EIXIDA FEBRER DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Lloc inici caminada: Camí antic de Martorelles a tocar del Turo del Reig
Caminants: 44 esforçats Trotacamins
Data: 10-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:24:20
Hora d'arribada: 13:19:53
Duració: 03:55:33
Alçada punt de sortida: 333 m
Alçada mínima assolida: 140 m
Alçada Màxima assolida:423 m
Desnivell màxim: 283 m
Ascensió acumulada 506 m
Descens acumulat:503 m
Guany:89 m
Distancia recorreguda: 10.51 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 62

part del grup davant la Masia

Aquest cap de setmana era l'aniversari de la mare de la Isa, per aquest motiu teníem previst pujar a Martorelles i per "pura coincidència" els Trotacamins tenien programada una caminada, els deus estaven de la meua part............, tan es aixi que diumenge quan mancaven ben be uns quinze minuts per les nou hora de l'eixida, ja estava jo davant la masia, poc a poc va arribant la gent, Deu meu.....quina de retrobades, encaixades i abraçades, també veig moltes cares noves, senyal inequívoca de la vitalitat del grup. Quan passen uns cinc minuts de les nou i no sense posar per el pas a la posteritat de tan assenyalada gesta, ens encabim dins els vehicles i per la B-500 ens dirigim envers el Coll de Montalegre, arribats dalt, girem a l'esquerra i pel Camí Antic de Martorelles ens apropem fins sota el Turo del Reig on deixem els vehicles.

el grup sortejant bicicletes

Aquí i creuant la cadena que barra el pas als vehicles, donem inici a la caminada, primerament anem seguint el Camí de Martorelles que aquí, coincideix amb el GR 92, fets una mica mes de quatre-cents metres, aquests es separen, nosaltres seguim pel GR en direcció al Coll de la Font de la Cera, als dos quilometres deixem el GR i ens endinsem per un corriol que per la dreta inicia una forta davallada. Ara ja comença el tram mes interessant de la caminada, quasi sense solució de continuïtat, ens trobem unes barraques de vinya, la Font del Safareig, la Font dels Eucaliptus, la Font de l'Esquerda, el Pi Bord, arbre de grans dimensions i després de anar resseguint el Torrent del Fonoll, arribem a la font del mateix nom, aquí, aprofitem la presencia de taules i bancs per fer el preceptiu mos.

el grup a la Font dels eucaliptus

Enllestit el mos, seguim caminat en direcció Alella on arribem i ens endinsem pel carrer de la Selva, sempre sota l'expert guiatge del Julio anem a trobar el Mas Coll, aquí som al punt mes baix de la caminada, agafem el camí de Can Cortes i passem a tocar de grans mansions, tal com Cal Duc, La Torre del Governador, Can Bonveí o Can Cortes vestigis d'un passat esplendorós. Seguim endavant i arribem a l'ermita de Santa Maria d'Aiguamoix, a la façana hi ha una placa que ens indica que som al Camí Antic d'Alella a Martorelles, ara ja i després de deixar enrere Can Poc i els seus molins i camps d'hortalisses,  ens endinsem altre cop dintre del bosc i en una suau per constant pujada, anem a trobar altre cop el GR 92 quasi un quilometre i mig mes endavant d'on l'hem deixat a l'anada.

façana de Santa Maria d'Aiguamoix, Alella

Ara ja es tracta de xino xano, anar fent els poc menys de quatre quilometres que  manquen per arribar altre cop on hem deixat els vehicles al mati, arribats que hi som, ens encabim altre cop dins el cotxes i per la B-500 fem via envers Martorelles no sense abans acomiadar-nos i altre cop, tot el ritual d'encaixades i abraçades i emplaçar-nos per properes eixides tat agradables com a minin que aquesta d'avui.

