DE EL CUERVO A TORMÓN POR LOS ESTRECHOS DEL EBRÓN, Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Los Chorros, El Cuervo, Comunidad de Teruel
Caminants:  49 senderistes
Data: 27-11-2016
Hora d’inici caminada: 09:08:02*
Hora d’arribada: 13:39:09
Duració: 04:31:07*
Temps en moviment: 2:58:02*
Alçada punt de sortida: 901 m*
Alçada mínima assolida: 895 m*
Alçada Màxima assolida: 1061 m*
Desnivell màxim: 206 m*
Ascensió acumulada:497 m*
Descens acumulat: 355 m*
Guany: 199 m*
Distancia recorreguda: 10686 m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h*
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h*
*Dades relatives a la caminada del grup

Los Chorros, El Cuervo

Quan el passat dia 5 vàrem fer la prèvia de la caminada d'aquest mes, ens vàrem adonar que fer el recorregut d'anar i tornar, com se sol fer, representava acabar més tard de el convenient, així que decidim que realitzarem el recorregut en el sentit El Cuervo-Tormón. L'autocar, ens deixara en El Cuervo, a tocar de Los Chorros i ens recollira a Tormón, d'ací ja ens portara a Castielfabib on tenim reservat el dinar en l'Alberg Los Centenares.

Los Chorros, El Cuervo

Arribat el dia, i quan manquen alguns minuts per les 6,30 h, ens anem trobant al punt de partida, arriba l'autocar, com el temps barrina aigua, tots portem una segona bossa amb roba per a poder canviar-nos en acabar. Guardem les coses en el portaequipatge i ens acomodem, eixim uns 15 minuts més tard del previst i ja posem rumb a El Cuervo, alguns aprofiten per a donar un que altre colp de cap.

el grup a Los Chorros abans d'iniciar la ruta

Arribem a El Cuervo quan són les 9,00 h, en el repartiment de funcions, jo he quedat encarregat d'acompanyar l'autocar fins a Tormón, així és que fem maniobra, girem el vehicle i tornem per on hem vingut. Els senderistes faran uns 11 km i nosaltres  hem de fer a prop de 40 i per carreteres amb molta corba i poc ample. Gràcies a la perícia del Ricardo, arribem a Tormon sense cap incidència, i aparquem el vehicle en la plaça de l'ajuntament.

riu Ebrón, passeres

Entrem en l'Alberg i possiblement únic bar del poble i procedim a esmorzar com dos senyors, la gent és molt amable i ens donen tota mena d'explicacions i s'ofereixen per el que ens faces falta. Acabem de menjar i eixim del bar, comentem de tranquil·lament anar a l'encontre de la gent, així que agarrem les motxilles per la roba d'aigua mes que res i anem a trobar el punt per on el grup eixirà a la carretera.

colors de tardor

Al poquet, comença a caure un siri-miri al que en principi no fem cas, però al final, decidim parar i col·locar-nos la roba d'aigua, anem fent camí amb precaució sobretot en les pedres que estant ben banyades, quan hem fet entre 3 i 4 km i arribant al pont de La Fenosa, ens ixen al pas els primers membres del grup, són els que no han baixat a la part baixa del pont, Ricardo segueix més endavant, jo gire cua i em pose al davant del grup junt amb el Miguel Angel.

salt d'aigua de Calicanto

Aquest és potser el tram amb més pendent de tota la ruta, cosa que fa que ens ho prenguem amb molta tranquil·litat, arribem al punt on si seguim de front, anem a Calicanto i si girem a l'esquerra, eixiríem a la carretera, evidentment, ens apropem a visitar el salt d'aigua de Calicanto, per a mi, la joia que corona una bonica ruta. Aprofitem que som els primers per fer fotos tranquil·lament, ara ja passant entremig de l'antic molí, eixim a la carretera per on ens arribem al poble.

primers en arribar a Calicanto

Com he dit al principi, tots portem roba per canviar-nos, alguns, ho fem en el mateix autocar, però molts ho fan en un dels habitatges del poble posat a la nostra disposició per un amable veí, tots secs i canviats, pugem a l'autocar i ens dirigim envers Castielfabib on arribem sans i estalvis, gràcies altre colp a la perícia de Ricardo. Arribem a Los Centenares i ja ens trobem la taula parada, ens repartim i ens disposem a donar bona compta de les viandes posades a la nostra disposició.

Tormón

Com és norma, arribats ací, es desfermen les rialles, els comentaris, l'alegria i el bon humor, en mig d'un ambient de germanor, quan acabem de dinar, alguns ens quedem fent la xerrada mentre altres es disposen a visionar un documental sobre el poble i els seus costums, documental que ja vàrem poder veure en l'anterior visita. Acabat el documental, pugem a l'autocar i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on arribem un poquet més tard de el previst a causa de un accident a la A-3.

dinar a Los Centenares

A estat un altre dia de natura, germanor, bonics racons, tot ell, amanit aquest colp amb aquesta mena de siri-miri que ens ha respectat permeten-nos realitzar la caminada, ja que pràcticament en eixir del restaurant ha començat a caure amb més força per ja no parar en tota la nit.

Powered by Wikiloc

ESTRECHOS DEL RIO EBRON, D'EL CUERVO AL TORMON (COMUNIDAD DE TERUEL, TERUEL)

Data: 24-11-2014

Lloc inici caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel

Lloc final caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel
Caminants: Francesc

Hora d’inici caminada: 09:06:05
Hora d’arribada: 15:27:13

Duració: 06:21:08
Alçada punt de sortida:939 m
Alçada mínima assolida: 924 m
Alçada Màxima assolida: 1118 m
Desnivell màxim: 194 m
Ascensió acumulada:781 m
Descens acumulat: 787 m
Guany: 178 m

Distancia recorreguda: 15.96 Km
Velocitat mitjana: 2.5 Km/h (sense descomptar parades)

salt d'aigua de Calicanto, detall

Feia temps que volia fer aquesta ruta motivat per les imatges i els comentaris que n'havia sentit, la distancia i el temps a emprar en el desplaçament, em frenaven a l'hora de decidir-me, uns 320 km i quasi quatre hores entre anar i tornar no és quelcom a menystenir. Per fi, fa tres setmanes em decidisc, prepare tots els estris i me'n vaig a dormir pendent del cel, em lleve i veig que cauen quatre gotes, això no ha d'espantar un "experimentat senderista" em dic, així que puge al cotxe  i pose rumb envers El Cuervo. Quant porte fets a prop de 100 km. veig que la pluja va en augment i que el cel és més negre que el carbó, amb dolor done mitja volta i torne a casa.

Los Chorros, El Cuervo, Terol

Hui tocava tornar a intentar-ho, el servici meteorològic no preveia pluges, si mes no, abundants, així doncs torne a fer tot el ritual de preparar la motxilla això si, sense oblidar de posar la capellina, no fora cas......, em lleve i després d'un frugal desdejuni agafe el cotxe quant son dos quarts de set del matí. Vaig a trobar primer l'A-3 que deixe per la N-330, arribe al Rincon de Ademuz petita illa de territori valencià envoltat per terres de Cuenca i de Terol. Entre en terres de Terol i arribe a El Cuervo, Ací pare el cotxe a l'eixida del poble, a la zona que n'hi diuen Los Chorros a causa d'un bonic salt d'aigua que allí es troba.

primer pont a creuar hui

Mentre cerque on deixar el vehicle un veí del poble que passeja em comenta que si seguisc endavant, m'estalviaré tres quilòmetres de pista sense cap interes, tenia pensat iniciar la ruta ací, però fa uns dies en el bloc de l'Emilio Vera CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS vaig llegir que quasi se'ls fa fosc, açò fa que seguisca les indicacions del veí i em dirigesca a trobar la zona de pícnic del Pozo de la Olla on deixe el cotxe i done inici a la caminada. Durant el trajecte m'adone que no pense lo mateix que l'amable veí, veig algun raconet que altre dignes de ser contemplats.

tram d'esglaons que equipen la pujada als miradors

Aparque i ja done inici a la caminada quan passen sis minuts de les nou,  creue el primer d'uns quants ponts per on aniré jugant amb l'Ebron durant tota la ruta, ací ja em trobe amb lo que serà la tònica de la caminada, el sender és tot un constant pujar i baixar, tant és així que malgrat el desnivell només siga d'uns dos-cents metres, el desnivell acumulat és de prop de huit-cents, ací que toca pujar per arribar dalt d'un parell de miradors d'on es pot gaudir d'unes bones vistes d'aquesta part de Los Estrechos. Torne a baixar i torne a creuar el pont i sempre seguint les indicacions vaig fent camí.

un de tants trams d'escales amb que esta equipat el recorregut

Puge unes escales de fusta i continue pel congost. Durant el recorregut trobe alguns exemplars de savina (Juniperus thurifera), creue diversos ponts, arribat a la zona més angosta, coneguda com a Estrechos del Cañamar, una sèrie de passarel·les i escales de metall ancorades a la roca em permet continuar la ruta. Creuat aquest tram, el congost s'obre una mica i el sender puja pel marge esquerre allunyant-se del llit del riu. Quan el sender es torna a apropar al riu, a la zona coneguda com la Fonseca,  trobe  un espectacular pont natural de travertí. Es pot baixar per un corriol fins al riu per veure el pont per sota, i després tornar dalt i creuar pel damunt del pont per passar al marge dret. 

pont natural de La Fonseca vist des de baix

El sender torna a pujar i s'allunya de la llera del riu, que ara contemple des de dalt, com un profund tall efecte del pas de l'aigua al llarg dels anys. Després el sender torne al nivell del riu prop de les poques restes del que sembla haver estat un molí. Torne a resseguir el curs del riu fins a arribar a una paleta que indica la direcció al salt d'aigua de Calicanto, Em desvie i després de deixar enrere un vell molí fariner arribe al salt. La quantitat d'aigua no és massa, malgrat açò el lloc és encisador. Una vegada he gaudit de la visió, decidisc que és un bon lloc per fer el mos del matí.

