XULILLA-PENYA-SEGATS DEL TURÍA-PINTURES RUPESTRES-CHARCO AZUL

Lloc inici caminada: Xulilla, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Pepe Gil, Miguel Angel i Francesc
Data: 14-10-2016

Hora d’inici caminada: 07:48:41
Hora d’arribada: 13:29:13
Duració: 05:40:32
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 482 m
Desnivell màxim: 243 m
Ascensió acumulada: 708 m*
Descens acumulat: 714 m*
Guany: 168 m
Distancia recorreguda: 16.054 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.8 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,8 Km/h
Nota (*) En transcórrer en bona part encaixonat en els penya-segats del Túria, les dades de desnivell acumulat, no són gaire de fiar.

Xulilla

 Aquest dijous, teníem prevista una caminada per fer la Ruta de los Calderones a Xulilla, per culpa de les inclemències atmosfèriques, el mateix dijous de matinada, decidim ajornar-ho per divendres si el temps o permet. Hui si, a les set del matí, ens trobem al lloc de costum, pugem al vehicle del Miguel Angel i posem rumb envers Xulilla, arribem, aparquem a l'eixida del poble direcció Losa del Obispo i donem inici a la caminada quan passen uns minuts de tres quarts de huit.

Charco Azul des de dalt del mirador

Fem uns poquets metres per carretera, fins que trobem les paletes que ens indiquen la direcció a seguir, només començar, ens arribem a un parell de miradors que ens permeten una visió zenital d'aquesta part dels canons del Túria. Ens adonem que a causa de les pluges d'ahir, el Charco Azul no fa honor al seu nom, ja que té una tonalitat amarronada, sempre resseguint els penya-segats anem seguint el curs del riu aigües amunt, arribem a un pronunciat meandre on el riu rep les aigües del Barranc de la Cova.

creuant el primer pont

Pocs metres després del fort revolt, arribem a les escales que en forta davallada ens porten quasi al nivell de l'aigua, ací ens trobem amb el primer pont penjat, entre rialles i bromes el creuem i passem a l'altra riba per on fem uns poquets metres fins a arribar a l'altre pot que ens retorna a la riba esquerra del riu. A partir d'ací ja anem en tot moment al costat del riu, uns trams al nivell de l'aigua i en altres, un poquet enlairats.

segon pont

Arribem a les instal·lacions que serveixen per a aforar el cabal del riu, ara ens ix al pas un tram asfaltat i amb un pendent gens menyspreable que ens porta dalt de la presa del Pantà de Loriguilla, arribats dalt ens embadalim amb les vistes i comentem que és més ple de què ens pensàvem a pesar de la llarga sequera. Emprem uns minuts gaudint del lloc i de les vistes i reprenem camí.

Pantà de Loriguilla

 Creuant la paret de la pressa, continuem la caminada, ara té inici un llarg encara que no massa pronunciat pendent que en uns 2,5 km ens deixa dalt del Coll de Cullibres que amb els seus 485 m.s.n.m. és el punt més alt de la ruta, ací convergeixen els termes de Xulilla, Loriguilla i Sot de Xera, només iniciar el descens, decidim que són l'hora i el lloc perfectes per a fer el mosset de mig matí. Alimentat el cos, reiniciem la caminada amb renovats ànims.

Pantà de Loriguilla des del coll de Cullibres

Fet aproximadament un quilòmetre, deixem la pista que ací, coincideix amb la traça de la Vereda de Castilla i ens endinsem en el Barranc de Vallfiguera per on fem els metres que ens separen del lloc on es troba enclavat l'abric que darrere un reixat, guarda les pintures rupestres, ens arribem a l'abric i retrocedim en el temps, imaginat que portaria a aquella gent a deixar impreses aquestes imatges. Vist el lloc tornem al barranc i desfem el tram fins a arribar on hem deixat la pista.

informació pintures rupestres

La vegetació es va apoderant de la Vereda i només les parets de pedra que suportaven el camí, donen constància de la importància que tinguera aquesta via pecuària en altres temps. Seguim ruta per la pista/senda fins que fets un total de 12 km, creuem el Túria per un pont i girem a esquerra per incorporar-nos al Sender Botànic, caminant per aquest, constatem que el vergonyós costum de malbaratar cartells, també té lloc ací.

pintures rupestres Barranc Vallfigurea

Rodegem per l'esquerra el tossal on es troben les restes del castell i caminem en direcció al Charco Azul, creuem uns quants colps el riu per passeres de fusta i arribem al Charco, ací comprovem que tal com hem copsat des del mirador, l'aigua no té aquell blau que li done nom, intentem trobar sense èxit, el pas per arribar-nos a la passera de fusta que s'endinsa per damunt de l'aigua. Vist el lloc tornem sobre les nostres passes per dirigir-nos a trobar el poble.

Charco Azul

Fets uns quants metres trobem la connexió del Sender Botànic amb la senda que ve del poble i que ens portaria a la passera, per l'hora, decidim de no anar-hi i seguim la senda en direcció a Xulilla, eixim a la carretera i per aquesta, fem els últims metres que ens porten a on hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant, arribats, ens regalem uns ben merescudes cerveses i ens acomiadem fins a la pròxima.