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

RECUPERANT EL PASAT (RESTES DE CAL ROS I PROSPECCIONS MINERES)

Lloc de trobada: carrer Primavera, Martorelles

Lloc inici caminada: carrer Primavera, Martorelles

Caminants: Julio, Joan, Jordi i Francesc

Data: 28-04-2011

Hora d'inici caminada: 07:45:00

Hora d'arribada: 12:03:48

Duració: 04:18:48

Alçada punt de sortida: 70 m

Alçada mínima assolida: 69 m

Alçada màxima assolida: 396 m

Desnivell màxim: 326 m

Guany: 325 m

Ascensió acumulada:349 m

Descens acumulat: 347 m

Distancia recorreguda:10641 m

Velocitat mitjana: 2,5 Km/h (sense descomptar parades)

Mina de coure a Martorelles

Ahir truca el Julio i quedem en trobar-nos avui a tres quarts de vuit per fer la caminada, per la nit a traves del Facebook, confirma que vindrà el Joan Sanjuan per ensenyar-nos la situació exacta d'una antiga prospecció minera de la que en resta una mena de cova artificial. A l'hora acordada ens trobem el Julio, el jordi i jo ja que el Joan ens espera a Ca la Xica, anem a trobar el Torrent de Can Sunyer, seguim pel Torrent de les Llicorelles fins arribar a la Font de Can Camp, d'aqui sortim a Josep Anselm Clave i arribats davant  Ca la Xica ens trobem amb el Joan.

Font de can Camp després de l'arranjament

Pel carrer Montseny primer i després pel Camí de Can Girona arribem davant de Cal Mariano, aquí ja agafem el Camí de Can Barbeta per on passem per Can Girona primer i després per la bassa, a tocar de l'esvoranc resultat d'una antiga pedrera d'on sortien llambordes pels carrers de Barcelona, el Joan ens pregunta si tenim vistes les restes de Cal Ros, tenim que reconèixer que malgrat haver passat infinitat de cops pel lloc, no les havíem localitzat. el Joan ens les mostra, es troben mig amagades per la vegetació a tocar del Salt de Can Ros.

restes de Cal ros

Seguim caminant i passem per la Font de la Mercè de la que alguns en fan un glop, aquí agafem la pista de mes a la dreta que porta a trobar el Turó de Castellruf, després d'uns cinc-cents metres de forta pendent i ultrapassats els cirerers que malviuen al Pla Xicola, agafem un sender mig colgat per la vegetació que ens surt al pas per l'esquerra de la pista, rau tan emboscat que ens costa d'avançar, aixo fa que passem de llarg i quan ens adonem tinguem que tornar enrere.

inspeccionant l'entrada de la mina

El Joan ens mostra l'entrada de la "mina", es un forat arrodonit de poc mes de 80 cm. de diàmetre, semble que es tractava de trobar pirites i calcopirites d'on s'extreu el coure. El Julio i el Jordi mig i entren per treure unes imatges, a mi la bateria em diu que fins aquí a arribat, mentre la resta fa petar la xerrada i alguns fan el mos, jo decideixo provar d'entrar, em poso el frontal i de genolls travesso el forat, als pocs metres aquest es fa mes ample i mes alt, casi puc avançar dret, arribo al final de la galeria, aquí es veu el treball de prospecció duta a terme, com no puc fer fotos torno a sortir i em reuneixo amb la colla.

Complert l'objectiu de la sortida d'avui donem inici a la tornada desfent el camí que ens ha portat fins aquí, fent la viu viu arribem a Martorelles, a l'alçada de l'avinguda Joan XXIII el Joan s'acomiada, la resta seguim fins arribar al carrer Primavera principi i final de la sortida d'avui, ens acomiadem després d'emplaçar-nos pel proper dijous.

El mati a valgut la pena, gracies a l'extens coneixement que te el Joan Sanjuan de l'historia de Martorelles i de Santa Maria, hem "descobert" dos nous vestigis del passat, no puc menys que agrair que ho hagi compartit amb nosaltres.

FONTS DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: carretera B-500, cruïlla amb Camí de l'Església Vella

Caminants: Julio, Jordi, Jose i Francesc

Hora d'inici caminada: 07:58:45

Hora d'arribada: 12:14:47

Duració: 04:16:02

Alçada punt de sortida: 97 m

Alçada mínima assolida: 97 m

Alçada màxima assolida: 341 m

Desnivell màxim: 244 m

Guany: 243 m

Ascensió acumulada: 354 m

Descens acumulat: 343 m

Distancia recorreguda: 12.39 Km

Velocitat mitja: 2.9 km/h (sense descomptar parades)

Font Better

Ahir em truca el Julio per veure si sortim plegats a fer un tomb avui tal com ja varem fer dijous passat, comentant on anar li dic de fer una sortida per les urbanitzacions de Sant Fost per tal de trobar les fonts que aquestes guarden, de fet l'idea em roda pel cap fa temps però al llegir l'ultim escrit del Toni Seuma al seu Bloc se'm ha fet mes present, ens posem d'acord i quedem per avui a tres quarts de vuit davant la masia, per la tarda truco al Jose i quedem que s'apunta.

