COMIAT SENDERISTA DEL 2016, GATOVA-PIC DE L'AGUILA-MOLI D'IRANZO-MOLI DE LA CEJA

Lloc inici caminada: carrer Monte Rodeno, Gatova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Bienve, Mila, Anita, Tere, Iolanda, Félix,  Miguel Monzo,  Pepe March  i Francesc
Data: 28-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:12
Hora d’arribada: 11:54:28
Duració: 04:07:16
Temps en moviment: 2:49:19
Alçada punt de sortida: 627 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 878 m
Desnivell màxim: 266 m
Ascensió acumulada: 438 m
Descens acumulat:425 m
Guany: 251 m
Distancia recorreguda: 10013 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.51 km/h

a la Fuente de san Isidro

En el grupet de Senderisme entre Setmana, havíem decidit de fer una última caminada, acompanya de dinar per acomiadar l'any, després d'alguns canvis en la programació de les últimes eixides, motivades pel fort episodi de pluges, escollim una caminada que eixint de Gatova, puja al pic de l'Àguila i visita les restes dels vells molins d'Iranzo i de la Ceja.

caminant amb les primeres llums

Hui ens trobem el grupet al lloc i hora acostumats, ens acompanyara Iolanda, la filla de Fèlix, pugem en els cotxes de Pepe i de Miguel i anem a trobar la CV-50 primer i la CV-35 després, deixant aquesta última per incorporar-nos a la CV-25 que no deixem fins a arribar a Gatova.. Arribats, aparquem els vehicles al carrer Monte Rodeno i ja donem inicia a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, i quan encara les primeres llums intenten substituir la foscor de la nit.

catxerulo dalt el Pic de l'Àguila

Pel mateix carrer ens anem allunyant del poble seguint les traces del PR-V 63.9, Gatova-Soneja que en constant però no massa exigent pujada ens va portant dalt del Pic de l'Àguila, el PR agafa un parell de dreceres per escurçar camí, però com ens sobra temps, decidim no deixar la comoditat de la pista, cosa que permet la conversa distesa i alegre.

dalt el vèrtex geodesic

Fets uns 2 km i deixant a la nostra esquerra el pic de La Buitrera, arribem a una ampla pista per on transitava la via pecuària coneguda com a Colada de la Mojonera i que en gran part del seu recorregut, fa de llindar entre Castelló i Valencià, entre l'Alt Palància i el Camp del Túria, entre Gatova i Sogorb. Girem a l'esquerra, per la dreta seguirem de baixada. Ja tenim a tocar el nostre primer destí, el Pic de l'Àguila, on arribem quan portem fets 3,5 km.

Sogorb, Serra Espada i al fons, Penyagolosa

 Ací dalt ens omplim els ulls amb les vistes. Per una banda, tot el Camp del Túria, amb les nostres Rodanes destacant entre les boires, per l'altre, l'Alt Palancia i els seus pobles, Sogorb, Altura, Sot del Ferrer........., gran part de la Serra de Espada, i al fons impertèrrit, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Després de gaudir de les vistes i de les fotos de rigor, iniciem la davallada per la Colada de la Mojonera,, fins a arribar al punt on hem de seguir de front obviant el camí fet de pujada.

arribant al Molí d'Iranzo

Als pocs metres, deixem la pista per endinsar-nos en una senda que en pronunciat pendent, ens porta dalt d'una elevació on fets 6 km, es troben les restes del Molí d'Iranzo, també conegut com El Cachumbito. Visita i fotos i en veient l'hora, decidim fer el mosset mirant d'evitar el fort vent que bufa per ací dalt, ara com sempre comencen a eixir de les motxilles tot tipus de delicatesen. Un poc més buides les motxilles i més plens els estómacs, reiniciem la marxa.

no solo de pan vive el hombre ni la mujer

Ara comença el tram més "aventurer" del matí, ja que transitem per senda pedregosa i amb fort pendent, s'ha de dir això no obstant, que també és el tram amb més vegetació i bonic de tota la ruta. Fets uns 7,7 km, arribem al Molí de la Ceja, altre de les fites de hui, parada, fotos i ja ens incorporem al Camino de Gatova a Tristan, pista asfaltada, als poquets metres, arribem a la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.