Powered by Wikiloc

CHULILLA -EMBASSAMENT DE LORIGUILLA PEL SENDER "LOS PANTANEROS"

Lloc inici caminada: Chulilla, Els Serrans, Pais Valencià
Caminants: Francesc
Data: 04-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:12:54
Hora d'arribada: 13:51:17
Duració: 04:38:23
Alçada punt de sortida: 326 m
Alçada mínima assolida: 252 m
Alçada Màxima assolida: 478 m
Desnivell màxim: 226 m
Ascensió acumulada 873 m.
Descens acumulat: 873 m.
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 12.95 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 90

embassament de Loriguilla

Avui, tenia preparada una eixida pel terme de Chulilla, a la comarca dels Serrans, havia preparat una ruta enllaçant varis itineraris baixats de la net, pero esta vist que no et pots refiar massa de la tecnologia, avui he comprovat dolorosament que les antenes GPS no estan fetes per que un vehicle els hi passi pel damunt, aixi es que  arribat a Chulilla decideixo improvisar sobre la marxa, aixo si, intentant ajustar-me lo màxim a la ruta prevista. Aparco el vehicle a una zona de aparcament a tocar del barri de santa Barbara, entre provar de reviscolar el GPS i al no aconseguir-ho, perdre mes temps del previst en arribar al punt d'inici de la ruta, inicio la caminada quan passen tretze minuts de les nou del mati.

el Túria encaixonat

Per la CV-394 faig una mica mes de cinc cents metres i em desvio per una pista que surt per l'esquerra, aqui es pot dir que te el seu inici l'itinerari conegut com "Los Pantaneros" ja que semble que fou emprat pels obres que treballaven  en la construcció de la presa de l'embassament de Loriguilla, l'itinerari ha estat arranjat fa poc, de fet encara trobo operaris que van enllestint detalls. Aquest tram es bastant aeri ja que transcorre per la part alta dels tallats de riu Túria, en aquest punt l'erosió del riu ha format parets de fins a 160 metres d'alçada i 10 d'amplada deixant només espai per al trànsit del riu. Vencent al meu vertigen trec el cap en un dels miradors i puc observar allà baix el Charco Azul, gorg que forma el riu i on tinc previst apropar-me mes tard.

primer pont

Vaig seguint el corriol sempre per la part alta del tall del riu fins que, quan porto fets una menys de dos quilometres, el corriol s'acaba i ara toca baixar per uns quants trams d'escales que porten fins a un pont penjat,  la sensació de creuar el Túria per aquest pont i en plena solitud, em fa sentir una mica com un Indiana Jones...........jajaja, segueixo uns pocs metres per la llera del riu fins que arribo a un altre pont que creuo però ara, en sentit contrari. uns quants metres mes i em trobo una passera de fusta, he llegit que aquesta, porta a una zona on es practica l'escalada, semble que Chulilla es conegut arreu per aquest motiu.

segon pont

Quan manquen pocs metres per fer els quatre quilometres, arribo al peu de la pressa de l'embassament de Loriguilla, ara agafo la carretera que porta fins al coronament de la pressa, arribat dalt em delecto amb les vistes, a una banda l'embassament, que malgrat no estar massa ple fa goig de veure, a l'altre banda el Túria encanyonat i els sobreeixidors  de la pressa deixant anar el liquid element.Un pic arribat ací, l'idea original era seguir pel PR-V77 que en una ruta circular, em portaria altre cop a Chulilla passant abans per les pintures rupestres, al no disposar del GPS, decideixo tornat per on he vingut encara que ara, per la llera dreta del riu. 

escalada

Suposo que a l'anada era massa aviat, però ara, m'adono de les múltiples vies d'escalada que hi ha per les parets, de fet el motiu d'adonar-me, es contemplar penjats en mitat de les impressionants parets tota una munió de figures humanes, nomes de mirar, em tremolen les cames..............., tot xino xano, vaig desfent el camí fet a l'anada, torno a creuar el riu pel ponts penjats i sense res a destacar arribo on he deixat el vehicle aquest mati. En veient l'hora penso que encara tinc temps per apropar-me a visitar el Charco Azul, aquest, es un recés  que forma el riu i que els veïns de Chulilla aprofiten per refrescar-se a l'estiu, deixo la motxilla al cotxe i vaig a buscar el sender marcat com a SL .

Charco Azul

Sempre vorejant el riu arribo al Charco Azul, ací  em trobo que ancorada a la pared es troba una estructura de ferro que suporta uns taulons de fusta per on es pot, o millor es podia anar resseguint el contorn del gorg, no em puc resistir a endinsar-mi  arribant fins on crec que es mínimament segur, llastima del mal estat, en el seu moment devia ser digne de transitar. Vist el lloc ja dono inici a la tornada, arribant al poble i contemplant les restes de les muralles que envoltaven el castell penso que malgrat tot i que a la fi ha estat un mati profitós, he tornar, ja que m'han quedat varies coses per visitar. M'arribo a on tinc el vehicle i ja inicio la tornada envers Vilamarxant.