Un bitol a la marjal dels Moros

 

Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB

6 de febrer de 2024

Els naturalistes tenim ocells mítics per diverses raons, que comencen en la raresa a casa nostra i continuen per la dificultat d'observar-los, si a més afegim que és una au gran, escassa i críptica tenim tots els ingredients per a considerar eixes espècies com a mítiques, sense dubtes una d'aquestes és el bitol. El 4 de febrer Ana Abad va veure un individu a la marjal dels moros, cosa que aprofitarem molts naturalistes per a acostar-nos a intentar veure eixa joia natural. Jo vaig tindre la sort de veure'l el 6 de febrer. Malauradament, el bitxo estigué uns pocs minuts a la vista i massa lluny de l'observatori d'on l'esperàvem, per això il·lustraré aquesta crònica amb fotos molt deficients.

 

Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB

El bitol, bitó comú, avetoro común (Botaurus stellaris)

El bitol és el nostre agró més escàs i també el més tímid, tot i la seua grandària que arriba fins als 135 m. Té un plomatge críptic, la qual cosa sumada als seus costums de moure's molt a poc a poc i que no li agrada alçar el vol, compliquen molt la seua observació. Viu al mig de les grans extensions de canyissars (Phragmies, ssp.) que tinguen aigua amb poca fondària, on s'aguaiten immòbils esperant que s’acoste algun peix, insectes, crancs, amfibis, rèptils o ratolins, dels quals s'alimenta.

A l'estat aquesta espècie és considerada en perill crític d'extinció, es creu que no crien més de 25 parelles. En època de cria té un reclam potent, molt paregut a un mugit que se sent de molt lluny. Per desgràcia, tot i que sembla que abans es reproduïa als nostres aiguamolls, hui en dia no ho fa. Quasi cada any s'observen uns pocs exemplars en els passos migratoris o fins i tot en la hivernada.

Segons dades de The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) britànica el nombre de bitols a les seues reserves ha augmentat prou els darrers anys. En 1997 sols enregistraren onze individus al Regne Unit, en 2023 la xifra pujà a 234 exemplars que a més s’expandiren ocupant onze llocs nous. Eixa dada concorda amb l’augment de la seua detecció a casa nostra.

 

Bibliografia, fonts i referències:

VERA, P., POLO-APARISI, T. (2021) “Bitol”. pp-424 in POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M. (Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

https://seo.org/ave/avetoro-comun/

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

La Marjal del Puig mereix protecció!

 

Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) al Puig, Arxiu RMiB

Aquesta tardor està sorprenent els ornitòlegs de l’Horta Nord la varietat de les aus que s’apleguen a la marjal del Puig de Santa Maria. Des de l’inici de la tardor el dia 23 de setembre, fins al 20 de novembre, segons el portal d’ornitologia eBird s’han albirat 73 espècies d’aus diferents, al Puig. La zona més valuosa està situada al nord del terme del Puig, delimitada per la V-21 a l’oest, el polígon industrial al sud, el mar a l’est i el terme de Puçol al nord.

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) al Puig, Arxiu RMiB

La principal raó d’aquesta diversitat deu ser que hi ha prou aliment per a espècies predadores poc freqüents en terres costaneres valencianes. Tot i que enguany hi ha prou sequera i sols queda aigua als canals de drenatge i a les séquies, es veuen conills, no falten les llises i deu haver-hi bones poblacions de talpons i ratolins. L’abundància d’aliment provoca que molts ocells predadors es queden en un indret concret, tot mentre tinguen aliment i tranquil·litat, cosa que de moment pareix respectar-se. 

Àguila calçada (Aquila pennata), Arxiu RMiB

Doncs fem un xicotet repàs de les aus més destacades que trobem a la marjal del Puig. Per aus destacades entendrem ocells poc freqüents i rapinyaires singulars. Hem observat fins a 3 àguiles calçades (Aquila pennata) que es veuen pels camps entre la marjal i la V-21. També s’ha vist una àguila pescadora (Pandion haliaetus) que aprofita la manca d’aigua, això provoca concentracions de grans llises que són un dels seus àpats favorits. Un altre rapinyaire que es veu volant a baixa altura per la marjal és l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), fins a tres exemplars es veuen simultàniament intentant sorprendre animalons xicotets. Uns altres ocells de rapinya presents són l’aguilot comú (Buteo buteo) i el xoriguer  (Falco tinnunculus), tot i que aquestes dues espècies són de les més habituals. Un altre caçador alat no massa estrany en aquestes terres és l’esparver (Accipiter nisus), aquest prefereix rondar els tarongerars o aguaitar-se per atrapar xicotets ocellets.

Aguilot comú (Buteo buteo). Arxiu RMiB

Per la seua raresa en terres valencianes destaca la presència d’un adult d’esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus). Aquest ocell és un expert en la cacera de ratolins i talpons. Per atrapar-los té dues tècniques, o es queda a l’aguait en un lloc alt amb bona visibilitat o pot anar volant i en trobar quelcom apetitós, pot quedar-se quiet en el cel sense parar de menejar les ales, per a deixar-se caure sobre l’infortunat animalet que s’ha deixat veure. La seua presència tot el mes de novembre demostra que deu haver-hi molts rosegadors pels camps que envolten la marjal.

Cigonya negra (Ciconia nigra) al Puig, Arxiu RMiB

De les espècies no rapinyaires que ens han visitat aquesta tardor podem destacar la presència d’una cigonya negra (Ciconia nigra) que ha compartit les vores dels canals amb els agróns habituals dels nostres aiguamolls, com són la garseta blanca (Egretta garzetta), l’agró blanc (Ardea alba), l’oroval (Ardeola ralloides), l’agró roig (Ardea purpurea) o l’agró blau (Ardea cinerea). Totes aquestes aus tenen la mateixa tècnica de cacera, es queden immòbils per atrapar peixos, granotes o ratetes amb els seus becs en forma d’espasa.

Bec de corall senegalés (Estrilda astrild). Arxiu RMiB

Entre altres espècies que s’han deixat veure aquesta tardor, podem destacar la presència de dues espècies exòtiques, com són els faisans (Phasianus colchicus) o els bec de corall senegalesos (Estrilda astrild).

Agró blanc (Ardea alba). Arxiu RMiB

Esperem que la tranquil·litat, a més del seny de caçadors i administracions, puguen mantenir la biodiversitat de la marjal del Puig. Aquest espai, tot i que prou degradat per urbanitzacions i abocadors il·legals, gràcies a l’abandó de conreus i a la multiplicació de la coberta vegetal ha aconseguit convertir-se en la marjal amb més biodiversitat de l’Horta Nord.

Proposta de protecció de la Marjal del Puig. Arxiu RMiB

Aquest espai que hui resta abandonat sense ús agrícola, ben bé mereix protecció, com a mínim sota la figura de parc natural municipal. Amb la seua declaració s'engrandirien els grans atractius del Puig de Santa Maria, afegint a la seua història i als seus grandiosos monuments, un espai natural molt valuós. La qual cosa repercutiria en la valorització de la seua zona costanera urbanitzada amb molt poc seny i, en general, seria un revulsiu d'aquest municipi de l’Horta Nord.

Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB.