RUTA DELS TRES TERMES (Vilamarxant-Benaguasil-Lliria) Camp del Turia

Lloc inici caminada: Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  20 senderistes
Data: 10-01-2016
Hora d’inici caminada: 07:37:46
Hora d’arribada: 12:49:06
Duració: 05:11:20
Alçada punt de sortida: 104,4 m
Alçada mínima assolida: 90,5 m
Alçada Màxima assolida: 288,5 m
Desnivell màxim: 198 m
Ascensió acumulada: 437 m
Descens acumulat: 436 m
Guany: 184,1 m
Distancia recorreguda: 16.100 m
Velocitat mitjana: 3,10 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 4,0 km/h

el grup al llavador abans d'iniciar la caminada

Hui tal com es digué en l'assemblea del proppassat dia 8, es donava inici a la modalitat de "Rutes locals amb l'esmorzar a l'esquena", obertes a tothom i fora de les activitats i calendari oficial del club. La idea d'eixes rutes és fer caminades un poquet més llargues de les que es porten a terme pràcticament tots els diumenges de l'any expecte quan hi ha activitat oficial del club i que solen durar entre 2 hores i 2 1/2. Això done opció a allargar-les i poder conéixer sendes i racons no gaire visitats per les preses de tornar prompte.

el matinar permet gaudir de coses tan boniques

 La ruta de hui és resultat del treball de Porrina i de Jose Miguel d'enllaçar sendes i pistes per eixir de Vilamarxant i arribar dalt del pic de La Buitrera en terme de Llíria, sense pràcticament haver trepitjat l'asfalt. Eixim del llavador encara en plena foscor i quan passen uns set minuts de l'hora prevista, anem a trobar la rotonda de l'entrada del poble, ací agafem el passeig per a vianants que va paral·lel a la CV-50, arribats al Pont de La Barca baixem a trobar el Túria que creuem per la passera de fusta i resseguim el riu aigües amunt.

primeres pendents

Entre camps i bosc de ribera, anem fent camí fins que fets 3,1 km; creuem el Camí de la Nahora que per la dreta ens portaria al Mas del Riu, nosaltres seguim rectes i anem a buscar el rebaix per on té que transitar la prolongació de la CV-50, per una pista paral·lela, fem uns poquets metres i ja girem a l'esquerra, per endinsar-nos en una senda que comença pujar. Deixem a l'esquerra el Puntal d'Estevenet i comencem a caminar per la part alta de la Gravera d'Ariven de la que prenem alguna imatge amb molt de compte per l'alçada que hi ha i el perill de despreniments.

bassa d'aigua al fons de la gravera

Ara la senda perd un poquet d'altura i ens porta dalt del Cabeço, una xicoteta elevació damunt la qual es troba un catxirulo en bastant bon estat, foto de grup i continuem descendint fins que arribem a la CV-364, la creuem i segui, durant uns 800 m. una senda que coincideix amb l'antiga Calzada Real d'Alcubles a Benaguasil. Deixem la calzada i girant a la dreta anem a trobar unes galeries excavades en la pared on en temps passat s'extreia algun tipus de mineral, possiblement caolí, també conegut com a argila blanca, tréiem de les motxilles els frontals i ens endinsem per fer una somera visita.

"soy minero................."

Vist el lloc continuem caminat, ara ve potser el tram amb més pendent de la ruta, en uns 1000 m. aprop. salvem un desnivell de 110 metres fins a arribar dalt del Pic de La Buitrera, i fets 8,6 km. Arribats ací dalt teníem pensat fer el mos, a causa del fort vent descendim un poquet per l'altre vessant i a resguard del vent ens apliquem en el sempre esperat moment del mos. Com sempre aprofitem per a riure, fer broma i relaxar-nos abans de reemprendre la caminada. També aprofitem per a fer alguna foto del grup i de les vistes que d'ací dalt s'albiren.

fent el mos a resguard del vent

Per arribar  dalt del cim, hem seguit les marques grogues i blanques del PR, ara per baixar seguim les verdes i blanques del Sender Local que ens porten als carrers de la urbanització La Buitrera, girem a dreta i deixem les cases arrere, tornem a creuar la CV-364 i anem a buscar el rebaix de la CV-50 per on caminarem fins a eixir altre colp al Camí de la Nahora  fets 13 km. Ara ja es tracta de desfer el camí fet aquest matí fins a arribar al llavador i posar punt final a la caminada quan portem fets 16 km. Semble que la inauguració d'aquesta nova modalitat ha estat del gust de tots.

