RETROBADA AMB LA SAUVA NEGRA EN COMPANYIA DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Data: 09-11-2014

Lloc de trobada: Av. Piera davant la masia

Lloc inici caminada: Plaça Abat Escarre, Castellcir, Moianes

Lloc final caminada:  Plaça Abat Escarre, Castellcir, Moianes
Caminants: 12+1

Hora d’inici caminada: 09:00:54
Hora d’arribada: 13:57:21

Duració: 04:56:27
Alçada punt de sortida:697 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 893 m
Desnivell màxim: 281 m
Ascensió acumulada: 459 m
Descens acumulat: 407 m
Guany: 195 m

Distancia recorreguda: 13.26 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)

Sauva Negra

Aquest cap de setmana pujava a Barcelona a visitar a la família, coincidint amb la meua estada, els Trotacamins de Martorelles tenien prevista la caminada mensual, aquest colp tenien programat visitar el Castell de Castellcir també conegut com a Castell de Popa i passejar per la Sauva Negra. Malgrat haver visitat el lloc uns quants colps, no vare dubtar ni un moment en agregar-me, tant com per retrobar-me amb la gent, com per què el lloc té un encant que fa que no et canses de visitar-ho.

el grup abans de començar a caminar

Diumenge quan mancaven quinze minuts per l'hora d'eixir ja estava jo davant la Masia Carranca, no fora que marxaren sense mi, a poc a poc arriba la gent, salutacions, encaixades i petons varis i quan passen uns minuts de les huit ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Castellterçol on hem quedat amb el Jose Maria Baró que ve de Cànoves i Samalús. Arribem, ja ens espera el Jose Maria, més salutacions i tornant als vehicles fem els pocs quilòmetres que ens separen de Castellcir, aparquem a prop del punt d'informació i donem inici a la caminada quan són les nou del matí. 

balma al Torrent d'Esplugues

De principi la pista va resseguint el Torrent del Rossinyol durant un quilòmetre aproximadament, mig quilometre més i ens surt al pas el Torrent d'Esplugues per on el Jose Maria ens "convida" a endinsar-nos uns pocs metres fins a arribar a una petita balma per on cauen uns prims rajolins d'aigua, vist el lloc tornem a la pista i seguim en direcció a Sant Andreu de Castellcir on arribem després de passar per la Bassa Gran de Ca l'Antoja i aturar-nos a fer unes fotografies.

Sant Andreu de Castellcir

L'església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.
L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.

Bassa Gran de Ca l'Antoja

Tornem sobre les nostres passes i agafem la pista que passa a tocar de Ca l'Antoja, fets uns quatre quilometres arribem a una bifurcació, obviem la pista de l'esquerra que sera per on tornem i agafem la pista de la dreta que deixem uns pocs metres més endavant per endinsar-nos en un corriol succintament indicat per unes fites de pedra que ens porta als peus del Castell de Castellcir en un tram que malgrat les baixes temperatures ens fa suar per culpa del seu desnivell. Arribem dalt el castell on podem gaudir del lloc i de les vistes mentrestant ens apliquem a la sempre grata tasca del mos matinal.

Castell de Castellcir o de la Popa

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Vallés Oriental. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interés Nacional del patrimoni català. Documentat des de l'any 1014, la seua principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular.
El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època. En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjan segle XX. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. Ara bé, des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins a arribar a l'estat actual.

deixant constància del pas dels Trotacamins

Vist el lloc i enllestit el mos reiniciem la caminada primer per costerut corriol fins a anar a eixir a pista en el lloc conegut com a Pla Bruguer, d'ací ens arribem fins al Coll de Sauva Negra, ara iniciem un suau davallar per un emboscat corriol fins a eixir a la Font de Sauva Negra. La Sauva Negra és un petit espai natural (110 ha) protegit dins del Pla d'Espais d'Interés Natural. Aquest paratge atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, són només un tast de la gran diversitat d'arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Font de Sauva Negra

El lloc, és encisador a mes no poder, malgrat mancar uns dies per gaudir d'una paleta de grocs, ocres, taronges i marrons dels caducifolis entremesclant-se amb el verd dels perennifolis, especialment el pi roig, alguns tasten l'aigua ferruginosa que brolla de la font, omplerts els sentits de tanta bellesa, re-iniciem la caminada en un suau davallar per un corriol que creua tot el bosc anant a eixir a la pista inferior, si tombàrem envers la dreta, en poc més d'un quilòmetre arribariem a les runes de l'antic cenobi de Santa Maria Savall, com no estava previst, girem a l'esquerra i després de creuar una porta pel bestiar, eixim al Pou Cavaller.

el grup a les restes del Pou Cavaller

Aquest, era en  l'antiguitat una poua de glaç de la que solament en resten alguns trams de les parets perimetrals, ara sempre caminat per pista seguim en direcció a Castellcir, creuem el torrent pel Pas de la Tuna que gràcies al minso cabal es pot creuar sense cap complicació, xino xano i comentant la bellesa dels espais visitats arribem altre colp a Castellcir no sense que abans, alguns facen una gens menyspreable collita de bolets, arribats a on tenim els vehicles, ens acomiadem. Alguns decidim parar a complimentar una d'aquelles tradicions dignes de ser conservades......., la sempre ben merescuda cervesa.