Mas Llombard

A l'hora acordada ens trobem davant la masia, pugem tots al meu vehicle i anem a trobar la B-500, volia agafar el Camí de l'Església Vella i deixar el vehicle a prop del cementiri però em passo de llarg, aixi dons uns metres mes endavant giro i deixem el cotxe a la carretera davant per davant del camí. Quan manca un minut per les vuit donem inici a la caminada, arribats a la cruïlla de camins a tocar del cementiri, per la pista de l'esquerra i després de deixar endarrere el diposit d'aigua ens anem apropant a les cases del Mas Llombard.

Font Better

Pel carrer del Bosc anem a trobar el carrer dels Avets i per aquest arribem al carrer de la Font Better, al final del carrer i en una mena de placeta trobem la Font Better, aquesta treu un bonic fil d'aigua i potser per que havia llegit que es trobava en tan mal estat es que em sorprenc agradablement, clar que suposo que es per que no la he vist en els seus dies d'esplendor quan era lloc de trobades i d'aplecs. Vista la font seguim el torrent uns pocs metres fins que som al carrer de sobre, girem envers l'esquerra per anar a trobar el carrer Nou per on anem fent via fins arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font del Rossinyol.

Font del Rossinyol

Ens desviem per aquest i en un revolt del carrer agafem un corriol mig perdut que surt per la dreta i que ens porta davant de la Font del Rossinyol, aquesta tambe treu un cantarell fil d'aigua, damunt la font veiem una placa amb el nom de la font i la data d'una actuació que varem fer els veïns, el lloc te el seu encant, llastima que li manqui una mica de neteja, vista la font per unes escales protegides per una barana de fusta baixem al Torrent dels Rossinyols que creuem i per l'altre costat seguim un corriol que ens porta a sortir al carrer del Torrent.

Per aquest ens incorporem al Camí dels Castanyers i arribem davant de la Font de les Monges que no per ja visitada ens deixa indiferents el seu estat d'abandó i deixadesa, malgrat no treure aigua s'endevina una mica d'humitat sota el broc, seguim ruta i passant per davant de La Conreria anem a sortir a la B-500, aquí girem envers l'esquerra i comencem a davallar pel carrer de l'Illa que comença paral·lel a la carretera, arribats a la cruïlla amb el carrer dels Frares ens hi endinsem i ens trobem  davant de les restes  d'un antic forn de calç, vist el forn seguim carrer endavant fins que en un tram sense tancar entre els números 4 i 12 veiem un petit corriol que semble voler anar a trobar el torrent.

Font de les Monges

Aixi es, per un corriol de bon fer si no fos pels troncs i rames caiguts, fem els poc mes de cent-cinquanta metres que ens menen a ser davant de la Font de l'Hort del Monjos i la bassa que recull les seves aigües, hi surt un bon cabal d'aigua, jo diria que amb la Font de la Canaleta son les que treuen mes quantitat d'aigua, el lloc es fresc i ombrívol, llastima que els arranjaments fets per derivar l'aigua a la bassa li resten bellesa, vista la font comencem a notar el cuc de la gana, si no fos per que esta tot humit el lloc seria ideal, aixi dons decidim tornar enrere i cercar un lloc on ens acaroni el sol.

Forn de Calç

Seguint la paret d'una de els cases tornem al Carrer del Frares, aquí el Jose diu de arribar-nos al Gr-92 i cercar un lloc amb vistes al mediterrani per fer el mos, li comentem que es massa volta per un mos però ja ha posat la directa i o anem darrera o el matem.............decidim seguir-lo, a la fi, fem el mos amb l'edifici de la Cartoixa als nostres peus i contemplant el Mediterrani i bona part del Maresme, enllestit el mos i en veient que son casi les onze, decidim deixar la Font del Corro per altre dia e iniciar la tornada.

