Lloc inici caminada: Font del Marianet, Serra, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 06-03-2014
Hora d’inici caminada: 08:03:29
Hora d’arribada: 13:09:04
Duració: 05:05:35
Temps en moviment: 03:37
Temps parat: 01:28
Alçada punt de sortida: 447 m
Alçada mínima assolida: 430 m
Alçada Màxima assolida: 794 m
Desnivell màxim: 364 m
Ascensió acumulada: 698 m
Descens acumulat: 684 m
Guany: 348 m
Distancia recorreguda: 16.81 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h
Velocitat en moviment: 4.58 Km/h.
 |
| dalt el cim de rebalsadors |
Hui tenia previst continuar amb la meua particular descoberta de La Calderona, i més exactament, pujar al cim de Rebalsadors, remenant pel Wikiloc trobe unes quantes rutes, d'entre totes escullo una que ix de la Font de Marianet a Serra, d'ací vaig eixir per pujar a l'Oronet, i el tram del Barranc dels Tramussos em va deixar molt bon sabor de boca. Així doncs, aquest matí agarre el cotxe i poso rumb envers Serra, creue el poble i tal com l'altre colp, deixe el vehicle davant de la Font de Sant Antoni a la carretera i faig els poquets metres que manquen per arribar a la Font de Marianet, pose em marxa el Gps i ja done inici a la caminada.
 |
| creuant el Barranc dels Tramussos |
Després de creuar el barranc per unes pedres. el sender el va resseguint sempre acompanyat per les marques de la variant del GR-10, fet un poc mes de quilòmetre i mig deixe el barranc i vaig a eixir a una pista que creue, uns dos-cents metres més i el GR se'n va per la dreta a trobar la Font de la Prunera i jo seguisc per l'esquerra, des de l'inici de la caminada que el sender va pujant, però ara comença un tram força costerut que salva el desnivell que hi ha fins a arribar al vèrtex geodèsic de Rebalsadors amb els seus 801 m d'altitud, arribe dalt i mentre recupero l'alé gaudisc de les vistes que d'ací dalt estant s'albiren. Ara, inicie un tram d'uns dos quilometres quasi pla, que per ampla pista porta fins al Mirador de Mireia.
 |
| arribant dalt de rebalsadors |
Arribe al mirador i gaudisc de les impressionants vistes: el Camp del Túria, la Serra Calderona, la Serra d'Espadà, València, l'Albufera entre les boirines, fins i tot amb uns bons prismàtics podria veure a la dona si eixís a la terrassa, pràcticament als peus de Rebalsadors es troba la Cartoixa de Porta Coeli. envoltada de camps de conreu. La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274, es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València, a més de confident del rei Jaume I i ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. El nou monestir s'ubicaria a la vall de Lullén (on hi havia tres poblats de moros, que passarien a ser propietat de la cartoixa), prop de València i Sogorb, al peu de les Penyes Altes i Rebalsadors, dins la Serra Calderona, i dins l'extensa rectoria de Llíria.
 |
| Cartoixa de Porta Coeli |
A prop de la cartoixa es troba La Pobleta, un recinte amb un gran casalot, una ermita, corrals, cavallerisses, passejos, laberints, camps presos per la mala herba, una gran bassa de reg i un dipòsit d'aigües de disseny modernista. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo". Un 20 maig 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de la Pobleta. La masia, construïda al segle XIV, va ser la llar del cap del Govern, Manuel Azaña, quan València va ser capital de la República durant la Guerra Civil. Amb anterioritat havia estat aldea mora, mas dels cartoixans de Portaceli i lloc de descans de la burgesia.
 |
| Turó de La Mata amb la torre de guaita |
Del mateix Mirador ix un sender pedregós i amb fort desnivell que fa que perda altura de forma rapida, una mica més de cinc-cents metres i va a eixir al sender per on transita la variant de Rebalsadors del GR-10, gire envers la dreta i en suau pujada vaig fent camí, en tot moment tinc a l'esquerra la inconfusible silueta del Turo de La Mata amb la seua caseta de guaita, quilometre i mig mes i el sender ix a la pista que en forta pendent ve de la Cartoixa de Porta Coeli, sempre de pujada, uns trams més pronunciada i altres menys, arribe al Coll de la Moreria, passe per Les Cases de La Falguera i quan porte als peus uns deu quilometres, arribe a la Font de Poll. ací aprofite per a fer el preceptiu mos i donar un xicotet descans als peus.
 |
| Font del Llentiscle |
Torne a la pista que en suau pujada i en poc menys de dos quilòmetres em porta davant de la Font del Llentiscle, el lloc és bonic de veure i ben arranjat, llastima que no porte aigua, a partir d'ací, la pista comença a davallar suaument, el transitar per pista fa que aquest tram de caminada siga molt monòton i sense res a destacar, fets un parell de quilòmetres més trobe l'entrada a la casa de colònies La Prunera, en la pujada al Oronet vaig passar per la part de darrere i per la font del mateix nom. Un poc més d'un quilòmetre i sóc al lloc on el GR creua la pista i per on he passat aquest matí, m'endinse pel corriol que va a trobar el Barranc dels Tramussos i ja només és qüestió de desfer el camí fet al matí.
 |
| xicotet gorg que crea l'aigua de la Font de Marianet |
Arribe a la Font de Marianet, ací trobe a una persona omplint gran quantitat de garrafes de l'aigua de la font, senyal de la seua bondat si mes no, baixe al barranc per gaudir de l'encisador raconet que forma el barranc en rebre l'aigua de la font, torne dalt i ja faig els poquets metres que em separen del vehicle, puge i ja pose rumb envers Vilamarxant. Ha estat un altre matí de descoberta, de pau, de contacte amb la natura i per què no dir-ho, de suar de valent, semble que la primavera vol fer acte de presència deixant arrere els pocs dies de fred que ens ha obsequiat l'hivern.