ÒRRIUS-COLL DE PARPERS-"VIA ROMANA"-ÒRRIUS

Lloc inici caminada: Km 5,2 carretera Bv-5106, Òrrius, Maresme
Caminants:22 Trotacamins
Data:09-02-2014
Hora d’inici caminada: 10:01:40
Hora d’arribada: 13:48:36
Duració: :03:46:56
Temps en moviment: 02:36
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 315 m
Alçada mínima assolida: 149 m
Alçada Màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 212 m
Ascensió acumulada: 398 m
Descens acumulat: 411 m
Guany: 45 m
Distancia recorreguda: 10.90 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment:4.25 Km/h

el grup a Òrrius

Aquest cap de setmana passat,  tocava pujar a Barcelona per visitar la família i passar una estona amb els vells amics, la gent de Trotacamins tenia preparada una eixida i naturalment, m'hi apunto, diumenge poc abans de les nou del mati soc davant de la Masia Carranca, poc a poc va arribant la gent, quan passen uns minuts de l'hora, i després de les fotos de rigor, ens encabim en els cotxes i posem rumb envers Òrrius a la comarca del Maresme, arribats al poble ens trobem amb el Jose Maria que ve de Cànoves i amb el Salva i la Joaquina que venen de Hostalets de Balenyà i que venen acompanyats de tres caminants mes. Donem un tomb pel poble i pugem als vehicles i per la Bv-5106 fem  poc menys d'un quilometre fins al lloc on te l'inici  la caminada.

esglesia d'Órrius

Aparquem els vehicles i donem inici a la caminada quan son les deu del mati, anem caminant per pista de terra fins que fet un quilometre mes o menys arribem a l'entrada de la pedrera de la Pedra Blava, ací parem un moment per reagrupar-nos i per que el Jose Maria i el Julio treguin l'infant que tots portem dins, seguim caminant uns trams per pista i altres per bonics corriols, bona part del camí el farem seguint les marques del GR-92, quan ja portem fets uns tres quilometres deixem l'ample pista per endinsar-nos a visitar les instal·lacions del berenador de Nostra Senyora dels Àngels, equipat amb taules, focs, jocs infantils i tota mena de serveis.

berenador Nostra Senyora dels Àngels

Tornem al camí d'Òrrius a Parpers que deixem als pocs metres per agarrar un corriol que ens portara a eixir al Coll de Parpers, arribats ens aposentem en uns bancs de pedra, que semble servien per escoltar missa a l'aire lliure en una mena de capelleta erigida en memòria a "los caidos por Dios i por la Patria" i que a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics ret homenatge a "tots els morts de la guerra civil",  després de fer el mos i aprofitar per xerrar un poquet, ens posem altre cop en marxa, fem uns metres per la C-1415c carretera quasi sense transit a partir de la posta en funcionament de la C-60. Deixem la carretera i ens endinsem en un bonic corriol que ens va apropant a la "Via Romana de Parpers".

"capella" dalt el Coll de Parpers

Aquest tram de "via" o camí, es lo queda en peus d'una antiga via de comunicació entre la costa i la plana i que servia per salvar la Serralada Litoral, fins fa poc hi havia un corrent d'opinió que la datava d'època romana, hui en dia sembla demostrat que malgrat el camí fos emprat des de l'antiguitat, inclòs abans dels romans, la via com a obra d'enginyeria,  no va mes enllà del segle XVIII i fou bastida per facilitar l'arribada de la fusta del Montseny a les drassanes de Mataró i va estar en funcionament fins les darreries del segle XIX en que es va construir la Bv-5106, durant la primera dècada del segle actual es varen realitzar obres de restauració, obres que degut a la crisis, es van aturar el 2010.

tram de la via al 2010 poc després de la restauració

La via transcorre  pel paratge conegut com Fondo de la Gallega per on anem davallant, en un moment donat, l'historiador i a l'hora Trotacamins Joan Sanjuan ens fa una petita dissertació sobre l'historia de la via i dels motius que han portat a desestimar l'autoria romana d'eixa, poc abans d'arribar a la Riera d'Òrrius donem mitja volta i iniciem l'ascens per desfer tot allò que hem descendit, poc abans de arribar dalt del Coll de Parpers, enllacem amb el camí portat a l'anada, camí que anem resseguint fins que tres hores i tres quarts mes tard, arribem on hem deixat els vehicles aquest matí.

el mateix tram tres anys després

Ara i després dels acomiadaments i bons desitjos, cada un es dirigeix al cotxe en que ha vingut i ja emprenem el retorn, arribem a Martorelles i altre cop acomiadaments dels ocupants del vehicle, ha estat un mati de retrobament amb vells amics, i de fer noves coneixences, la Via de Parpers es un d'aquells llocs que sempre havia volgut visitar però un dia per altre no ho havia fet fins hui.

LA CAMINADA AL BLOC DEL JOSE MARIA

FOTOS DEL JULIO.