 

passeres de ferro a Los estrechos del cañamar

Des de la zona del molí torne al pal que indicava el camí al salt apartant-me del riu Ebrón pel Barranco de la Tejeria fins a sortir a una pista que uns pocs metres més endavant he de deixar per agafar un succint sender a l'esquerra. Aquest surt a una pista que es transforma en sender, sender que seguisc fins que un pal indicador em desvia cap al pont de la Fonseca, el pont natural pel qual he passat abans. Un cop al pont ja es tracta de continuar el recorregut per la mateixa ruta que a l'anada.

Salt d'aigua de Calicanto

 Arribat al Pozo de l'Olla on he deixat el vehicle, comprove que només passen uns pocs minuts de dos quarts de tres i que fa poc que he fet el mos de mig matí, decidisc fer un tram de la part de ruta que aquest matí he fet amb el cotxe així doncs deixe la motxilla al cotxe i encamine les meues passes com si volguera tornar caminant a El Cuervo, com havia entrevist aquest matí, hi ha racons que es mereixen que perdes uns minuts contemplant-los, petits salts d'aigua, rústecs ponts a base de troncs .......... tot ell amanit amb la bellesa que amb què dota  la tardor als boscos  de caducifolis.

un dels ponts de fusta que es troben al llarg de la ruta

Arribe fins a on el riu creua la pista per un pas a gual per a vehicles i agosarats senderistes, els no tan agosarats tenen un rústec pont de fusta uns pocs metres més enllà, done mitja volta i desfaig camí fins a arribar altre colp al cotxe, ací aprofitant les taules menge part de les viandes que portava. Enllestit puge al vehicle i pose rumb envers El Cuervo, arribat que hi sóc, pare a Los Chorros per treure alguna foto del lloc, torne al vehicle i ja em dirigisc cap a Vilamarxant. Supose que cada estació dotara al lloc del seu encant, encara que dubte que puga superar aquestes sensacions de les quals he pogut gaudir hui.

PETIT VIATGE AL MAESTRAT DE TEROL (1er dia)

l'Iglesuela del Cid

Fa temps que el meu bon amic Joan Sanjuan i Esquirol, em va parlat de les excel·lències de la comarca del Maestrat de Terol, tant va lloar el lloc que vaig decidir que en algun moment hi tenia que fer una visita. Fa uns dies, em va arribar una promoció per a passar una nit a l'Hospederia de la Iglesuela del Cid, no m'ho pensi gaire i ho contracti per a primers d'octubre.

 Aixi es que dimarts ens llevem, petit desdejuni, deixo les plantes ben regades, agarrem el cotxe i carretera i manta, anem a trobar la CV-10, enllacem amb la CV-15 que no deixem fins que deixat arrere el poble de Vilafranca (Villafranca del Cid), arribem al llogarret de La Pobla de Sant Miquel primigènia ubicació de Vilafranca. Fou fundat l'any 1239 per en Blasco d'Alagon. Entre les edificacions que resten en peus, es troben l'esglesia de Sant Miquel i el pont medieval que salva la llera del Riu de les Truites, limit  entre Castelló i Terol. Aquí, d'acord amb el Llibre del Fets, Jaume el conqueridor dona inici a la conquesta del Regne de València, ".....i després, creuaren el riu de les Truites......." 

pont de Sant Miquel, lloc per on entrar a València el rei Jaume I

Arribem a l'Iglesuela del Cid, cerquem l'Hospederia, aquesta es situada a la Plaça Major on també es troben l'antic ajuntament i l'església de La Purificació,   l'hospederia es troba ubicada dins el palau dels Matutano-Dauden del segle XVIII, ens enregistrem, deixem les coses a l'habitació i demanem informació a la noia de recepció, aquesta, molt amablement ens aconsella algunes rutes per a fer i en veient que encara es força aviat per a dinar, decidim agarrar el vehicle i dirigir-nos envers Cantavieja.

