Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mongeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mongeta. Mostrar tots els missatges

Estiu a l'estany del Pujol

 

Arxiu RMiB

La protecció dels voltants de l'estany del Pujol, a la Devesa del Saler, ha donat bons resultats tot i que no tots els visitants han col·laborat. A les vores de l'estany es reprodueixen espècies d'aus molt amenaçades, si ens acostem podem xafar ous o pollets sense adonar-nos. Més greu és perjudici que fan gossos i gats, en aquest indret principalment els primers, amb les seues carreres xafen nius o atrapen pollets indefensos que encara no poden fugir per ells mateixos.


Estany El Pujol, Arxiu RMiB


La majoria dels visitants comprenen i respecten les cordes que limiten l’accés a la vora de l’estany, però hi ha altres que no fan cas de les restriccions. Tenim destrellats que volen fer-se fotos, fins i tot alguns són professionals que pretenen fer reportatges de bodes i comunions. Hi ha altres borinots que duen gossos solts, quelcom prohibit dins d’un espai protegit, els amos que no veuen més enllà dels musells dels seus animalets pretenen que córreguen lliures en la natura, però no es paren a pensar que la seua mascota pot matar pollets d’espècies protegides o xafar els ous.


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Arxiu RMiB


El pitjor és que quan voluntaris i naturalistes avisen als visitants que deuen lligar els gossos i respectar les zones protegides, uns es fan els despistats diguen que no han vist els grans cartells informatius ni les cordes que limiten l’accés. Hi ha uns altres que fins i tot s’enfronten agressivament als que els adverteixen de la seua infracció. La policia tampoc sembla tindre massa interés a contendre amb els infractors, a voltes semblen preferir anar-se’n del lloc conflictiu i fer una passejada relaxant per la Devesa.


Camallonga (Himantopus himantopus), Arxiu RMiB


Tot i aquests greus problemes per a fer complir la restricció d’accés ha permés que puguen reproduir-se espècies molt sensibles que feia anys que no aconseguien traure endavant als seus pollets. A la vora de l’estany s’ha reproduït ocells com la mongeta (Sternula albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i la camallonga (Himantopus himantopus).


Pollet de corriolet, Arxiu RMiB


En l’illa central s’han reproduït algunes parelles de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), amagades en la vegetació ho han fet algunes parelles de cabrellot (Podiceps cristatus) i de escabussonet (Tachybaptus ruficollis).


Pollet de pocs dies, Arxiu RMiB


La relativa tranquil·litat ha facilitat la presència d’exemplars que no pogueren continuar el seu viatge migratori cap al nord per a reproduir-se, com és el cas d’un territ variant (Calidris alpina).


Territ variant, Arxiu RMiB


Altres individus joves o no reproductors han aprofitat les restriccions i l’abundància d’aliment per a quedar-se, com és el cas d’alguns flamencs (Phoenicopterus roseus) o de la gavina capblanca (Larus genei).


Picarot, Arxiu RMiB


Moltes aus han aprofitat aquest racó natural enmig de l’àrea metropolitana de València per a descansar en el seu pas migratori, com ha sigut el cas de siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el territ menut (Calidris minuta), el territ bec-llarg (Calidris ferruginea), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el picarot (Tringa nebularia) o el remena-rocs (Arenaria interpres).


Oroval, Arxiu RMiB


Aquesta llacuna artificial, resta del projecte megalòman de la urbanització del Saler dels anys setanta del segle passat, permet trobar aliment a espècies com el xatrac d'albufera (Sterna hirundo), la garseta blanca (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), l’oroval (Ardeola ralloides) o l’agró blau (Ardea cinerea).


Remena-rocs, Arxiu RMiB


Aquesta és sols una xicoteta mostra de la biodiversitat que intenta sobreviure a un xicotet indret de la pineda del Saler, els animals sols necessiten una mica d’espai i tranquil·litat per a poder continuar el seu cicle vital.


Niu de corroilet, Arxiu RMiB


Feu córrer la veu que a l'estany bull la vida, raoneu amb els incívics, de nosaltres depén, si aconseguim respectar uns pocs metres, les aus podran continuar amb el seu cicle vital, si no som capaços de deixar-les tranquil·les, les condemnarem a desaparéixer i ens quedarem tristos, sols amb les nostres mascotes.


