreta, en l’esquerra tenia una anella de PVC groga amb dígits negres, amb la lectura de dalt a baix de 812. En la mateixa platja o al passeig marítim també trobí cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i cueta blanca (Motacilla alba).

Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB

La serreta mitjana (Mergus serrator) és un ànec amb una envergadura de fins a 82 cm. Aquests ocells crien al nord d’Euràsia i Amèrica. Per a reproduir-se trien aiguamolls amb molta vegetació en la taigà i en la tundra. La resta de l’any viuen preferentment a les aigües costaneres, més al sud.

A casa nostra aquesta au és un visitant hivernal molt escàs, però regular. Des de 1988 que es publiquen els anuaris ornitològics sols manquen registres en l'any 2008. Al País Valencià s’han observat un total de 374 serretes mitjanes. Solen en arribar novembre i se’n van a mitjans d’abril, però tenim registres extrems en octubre i maig. L’observació més primerenca és del 14/11/1992 al port de València, obtinguda pels germans Bosco i José Ignacio Dies. La cita més tardana és del 29/05/1992, a Santa Pola, quan James Elias Perfitt va enregistrar tres exemplars. El mes amb més observacions és desembre, seguit per gener i novembre.

El gràfic superior demostra clarament que, any rere any, es va reduint la presència de serretes mitjanes en les nostres costes. La qual cosa podria coincidir amb la pujada global de les temperatures, que permetria a les serretes suportar les aigües més septentrionals, en localitats més properes a les seues zones de reproducció. Per tant, no caldria que baixaren al límit meridional de la seua hivernada, on se situen les nostres costes.

Als mesos freds podem trobar serretes a qualsevol terme costaner. En aquesta època seleccionen estuaris, deltes i desembocadures on mengen peixos que agafen bussejant, impulsant-se amb les ales i les potes. Ocasionalment, s’han observat algunes aus dins dels aiguamolls costaners, com l’Albufera de València, Santa Pola i les Salines de Torrevella.

Les localitats on s’han observat principalment les serretes són al parc natural d’Albufera, a la marjal dels Moros, al tram costaner d’Aiguamarga i l’Altet, a més de Cullera. Cal afegir que precisament aquests espais són els més visitats en estar més prop de zones amb molta població, per tant, compten amb més ornitòlegs, per la qual cosa l’esforç de recerca és molt desigual respecte de trams més llunyans a les grans àrees metropolitanes.

Generalment, es detecta un sols exemplar, en un 62,80% dels registres, més allunyades estan les troballes de dos exemplars, amb el 18,84%. El grup més nombrós observat va ser de divuit individus, el 09/01/2001, trobat per José Luis Terrassa a la desembocadura de la gola de Pujol, al parc de l’Albufera.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) a Alboraia, Arxiu RMiB

Tota aquesta informació s’ha recollit gràcies a la Ciència Ciutadana, al treball d’un bon grapat d’ornitòlegs valencians, sense ells no coneixeríem l’estatus de les serretes a casa nostra.

Femella amb 3 pollets a Islàndia, juliol de 2018, Arxiu RMiB

Observadors de serretes: 