Molí de la Ceja

Quan portem fets uns 9,4 km arribem a la Fuente de Iranzo, parada i tast de rigor i ja arribem a les primeres cases de Gàtova, carrers Calvari, Clemente Bañuls i Mayor i ja eixim al carrer Castellon on es troben el llavador i la font de San Isidro, com anem d'allò més bé de temps, ens obsequiem un resés en el bar La Fuente. Ara ja pugem als vehicles i ens dirigim cap a Vilamarxant. No estava previst, però en veient l'hora, decidim que ens arribarem a casa per donar-nos una dutxa abans de trobar-nos al Blanca.

brindant per l'any pròxim i pels companys absents

Pepe March havia reservat taula per a les 14,30 h, poc abans de l'hora ens anem trobant tots, a més dels que hem eixit a caminar, ens acompanyen Carme, la dona de Pepe i la companya de caminades Paqui, que hui no ha pogut estar amb nosaltres. En un ambient alegre, simpàtic, ple de bon humor i companyonia, anem buidant els plats. Quasi amb pena, ens llevem de la taula i ens desitgem bona entrada d'any, encara que alguns, ens veurem aquesta vesprada en la ja clàssica Sant Silvestre Vilamarxantera.

GATOVA-FONFRIA-MARMALÉ-FUENTE REBOLLO-FUENTE ALAMEDA-GATOVA

Lloc inici caminada: Carrer Monte Rodeno, Gàtova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Francesc

Data: 06-01-2016

Hora d’inici caminada: 08:35:40
Hora d’arribada: 12:47:02
Duració: 04:11:22
Alçada punt de sortida: 581 m
Alçada mínima assolida: 564,5 m
Alçada Màxima assolida: 765,5 m
Desnivell màxim: 201 m
Ascensió acumulada: 432 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 184,5 m
Distancia recorreguda: 13055 m
Velocitat mitjana: 2.68 km/h (sense descomptar parades).

restes del poblat morisc de Marmalé, leitmotiv de la ruta

Quan el passat mes de desembre, el Pepe i jo vàrem apropar-nos a Gàtova per pujar al Pic de l'Àguila, i en acabar ens aproparem a comprar oli al molí, vàrem albirar les marques del GR-10 i les d'un Sender Local, vaig pensar que havia de cercar informació, es tracta del SL-CV129 o Ruta de Marmalé, trobe el track oficial i un altre que es desvia d'aquest per passar per les restes de l'antic poblat morisc de Marmalé que done nom a la ruta, guarde els dos en el bagul d'eixides pendents.

Gátova des del mirador de l'Era del Pi

Nit de Reis, sol a casa amb aquella sensació de melangia que em produeixen aquestes festes, decidisc que he d'eixir a caminar, recupere els tracks i prepare les coses per a eixir l'endemà. Em lleve, carregue els trastos al cotxe i ja pose rumb envers Gàtova, arribe, deixe el vehicle al mateix lloc que l'altra ocasió i comence a caminar quan passen cinc minuts de dos quarts de nou.

Pic de l'Aguila amb els primers raigs de sol

Ho faig per la CV-25 en direcció a Altura, 250 m. i em desvie per l'esquerra per la pista que baixa al molí, creue el Barranc del Carraixet i ja la senda inicia una pujada pronunciada encara que de bon fer. Als poquets metres es troba el Mirador de l'Era del Pi des d'on se té una bona visió del poble i els seus rodals, continue ascendint per una senda en mig de bosc mediterrani, fets uns 1,5 km, la pujada s'endolceix al mateix temps que a la dreta del camí trobe les restes dels Corrals de l'Alto, 150 m. mes i arribe a la Fuente de la Fonfria.

font de La Fonfria

 Aquesta es troba protegida per una coberta a la qual donen suport tres arcs de mig punt i presenta dos brocs per on ix l'aigua, als voltants es troba una zona de lleure amb taules, bancs i paellers. Al seu costat trobe paletes indicadores del GR-10 i del sender local, per ací dalt els camps plens d'ametlers han substituït el bosc. Seguisc les marques del sender local, fets uns 600 m. des de la font arribe a una cruïlla de camins a tocar de restes d'una edificació, ací és on les dues rutes que porte se separen, la "oficial" segueix de front per pista i l'altre gira a l'esquerra per una senda.