Mongeta, Arxiu RMiB


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Zona restringida, Arxiu RMiB


UN POC DE PROTECCIÓ: MÉS POLLETS VIUS


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 



Nosaltres que ens creiem fills d’un o de molts déus molt sovint oblidem que la resta d’éssers vius també ho són. Si no creus en deus també hauries de respectar-los, són els nostres germans. Gràcies a la pandèmia ens hem tancat tota la primavera i les aus de la Devesa del Saler han notat la tranquil·litat i enguany tenim més postes que mai. En deixar-nos eixir tornarem a ocupar-ho tot però l’Ajuntament de València posà unes estaques unides per una grossa soca per deixar un trosset de terreny lliure als nius.

 Estany del Pujol


Un passeig pel voltant de l’estany del Pujol permet vorer l’èxit reproductor d’espècies com la Mongeta (Sternula albifrons), el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la Camallonga (Himantopus himantopus).

Camallonga (Himantopus himantopus) i el seu pollet


Altres aus es poden trobar al llac artificial com una Gavina capblanca (Larus genei) i dues parelles de Cabrellot (Podiceps cristatus), Ànec blanc (Tadorna tadorna) o els més abundants coll-verds (Anas platyrhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)



Creuant la gola del Pujol cap al nord trobem altra zona tancada per regenerar l’única duna que es va salvar de la urbanització salvatge de finals dels anys seixanta del segle passat, el muntanyar del Pujol. Allí viuen com sempre ho han fet la cada volta més escassa i encara espècie cinegètica Tórtora (Streptopelia turtur), un altra que també ens té molta por, amb tota la raó del món, “gràcies” als caçadors és la Perdiu comuna (Alectoris rufa).

Gola del Pujol
Duna del Pujol


Molts més ocells viuen en aquests racons protegits, quan la duna del Pujol es deixa véncer per matolls salins i per flors singulars podem trobar aus com la Cadernera (Carduelis carduelis), el Gafarró (Serinus serinus), Trist (Cisticola juncidis) o la Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Perdiu comuna (Alectoris rufa)
Papamosques gris (Muscicapa striata striata)


On la duna tapa al vent salat que ve de la mar creix una espessa pineda, allí trobarem Primavera (Periparus ater), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Todó (Columba palumbus), Cucut (Cuculus canorus bangsi) o Papamosques gris (Muscicapa striata striata).

Gavina capblanca (Larus genei)
Pollet de corriolet camanegre


Text i fotos de Rafa Muñoz 2020

Pollets de mongeta




MAIG A RAFALELL I VISTABELLA


8 de maig de 2019

Platges de la marjal de Rafalell i Vistabella


La xicoteta marjal costanera al nord de València i al terme veí de Massamagrell comença el mes de maig donant refugi als últims ocells migradors mentre els reproductors o estan covant o ja cuiden dels primers pollets.

Corriolet (Charadrius dubius) 


Eixe matí vaig mamprendre la passejada prop de la platja de Massamagrell, pegat al terme de la Pobla de Farnals, era ben prompte però ja passaven les primeres persones acompanyades de gossos que no van deixar-me trobar corriols, a migdia quan tornava per marxar a casa vaig vorer cinc exemplars de Corriolet (Charadrius dubius) i cap de corriol camanegre.

Gavina corsa (Larus audouinii)


A la vora de la platja hi havia 20 exemplars de Mongeta (Sternula albifrons), quatre ex., de Gavina corsa (Larus audouinii), quatre de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), una Garseta blanca (Egretta garzetta) i una Siseta blanca (Actitis hypoleucos).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


Als espessos canyissars se sentien els cants de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti) i de tant en tant passava amb el seu vol espasmòdic algun exemplar de Trist (Cisticola juncidis).

Serp pudenta (Natrix maura)


En una de les torretes observatori de fusta vaig vorer una Serp pudenta (Natrix maura), era un jovenet que s'havia trobat amb un malparit que li havia xafat el cap quan el pobre animalet s'assolellava en la plataforma al mig de les escales, vaig pensar a rematar-la perquè no sofrirà més però no vaig poder, tampoc vaig voler fer-li una foto denuncia, era massa desagradable. Recordeu! Aquestes serps de marjal no són verinoses, mengen molts ratolins i són unes aliades dels cultius, respecteu-les!!!

Blanqueta (Ficedula hypoleuca)


En un xicotet bosquet que hi ha al nord del paratge, al terme de Massamagrell, vaig torbar el pocs migrants que van quedant, van ser Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i una femella de Blanqueta (Ficedula hypoleuca).