Font de l'Hort del Monjos

Aquí ja li surt la vena al Jose i pren el comandament, tots pensem que es que ja ha estat per aquí i coneix el camí, però no es aixi, simplement es guia per la seua intuïció, tornem al carrer de l'Illa, per on iniciem la davallada, tant el Jordi com jo li diem que el carrer no te sortida, però ell segueix endavant i efectivament després d'un parell de giragonses arribem a la Plaça del Sot dels Ànecs on acaba el carrer, ara tenim dos opcions, donar mitja volta amb lo que aixo representa o baixar per pràcticament un barranc que separa la plaça, del Torrent de la Conreria i per mes inri completament colgat de bardisses.

bassa de la Font de l'Hort dels Monjos

"Lògicament" escollim la segona opció i poc a poc ens obrint camí per mig dels esbarzers i procurant de no caure, arribem a baix i per la llera del torrent seguim aigües avall, aquest tram del Torrent de la Conreria malgrat portar poc cabal, te llocs força bonics, inclús ens trobem un petit aiguamoll, sortim a l'Avinguda de la Conreria per on seguim fins que en un revolt agafem el sender de terra que ve del barri de Sant Pere, passem a tocar de la Creu dels Carlins, arribem al barri de Sant Pere, i pel Camí de l'Església Vella sortim a la B-500 on hem deixat el vehicle aquest mati.

Torrent de la Conreria

Arribats aquí diuen de fer una cerveceta però per a mi, s'ha fet mes que tard, aixi que m'acomiado d'ells i agafant el cotxe  enfilo envers Martorelles on mentre la dona para la taula em dono una dutxa  rapida, dino i surto escopetejat cap a la feina, a anat justet, malgrat aixo, malgrat que bona part de la caminada ha estat per carrers asfaltats i malgrat l'aventura del Sot dels Ànecs, ha estat un mati ben aprofitat i en bona companyonia.

Aquesta descoberta de part de les fonts de Sant Fost no haguera estat possible sense la desinteressada feina de descoberta i comunicació que porten o han portat a terme persones com el Randy de Sant Fost o el Toni Seuma de Vallromanes, a ells, la meua mes sincera gratitud.

ENTRE VALLROMANES I VILASSAR DE DALT

Lloc de trobada:Av. Piera davant la Masia

Lloc inici caminada:carrer Riera de Vallromanes davant el Casal
Caminants: Jose i Francesc

Hora d'inici caminada: 07:19:27

Hora d'arribada: 14:14:30

Duració: 06:55:03

Alçada punt de sortida: 164 m

Alçada mínima assolida: 140 m

Alçada màxima assolida: 490 m

Desnivell màxim: 350 m

Guany: 325 m

Ascensió acumulada: 1084 m

Descens acumulat: 1042 m

Distancia recorreguda: 19.340 m.

Velocitat mitja: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)

ermita de Sant Mateu

Ahir truco al Jose per veure que fem avui, li comento que  estic sense vehicle i tinc que estar mes aviat de lo normal a casa, fora d'aquests condicionats tota proposició serà ben rebuda, quedem en trobar-nos avui a les set davant la Masia i ja decidirem, dit i fet, aquest mati ens trobem al lloc de sempre, pujo al vehicle i decidim posar rumb envers Vallromanes i pujar a Sant Mateu que fa temps que no hi pugem.

Arribem a Vallromanes quan passen 15 minuts de les set, deixem el cotxe en una zona d'aparcament davant el Casal, donem inici a la caminada per la Riera de Vallromanes per on fem uns set-cens metres fins que agafem la pista que per la dreta mena a Can Passeres, abans d'arribar-hi girem envers l'esquerra i passem entre la casa i el Turó de Can Matagalls, per aquesta pista anem deixant a banda i banda masies i cases fins que quan portem una mica mes de dos quilometres i mig sortim al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.

font al Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu

Sense deixar la pista arribem davant la Font sense nom un pic fets quatre quilometres, la font treu un petit fil d'aigua, de fet crec que mai l'he vist eixuta, quatre-cents metres mes i som al Mirador de la Cornisa, llastima de la boirina que no ens permet una visió clara de les vistes, seguim pista endavant fins a trobar les marques del GR-92 i el Meridià Verd Nord que ens desvien del camí per anar a trobar les Planes de Sant Mateu, fins ara hem trobat algun que altre racó amb restes de la petita nevada de dissabte, aquí dalt es fa mes evident el fet.