paletes indicadores

El fet de poder visitar les restes del despoblat morisc, em fan decidir, a seguir eixa ultima, al poquet trobe uns cartells que avisen d'estar entrant en zona militar, dubte si seguir, però el mal estat dels cartells, el no haver creuat cap tanca i el fet de seguir un track recent, em decideixen a continuar. Haguera estat una pena no fer-ho, ara té inici el tram més aventurer del dia, per un estret sender i amb algun tram força aeri, vaig descendint seguint la traça del Barranco de los Cinglos. Tinc en tot moment a la dreta les cingleres conegudes com Los Cinglos.

Los Cinglos

Malgrat estar el sender mig colgat per la vegetació i que a prou feines i passa una persona, queda algun tram on s'endevinen restes d'un antic camí empedrat, que supose portaria fins al poblat. En ple descens passe per la Fuente de Los Cinglos que no deixa anar gens d'aigua, seguisc baixant fins que fets 4,1 km arribe a les restes de Marmalé, antic poblat morisc, només queden en peus uns quants trams de paret i un forn en bastant bon estat.

Marmalé, forn morisc

 Feta la parada per prendre algunes imatges, reinicie ruta, uns pocs metres i el sender es transforma en pista, ara toca pujar allò que he descendit, pel Camino de Marmalé vaig pujant fins que fets 1000 m; m'ix per la dreta el Camino de Las Lomas on em retrobe amb les marques del sender local. Supose que el sender local ha obviat el poblat per què en el seu moment, les instal·lacions militars ho impedirien, des de l'encreuament, el camí coincideix amb els límits del Parc de la Serra Calderona.

Fuente El Rebollo

Sense deixar el Camino de Las Lomas i quan porte fets un total de 6,3 km; arribe a la Fuente del Rebollo, aquesta també consta de paellers, bancs i taules i de la font, brolla un bonic raig de líquid element, ara agarre el Camino del Rebollo que ressegueix en tot moment el Barranco de la Fuente del Rebollo, a partir de la font la pista és asfaltada, cosa que queda compensada per transcórrer per zona densament arbrada. Fets 2,3 km; mes, arribe a la Fuente de La Alameda.

Fuente de la Alameda

Igual que les altres, disposa de zona de lleure amb paellers, taules i bancs, personalment de totes les que he trobat hui, és la que més m'agrada malgrat estar a tocar de la pista asfaltada, el fet d'estar a tocar del barranc, que per arribar a la font hages de creuar per un pont damunt el barranc, la integració dins de la zona arbrada......., tot junt li donen un aire bucòlic i natural o naturalitzat. En veien que són quasi les 12 i que encara estic en dejú, aprofite per a fer un ràpid mos.

Fuente de la Alameda

Reinicie la marxa deixant als pocs metres l'asfalt, per agarrar una senda que ix per la dreta i que s'aparta del barranc, entre camps i clapes de bosc vaig caminant sense deixar la senda, a poc a poc aquesta, es va apropant altre colp al barranc que ací ha canviat el nom per Barranco de Gatova o Barranc del Carraixet. Passades les Piscines Municipals, la senda em porta a eixir a la CV-25 per on faig els últims metres fins a arribar a Gatova i anar a trobar el vehicle

Fuente de san Isidro o de los 15 caños

Passant pel davant de la Fuente de San Isidro, no puc deixar, de fer les ultimes fotos del dia, tant a la font com al llavador annexe, arribe al vehicle, puge i ja em dirigisc a trobar la CV-25 que no deixe fins a arribar a Llíria, i d'ací ja directe a Vilamarxant on arribe satisfet del matí i amb estat més optimista que quan he eixit fa unes hores.

