PUJADA A LA MOLA, Valles Occidental. Amb els Trotacamins de Martorelles

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Can Robert, Matadepera, Vallés Occidental
Caminants: Roser, Joan Sanjuan, Joan, Maria Eulalia, MariaClara, Dolors, Domenec, Salva Arquer, Salva Leal, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 28-12-2014
Hora d’inici caminada: 08:52:35
Hora d’arribada: 14:37:14
Duració: 05:44:300
Temps en moviment: 03:40:00
Temps parat: 02:04:00
Alçada punt d'inici: 625 m
Alçada mínima assolida: 625 m
Alçada Màxima assolida: 1085 m
Desnivell màxim: 460 m
Ascensió acumulada: 760 m
Descens acumulat: 781 m
Guany: 459 m
Distancia recorreguda: 10.72 Km
Velocitat mitjana: 1.95 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.0 Km/h.

La Mola vista des de Terrassa amb els primers raigs de sol

Hui sota el comandament de la Roser, els Trotacamins tenien una caminada fora de programació amb la sana intencio d'acomiadar l'any  des de La Mola estant. La dona i jo havíem pujat per a passar part de les festes amb la família, així doncs aprofite i decidisc sumar-me als expedicionaris. Poc abans de les huit ja sóc al punt habitual de trobada, va arribant la gent i després de les  preceptives encaixades i abraçades ens distribuïm en els vehicles i posem rumb a trobar Terrassa on ens esperen la Roser i el Joan el seu marit, més salutacions i tornem als cotxes per dirigir-nos envers Matadepera on deixem els vehicles al carrer Boixaderes a tocar del camí que duu a Can Robert.

passant pel davant de can Robert

Ens endinsem en el camí i en pocs metres som davant de la masia de can Robert, situada al camí que puja cap a la Mola, aquesta és una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada, al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagés. La masia està documentada amb aquest nom des del segle XVIII.  Cal però plantejar la possibilitat d’un assentament anterior tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval, situada en mig de l’actual camí que porta dalt de La Mola.

una de els tombes que es conserven

Seguim camí i en pocs metres arribem davant les tombes, aquestes es troben molt malmeses a causa del fet que són ben bé al mig del camí i la gent i passa pel damunt, vist el lloc continuem caminant i quan portem poc més de dos quilòmetres arribem a Can Pobla. Les primeres cases de Can Pobla, o de Sant Esteve de la Vall, junt amb l'ermita de Sant Esteve foren bastides a cavall dels segles X i XI, l’existència d’aigua i la possibilitat de conreu en les feixes de can Pobla, van convertir aquesta vall en  lloc d’estada dels monjos, fins al punt que   l’any 1228, l’abat del monestir de Sant Cugat va haver d’intervenir demanant que pugessen a la Mola dos o tres colps per setmana.

absis de l'actual capella de Sant Esteve de la Vall

 L'abandó del Monestir allà pel segle XVII va comportar al mateix temps el de Can Pobla si mes no, la seua progressiva decadència, Les edificacions existents així com l'ermita, podrien haver estat enderrocats a principis del segle XX moment en què es construeix l’actual casa d’estil historicista de can Pobla. La capella, adossada a la façana nord, s’assenta probablement damunt el que havia estat l’ermita medieval de Sant Esteve de la Vall. Reiniciem la caminada i uns quants metres més endavant la senda que portem s'ajunta amb el Camí dels Monjos que ja no deixarem fins a arribar dalt de La Mola.

el grup (menys jo) a punt de fer el cim

El Camí dels Monjos és un camí carener que porta a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Té un total de 27 quilòmetres. La llegenda diu que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectaren un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s’establiren allà on millor els anés”. Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l’indret, decidiren aixecar el monestir. El topònim actual és fruït de la llegenda, però de fet, el monestir de Sant Llorenç dependrà del de Sant Cugat de forma quasi continuada fins al segle XVII.

massis de Montserrat amb molt de zoom

 Anem fent camí sense presses, arribem dalt de la Roca Colom després de passar per l'Hort dels Monjos, ens desviem uns metres per arribar-nos al lloc conegut com El Balcó per gaudir de les vistes, tornem al sender i ja fem el darrer esforç que ens duu dalt l'esplanada on s'assenta el monestir de Sant Llorenç del Munt. cerquem un lloc que ens permeta desplegar tota la parafernàlia de carmanyoles amb truita, crestes de tonyina i de carn, pastissos......., enllestit el mos no sense espantar uns quants colps a un parell d'afamats rucs, recollim i entrem dintre el restaurant per a fer el cafetonet  i assaborir  els licors casolans que ens han portat el Domenec i el Julio.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Mentre els altres cerquen un lloc arrecerat del vent, el Jose Maria, la Maria Clara, el Julio i jo, fem una rapida escapada per a apropar-nos a visitar el Morral del Drac, en un poquet menys de tres quarts d'hora baixem fins a la roca, prenem unes quantes fotos, fem alguna petita grimpada i tornem dalt La Mola per a retrobar-nos amb la resta. Ara ja es tracta de desfer el camí i arribar altre colp a on hem deixat el vehicles aquest matí, ens hi encabim tal com hem vingut i ja posem rumb envers Martorelles. Arribats comiats i desitjos de bona entrada d'any i cada ovella al seu corral.