Font de Sant Mateu

Veiem que a Can Riera estant d'obres, semble com si ho volguessin convertir en algun tipus de negoci de turisme rural, de fet el lloc es preciós, ara ens apropem a fer la visita a l'ermita de Sant Mateu, complert el tramit anem a trobar la Font de Sant Mateu que veiem que també deixa anar un petit fil d'aigua, visitada la font seguim camí anant a trobar el Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu uns metres mes endavant d'on l'hem deixat abans, fets uns set quilometres arribem a la cruïlla de camins on es troba la Creu d'en Boquet.

Sant Salvador de Can Boquet

Pocs metres mes i ens endinsem pel sender que porta a la casa de Can Boquet i a l'ermita annexe de Sant Salvador, recollim unes imatges i seguim corriol endavant, un cop hem deixat enrere la casa cerquem un lloc arrecerat i amb bones vistes i parem a fer el mos, ritual sempre agraït, complert el feixuc tramit reiniciem la caminada fent el pocs metres que ens separant de la Roca de la Granota, visitada aquesta seguim ruta per anar a trobar la Font d'en Dirol, aquí em porto una agradable sorpresa, de la font surt aigua, potser es el primer cop que la veig rajar.

Roca de la Granota

Seguim pista amunt i tornem a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu per on fem els pocs metres que ens separant de la Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet on arribem fets uns nou quilometres i mig,no ens apropem a visitar les tombes medievals i agafem el sender que porta a Cal Senyor, restaurant e hípica de grans dimensions, seguim camí i quan portem uns deu quilometres i mig arribem davant d'on surt el sender que porta a la Font Freda, ens hi endinsem i arribem en uns cinc-cents metres, aquí em porto una desagradable sorpresa, o be les potes de la taula tenien aluminosis o els brètols les han trinxat, també uns despreniment de terres han colgat pràcticament la font.

Font Freda mig colgada per despreniments

Per un emboscat però a la vegada agradable corriol tornem a la pista que hem deixat abans, ara podríem seguir per la pista que ja coneixem d'altres cops, i que passant per Cal Vidrier ens portaria a trobar Can Gurgui però com es aviat decidim explorar una que surt per la dreta, sense res a destacar arribem a una bassa tota gebrada que recull les aigües de la Riera d'Ardenya just on tenen  el seu principi o final les instal·lacions del Pitch & Putt Vallromanes, vorejant les instal·lacions arribem a Can Maimó antiga masia reconvertida en restaurant i que semble fer els funcions de club social del golf.

Can Maimó

Passat el camp de golf arribem a la urbanització de Can Rabassa quan nomes passen uns minuts de l'una, vist que encara es aviat i que en poc mes d'un quilometre seriem al cotxe decidim allargar una mica la caminada, aixi es que fem giragonsa i ens endinsem dintre el bosc de Can Galvany per un emboscat corriol, als pocs metres ens trobem a ran de camí una capelleta amb una imatge de la Moreneta, pel corriol anem resseguint ara per l'esquerra i a contracorrent la Riera d'Ardenya, arribats a l'alçada de bassa gebrada que hem vist abans decidim agafar un corriol que surt per la dreta i semble anar a sortir dalt el Turó de Can Tàvec.

Roca foradada de Vallromanes

Quan ja veiem a tocar la fi de la pendent el Jose em crida l'atenció envers unes roques que es troben a l'esquerra, resulta que sense cercar-ho hem anat a espetegar just a la Roca Foradada, sempre havia arribat venint de Vallromanes i per aixo no m'he adonat fins estar damunt mateix, visitat el lloc ara ja es tracta de passant entre mig de Can Tàvec i la semi-enrunada masia de Can Palauet, anar a trobar la Av, de Vilassar de dalt i d'aquesta estant cercar la Riera de Vallromanes per on arribem on em deixat el vehicle aquest mati.

Arribats que hi som ja ens enfilem al cotxe i posem rumb envers Martorelles, arribem al poble i ens acomiadem, com el proper dilluns jo no estaré per aquí ens emplacem per l'altre dilluns dia 7 de febrer.