Adolfo Bernat, Adolfo José Quiles, Adolfo Torres, Agustín Salazar, Agustin Signoli, Alberto Saiz, Alejandro Izquierdo Rosique, Alejandro Martínez, Ana Llopis, Andrés Balfagón Sarrión, Andrés Velasco Ballester, Ángel López, Antonio Bañuls, Antonio Cabrera Serrano, Antonio Jacobo Ramos, Antonio Peral, Antonio Polo Aparisi, APNAL, Arturo Cabos, Bosco Dies Jambrino, Carlos Mompó, Carlos Olaya, Carlos Oltra Martínez, Censos Conselleria Medi Ambient, Colla Ecologista de Castelló, Concejalía de Medio Ambiente, Servicio de Control y Educación Ambiental del Clot de Galvany, David Bañuls Patiño, Des Norden, Eduardo Pascual, Elías Gomis Martín, Enrique López Blasco, Enrique Luque López, Enrique Murgui Pérez, Fernando Ramià Blasco, Francisco J. Galindo Parrilla, Francisco Javier Gans, Gabino Cortés Sánchez, Gabriel Llorens, Gaspar Diaz, Gerardo Urios Pardo, Gonzalo Barcelón, Gorka Gorospe, Gregorio Chaguaceda Tomás, Gregorio Ros, Grup Roncadell, Gunnar Aschan, Hannu Allonen, Ignacio García Peiró, Jaime Cortés, James Elias Perfitt, Jana Marco, Javier Badillo, Javier Caletrio Garcerà, Jesus Carrion Piquer, Joan Balfagón, Jorge Leonor González, José A. Lluch Sampedro, José Alcara Lorente, José Antonio Gómez Sánchez, José Antonio Peris Lozano, José Damián Navarro, José Domingo López, José Ignacio Dies Jambrino, José Leiva Morillas, José Luis Terrasa, José Monterde, José Santamaria Reos, José Vicent Ortiz Olmos, Jose Vicente Navarro San Andrés, Josep Bort Cubero, Josep Puentes Higuera, Juan Antonio García, Juanjo Palamó Ferrer, Juanma Ferreira, Lucila Giner Mery, Luis Albero, Luis Aleixos, Luis Fidel Sarmiento, Luís Javier Falcó, M. du Crook, Mª Jesús E. Cabo Calatayud, Malcolm J. Palmer, Manuel Polo Aparisi, Marcial Yuste Blanco, María Antón Tello, Mateo Aleixos, Mayra Sucías, Miguel Ángel Andrés, Miguel Ángel Monsalve Dolç, Miguel Ángel Pavón, Miguel Piera, Miguel Sabio Manzaneda, Miquel Barberá, Óscar Aldeguer Peral, Pablo Perales, Pablo Vera García, Pedro A. Del Baño Moreno, Pedro Adrover, Pedro Zaragozí, Pepe Santamaría “Santa”, Rafa Muñoz i Bastit, Ramón Prades Bataller, Ron G. Plan, Grup Roncadell, Samuel Aunión Díaz, Sergio Arroyo Morcillo, Simon Best, Toni Alcocer, Toni Mulet Ferrer, Toni Pradillo, Toni Zaragozí, Vicent Esteller Turlo, Vicente A. Chirivella Viana, Vicente del Toro Torró, Vicente Gozálvez, Vicente Llorens, Vicente Sanz, Vicente Tena, Víctor Ciscar Olmos, Víctor Paris, Virgili Beltrán, Willy Zaragozí i Yanina Maggiotto.

 

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) a Alboraia, Arxiu RMiB

Bibliografia:

J. Ignacio Dies, Bosco Dies, Javier Caletrio. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1988. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1989. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1990. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1992. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1993. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Generalitat Valenciana.

Gómez-Serrano, M. A.; Giménez Ripoll, M.; Dies Jambrino, J. I.; Dies Jambrino, B.; Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l’Albufera (SEO/BirdLife). València.

Cabo, M. J. & Polo, A. (coord.). Aves de la Comunidad Valenciana 1998. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Cabo, M. J., Polo, A. & Polo, M. (Ed.). Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Polo, A. & Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d´Ornitologia. València

Femelles a Alboraia en gener de 2016, Arxiu RMiB

SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-1999. Alicante, 2001

SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-2000. Alicante, 2002

Bort, J. L. (Coord). Anuario Ornitológico de Castellón 2003, Vol. 1.

Bort, J.L., Bort, J. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2004, Vol. 2.

Luque, E., Ortíz, J.V. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2005, Vol. 3.

Tirado, M., Esteller, V. (Coord.) 2008. Anuario Ornitológico de Castellón 2006, Vol. 4.

Bort, J., Bort, J.L. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2007, Vol. 5.

Luque, Q., García, M. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2008, Vol. 6.

Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura. Castellón.

Tirado, M. & García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2017. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XV. 2012 - 2013. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., París, V. & Luque, E. (Eds.) 2019. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XVI. 2014-2015. Internatura. Castellón.