Todó (Columba palumbus)


Allí mateix hi havia altres aus que fa poc que han vingut per reproduir-se: Papamosques gris (Muscicapa striata), Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i també hi havia un bon grup de Todó (Columba palumbus), per finalitzar el resum de la jornada dir-vos que en un arbret descansava un grup de deu exemplars d'Abellerol (Merpos apiaster).

Papamosques gris (Muscicapa striata)


Text i fotos de Rafa Muñoz.

ABRIL, COMENÇA EL PERÍODE REPRODUCTOR A LA MARJAL DELS MOROS


17 i 27 d'abril.


En abril millora el temps, ja es va intensificant el sol, es generalitzen les arribades d'espècies i només vindre com tenen pressa comencen primer el festeig i després les copules, construcció dels nius, covar i tirar endavant els pollets. He realitzat dues visites una el dia 17 i altra el 27.

Sivert (Netta rufina)


Ja es veu una parella de Sivert (Netta rufina) amb dos pollets menuts. Els primers exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i tres parelles de Fotja (Fulica atra) ja es veuen vigilant als seus pollets, l’Ascle (Anas strepera) fan un festeig on el més visible són les persecucions aèries. Vaig ser testimoni de còpules de Carregada (Glareola pratincola), encara es deixa vorer una parella de Cullerot (Anas clypeata) i potser tornarà a reproduir-se enguany. Tenim tres parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) que pugen molt el valor d’este espai natural i uns deu exemplars de Boix (Aythya ferina).

Es veuen jocs aeris d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) crec que tenim dues parelles i encara hi ha alguna Àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Una majoria de flamencs (Phoenicopterus roseus) joves encara trien les llacunes més grans per descansar i trobar aliment, vaig comptar 51 exemplars el dia 17. Dos martinets (Nycticorax nycticorax) descansaven en un tamarit de la gola de l’estany i 27 Picaport (Plegadis falcinellus) es menegen sense descans entrant i eixint dels llocs amb el canyís més espés. També vaig trobar un Cabrellot (Podiceps cristatus) en les llacunes interiors que ben segur serà un dels membres de la parella que es va reproduir l’any passat i dues parelles de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis). Encara es veuen les últimes corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) que no tenen ganes de marxar al nord.

Femella d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Els limícoles presents són un Siglot cantaire (Numenius phaeopus) que va passar volant direcció nord el dia 17. L’Agró blau (Ardea cinerea) ja deu estar covant i ja es veuen els primers Agró roig (Ardea purpurea) acompanyats de Garseta blanca (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis). Hi havia huit camallongues (Himantopus himantopus), una Siseta blanca (Actitis hypoleucos) i tres tiforts (Tringa totanus).

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)


La Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) com ja està aquí uns dies, estan covant o construint els nius, calcule que tindrem vora 80 exemplars, unes 40 parelles. El dia 17 els acompanyaven 4 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i alguns exemplars no reproductors de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


El grup dels xatracs és un del més espectacular i fa de la marjal dels Moros, potser, el millor lloc d’Espanya per poder observar-los, els xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis) fan copules i els mascles fan ofrenes de peix a les femelles, un mascle grandot, molt orgullós i estirat es passejava amb quatre peixets al bec per demostrar que seria un bon pare i convéncer-les perquè el trien. Els Xatracs d'albufera (Sterna hirundo) és el més cridaner i inquiet, ara es barallen, cuiden el foradet on pondran els ous i esperen els peixets que els du el mascle i fan les copules. Les mongetes (Sternula albifrons) estan més endarrerits i o es dediquen a pescar o a descansar a la colònia de cria. Els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida) no paren de volar prop de les séquies i ras per damunt dels carrissars buscant aliment.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Es deixen vorer les primeres tórtores (Streptopelia turtur) mentre les xicotetes aus del carrissar estan dedicades a cantar a tot pulmó per defensar els seus territoris amb l’esperança d’atraure alguna femella que vulga emparellar-se, hi ha Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Boscaler comú (Locustella luscinioides) i mentre volant canta el Trist (Cisticola juncidis) sense descans evidentment molt encelat. En els racons més arbrats i ombrívols cantaven els primers rossinyols (Luscinia megarhynchos).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon)


Dels invertebrats, en concret dels parots de bassa, destacaré el primer exemplar d’Ischnura elegans (Ischnura elegans), poc habitual i fàcilment deu ser un migrant vaig trobar una  Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla).

Recorregut proposat.


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.