FONTS DE TEIÀ-SERRALADA LITORAL

Imprimir Post

Lloc de trobada: Can Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Mirador de la Cornisa
Hora d'inici caminada: 07:26:56
Hora d'arribada: 10:36:27
Duració: 03:09:01
Alçada punt de sortida: 410 m.
Alçada mínima assolida: 223 m.
Alçada màxima assolida: 489 m.
Desnivell màxim: 266 m.
Guany: 79 m.
Ascensió acumulada: 412 m.
Descens acumulat:384 m.
Distancia recorreguda: 6,804 m.
Velocitat mitja: 2.1 km/h. (sense descomptar parades)

Ahir em trucant tant el Jose com el Salva per veure si fèiem una sortida de les curtes avui, els dic que si, i quedem en sortir plegats, el Salva comenta de donar un tomb per les Fonts de Teia, em semble be i aixi quedem, aquest mati quan maquen uns pocs minuts per les set ens trobem davant Can Carranca, pugem al vehicle del Jose i per la carretera de La Roca arribem a Vilanova del Vallés, aquí agafem la carretera de Granollers a Masnou, passat el Coll de la Font de la Cera ens endinsem per una pista de terra que ens porta a trobar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu de Cabanyes.

el dia s'ha llevat boirós i les boires baixant serralada abaix

Per la pista anem fent camí esquivant algun que altre cotxe que semble ignorar el sentit de les senyals de prohibit anar a mes de 30 per pistes forestals, al passar pel davant de la Font de la Cornisa veiem que pràcticament rau seca, cosa estranya ja que casi sempre la he vist brollar, arribats al Mirador de la Cornisa deixem el vehicle en la petita zona d'aparcaments que es troba al costat.

el Maresme vist del Mirador del Pi d'en Pere

Quan manquen quatre minuts per dos quarts de vuit donem inici a la caminada per un sender que surt de baixada per la dreta del mirador, en uns quatre-cents metres ens trobem en el Mirador del Pi d'en Pere, petit mirador amb baranes de fusta, llastima que el dia s'ha aixecat boirós i costa de endevinar mes que veure el litoral, continuem baixant i en uns quaranta metres ens trobem la Font de les Perdius, curiosa font que com fa notar en el seu bloc el Toni Seuma semble estar encarada al reves de lo que seria natural.

Font de les Perdius

Seguim davallant, en un revolt i seguint indicacions del Salva, agafem un corriol que en uns quaranta metres en pujada ens porta a trobar la Font del Senglar, aquí ens topem amb un altre curiositat ja que malgrat el nom de la font, el broc representa un gripau o granota, uns metres per damunt, es troba la Font del Torrent, vistes les dues fonts tornem a la pista, continuem davallant fins que quan portem fets uns mil metres arribem als peus de una imatge de grans dimensions del Sagrat Cor.

Font del Senglar

Aquesta imatge esta encarada amb l'església parroquial de Teia i diuen que la va fer aixecar la propietària dels terrenys per una picabaralla amb el mossèn de la parroquià, seguim pel corriol de l'esquerra i en pocs metres trobem un altre font, ara, la Font del Vedat, font on el broc es una mena d'animal alat amb reminiscències mitològiques, potser per que avui es Corpus em ve al cap que el Toni Seuma diu que esta inspirat en el bestiari de la Patum.

Font del Vedat

Seguim caminant i de seguida ens trobem una caseta de pedra en molt bon estat de conservació, es el Refugi de la Ferreria, semble ser que era on es portaven a arranjar les eines que usaven els picapedres quan el voltants eren una pedrera de on es sortia de llambordes Barcelona, ara es un lloc on es pot menjar en les taules i fer servir un foc a terra per coure carn, malgrat l'hem trobat obert, semble que es respectat per la gent, seguim per un corriol que surt del costat del refugi i que en uns docents metres ens porta a sortir a la pista ample que ve de Teia i arriba dalt de la cornisa.

refugi de La Ferreria

Ara girem envers la dreta direcció Teia i anem davallant, en mig d'un revolt del sender ens trobem un amuntegament de grans boles i rocs granítics coneguts com Rocs d'en Flores, d'aquí i mirant en direcció al Turo de la Salve Regina o Turo d'en Baldiri, podem divisar un gran roc conegut com Roca d'en Riera, seguim davallant i arribem a la Font del Pericó d'en Canal, font que consta de quatre piques o basses en forma esglaonada, arribats aquí, el Salva diu que ara.........toca pujar.