TOSSALS DE LLIRIA, COVA DEL CAVALL I POBLAT IBERIC D'EDETA. (Llíria, Camp del Túria)

Lloc inici caminada:Camí de l'Estació, Llíria, Camp del Túria
Caminants:35 expedicionaris

Data: 18-10-2015

Hora d’inici caminada: 08:05:03
Hora d’arribada: 12:49:08
Duració: 04:44:05
Alçada punt de sortida: 150 m
Alçada mínima assolida: 150 m
Alçada Màxima assolida: 294 m
Desnivell màxim: 144 m
Ascensió acumulada: 317 m
Descens acumulat:318 m
Guany:144 m
Distancia recorreguda: 9.163 m
Velocitat mitjana:1.9 km/h (sense descomptar parades).

tots a punt per caminar, al fons, Monestir de sant Miquel

Altre colp toca caminada de Senderistes Les Rodanes, hui teníem programat fer la ruta dels tres Tossals de Llíria que es va haver de suspendre fa uns mesos, ja havíem fet la prèvia, però dissabte passat em truca Porrina i diu de tornar-hi per mirar d'introduir alguna modificació tant per visitar la Cova del Cavall, com a causa del fet que per visitar el poblat ibèric se ha d'anar a recollir la clau a Turisme de Llíria i no obren fins a les 10 a.m. Així ho vàrem fer, anàrem Porrina, Santos i jo, a la fi queda una ruta prou interessant i que recull historia, patrimoni i natura.

costera amunt per entrar en calor

A l'hora prevista ens trobem a l'esplanada de davant del llavador, hui ens tornen visita alguns membres del C.S.C. de Xiva, ens distribuïm en els vehicles i ens disposem a fer els poquets quilòmetres que ens separen de Llíria, arribem i deixem els cotxes al Camí de l'Estació davant del restaurant Segle XXI, fotos de rigor i iniciem la caminada, deixem a la nostra dreta un conjunt d'edificis de color blanc i ens endinsem en una senda de terra que ens porta a eixir al carrer del Pic i a passar per tot un conjunt de cases periurbanes amb alguna gallina que altre corretejant.

dalt el Puntalet

Ací te'l seu inici la Costa Revessa, camí empedrat que supose seria l'antic camí que portaria al santuari i al poblat ibèric. Quan ja som pràcticament dalt i a tocar del monestir, girem a la dreta i per senda pedregosa ens apropem fins al Puntalet. Eixe és un puntal on a part d'unes poc estètiques antenes, es troba una creu de metall i al seu costat el que semblen els fonaments d'un edifici circular. Ací, se  trobaren restes de l'edat del bronze i d'una necròpolis ibèrica, més tard, a l'edat mitjana, es va aixecar una torre de vigilància de la qual es conservaren restes fins a la primera meitat del segle XX.

Tossal de santa Barbara, pròxim destí

En acabar la guerra es van desmantellar les restes per aixecar un monument "a los caidos". A finals dels 70 o principis dels 80 es va afonar el monument i en el seu lloc es va alçar la creu que podem contemplar ara. Vist el lloc, tornem sobre les nostres passes i ens arribem fins al revolt que fa el carrer de sant Miquel poc abans d'arribar a la seua fi, del mateix revolt ix una senda que en poquets metres ens porta a passar per les restes de la Torreta Vella, altre edifici de planta circular de la qual no queda res en peus.

restes de la Torreta Vella

Arribem a l'asfalt del Camí dels Olivarets, per on fem uns poquets metres, ara ens toca altre colp pujar per una estreta i costeruda senda, encara que no massa llarga, que ens porta dalt del tossal on es troben les restes de l'Ermita de Santa Barbara. Ermita renaixentista que construïda el 1620 pels pares franciscans, va ser destruïda durant els anys de la Guerra Civil (1936 -1939). En una esplanada que es troba davant de allò que havia estat la porta de l'ermita es troba l'ultima estació d'un calvari originari del segle XIX i que ressegueix les ziga-zagues que va fent la pista.

lo que queda en peu de la façana de l'ermita de santa Barbara

El tossal, encara que més baix que el de Sant Miquel, és també un magnifique mirador des d'on s'abasta Llíria i els seus contorns. Ara, ens toca tornar a baixar per una senda que ix de la part posterior de les restes, passem a tocar d'una pirotècnia i tornem a eixir al Camí dels Olivarets, creuem la pista i ens endinsem en una senda que en principi és ampla i quasi sense pendent i que a poquet es va fent més estreta i més costera.

al fons, el nostre pròxim destí, Tossal Las Buitreras

Quan portem fets uns cinc quilometres, arribem dalt del tossal de Buitreras o Buitrera, que amb els seus 294 m. és el punt més alt del recorregut, ací es troba un vèrtex geodèsic i podem gaudir d'una panoràmica de 360°. Aquest és el lloc escollit per a fer el mosset, com sempre, comencen a eixir de les motxilles que si olives, botelles de vi, galetes, xocolata, café, rom cremat i fins i tot, un pastis sencer. Porrina ens abandona i costera avall, encara a trobar els carrers de la urbanització La Buitrera on ha quedat amb Carme que ha anat a recollir la clau del poblat ibèric a Turisme de Llíria. Amb la clau al seu poder torna a pujar com si fóra un runner en plena carrera.

vèrtex geodèsic de Las Buitreras, preparant el mosset

Lliures les motxilles de part del pes i descansats tots, donem inici a la tornada desfent el ultim quilometre i mig, ara deixem la senda i agarrem un senderol que mes que veure, endevinem, com millor podem, anem de baixada fins a eixir altre colp al Camí dels Olivarets que creuem i agarrem una costeruda pista que puja a trobar el Puntal de la Cova del Cavall. Arribats dalt, descendim uns metres a trobar la cova que es troba sota un esperó rocós, vist el lloc tornem cap a dalt i per la carena marxem en direcció al poblat Ibèric.

accés a la Cova el Cavall, taponat pel grup

Després d'un tram on hem d'anar sortejant gran quantitat de cactus que semblen molest per la nostra intromissió, arribem a la porta del poblat, Porrina fica la clau que tanta suor li ha costat i se'ns obren les portes del passat i retrocedim uns dos mil cinc-cents anys, ara toca passejar pels carrers de l'antiga Arse o Edetà ibèrica.

vista de Llíria des del poblat ibèric

El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l'actual Llíria. L'any 1934 s'hi iniciaren excavacions,  que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al s. VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (s. III-I aC). A l'edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.

passejant pels carrers del poblat

Vist el lloc, seguim senda amunt i arribem dalt del tossal, per una escalinata arribem a un bonic pati on es troba l'entrada a la capella del monestir, al seu costat es troba una xicoteta botiga que prenem per assalt literalment per comprar begudes fresques, apagada la set, visitem la capella i recavem informació. El monestir és, encara avui en dia centre de pelegrinatge. Va ser fundat l'any 1319 pel rei Jaume II com a residència de beates dedicades a l'oració. La construcció inicial del monestir és del segle XIV. A partir del segle XVIII, en l'època de Carles IV, serà habitat per monges de clausura. L'església, d'estil neoclàssic, és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.

interior de la capella del monestir

Ara, només ens toca desfer el camí que aquest matí ens ha portat fins ací, això si, d'una forma molt més distesa i mentre anem comentant com a estat la caminada, arribem als vehicles i després d'acomiadar-nos, pugem cada un en el vehicle on ha vingut, Porrina, Jose Miguel i jo, ens arribem a la Plaça Major on retornem la clau a l'oficina de turisme i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on posem punt final a una altra caminada que ens ha portat a descobrir nous llocs sempre en un ambient de franca camaraderia i amb molt bon humor.