CAMINADA TROTACAMINS MAIG - TORRENT D'ESTÍULA O DE LA CABANA, CAMPDEVANOL

Lloc inici caminada: Zona de lleure de la Font del Querol, Campdevànol, Ripollès
Caminants:Josep Maria i la seua filla, Julio, Pepi, Domènec,  Dolors, Tere, Salva, Josep, Rosa, Iko i la seua novia i Francesc..........

Data:12-05-2013

Hora d’inici caminada: 10:37
Hora d’arribada: 16:22
Duració: 05:45
Temps en moviment: 02:51
Temps parat: 02:54
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 998 m
Desnivell màxim: 237 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 544 m
Guany: 228 m
Distancia recorreguda: 12.21 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h

Aquest diumenge estava prevista l'eixida dels Trotacamins de Martorelles per realitzar l'itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estíula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, com ja es recurrent últimament i nomes producte de la casualitat, aquest cap de setmana la dona i jo havíem pujat a BCN per visitar a la família, evidentment decideixo aprofitar i apuntar-mi.  Per  motius de salut no hem pogut gaudir de la companyia de l'Antonio i la Manuela , desitjo que sigui per poc temps, també teníem una mica lesionat al Joan Sanjuan i ha preferit reservar-se ja que dijous inicia un tram del Camí de Sant Jaume. A l'hora prevista ens trobem davant la masia cinc expedicionaris i el Joan que malgrat tot, no s'ha pogut estar de venir a desitjar-nos una bona caminada.

el grup a La Font del Querol

En dos vehicles ens hem desplaçat fins l'estació de la Renfe de Mollet-Santa Rosa, aquí s'ens agrega la Teresa, arriba el tren, pugem i ens disposem a gaudir del trajecte, arribats a La Garriga pugen la Dolors i el Domenec, diem d'aprofitar i guanyar temps fent el mos aquí mateix, arribem a Campdevànol i ens trobem amb el Josep Maria, la seua filla i la Rosa que han vingut directament des de Cànoves i també amb l'Iko i la novia, a la fi, el grup esta format per 12+1 expedicionaris, com no cabem tots en els dos vehicles fem un primer viatge fins a la Zona de lleure de la Font del Querol i el Josep Maria torna al poble a recollir als tres que quedaven.

Gorg de La Cabana

Un pic tots al lloc iniciem la marxa tot seguint les marques del sender local, malgrat que uns quants ens coneixem a la perfecció el camí. Anem caminant i gaudint de la bellesa del paisatge que degut a les ultimes pluges ens obsequia amb uns colors meravellosos. Després de passar a tocar de les restes de la casa de La Mosquera i de la seua font, arribem al primer gorg, el de la Cabana i ja es un constant pujar i baixar i embadalir-nos amb la bellesa dels salts i els gorgs, així es que  anem visitant  els  gorgs de: La Cabana, La Tosca,  L'Olla,  La Balma, arribats aquí, fem parada per que els que no han vingut amb el tren puguin fer el mos, encara que solament sigui per "solidaritat" amb ells, mengem alguna cosa.

Gorg de la Balma, parada per fer el mos

Re-iniciem la caminada i visitem el gorg del Forat i el Petit del Colomer, decidim deixar el del Colomer per la tornada i seguim ruta a visitar l'ermita de Sant Feliu d'Estiula, arribats al lloc i després de les fotos de rigor i del repic de campanes, decidim que el lloc es perfecte per fer l'àpat del migdia, en una de les taules de pedra que allí es trobem ens entaulem i procedim a alleugerir una mica el pes de les motxilles, entre acudits i tonteries mil anem fent desaparèixer les viandes, arribats als postres fan aparició que si xocolate, que si galetes,  bombons, postres de music...... i per rematar, una ampolla de patxaran fet pel Domènec, que fa que alguns, optin per intentar una petita migdiada.Tot plegat ha donat com a resultat un d'aquells moments de grata camaraderia que costa d'oblidar.

Sant Feliu d'Estíula

Quan creiem que ja es l'hora, iniciem el retorn desfent el camí fins arribar a tocar del Gorg del Colomer, aquest esta a vessar de gent, quina diferencia amb la solitud d'aquest mati, ens hi recreem una estona, ara creuem el torrent e iniciem l'ascens per la Baga del Colomer fins arribar al Collet de Daguí, aquí agafem l'antic Camí de Gausacs a La Mosquera, el sender ja va en lleugera baixada, cosa d'agrair a aquestes hores, passem a tocar de la casa de Gausacs i els seus verds prats,que ens obsequien amb una bella i bucòlica estampa, mes endavant entrem en una frondosa avellaneda que es troba al Bac del Querol i per aquesta fem camí fins anar a eixir altre cop a la Font del Querol, ara ja es cosa de anar resseguint el Riu Merdàs fins arribar a la Zona Industrial dels Quintans de Niubò on hem deixat els vehicles aquest mati.