Sullivan, B.L., C.L. Wood, M.J. Iliff, R.E. Bonney, D. Fink, and S. Kelling. 2009. eBird: a citizen-based bird observation network in the biological sciences. Biological Conservation 142: 2282-2292.

Serretes mitjanes i gavina vulgar, Arxiu RMiB

Text, fotos i gràfics de Rafa Muñoz. 

Serretes mitjanes en vol

El Carraixet punt calent per a la biodiversitat

 

Camí de les Vinyes o CV-311

Aquesta primavera s’han deixat caure pel Carraixet cinquanta-cinc espècies d’aus, això és una bona mostra de la importància per a la biodiversitat, que atresora aquest indret de l’Horta Nord. Ara estem en la millor època de l’any respecte de l’abundància i varietat d’aus. 

He recorregut el tram final del barranc, dins del terme d’Alboraia, els dies 18 i 23 de març i el 23 d’abril. Adjunte un llistat comentat del més destacable que he trobat.

Ànec  mut (Cairina moschata). D’aquest ànec domèstic, originari de sud-amèrica, tenim set exemplars. Els primers aparegueren en 2007, pense que es degueren escapar de l’Orxateria Vida que té moltes aus exòtiques en els seus jardins. Des d’aleshores aquesta espècie s’ha adaptat molt bé a la llibertat, tot i que l’ajuden prou els veïns, que sovint amollen pa dur per donar-los menjar.  

Bequeruda

Bequeruda (Gallinago gallinago)

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)

Busquereta de garriga

Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) són aus en pas migratori que aprofiten el barranc per a alimentar-se i descansar.

Cadernera (Carduelis carduelis)

Camallonga (Himantopus himantopus)

Coll-verd (Anas platyrhynchos), el 23 de març trobí 78 exemplars. Els primers pollets es deixaren veure, just un mes després, el 23 d'abril.

Colom doméstic (Columba livia domestica)

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), el 23 de març vaig vorer els últims, aquesta espècie migra al nord per a reproduir-se.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), com l'any passat per aquestes dates, s'acosten als tamarius de l'ermita dels peixets per menjar-se brots tendres.

Cua-roja reial

Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) aquesta és una altra espècie en pas migratori.

Cueta blanca (Motacilla alba)

Cuetes grogues

La Cueta groga (Motacilla flava) també és una espècie migradora. El dia 23 d’abril en un dels camps al costat de l’ermita dels Peixets s’alimentava un grup de nou exemplars. Eixos camps són molt interessants perquè allí es concentren moltes aus als passos migratoris.

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Falcia (Apus apus)

Fotja (Fulica atra), el màxim obtingut ha sigut de 37 exemplars. El 23 de març ja covaven les primeres fotges i els primers pollets es deixaren vorer, just un mes després.

Fumarell de galta blanca

De Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) he detectat un màxim de 20 exemplars, el dia 23 d’abril.

Gafarró (Serinus serinus)

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), aquests dies no es deixen vorer més que tres, tal volta estiguen amagats covant, però aquesta espècie no té calendari fixe per covar, ho fan en funció del medi i dels recursos que troben.

Garsa (Pica pica)

Garseta blanca (Egretta garzetta)

Gavines capnegres

Gavina capnegra (Larus melanocephalus), el 18 de març a la platja hi havia una que estava anellada, duia una anella de plàstic verd a la pota esquerra i amb els dígits en blanc, l’escrit ficava R5LK.

Gavina corsa

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

Gomet

Gomet (Ixobrychus minutus) un es deixà vorer un moment el 23 de març.

Merla (Turdus merula)

Mongeta (Sternula albifrons); hi havia dos exemplars pescant a la platja el 23/4.

Mosquiter de passa

El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és hivernant al barranc, ara s’ajunten també el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Ambdues espècies es troben per tot arreu en bon nombre, però on hi ha una forta concentració és a la séquia que va paral·lela al sud del barranc, just entre els dos passos subterranis del tren i el de la V-21. Eixe indret és màgic per als xicotets insectívors perquè sempre hi ha molts mosquits. Sols un consell, dugeu ull, no xafeu res llefiscós, està tot ple de merdes. Xe, cagueu a casa abans d’eixir a córrer o a passejar!