GATOVA-PIC DE L'AGUILA-MOLI D'IRANZO-MOLI DE LA CEJA-GATOVA

Lloc inici caminada: Gatova, carrer Monte Rodeno Camp del Túria, País Valencià

Caminants:  Jose March i Francesc

Data: 29-11-2015

Hora d’inici caminada: 07:46:13
Hora d’arribada: 11:49:35
Duració: 04:03:22
Alçada punt de sortida: 586 m
Alçada mínima assolida: 571 m
Alçada Màxima assolida: 876 m
Desnivell màxim: 305 m
Ascensió acumulada: 392 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 290 m
Distancia recorreguda: 9.000 m
Velocitat mitjana: 2.23 km/h (sense descomptar parades)
Velocitat mitjana: 3.32 km/h

Pic de l'Àguila, un altre cim de La calderona assolit

Aquesta setmana per motius diversos només podíem eixir Pepe i jo, així que quedem en buscar una ruta que no haguérem de fer massa carretera, li comente de pujar al Pic de l'àguila a Gatova i li pareix bé, quedem per a dijous a l'hora i al lloc de sempre. Hui a les set en punt ens trobem, pugem al cotxe de Pepe i ja ens dirigim a trobar Gatova, no és gaire distància, però la quantitat de revolts que té la carretera, fa que tardem quasi tres quarts d'hora en arribar, aparquem el vehicle al carrer Monte Rodeno i donem inici a la caminada passant un minut de tres quarts de huit.

fent camí amb els primers raigs de sol

Pel mateix carrer on hem aparcat anem eixint del poble, guanyant altura ràpidament per la forta costera que presenta, fets uns 300 m i en un pronunciat revol, trobem una font, intente fer una foto però la manca de llum fa que ho deixe per a la tornada. Caminem pel Camino de Soneja, per on passa el PR V-63.9 Gatova-Soneja, aquest és una pista amb trams formigonats i trams de terra, que porta fins dalt del Pic de l'Àguila. De tant en tant el PR aprofita trams de senda per a escurçar el camí.

xicotet refugi dalt del Pic de l'Aguila

Quan portem fets 1,4 km som en el punt a on haurem de tornar de baixada del pic per seguir la ruta, a partir d'ací el nostre camí conflueix amb la Colada de la Mojonera, antiga ruta de transhumància, encara que anem trobant algun tram més de senda, decidim pujar per la pista com els senyors, arribem dalt del pic quan portem fets uns 2,2 km, la cosa primera que ens ix al pas és un xicotet refugi construït imitant l'estètica dels propers antics molins. També trobem ací dalt un vèrtex geodèsic i una xicoteta estació meteorològica.

Serra d'Espadà, al fons el Penyagolosa

En l'últim tram de pista hem anat passant de Castelló a Valencià, de l'Alt Palància al Camp del Túria, de Sogorb a Gatova, les vistes especialment cap al nord i a l'est són dignes de l'esforç: la vall del Palància, la Serra d'Espadà, Sogorb, Navaixes, Altura i com no, al fons impertèrrit, veient passar el temps, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Ens acomiadem del lloc i donem inici a la baixada desfent l'últim tram que ens ha portat fins dalt del cim.

moli d'Iranzo o Cachumbito

Arribem al punt on conflueixen l'anada i la tornada, ara seguim de front per pista carenera de terra, aquesta segueix senyalant la divisòria entre Castelló I Valencià, fets un total de 3,9 km, deixem la pista per una senda que ix a la dreta i que en pronunciada pujada ens porta a trobar el Moli d'Iranzo o Cachumbito com també es coneix. Ens entretenim a visitar les restes del molí, per l'interior té unes escales que permeten pujar fins dalt, això el converteix en un magnífic mirador.

Gatova

Seguim ruta i ara tenim pel davant una baixada amb pendent molt pronunciada que en uns 1,3 km ens porta a eixir al Camino de Gatova a Tristany, girem a la dreta i fem un poquet més de 300 m que ens deixen davant del molí de La Ceja, de característiques similars al d'Iranzo, xicoteta visita i aprofitem uns bancs de pedra que hi han al costat, per a fer el mosset del matí. Acabat aquest, reiniciem la caminada, ara ja tot per asfalt, pel Camino de Tristany passem per la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.

moli de La ceja

Seguint el track i quan portem fets 8,0 km i estem a punt d'arribar a gatova, trobem la Fuente de Iranzo, parada, fotos i a continuar, ara ja pels carrers del poble ens apropem a on a primera hora hem deixat el vehicle, passem per la font que aquest matí hem mig endevinat a les fosques i ja arribem al cotxe, Pepe diu d'arribar-nos al molí que un llaurador ens ha indicat com anar-hi, ens arribem i donem una rapida ullada al procés i comprem un poquet d'oli.