Gorg del Colomer

Aquí tornem a fer lo mateix, un parell de viatges i ja som tots a l'estació del tren, ens acomiadem dels que han vingut amb cotxe, mentre esperem fem desaparèixer els postres de music que havien quedat del dinar, arriba el tren, pugem i agraïm que vagi mig buit ja que ens podem asseure, a La Garriga s'acomiaden la Dolors i el Domènec  arribats a Mollet s'acomiaden el Salva i el Josep.  La Pepi, la Tere el Julio i jo, fent cas a la amable invitació del Joan, ens apropem a sa casa on fem petar  la xerrada mentre piquem una mica, ara ja ens acomiadem i la Tere ens apropa al Julio i a mi fins a casa. aquí ja es el comiat final, bé, final final......nomes fins a la propera ocasió.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL JULIO 

EIXIDA FEBRER DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Lloc inici caminada: Camí antic de Martorelles a tocar del Turo del Reig
Caminants: 44 esforçats Trotacamins
Data: 10-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:24:20
Hora d'arribada: 13:19:53
Duració: 03:55:33
Alçada punt de sortida: 333 m
Alçada mínima assolida: 140 m
Alçada Màxima assolida:423 m
Desnivell màxim: 283 m
Ascensió acumulada 506 m
Descens acumulat:503 m
Guany:89 m
Distancia recorreguda: 10.51 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 62

part del grup davant la Masia

Aquest cap de setmana era l'aniversari de la mare de la Isa, per aquest motiu teníem previst pujar a Martorelles i per "pura coincidència" els Trotacamins tenien programada una caminada, els deus estaven de la meua part............, tan es aixi que diumenge quan mancaven ben be uns quinze minuts per les nou hora de l'eixida, ja estava jo davant la masia, poc a poc va arribant la gent, Deu meu.....quina de retrobades, encaixades i abraçades, també veig moltes cares noves, senyal inequívoca de la vitalitat del grup. Quan passen uns cinc minuts de les nou i no sense posar per el pas a la posteritat de tan assenyalada gesta, ens encabim dins els vehicles i per la B-500 ens dirigim envers el Coll de Montalegre, arribats dalt, girem a l'esquerra i pel Camí Antic de Martorelles ens apropem fins sota el Turo del Reig on deixem els vehicles.

el grup sortejant bicicletes

Aquí i creuant la cadena que barra el pas als vehicles, donem inici a la caminada, primerament anem seguint el Camí de Martorelles que aquí, coincideix amb el GR 92, fets una mica mes de quatre-cents metres, aquests es separen, nosaltres seguim pel GR en direcció al Coll de la Font de la Cera, als dos quilometres deixem el GR i ens endinsem per un corriol que per la dreta inicia una forta davallada. Ara ja comença el tram mes interessant de la caminada, quasi sense solució de continuïtat, ens trobem unes barraques de vinya, la Font del Safareig, la Font dels Eucaliptus, la Font de l'Esquerda, el Pi Bord, arbre de grans dimensions i després de anar resseguint el Torrent del Fonoll, arribem a la font del mateix nom, aquí, aprofitem la presencia de taules i bancs per fer el preceptiu mos.

el grup a la Font dels eucaliptus

Enllestit el mos, seguim caminat en direcció Alella on arribem i ens endinsem pel carrer de la Selva, sempre sota l'expert guiatge del Julio anem a trobar el Mas Coll, aquí som al punt mes baix de la caminada, agafem el camí de Can Cortes i passem a tocar de grans mansions, tal com Cal Duc, La Torre del Governador, Can Bonveí o Can Cortes vestigis d'un passat esplendorós. Seguim endavant i arribem a l'ermita de Santa Maria d'Aiguamoix, a la façana hi ha una placa que ens indica que som al Camí Antic d'Alella a Martorelles, ara ja i després de deixar enrere Can Poc i els seus molins i camps d'hortalisses,  ens endinsem altre cop dintre del bosc i en una suau per constant pujada, anem a trobar altre cop el GR 92 quasi un quilometre i mig mes endavant d'on l'hem deixat a l'anada.

façana de Santa Maria d'Aiguamoix, Alella

Ara ja es tracta de xino xano, anar fent els poc menys de quatre quilometres que  manquen per arribar altre cop on hem deixat els vehicles al mati, arribats que hi som, ens encabim altre cop dins el cotxes i per la B-500 fem via envers Martorelles no sense abans acomiadar-nos i altre cop, tot el ritual d'encaixades i abraçades i emplaçar-nos per properes eixides tat agradables com a minin que aquesta d'avui.

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

MONTSENY, MATI DE FRED, VENT I MES COSES..........

els agosarats expedicionaris avant l'eixida

 Per motius de salut de sa mare, la dona havia pujat a Martorelles dilluns, aixi es que aquest cap de setmana jo tenia que pujar a recollir-la, us podeu creure que per aquelles casualitats de la vida, hi havia programada una eixida extra dels Trotacamins......................ep, tal com os ho dic. La eixida aquest cop, era per a gaudir de la tardor al Montseny. Qui es pot resistir davant aixo?? jo no, evidentment, aixi que a tres quarts de vuit ja estava jo davant Can Carranca, no fos que em deixaren plantat. Poc a poc va arribant gent, quant passen cinc minuts de les vuit fem la foto de rigor i ja ens encabim dins el vehicles i ens dirigim envers Sant Celoni, allí agafem la carretera que ens deixara a Santa Fe del Montseny, aqui ens trobem amb el Jose Maria i el Salva, que han deixat el seu vehicle a Passavets i han baixat fins a Santa Fe a peu.

