MARJAL D’ALMARDÀ

21/3/2017

Marjal d'Almardà

Fa ja uns anys que la marjal d'Almardà ha guanyat protagonisme en el món de l'ornitologia valenciana, la seua ubicació molt prop de la marjal d'Almenara, fa no molts anys eren el mateix espai natural, la protecció i el treball d'Acció Ecologista AGRÓ amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, més en este moment que la marjal dels Moros ha patit un fort incendi que ha minvat greument la cobertura vegetal i per tant Almardà és un vital refugi de moltes espècies en molts quilòmetres.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Vaig acostar-me a pegar una volta i vaig vorer moltes espècies, per destacar algunes dir-vos que pels camps revoltaven una Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i dos Arpellot de marjal (Circus aeruginosus).

Boix (Aythya ferina)

A les llacunes de l’explotació de torba hi havia una bona representació d’ànecs, vaig comptar 16 Sivert (Netta rufina), 35 Boix (Aythya ferina), 8 Sarcet (Anas crecca), 27 Collverd (Anas platyrhynchos) i 9 Ascle (Anas strepera).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) atropellada 

Un bon grapat de picaports (Plegadis falcinellus), un mínim de 95 exemplars, 2 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), una Bequeruda (Gallinago gallinago), una Camallonga (Himantopus himantopus), 6 Fotja (Fulica atra) i 47 Polla d'aigua (Gallinula chloropus) per cert esta espècie està molt afectada pels vehicles que circulen a massa velocitat i mort molt sovint.

Gavinot fosc (Larus fuscus)

Als camps inundats descansaven quatre espècies de gavines, Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Gavinot fosc (Larus fuscus) i tres espècies d’agrós, Garseta blanca (Egretta garzetta), Oroval (Ardeola ralloides) i Agró blau (Ardea cinerea).

Rossinyol bord (Cettia cetti)

De les aus més menudes vaig detectar Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Oroneta (Hirundo rustica), Puput (Upupa epops), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Blanca (Pica pica) i Tórtora turca (Streptopelia decaocto).

Lliri groc (Iris pseudacorus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

LA MARJAL D'ALMARDÁ

La Closa, Sagunt. 9 de març de 2016.

Marjals de l'Horta Nord a 1943

Antigament totes les zones planes prop de la mar eren aiguamolls, l'home ha anat dessecant aquestes terres per fer-les servir per al conreu. Vull mostrar-vos una xicoteta mostra de fa pocs anys, algú recorda de com eren aquestes terres als anys cinquanta i seixanta? Com eixample vull ensenyar-vos un mapa de 1943 on es veu perfectament l'extensió de l'antic marjal de l'Horta Nord. En 75 anys s'ha reduït més d'un 95%, només queden dos racons, al nord la marjal dels Moros i al Sud Rafalell i Vistabella.

Cueta groga (Motacilla flava)

L'historia tornà a repetir i trobem una minvà salvatge dels aiguamolls primigenis al nord del riu Palància, entre Sagunt i Xilxes, on actualment només queden uns valuosos racons humits als Estanys d'Almenara i Casablanca al Baix Maestrat i al sud, al Camp de Morvedre, als termes de Quartell, Benavites i Sagunt encara podem trobar la marjal d'Almardá.

Aquest últim racó va ser salvat de la dessecació definitiva i posterior urbanització a l'any 2000 gràcies a la tasca d'Acció Ecologista Agró que va buscar 3.000 mecenes que aconseguiren reunir un milió de pessetes (6.000 €) per comprar uns camps de tarongers on havia una antiga surgència aterrada que ja era esmentada pel gran Antoni Josep Cavanilles a la seua obra "Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia" (Madrid, 1795-1797). Gràcies a la recuperació d'aquestes aigües de moltíssima qualitat es va permetre mantenir viu aquest un bon tros d'aiguamoll.