Font del Pericó d'en Canal

Comencem a desfer camí, quant portem fets de pujada una mica mes de mil metres i salvat un desnivell de casi docents metres, anem a sortir al sender abalisat amb les marques del Meridià verd.
(El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.)

Torre de guaita d'en Baldiri dalt el turó de la Salve Regina

Arribem dalt el Turo de la Salve Regina o Turo d'en Baldiri on es troba instal·lada una torre de guaita de fusta, hi ha qui diu que al igual que en altres llocs no massa allunyats, el nom li ve de que la gent de Teia i Premia quan pujaven a Sant Mateu, es paraven i cantaven la salve, potser per donar gracies per arribar a la fi de la dura pujada??

ermita de Sant Mateu

Tornem sobre les nostres passes i sense deixar les marques del Meridià Verd arribem al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu de Cabanyes, camí que creuem i sense perdre de vista les marques, arribem dalt el Pla de Sant Mateu, d'aquí anem a trobar la font del sant i amb alegria comprovem que encara deixa anar un petit fil del preuat liquid, ara ja ens donem per satisfets i anem a trobar altre cop la pista ample per la ens dirigim a trobar el vehicle, arribats, ens hi pugem i desfent el mateix camí que a l'anada arribem a Martorelles on ens acomiadem.

Font de Sant Mateu

M'ha sorprès molt gratament el bon estat de conservació en que es troben les fonts de Teia, potser algun dia els polítics dels municipis de la Mancomunitat del Galceran es posaran les piles i els veïns ens podrem sentir cofois i orgullosos de les nostres fonts.

SERRALADA LITORAL-LES FONTS D'ALELLA

Lloc d'inici de la caminada: Camí antic de Martorelles al costat del Turo del Reig
Hora d'inici caminada: 07:54:27
Hora d'arribada: 11:23:39
Duració: 03:29:012
Alçada punt de sortida: 287 m.
Alçada mínima assolida: 106 m.
Alçada màxima assolida: 375 m.
Guany: 88 m.
ascensió acumulada: 615 m.
descens acumulat: 659 m.
Distancia recorreguda: 7389/9898* m.
Velocitat mitja: 2,6 km/h.
* La diferencia entre les dues xifres correspon al tram eliminat.

el Maresme des de el Turo del Reig

Avui, es el primer de tres dilluns en que per qüestions mediques no puc sortir a fer les meves caminades de mes llarg recorregut, però com fins a un quart d'una no tenia hora, ahir per la nit em vaig planificar una escapada pels voltans, fa temps que tenia en llista d'espera fer un vol per les fonts d'Alella seguint la "xuleta" que em vaig fer segons les indicacions del Toni Seuma al seu bloc.

vistes d'Alella

Aixi dons surto de casa quan passen uns minuts de dos quarts de vuit i per la B-500 poso rumb al Coll de Montalegre, arribat dalt, giro envers l'esquerra i pel Camí antic de Martorelles segueixo fins on es troba la cadena que barra el pas dintre el parc als vehicles, aparco el cotxe, agafo els trastos e inicio la caminada quan manquen sis minuts per les vuit del mati.

Turo Galceran

Seguint els nous pals indicadors del GR-92 vaig fent camí tenint com a primera referencia la torre de guaita del Turo Galceran, obvio la pista que mena al turo per la esquerra del sender i segueixo a trobar el Coll dels Nou Pins, aquí, comencen a caure algunes gotes, no hi dono importància i segueixo endavant, interpreto malament les dades que vaig prendre i agafo un corriol que entre vinyes em porta a sortir al diposit d'aigua que es troba a la part alta del carrer Rosselló del Mas Coll a Alella, veient que el camí acaba aquí, decideixo donar mitja volta no sense abans posar-me un ponxo que sempre porto a la motxilla per que semble que la pluja va a mes.