lluitant contra les inclemencies

Aquí dalt, ens adonem que les prediccions dels homes del temps, eren d'allò mes encertades, bufa un vent de mil parells d........, i les temperatures, han patit una davalla espectacular, aixi que ens abriguem tot lo que podem. Tots reagrupats i havent passat llista, donem inici a la caminada, pel caminoi que porta fins a la Font de Passavets anem fent camí, a tocar de la font, dos dels agosarats expedicionaris donen mostres de no estar en el seu millor moment de forma, diuen que no es veuen amb cor de continuar, després de un petit conciliàbul, decidim que em quedaré fent-lis companyia i la resta seguiran el pla traçat. 

Font de Passavets

Aixi ho fem, després de acomiadar-nos del grup i visitar la Font de Passavets tornem sobre les nostres passes, tot contemplant ara, amb mes deteniment els petits salts d'aigua que va fent la Riera de Passavets, ens apropem a visitar la Font dels Frares, d'ací, anem a trobar el camí de Can Lleonart avui en dia Escola de Natura. Ara ens endinsem en el corriol que resseguint la Riera de Santa Fe, ens portaria fins el Pantà, arribats a l'alçada de l'Estanyol i no sense prendre unes imatges dels salts d'aigua, i en van.................., tornem enrere.

salt d'aigua a l'Estanyol

Ens apropem a visitar l'Ermita de Santa Fe, i ja, en veient l'hora, decidim anar a buscar el vehicle per pujar al Turo de l'Home tal com hem quedat amb el grup, arribem dalt la primera zona d'aparcament, aquí trobem la barrera baixada, suposo que ho deuen fer els caps de setmana, intentem posar-nos en contacte amb el grup però manca cobertura als mòbils, aixi dons iniciem la pujada a trobar la segona zona d'aparcament, sempre en constant lluita contra les fortes rafegues de vent. Arribats dalt, i en no veure a ningú del grup, un decideix tornar al vehicle i els altres dos encarem l'ultim tram fins arribar dalt el refugi.

arribant dalt el Turo de l'Home

Arribats que som al refugi, ens trobem amb una de les parelles que anaven amb el grup, ens expliquen que al passar pel Pou de Neu, han copsat que dintre i mig colgat per les fulles caigudes, hi havia un pobre ca al que li era impossible eixir, després d'algun infructuós intent de llevar-lo del fons, aquesta parella ha trucat als bombers, que tot sigui dit, semble no estaven gaire per la tasca, la parella en una demostració d'amor envers els animals, ha decidit quedar-se aquí fins que no vegin el pobre animal fora del pou  sa i estalvi, La resta del grup tal i com estava previst han seguit ruta anant a trobar el cim de Les Agudes, nosaltres decidim tornar envers Santa Fe, no sense dir que nomes arribar a baix ho posarem en coneixement de la gent del Parc.

mostra de la baixada de les temperatures

Aixi ho fem i ens garanteixen  que els forestals n'hi faran cap nomes que puguin, mes tranquils per la sort del pobre animal i en veient que encara ens queda molt per esperar a la resta, decidim entrar a l'Avet Blau a prendre quelcom, la meva idea era la de fer una coke, però en entrar, veig uns Cacaolats calents damunt la barra i em ve a la ment l'imatge de antics i freds hiverns on apaivagàvem el fred a base de Cacaolat calent, canvio d'idea i els tres ens demanem un Cacaolat calent.........................quin plaer.

primeres neus als Pirineus

Ara i en veient que la sensació de fred es cada cop mes acusada, decidim ficar-nos dins el cotxe a esperar a la resta del grup, al cap d'una bona estona els veiem arribar, tots menys la solidaria parella que complint la seua paraula, son dalt esperant pugin a rescatar al pobre ca, com han vingut amb el seu cotxe, i en veient que ja anem per sobre l'horari previst, ens distribuïm en els vehicles e iniciem la tornada a Martorelles. Arribat, faig un rapit i lleuger dinar i recollint els trastos agafem el cotxe i posem rumb envers Vilamarxant.

tardor al Montseny

Nomes arribar a casa, truco al Julio i em comunica que l'animaló a estat rescatat i rau sa i estalvi, la parella de bons samaritans ja son al seu domicili, a la fi, tot a acabat de la millor manera. L'eixida d'avui, ha estat de tot, menys normal.......................fort fred i vent quant ahir, anàvem en màniga curta, canvis en la programació que m'han capgirat del tot les previsions, malgrat lo qual, he gaudit un cop mes de la bellesa del meu estimat Montseny, i per damunt de tot, la constatació de que encara queden persones disposades a sacrificar la seua comoditat i el seu gaudi en benefici d'altres, ja siguin éssers humans o indefensos animalons.