Oca (Anser anser domesticus) un altre fugat d’un corral orxater.

Oroneta (Hirundo rustica)

Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)

Oroval

Oroval (Ardeola ralloides)

Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), aquesta és un altra espècie que sols trobarem als passos migratoris.

Parpalló (Riparia riparia)

Picaport (Plegadis falcinellus)

El simpàtic pit-roig (Erithacus rubecula) és un ocellet que passa l’hivern al Carraixet fugint del fred, ara marxen i el dia 23/3 vaig vorer l’últim.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus), hi havia un màxim de 30 exemplars el 23/3, després no es deixen vorer molt, resten amagades covant els seus ous.

Puput (Upupa epops)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos)

Parella de siverts i una fotja

Aquesta primavera tenim una parelleta de Sivert (Netta rufina), a vorer si es fan l’ànim i fan posta d’ous al barranc!

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus)

Teuladí torredà (Passer montanus)

Todó

Todó (Columba palumbus)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Totestiu (Parus major)

Trist (Cisticola juncidis)

Verderol (Chloris chloris)

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Camps plens d'aus, al costat de l'ermita dels Peixets

De la resta de grups animals aquest dies estan molt actius els peixos, hi ha grans carpes (Cyprinus carpio) i nombrosos grups de llissa (Mugil cephalus).

La migració no és quelcom exclusiu dels ocells, també menudes papallones com la migradora dels cards (Vanessa cardui) estan de pas aquests dies. Les que s’han fet les ames del corral dels amfibis són les tortugues d’aigua exòtiques que tenim al barranc, la tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) i la tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta), de les autòctones cap notícia!

La platja verge que ens queda! Tot i que plena d'enderrocs i brutícia!

 

Text i fotos de Rafa Muñoz

Hivern al Carraixet, Alboraia

 

Desembocadura del barranc del Carraixet, Alboraia

Al darrer tram del barranc del Carraixet, dins del terme d’Alboraia, aquest febrer ha estat sense novetats, mentre ens acostem al final de l’hivern i esperem l’inici del pas migratori. En total he observat 59 espècies d’aus.

Corba marina emplomallada al mig, entre quatre corbes grosses

El 21 de gener a les esculleres de Port Sa Platja descansaven dos exemplars joves de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) mentre que de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) ja es veien adults en plomatge nupcial.

Corba marina grossa

Es pot destacar que el dia 27 de gener ja hi havia mascles de Gafarró (Serinus serinus) cantant, en període de cel, uns altres que tenen pressa en trobar parella i fer niu. Sols he observat un, un “trist” Trist (Cisticola juncidis), aquesta espècie és insectívora i els dies de fred que dugué Filomena no ha trobat menjar, en ser tan menuts i no tindre reserves de greix han mort quasi tots.

Fotges, una amb el plomatge amb taques blanques

El 17 de febrer ja hi havia tres parelles de Fotja (Fulica atra) covant, tenen pressa per tirar endavant als seus pollets. Una Garsa (Pica pica) duia material per enllestir el seu niu. Entre les aus menys freqüents d’eixe matí trobí un Oroval (Ardeola ralloides) i dos ex. de Rascló (Rallus aquaticus) que més res és molt difícil d’observar gràcies als seus costums de no allunyar-se massa de la protecció de la vegetació palustre.

Bequeruda

La resta d’espècies foren les espècies habituals: 3 Agró blau (Ardea cinerea),  3 exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), un Blauet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i 95 Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Seguint un repàs del llistat trobem Colom domèstic (Columba livia domestica), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Merla (Turdus merula), 31 ex. de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), un màxim de 49 ex. de Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti) i un màxim de 29 ex. de Territ tres-dits (Calidris alba) el dia 17 de febrer.

Esplugabous

Altres espècies foren: Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

També tenim un pòquer de gavines, aquests dies es pot trobar entre la platja i el barranc; Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Horta d'Alboraia a la partida de Savoia

De les aus exòtiques vaig vorer les espècies habituals: sis exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata), una Oca (Anser anser domesticus), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).

Text i fotos de Rafa Muñoz