Cantavieja esta considerara com la capital de la comarca del Maestrat de Terol, es troba a 1300 m. d'altitud, del poble destaca la situació del seu casc urbà dalt de una muntanya i rodejat de barrancs, vagarejant pels seus carrers, arribem a la plaça Crist Rei, la plaça és una de les més belles d'Aragó. Porticada en tres dels seus costats, està composta per l'església de l'Assumpció, l'ajuntament i una casa noble, l'església data del segle XVIII i es una de les mes grans de la provincià.

plaça Crist Rei, Cantavieja

En veient l'hora, cerquem un lloc per dinar, un cop apaivagat el cuc de la gana acabem la visita i agarrant  el cotxe, ens dirigim envers Mirambel. Per la seva monumentalitat i perfecte estat de conservació, el casc urbà de Mirambell constitueix un dels exemples més destacats d'arquitectura urbana medieval, tal com testifica la seva declaració com a Conjunt històric-artístic i el fet que el 1982 fos reconeguda amb el premi Europa Nostra,  prestigiós guardó a projectes destacats en la defensa del patrimoni cultural europeu. Mirambell va ser la primera localitat d'Espanya que va rebre aquest reconeixement, compartit en l'edició de 1982 amb projectes com la restauració del Palau Bollani de Venècia o la revitalització del centre històric de la localitat anglesa de Chesterfield.

Portal de les Monges, Cantavieja

El nucli urbà es troba a 919 m. sobre el nivell del mar,  i esta totalment encerclat per les antigues muralles,  s'hi penetra per monumentals portals, el mes conegut dels quals, es el Portal de les Monges, tornem a vagarejar pels seus carrers i un pic creiem que hem vist lo mes destacat, tornem al cotxe a seguir la ruta, aquesta ens porta ara fins el petit nucli de La Cuba.  L'any 1241 el maestre de l'Orde del Temple va atorgar la Carta Pobla a la vila de la Cuba a favor de trenta pobladors, el cens del 2004 consta de.......... 54 habitants, el poble no te gaire cosa a destacar a part  de l'església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel, l'ermita de Sant Cristobal, i el centro de Interpretacion del Esparto, material aquest, que en el passat dona treball a la població, tornem al vehicle i ja posem rumb envers l'Iglesuela.

La Cuba

Arribats que hi som, decidim descansar una estona a la habitació, encara que jo no em puc estar de fer una visita a les dependències del palau, es com estar allotjat en un museu, de fet dintre de les visites guiades que s'organitzen des de l'oficina d'Informació i Turisme, es un dels punts a visitar. 

l'Hospederia, escala imperial, degut a la llarga exposició per manca de llum, a eixit una mica desenfocada

El Palau Matutano-Daudén és un gran edifici tardo-barroc de maçoneria emblanquinada a la façana. Ha estat objecte d'una profunda rehabilitació per part de l'Institut Aragonès de Foment que, després de les obres de condicionament, el va adjudicar a la cadena hotelera HUSA. La "Hospederia" impacta per l'envergadura i bellesa del palau, del qual ressalten en la seva façana principal una porta balcó barroca, amb un gran arc, en la clau apareix la data de construcció de l'edifici (1718), i amb fines talles de motius vegetals en les pilastres. També destaca el gran ràfec de fusta, els grans balcons de forja de la planta noble i les reixes de ferro forjat. Ja a l'interior de l'Hospedería, sorprèn molt gratament l'entrada principal, distribuint les estades al voltant d'una escala imperial amb adorns rococó, que arriba fins a la segona de les quatre plantes de l'edifici. La "Hospederia" resulta molt acollidora, ja que en la encertadíssima restauració s'han conservat els elements més significatius de l'antic edifici (pintures murals, bigues de fusta, etc), Una altra dependència digna de ser realçada és el gran saló sota teulada de l'última planta.

 

menjador de la l'Hospederia

Torno a l'habitació  i com la dona ja ha descansat una mica les cames eixim a donar un tomb pels carrers i places del poble, veritablement te racons d'indubtable bellesa i que et parlen d'història i de com vivia la gent fa alguns segles. Feta la visita decidim tornar a l'hospederia per donar-nos un bany abans de pujar a sopar, i dic pujar per que a diferencia de la majoria d'hotels, ací el menjador esta en la segona planta i nosaltres ens allotgem en la primera, es dona la circumstancia de que som els únics clients que s'allotgen hui, aixi es que tenim un grandiós i elegant menjador amenitzat amb musica clàssica per a nosaltres sols, cosa que d'entrada sobta una mica, malgrat aixo, el bon fer de la noia que ens aten i la conversa que establim fa que el sopar transcorri de manera grata. Fi del primer dia.

P.D. No puc menys que destacar l'amabilitat, simpatia i professionalitat de les persones que ens varen atendre en la Hospederia de l'Iglesuela, varen aconseguir que malgrat estar sols, cosa que d'entrada pot resultar una mica xocant,  l'estada fos d'allò mes agradable