PD Evidentment, aquesta crònica no es el reflex   de lo que varen viure la majoria dels Trotacamins que participaren en la caminada, nomes es la dels tres que ens varem despenjar del grup principal, lo que aquestos visqueren, aixo, aixo ja es un altre historia que potser algú escriurà o potser no, !! Qui lo sa ¡¡

FOTOS DEL JULIO (la caminada "oficial)

BLOC DEL JOSEP Mª BARO  (Cronica de la caminada oficial)

CAMINADA NOCTURNA DE FESTA MAJOR, MARTORELLES'12

no podia faltar, la fotografia de rigor de l'Antonio

Com cada principi de Setembre, era arribada la Festa Major de Martorelles, i com ja fa un bon grapat d'anys, també la caminada nocturna organitzada pels Trotacamins amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'agrupació escolta Galceran, enguany i per evitar en lo possible la simultaneïtat de actes  i a petició de la Regiduria de Cultura, la caminada es va passar del dissabte al dilluns.

Com ja ens tocava pujar per visitar a la famili, varem aprofitar per fer coincidir la pujada amb el cap de setmana de la festa, aixi es que el dilluns una hora abans de la prevista per a la sortida, ja estava amb la dona fent un tomb pel recinte firal, poc a poc varen començar a arribar gent de totes edats, es veia  venir que seria una caminada prou concorreguda. Ara era l'hora de les salutacions amb els vells coneguts.......i conegudes, que sempre es mes d'agrair, un peto per ací, una encaixada per allà....i fou arribada l'hora de la sortida, sortida que com sempre fou precedida per la pose per a les fotografies de l'Antonio.

creuant la carretera sota la vigilància de la Policia Municipal de Sant Fost

Ja sota la direcció del Julio, el llarg reguitzell de caminaires varem començar  a moure'ns sempre seguint la ruta prevista, aquesta sortint de la Masia, pel  carrer Primavera, ens portava envers Sant Fost, ací, i gracies a les gestions del Julio, varem tenir l'inestimable col·laboració de la Policia Municipal per creuar la carreta en les dues ocasions que ho férem. Pel camí del Cementiri ens allunyarem del casc urbà i agafarem el camí que porta a la Creu dels Carlins, pasada aquesta creuarem la riera i tornarem a sortir a la carretera on ja ens esperava altre volta la Policia Municipal.

Sempre seguint la ruta preparada pel Julio ens dirigirem envers Santa Maria de Martorelles,  passada la Font de Baix pujarem per les escales de la Baixada de la Font, ací aprofite per saludar a un vell conegut.......el Dolmen de Castellruf, creuat el casc urbà, agafarem el camí que després de passar pel cementiri, ens porta fins a can Bernades, gir pronunciat envers l'esquerra i ens endinsem en el sender que ens porta a sortir a la carretera passant per davant de la Fon de Can Matons.

Per la carretera, arribem davant de les escales que baixen a la Font de Can Camp, hi passem i ja anem a sortir al Parc de can Sunyer d'on sempre resseguint el Torrent, ssom arrivats altre cop al carrer Primavera i ja altre cop al punt de partida.

camí de Sant Fost

PD. Ha estat un resum rapit i curt per a lo que solen estar les meus ressenyes, tant rapit com vare estar la caminada, aquesta tenia una duració prevista de tres hores i varem estar tot just dues hores i vint minuts, a dos quarts de dotze estava prevista la sortida de la Marxa de Torxes per a la Independència, molts del caminaires volien participar en aquesta i el nostre director el Julio, va creure adient fer lo possible per que fos aixi, cosa que va merèixer les felicitacions de molts, i per que no dir-ho, la critica d'alguns. El pica pica posterior i la conseqüent xerrada va quedar un pel deslluïda aixo si, pel petit batibull que es va crear pel solapament d'ambdós actes.

endavant, que fa pujada¡¡¡

AMB AQUESTA CAMINADA ES DONA PER INAUGURADA LA TEMPORADA DE CAMINADES DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

CLOENDA TEMPORADA 2011-2012 DELS TROTACAMINS

si, ho se, no es la millor imatge per encapçalar la crònica d'una caminada, però ..........

 Ahir estava prevista la ultima caminada de la temporada. Com sempre, la caminada en aquest cas curta i de poc desnivell, lo just per obrir la gana pel esmorzar de després, com teníem que pujar per visitar la família i alguna cosa mes, varem aprofitar i fer que coincidís la pujada amb la dada de la cloenda. Aixi dons a les vuit en punt estava jo davant la Masia esperant a que la gent anés arribant, a l'hora prevista per a la sortida, érem unes 31 persones, moltes cares noves per a mi i lamentablement, amb algunes absències.

foto de grup, o el caçador, caçat

 Fetes les fotos de rigor, donem inici a la caminada pel carrer Primavera, Parc de Can Sunyer, Font de Can Roda, arribem a Santa Maria per Can Coll,  anem a trobar el Camí de Can Poal i per pista de terra, arribem sota del Turo de Can Gallemi, aquí ens endinsem en el bosc i per un tram molt embardissat, fem cap fins a les restes del poblat ibèric de Can Gallemi. Vist el lloc tornem a Santa Maria i creuant la carretera agafem el camí que porta a Can Bernades, arribats a la casa agafem el corriol que ens menara  a la Font de Can Matons i d'aquesta, ja a Ca la Xica. aqui ja ens estan esperant la dona, l'Adolf i la Neus i a l'estona, arriben el Salva i la Joaquina.