Corriol (Charadrius dubius) 

A aquest lloc que havia visitat molt poc vaig acostar-me el passat 9 de març. En un dels camps amb poca aigua i molt de fang vaig trobar un tranquil racó on amagar-me sense molestar els ocells i vaig poder gaudir d'un grapat d'espècies i xafardejar les seues interaccions sense molèsties per la meua part.

Camallonga (Himantopus himantopus)

Només vull fer un ràpid resum de les espècies que hi havia, de les relacions entre elles i curiositats fenològiques. Encara que amb risc de "humanitzar" vull començar per un detall que ens ajude a valorar als ocells no com simples animals, més bé com especies ben paregudes a la nostra, amb les que compartim moltes més coses de les que sospitem i de les que podem gaudir en el moment que ens oblidem del nostre antropocentrisme d'animals "racionals". D'entre moltes camallongues (Himantopus himantopus) hi havia una amputada d'un peu, per tant amb una greu disfunció de la mobilitat que no l’impedia fer una vida totalment normal. Junt la resta de les seues companyes, es dedicava a furgar els fangs en busca dels insectes dels quals s'alimenten, l'única diferencia és que les demes caminaven i ella havia de caminar fent curts bots a la cama coixa.

Picaport (Plegadis falcinellus)

Un dels 650 Picaports (Plegadis falcinellus) que també buscaven menjar als tolls, però en aquest cas aliments animals més grans, va tindre la sort d'agafar un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i li durà ben poc l'alegria, ràpidament l'envoltaren tres gavines vulgars (Larus ridibundus) i la més descarada li furtà l'àpat entre les rialles de les seues germanes, mentre el picaport protestà cridaner però conscient de no poder fer res per recuperar el seu tresor perdut.

Picaport protesta a 3 gavines vulgars

Entre les aus més menudetes vaig vorer la meva primera Cueta groga (Motacilla flava) d'aquest any, són unes acabades de tornar del sud que només les veurem durant els passos migratoris. No molt lluny es trobaven uns corriolets (Charadrius dubius), uns tiforts (Tringa totanus), una Merita (Vanellus vanellus) i dos redonells (Philomachus pugnax).

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Per finalitzar assenyalar que també hi havia 50 flamencs (Phoenicopterus roseus) que es dedicaven a abaixar el cap i ficar el bec dins de l'aigua, amb un sonor moviment es dedicaven a filtrar el fang i aigües per traure totes les algues i els xicotets crustacis que amb gran velocitat es desenvolupen en les aigües poc profundes gràcies a la llum solar i les bones temperatures. Poden fer-ho gràcies a unes làmines que tenen dins de la boca i amb una llengua rasposa que xiscla bombant fora l'aigua filtrada i entrant la nova plena d'éssers vius poc més que microscòpics. En el grup destacaven un bon nombre de joves nascuts aquest any, va parar un cotxe ben prop i de sobte un ronc crit d'alerta va fer tot el ramat deixara de menjar i estiraren el coll en posició d'alarma, un dels adults va conduir el grup en direcció contraria al teòric perill, desfilaven protegint els flancs altres adults i al centre quedaren els joves. Molt prompte varen comprovar que havia desaparegut l’amenaça i un altre curt crit els indicà que podien tornar a menjar, per tant ràpidament tornà la tranquil·litat en aquesta marjal valenciana. 

Cueta blanca (Motacilla alba)

Merita (Vanellus vanellus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2016.

MARJALS d'ALMENARA i CORINTO

22/03/04

Els Estanys d'Almenara.

Animado por los correos en el FORO de Josep Bort sobre las novedades orníticas del marjal de Almenara decidí acercarme el sábado 22 de marzo. He estado muy pocas veces allí pero aún recuerdo que en los años 80 hice alguna escapada por Corinto y las sorpresas que estas me depararon, muchas primeras observaciones de especies nuevas para mí.

Buscarla unicolor (Locustella luscinioides).