Coll de Galceran o dels Nou Pins

En vista de que va plovent mes fort, que porto damunt una munió de gatgets electrònics i que a demés arrossego fa dies un constipat que es resisteix a abandonar-me, enfilo envers el Coll dels Nou Pins amb l'idea de donar per acabada la sortida, arribat al coll semble que l'aigua amaina, ara, dintre meu es produeix una lluita entre el seny i la rauxa, el seny diu que lo mes lògic donat tot, es donar per acabada la caminada i tornar a casa, la rauxa em diu que si un cop arribat a casa para de ploure, estaré tot el dia donam-me cops de cap contra les parets, lògicament, o il·lògicament guanya la rauxa i decideixo continuar.

cova o barraca de vinya amb dues entrades

Començo altre cop a caminar pel GR-92, passo de llarg pel corriol que he agafat abans, obvio un altre que surt per l'esquerra i pocs metres després de traspassar el Torrent del Fonoll agafo un corriol estret que per la dreta del sender comença a davallar pel Bosc de les Quatre Torres, a partir d'aquest punt la caminada es converteix en una mena de cursa d'obstacles degut als indesitjats efectes que sobre el bosc va tindre la nevada, poc mes de 2oo m. de corriol i tal como diu el Toni, em trobo amb dues coves de vinya a pocs metres una de l'altre, amb la particularitat que ambdues tenen dues entrades cada una.

altre cova de vinya també amb dues entrades de las que una, s'intueix nomes

Segueixo pel viarany sempre davallant, on es deu trobar l'entrada del corriol que porta a la Font del Safareig esta tan ple de rames i troncs caiguts que desisteixo d'endinsar-me i segueixo davallant fins que trobo el camí empedrat que en un curt tram en pujada, porta a trobar la Font dels Eucaliptus i el petit refugi que es troba al costat, deu haver plogut molt de la ultima visita del Toni Seuma, ja que al contrari de lo que ell diu, el lloc esta en un deplorable estat de conservació.

Font dels Eucaliptus

Visitada la font, segueixo pel corriol fins que pocs metres abans de que aquest vagi a topar amb unes cases, faig un gir pronunciat a la dreta i uns pocs metres mes endavant arribo a la Font de l'Esquerda, fent cas a les indicacions del Toni portava una llanterna a la motxilla per la qual cosa puc veure el seu interior, aquí si que coincideixo amb ell, la font te un encant especial.

Font de l'Esquerda

Torno al corriol i vaig davallant i seguint les notes preses i pocs metres abans d'arribar a la cruïlla on es troba el Pi Bord trobo un altre cova de vinya, aquesta senyalitzada amb un pal indicador, arribo davant el Pi Bord, arbre de grans dimensions declarat arbre de interes comarcal pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, segueixo davallant fins que em crida l'atenció un pal indicador al costat mateix del torrent, semble que aquí te el seu inici un complicat entramat de galeries bastit en el seu dia per portar l'aigua de les contrades fins al bell mig del poble.

el Pi Bord, arbre monumental

Ara faig els pocs metres que em resten per arribar a la Font del Fonoll punt d'inflexió de la caminada, aixi com la cota mes baixa d'aquesta, el lloc si estigues cuidat te el seu encant, bancs i taules, uns grans plàtans d'ombra, encara que com a contrapartida, no raja aigua de la font, feta la visita torno sobre les meves passes fins arribar a la cruïlla on es troba el majestuós Pi Bord, aquí agafo pel corriol de l'esquerra fins arribar a les escales que baixen a la Font del Sarau dintre del torrent, aquesta rau eixuta, encara que pels tubs i manegues que s'entreveuen, potser algú en fa aprofitament de l'aigua.

Font del Fonoll

Seguint les indicacions del Toni, de la font estant, continuo aigües amunt per la llera del torrent uns pocs metres intentant trobar el petit corriol, missió en la que perdo uns quants minuts ja que a la ja de per si atapeïda massa de bardisses, semble s'hi ha sumat els efectes de les nevades, però amb mes o menys dificultat em vaig obrint pas fins arribar a la pista, aquí, m'adono que estic a poc mes de 50 m. del diposit d'aigua on he arribat aquest mati i he donat mitja volta, cosa que d'haver-la sabut, m'hagués estalviat uns quants quilometres realitzant el recorregut al inrevés.

Font del Sarau

Ara ja es qüestió de tornar a fer el camí que he fet i desfet abans i arribar al Coll del Turo dels Nou Pins i d'aquest, seguint pel GR-92 anar a trobar el vehicle, on arribo quan son les 11: 23 minuts, pujo al cotxe i per la B-500 poso rumb envers Martorelles. Com normalment penjo al Wikiloc els traks de les caminades i per tal que si algú el descarrega per fer-lo servir no caigui en el mateix error que jo, l'edito per eliminar la part corresponent al tram erroni.