dalt el Turó de Can Gallemi

Ens entaulem i entre rialles, bromes i xerrameques, donem compta dels plats que posen al nostre abast, enllestint els cafès començo a veure uns moviments sospitosos.............., a l'estona, es presenten l'Antonio, la Pepita, el Francesc i la Manuela, vestits tal qual si d'un alt tribunal es tractarà, resulta que a "toro pasado" han decidit nomenar-me com a "Francesc el Breu" 1er Guia dels Trotacamins, però aquí no acaba tot, en un intent de "regicidi " m'acusen de desertar i deixar abandonats els Trotacamins, el Francesc Gelonc com a fiscal, fa una serie d'al·legats que sortosament el meu advocat, "d'ofici eh" rebat un a un, després de deliberació, se'm declara innocent de tots el  càrrecs. Acabada tant agradable trobada, la dona i jo ens acomiadem de tots, ja que tenim que arribar-nos a Manresa a recollir a les feres.................volia dir els nets i després, donar inici a la tornada a València

CAMINANT PER COLLSEROLA AMB ELS TROTACAMINS

el grup davant Can Carrancà

 Amb la dona havíem decidit pujar a Martorelles aquest cap de setmana, ja feia casi dos mesos que no visitàvem a la Sílvia i als nets ni als pares de la dona, i ves per on, "casualitats" de la vida, aquest diumenge tocava sortida dels Trotacamins de Martorelles, no haguera  estat be no aprofitar-ho. Aixi es que diumenge quan mancaven pocs minuts per les vuit, em retrobava amb la gent davant la masia, punt de partida de tantes i tantes recordades caminades, després del ritual de les fotos de grup, ens encabirem en els vehicles i posarem rumb envers el barri de Canaletes de Cerdanyola. Arribats al Parc de la Riera, aparcarem i ja donarem inici a la caminada que el Julio ens tenia preparada.

aqüeducte de Canaletes

Passarem per dessota de les restes de l'aqüeducte de Canaletes, a la nostra esquerra varem deixar l'ermita de Santa Maria de les Feixes, ja sense gaire cosa a destacar varem anar fent camí de manera distesa i xerrant amb uns i amb altres, arribats davant de Can Borrell i ensumant les flaires que deixaven anar les brases, alguns ja preguntaren que si faltava molt per esmorzar, passada la casa, deixarem la pista per agafar el costerut corriol que porta a Can Ribes i a l'Arrabassada,  després d'un tram de forta pendent, arribarem dalt i ens desviarem uns metres del sender per visitar la Font de la Rata, ací el Julio ens va delectar amb una petita explicació del per que del nom de la font, males llengües diuen que si be amena, la explicació, no s'ajustava gaire a la realitat................o si, ves tu a saber.

bevent aigua de la Font del Camp del Miracle

Després de un altre immersió en els aromes de la carn a la brasa al passar per Can Gener, arribarem a l'àrea de lleure de Sant Medir, ací ja si que ens entaularem i donarem deguda compta de les viandes que portàvem. després d'una estona de esbarjo i descans, re-iniciarem la caminada arribat-nos a visitar l'ermita de Sant Medir, visitat el lloc, altre cop a seguir el sender, ara ja en imparable descens, be, potser alguna petita pujada ens trobarem........., el Julio ens va mostrar el corriol que portava a la Font de Sant Sever, tants cops que he caminat per ací i ni aquesta ni la de la Rata les coneixia.

Font de Sant Sever

Seguint sempre per la pista, arribem davant el desviament que porta a l'ermita del Sant Adjutori i al forn iber, ens  apropem per visitar-los, el forn després de tant de temps, segueix amb la lona blava que impedeix la seva visió, crisis, o deixadesa?? Arribats a Can Borrell, ja es tracta de desfer el camí que hem fet a l'anada fins arribar a on hem deixat els vehicles aquest mati, ens acomiadem, pugem als vehicles i ja posem rumb envers Martorelles, a estat una caminada una mica mes llarga que de costum, han estat 17,9 km. sembla que no s'ha quedat ningú pel camí i tots hem arribat sans i estalvis

FOTOS DE L'ANTONIO
 

CRONIQUES DES DE L'EXILI (voluntari)

Semble que el proppassat diumenge es va portar a bon fi la caminada mensual dels Trotacamins, semble que es va aprofitar l'ocasió per fer palesa la direcció tècnica del "Juli" cosa que per altra part ja es venia donant fa temps si ve que a mitges amb mi. Vistes les imatges de la sortida i del lliurament de la vara de manar al "Juli", semble tot molt bonic i en plena harmonia, però...........................fonts generalment ben informades i de la màxima solvència, m'han fet arribar probes gràfiques e inqüestionables de que no tot va ser una bassa d'oli, semble que el Julio Santiago es veia venir el parany que el Joan Sanjuan   li volia parar i en varis moments va intentar escapolir-se, aixo si, sense deixar mai aquell posat de bon noi que mai a trencat un plat. He dubtat molt pensant en si seria o no convenient de fer publiques aquestes impactants imatges, a la fi, a pogut mes el meu amor envers la veritat, aixi es que amb tot el dolor del mon, jijijijiji........... penjo les probes irrefutables de dos dels intents del "Juli" de "hacer mutis por el foro".