Empecé por Els Estanys, el día estaba totalmente cubierto y la luz no prometía nada bueno. Todavía habían pocos pescadores y busque sin suerte alguna focha moruna (Fulica cristata) entre las comunes (Fulica atra) que se alimentaban en aguas abiertas, les acompañaba algún azulón (Anas platyrrhynchos) y cerca de los carrizos gallinetas (Gallinula chloropus) y algún calamón (Porphyrio porphyrio). Entre los carrizos muy activos los ruiseñor bastardo (Cettia cetti), perdonar pero me horripila el nuevo nombre de Cetia ruiseñor y otro paseriforme abundante era el mosquitero común (Phylloscopus collybita). 

Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus).

Me sorprendieron gratamente  dos observatorios que yo no conocía pero la cosa seguía muy floja, solo añadir un águila pescadora (Pandion haliaetus) muy lejana sobre una torreta eléctrica, algún cormorán grande (Phalacrocorax carbo) además la habitual y abundante garza real (Ardea cinerea). En el segundo observatorio una pareja de cuchara europeo (Anas clypeata) y comprobé que el cielo estaba ya todo lleno de unos recién llegados, la golondrina común (Hirundo rustica) y los menos numerosos avión común (Delichon urbicum).

Garza imperial (Ardea purpurea).

Continué caminando por el sendero al sur dels Estanys, junto a Magraners, que acerca a la playa, y aquí empezó a mejorar radicalmente la mañana gracias a una especie que antes había oído frecuentemente, incluso había llegado a verlas unas décimas de segundo antes de se escondieran en el carrizo, la buscarla unicolor (Locustella luscinioides). Desconozco la razón, no sé si es porque estaban en celo o porque al estar la mañana tan gris se animaban a subir a lo alto del carrizal a cantar su inconfundible “cicharreo” pero se dejaron ver muy bien varios machos, incluso conseguí hasta alguna foto decente.

Flamencos (Phoenicopterus roseus).

En la zona se generalizaron los vuelos de caza de varios aguiluchos lagunero (Circus aeruginosus) y el de un ratonero (Buteo buteo), estos provocaban movimiento de aves que de otra manera habrían quedado ocultas en el carrizal como algún morito (Plegadis falcinellus), garceta común (Egretta garzetta) y garcilla bueyera (Bubulcus ibis). De regreso por la carretera añadí una hembra de pato colorado (Netta rufina), cigüeñuela  (Himantopus himantopus) y andarríos grande (Andarríos grande). De los paseriformes pude observar lavandera blanca (Motacilla alba), carbonero común (Parus major), verdecillo (Serinus serinus), verderón (Carduelis chloris), colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros), buitrón (Cisticola juncidis), mirlo común (Turdus merula) y curruca capirotada (Sylvia atricapilla). Finalicé el recorrido encontrando otra recién llegada, una garza imperial (Ardea purpurea).

Morito (Plegadis falcinellus).

Ya en el coche me dirigí a Corinto, de entre las numerosas golondrinas observé mi primera daúrica (Hirundo daurica) de esta temporada. Entre los carrizos un carricerín real (Acrocephalus melanopogon)  también marcaba su territorio mientras continuaban los vuelos de más aguiluchos laguneros (Circus aeruginosus) y un cernícalo vulgar (Falco tinnunculus). Camino al Mansegar un nutrido grupo flamencos (Phoenicopterus roseus) se alimentaban mientras a su alrededor volaba otra especie recién llegada, el fumarel cariblanco (Chlidonias hybrida). Allí me pareció reconocer a Josep Bort dentro de un 4x4 blanco, pero cuando estoy observando aves prefiero hacerlo solo y concentrarme en el entorno y por tanto prefiero no molestar a los demás y centrar todos mis sentidos en las especies presentes. Camino de las turberas añadí más moritos (Plegadis falcinellus), abubilla (Upupa epops), agachadiza común (Gallinago gallinago), urraca (Pica pica), lavandera boyera (Motacilla flava) y pechiazul (Luscinia svecica) finalizando una entretenida mañana. 

 Cernícalo vulgar (Falco tinnunculus).

 Mapa del Marjal d'Almardà, Corinto y Mansegar.

Mapa del Marjal d'Almenara.