Font de Sant Isidro

De tornada al poble fem una parada per a obsequiar-nos amb una beguda fresqueta que ens hem ben guanyat, aprofite i faig unes fotos a la Font de San Isidro i al llavador annexe, ara ja sí que pugem al vehicle i posem rumb envers Vilamarxant, hui hem acabat prompte, havia calculat més temps pensat en el desnivell fins dalt del Pic de l'Àguila, però la veritat és que se m'ha fet de bon pujar. Arribem a Vilamarxant i ens acomiadem quedant en què passat el pont ja parlarem per quedar.

MOLI DE LA CEJA-EL GORGO-MAS DE TRISTANY-MOLI DE LA CEJA, (A cavall entre el Camp del Túria i l'Alt Palancia)

Lloc inici caminada: Moli de la Ceja, Gatova, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 11-12-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 12:41:56
Duració: 04:56:40
Temps en moviment: 03:42
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 652 m
Alçada mínima assolida: 632 m
Alçada Màxima assolida: 908 m
Desnivell màxim: 276 m
Ascensió acumulada: 591 m
Descens acumulat: 613 m
Guany:256 m
Distancia recorreguda: 14.49 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.85 Km/h.

fent  cim

Comentant ahir amb la dona sobre  poder disposar del vehicle,  em diu que avui no li fa falta, així doncs fique la mà  al bagul de caminades pendents i trec la pujada al Gorgo, aquest era històricament el cim més alt de la Serra Calderona amb 908 msnm; encara que hui en dia aquest "honor" recau en el Montemayor  de 1015 msnm, i que es va incorporar al parc en una ampliació posterior. El Gorgo es trobe dintre el terme municipal de Gatova, pertanyent a la comarca del Camp del Túria, quasi al llindar amb el de Sogorb, que pertany a la de L'Alt Palància.

Moli de la Ceja

Aquest matí em lleve, agarre el cotxe i em dirigisc a trobar Gatova, poc abans d'arribar al poble gire envers la dreta i m'incorpore al Camí de Gatova a Tristany per un tram de pista asfaltat que en poc més d'un quilòmetre em deixa davant del Moli de la Ceja, arribe i aparque el vehicle quan encara és fosc, mire de fer unes fotos però la manca de llum ho impedeix així és que done inici a la caminada quan són tres quarts de huit.A mesura que va clarejant, m'adone que no és el millor dia, si quelcom té aquesta caminada, és poder gaudir de les vistes des de dalt El Gorgo i el dia s'ha llevat ennuvolat i boirós. Però ja sóc ací i gaudiré el que puga del matí.

Moli de la Ceja, interior

En Gatova es poden trobar les restes de dos antics molins, es troben  ambdós al llevant de la vila, però en diferents ubicacions, el conegut com de "la Ceja", a uns 700 metres d'altitud i al Sud del poble, mentre que l'altre, del "Pic Iranzo" o "Cachumbito", a aproximadament 800 metres i cap a l'Est.
Es tracta de construccions antigues de les quals s'ignora quan van estar construïdes, van deixar de ser utilitzades a finals del segle XIX, existint també poca informació sobre els seus mecanismes i funcionament. Tots dos són estructures aïllades, de forma cilíndrica, de tendència troncocònica, més ampla que alta, amb gruixuts murs construïts a base de blocs de pedra calcària travada amb morter de guix i terra argilosa, assentades sobre la roca de la muntanya. 

Actualment, tots dos molins, totalment restaurats, respectant el seu primitiu estil, s'utilitzen com miradors, donades les extraordinàries i boniques vistes que des d'ambdós es poden contemplar.

inici de la senda que puja al Gorgo

Camine pel Camí de Gatova a Tristany ara ja sense asfalt, fets uns huit-cents metres, deixe la pista i agarre un altre que ix per la dreta, un quilòmetre més i creue el Barranc de Cardaire per un petit pont de pedra, ara la pista es va enlairant en una pendent prou pronunciada que en un quilòmetre aprox. em deixa davant on té  l'inici la senda que puja fins al cim del Gorgo. Aquest tram fins a arribar dalt el cim i la tornada, serà l'únic tram de senda per on transitaré hui, tota la resta serà per pista,  la senda a poc a poc es va tornant més pedregosa i l'ultim tram per arribar al cim necessita alguna ajuda de les mans. Arribat dalt em trobe amb una desagradable sorpresa, al costat del vèrtex geodèsic es trobe un peiró on dintre una capelleta sempre es trobe un belen i una llibreta on deixar constància de la visita, el belen ha desaparegut, víctima potser d'alguna bretolada?