1er intent

2on intent

PD. En agraïment a la persona que em va guiar en els meus primers passos pel tempestuós mar del  Photoshop, Gracies Julio Santiago

CAMINADA TROTACAMINS MARÇ: RIELLS-SANT MIQUEL DEL FAI-RIELLS

Avui, com cada segon diumenge de mes, (con permiso del gobierno y si el tiempo lo permite) els Trotacamins de Martorelles hem portar a terme la sempre esperada caminada mensual, avui, el destí era Sant Miquel del Fai. Tan es aixi que a les nou del mati ens trobàvem davant la Masia Carrancà 24 expedicionaris que després de les fotos de rigor, entre elles la oficial de l'Antonio, ens hem repartit entre el vehicles i hem posat rumb envers Riells del Fai, arribats, ens trobem ja allí al Salva i la Joaquina, al Domenec i a la Dolors i al Jose Mª i a la Rosa, amb els quals, el nombre de senderistes arriba als 30.

preceptiva foto de grup prèvia a la sortida

Un cop enllestides les salutacions iniciem la caminada anant a trobar el Camí de Sant Miquel del Fai, poc abans de arribar a La Pineda agafem un corriol que per l'esquerra de la pista va a trobar el Tenes, passem per la Font de La Pineda i el seu plàtan monumental (platanus x hispanica) d'extraordinàries proporcions, baixem a visitar el Gorg del Jeroni i ja des d'aquí, anem a trobar altre cop el Camí de Sant Miquel del Fai no sense abans passar per les restes del Moli de la Madella. Passada la casa i després de passar entre els dos pals que assenyalen l'inici, comencem a enfilar-nos pel camí empedrat que transcorre damunt de l'antic camí medieval que empraven els monjos per pujar i baixar del monestir.

toca rascar-se la butxaca

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el segle XV a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya. Es troba situat al capdamunt de la Vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallés Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, al Moianes, però adscrit administrativament al Vallès Oriental.

ermita troglodita de Sant Miquel

El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de rebre en donació dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda, l'alou del Fai l'11 de juny del 997 la cova on es venera sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel.

el Tenes vist del darrera

Començà essent un monestir independent, però el 1042 es vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el 1148, a més de moltes rendes diverses. A principis del segle XIV la comunitat es fixà, en un prior, dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà decaient, fins que quedà amb un o dos monjos, tan sols, i un capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parròquia, de primer era a la propera església de Sant Martí del Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben preparada. Malgrat la decadència que sofria, es féu en aquell moment la gran casa prioral, ja que la decadència era de la comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de la catedral de Girona; foren aquesta ardiaques qui en tingueren la possessió, i foren ells qui feren les darrers obres importants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al monestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el sacerdot que tenia cura de la parròquia.

El 1832 fou abolit el priorat, i el 1835 va ser espoliat i venut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI convertiren el lloc en un destí turístic important. L'explotació comercial del lloc no ha estat prou curosa, i alguns elements antics han estat destruïts sense cap mena de criteri ni planificació.

ermita de Sant Martí de Riells

Arribats dalt del monestir, la gran majoria decidim entrar a visitar el recinte després d'abonar el preu reduït per a senderistes, al costat de la piscina i aprofitant que hi espai i llocs per asseure, fem el mos, quan semble que ja hem acabat tan feixuga tasca, l'Antonio i la Manuela treuen de la motxilla una ampolla de cava i uns gots i proposen un brindis a la meva salut i amb desigs de tot lo millor en la nostra nova etapa, no ho puc evitar i noto una certa humitat als ulls.............GRACIES DE TOT COR.

Coves de la Tosca

Ara ja iniciem la visita del lloc, primer la ermita troglodita de Sant Miquel, després anem resseguint el sender, passem per sota del Tenes amb els naturals escarafalls, arribem a l'esplanada on es troba la ermita de Sant Martí de Riells, aquí també te l'inici la visita de les Coves de la Tosca, visita a la que ens apuntem uns quants, aixo si, després de protegir-nos el cap amb uns cascs, mida aquesta que resulta d'allò mes adient com podem comprovar poc després. Acabada la visita a les coves iniciem el retorn, quan som davant les escales que baixen a les Coves de Sant Miquel uns diuen de visitar-les i altres que ja es tard, passem de llarg i ja anem a trobar la sortida.

Un cop tots reagrupats comencem la davallada pel mateix camí empedrat per on hem arribat unes hores abans, arribem a Riells i després dels acomiadaments de rigor, ens repartim en el vehicles de la mateixa manera que a l'anada, per la carretera ens trobem que tenim que donar mitja volta amb motiu de trobar-nos amb La Passada dels Tres Tombs, aixo fa que arribem a Martorelles a un quart de tres, minut mes o menys

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE FOTOS DEL JULIO