CAMINADA A LA MOLA PER DAMUNT DEL GLAÇ

Hora de trobada: 08.00 hores
Lloc: Masia Can Carranca
Lloc d'inici de la caminada: aparcament del Coll d'Estenalles
Hora d'inici caminada: 09:02:25
Hora d'arribada: 16:10:35
Duració: 07:08:10
Alçada punt de sortida: 864 m.
Alçada màxima assolida: 1100 m.
Guany: 236 m.
ascensió acumulada: 574 m.
descens acumulat: 557 m.
Distancia recorreguda: 12.940 m.

Foto del grup a l'aparcament del Coll d'Estenalles, aquí ja trobem els primers indicis de lo que serà la caminada, el terra completament glaçat, encara que el sol ens fa pensar que trobarem el camí amb un mínim condicions.

Teníem pensat agafar el camí vell del Montcau seguint les indicacions del Joan Escoda, no obstant veien el gruix de neu i glaç, decidim anar per la pista principal que encara que glaçada en la seva major part, semble de millor transitar.

Com no sabem que ens trobarem, arribats al Collet dels Tres Termes decidim fer una parada per un petit mos, aixi que ens apartem una mica del camí i com podem i de manera rapida fem el primer avituallament del mati, aquí, dubtem entre agafar el camí de la Font Flàvia o seguir per la pista, optem per la segona opció, encara que arribats al tram amb pronuncia pendent que hi ha mes endavant, ja no estem tan segurs de haver encertat en la decisió.

Ens desviem per visitar Els Òbits amb les restes de la seva balma obrada i trobem que el lloc esta completament net de neu i glaç, tothom diu que haguéssim pogut fer el mos aquí, de haver-ho sabut clar que si, uns senderistes que també estan fen el mos, ens indican del lloc exacte de la Font dels Òbits, l'existència de la qual sabia pel Joan Escoda, però en estar tant amagada en mig de les bardisses,no l'havia trobat, es troba damunt mateix de la bassa on es recull l'aigua i disposa de una clau de pas per evitar que l'aigua es perdi inútilment, visitat el lloc seguim la caminada ara a trobar el Morral del Drac i la seva cova.

Arribem al Morral del Drac, fem la parada per prendre algunes imatges i seguim camí, una mica mes endavant i quan comença la pujada, alguns diuen que no es veuen amb ànims de pujar, ho parlem i prenem una decisió salomònica, en lloc de pujar tots fins La Mola i dinar allí, uns pocs es queden asseguts esperant i gaudint del sol i els altres continuem endavant amb l'idea de arribat dalt, fer una visita rapida i tornar per dinar tots junts.

Arribem a la Canal del Mico, aquí donat que el sol no hi dona pràcticament, esta tot encara mes glaçat de lo que ens hem trobat fins ara, també es cert que gracies aixo, a la Balma de la Llosa i als seus encontorns, ens trobem un espectacle digne de veure a base de estalactites de gel, no ens podem estar de fer un bon grapat de fotos i com millor podem emprenem l'ultim tram de pujada que ens manca per arribar dalt La Mola.

Dalt, esta envaït per una munió de gent gaudint del sol i la bona temperatura, aixo, ens porta una certa serenor a l'anima................no estem tant boixos com pensàvem, o en tot cas, com deia el Raimon, ........en som molt mes dels que ells pensen i diuen........., donem un tomb i com alguns, donat que l'idea era la de menjar tots plegats quan férem el cim no havien portat menjar, entren al restaurant a que els preparin uns entrepans, mentre, els altres gaudim del sol i les poques vistes que la calima ens permet, al estar acostumat a caminar entre setmana, em faig creus de la gent que hi ha aquí dalt avui, sobre tot si es te en compte l'estat dels camins.

Aprofito mentre preparen els entrepans per fer una visita a la capella que te les seves portes obertes, ja que pel mateix motiu de caminar normalment en dies feiners, no l'havia trobat mai oberta i no havia tingut oportunitat de veure-la i fotografiar per dintre, la visito pausadament, diria que es d'una sobrietat magnificent i es troba en molt bon estat de conservació.

Abans d'iniciar la davallada a trobar l'altre grup, foto d'una part de la gent a la nova taula d'orientació.

Arribats on s'ha quedat la gent que no ha fet l'ultim tram, ens reagrupem i decidim que Els Òbits es el lloc ideal per parar a dinar, dit i fet, encarem a trobar el lloc, hi arribem i ja ens "entaulem" com podem i recuperem forces entre mostres de bon humor, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, aquí, uns decideix visitar la Font Flàvia i altres tornar per la pista principal, aixi que altre cop ens separem i quedem en retrobar-nos al Collet del Tres Termes.

Un cop som reagrupats ja tots plegats posem rumb al Coll d'Eres, ara i degut tant al sol que llueix com a la bona temperatura, el camí es un aiguabarreig de gel i fang, i encara que es de millor transitar, els que no duen un calçat minimament impermeable, van notant com els peus se'ls van quedant tots xops.

A l'anada i degut a anar pendent del terra per no relliscar, he passat per alt el Roure del Palau, ara al anar mes relaxats gracies al millor estar del camí hi paro atenció i encara que nomes una, no m'estic de fotografiar-lo, be, al tronc, que es lo que m'entra pel objectiu, arribem a La Caseta, creuem la carretera i ja cada qui puja al vehicle en que ha vingut i enfilem tots envers Martorelles donant per acabada aquesta diguem que extraordinària caminada, extraordinària tant per que s'aparta de la programació anual, com per les condicions en que ens hem trobat tot el recorregut.

FES CLIC AQUÍ PER VEURE LES FOTOS DEL GINO