.

El Gorgo, vèrtex i capelleta on tindria que estar el belen

Gaudeixo una estona de les vistes que la boirina permet albirar i després d'unes quantes fotos, dono inici a la baixada fins a sortir altre cop a la pista per on segueixo caminat, caminats uns quants metres trobo les restes d'una edificació i d'un aljub, les dimensions no es corresponen amb les d'una cabana per grans, ni amb les d'un corral, per xicotetes, per la qual cosa supose es devia tractar d'un masset on pernoctar durant l'època de la collita, ja que tot el contorn és ple de bancals d'oliveres i ametlers. Un quilòmetre mes i trobe altres restes i a tocar de pista un altre aljub, aquest en bastant bones condicions, uns metres endavant, deixe la pista per agarrar un altre que ix per la dreta i per la qual aniré trobant xiprers a tot el llarg fins a arribar al Mas de Tristany.

xiprers flanquejant el camí al Mas de Tristany

Poc abans d'arribar al Mas de Tristany  i en un xicotet coll, creue els límits municipals entre Gatova i Sogorb, que és tant com dir entre Castelló i València, i per on transitava antigament  "La Colada de la Mojonera" antiga  via  pecuària. Arribe al Mas i em trobe amb un espai arranjat amb taules i focs tot al voltant de la casa.

Els orígens del mas estant estretament lligats a la Cartoixa de Portaceli, a principis segle XVII el propietari, un metge de cognom Tristany va donar-lo a la cartoixa, el mas va coadjuvar a les finances dels cartoixans amb els cultius típics d'una agricultura de muntanya: cereals, fruiters........  El 1835 amb la desamortització va passar a mans privades fins que a mitjans del segle passat va passar a mans de la Generalitat  convertint-se en un refugi i aula de natura, encara que semble que hui en dia roman tancat.

Mas de Tristany

Vist el lloc segueixo ruta, a partir d'ací m'acompanyaran un tram les marques del GR-10 en la seua 2ª etapa des de Serra fins a la Cova Santa ja en terme d'Altura, després de caminar junts quasi un quilòmetre i mig, el Gr em deixa per endinsar-se pel Barranc de Aguas Amargas, jo segueixo pel Camí de Gatova a Tristany, quant porto una mica més de dotze quilòmetres arribo a les restes del  Corral del Tio Escribano, just en la partió dels termes de Gatova i Sogorb, el corral devia servir d'aixopluc als ramats que transitaven per la "Colada de la Mojonera" que semble passava a tocar del corral, ací aprofito unes pedres per parar-me a fer el mos del matí.

interior del Moli de la Ceja

Enllestit el mos re-emprenc la ruta, un quilòmetre i mig més endavant arribo a on aquest matí he deixat la pista per desviar-me envers la dreta, ara ja trepitjo el camí fet a l'anada en mig quasi de la foscor, això fa que pari atenció a un caxirulo o petita cabana de pedra seca que queda sota mateix de la pista, això si,   m'ha passat desapercebuda una cova que m'han dit que es troba per ací.  Ja camino els pocs metres que em resten per arribar altre cop al Moli de la Ceja, ara sí que m'entretenc a fer-li complida visita i prendre les imatges que aquest matí no he pogut per la foscor, vist el lloc pujo al cotxe i ja poso rumb envers Vilamarxant. 

Fuente del Tormo

De tornada he parat per a visitar la Fuente del Tormo que es troba en el tram de pista asfaltada que porta fins el moli. Excepte el tram de senda per pujar al Gorgo, tot el camí ha estat per pistes, la qual cosa ha fet un poquet monòton el caminar, però es tracta d'anar coneixent la serra i supose que no sempre podrà ser caminat per boniques sendes. Per a la caminada d'hui, me he basat en un track del Jose de Trotasendes Benicalap, introduint alguna que altre variant.