Lloc inici caminada: Pont damunt el riuXelva a tocar de les restes de la Venta de Mariano
Caminants: Francesc
Data: 27-10-2015
Hora d’inici caminada: 07:42:37
Hora d’arribada: 13:42:02
Duració: 05:59:25
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 526 m
Desnivell màxim: 221 m
Ascensió acumulada: 466 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 217 m
Distancia recorreguda: 19.701 m
Velocitat mitjana: 3.3 km/h (sense descomptar parades).
 |
| Cascada de Domenyo |
Quan el Maig del 2012 tornava de fer la Ruta de l'Aigua a Xelva, vaig
albirar un espectacular salt d'aigua, parant el cotxe procedí a fer unes
fotos el mes de prop que pogué, així fou com descobrí una pista que
semblava resseguir el Túria, em digué que havia de tornar per a fer-la,
amb el temps va anar quedant al fons del bagul de les rutes pendents. Fa
uns dies el Josep Vicent Montesinos va penjar unes fotos al grup
"Camins i Senders" del Facebook i en veure-les, vaig recuperar
l'interés, tant és així que vaig decidir que hui la faria.
 |
| pont i assut al riu Xelva |
Aquest matí isc de casa i vaig a trobar la CV-35, per aquesta em
dirigisc a Calles, poc abans d'arribar a l'eixida que porta al poble
agarre una pista que ix per l'esquerra de l'autovia i que fets uns dos
quilometres, em deixa a tocar del pont que creua per damunt del riu
Xelva uns metres amunt d'on aquest entrega les seues aigües al Túria. Aparque el vehicle i done inici a la caminada quan són pràcticament tres quarts de huit del matí, creue el pont i seguisc per la pista que m'apropa cada colp més al salt d'aigua.
 |
| riu Túria |
El salt d'aigua conegut com La Cascada de Domenyo, és un salt no natural
que prove de la central hidroelèctrica de Domenyo i que rep el líquid
element de l'embassament de Benaixever. La pista s'encaixona amb unes
parets a banda i banda d'altura considerable, en un de tants trams
coneguts com a Canons del Túria, dos quilòmetres més i arribe al lloc on
es troba un altre salt d'aigua produït pel desembassament,
lamentablement hui no cau ni gota. La pista va en tot moment resseguint
el Túria, canviant dos o tres colps de riba per passeres de formigó.
 |
| bosc de ribera vestit de tardor |
Un quilòmetre més i arribe a un berenador amb taules i focs, al seu
costat es troben dos ponts per creuar el riu, un de formigó per a tot ús
i un altre de fusta només per a vianants, ací la Ruta Turística de la
Puente Alta, pren el relleu a la de la
Piedra Urbana que he seguit fins ara.
Quan porte fets uns sis quilometres i mig, trobe una font al costat de
la pista, malauradament semble que fa temps que no compleix la seua
missió, uns metres més i trenque la monotonia de la pista per
endinsar-me en desdibuixades sendes.
 |
| petita canalització d'aigua hui en desus |
Després de passar per un tram de paret on semble es fan pràctiques
d'iniciació a l'escalada i fets uns huit quilòmetres de caminada, arribe
al berenador conegut com a
Puente
Alta. El nom li done un antic pont de pedra d'un ull que permetia
salvar el Túria antigament, el conjunt permet gaudir d'un espai de gran
bellesa malgrat algunes actuacions de canalització pel desguàs de la
hidroelèctrica. Pense a aprofitar el lloc per a fer el mosset, però és
massa aviat i decidisc seguir un poquet mes.
 |
| instal·lacions del berenador de Puente Alta amb refugi annex |
Cercant informació de la ruta, he llegit que a partir d'ací comença un tram tot per carretera asfaltada, la CV-3980, encara que pràcticament sense trànsit fins a
arribar a Calles i que molta gent ho evita tornant pel mateix lloc fins
al punt d'inici, a pesar d'això, decidisc seguir endavant. Ara el camí
inicia una no massa exigent encara que llarga pujada, als pocs metres em
desvie a l'esquerra per arribar-me a l'entrada del campament/alberg de
La
Puente Alta, vist el lloc torne enrere disposat a iniciar la pujada.
 |
| Puente Alta |
Si una cosa bona té aquest tram de carretera és que a mesura que vas guanyant alçada, pots gaudir d'unes esplèndides vistes sobre el canó del Túria per on he caminat fa uns moments. Després de tres quilòmetres i mig de costera ininterrompuda, arribe dalt de l'Alto, punt més alt de la caminada, ací les vistes canvien per complet, ja que podem albirar tot el pla de Calles amb els seus cultius de secà, especialment vinyes i oliveres. Després d'atansar-me per visitar El Corral de l'Alto, decidisc que el lloc és immillorable per a fer el mos del matí.
 |
| canons del Túria vistos des de la carretera |
Fet el mos i recuperat de la pujada, reinicie la caminada, als pocs metres i després d'un revol, trobe un altre mirador on en cas d'anar en cotxe, pots aparcar per gaudir de les vistes. Un quilòmetre més endavant deixe
l'asfalt per agarrar una drecera que m'estalvia uns quants metres, isc
altre colp a la carretera i seguisc en direcció a Calles. Passe per
davant d'unes oliveres mil·lenàries, més endavant per plantacions de vinya de les Bodegues
Vegamar, deixe arrere un alberg municipal i ja m'endinse pels carrers del poble fins a eixir a la zona de lleure a tocar del riu Xelva.
 |
| olivera mil·lenària |
Gire a dreta i vaig resseguint el riu Xelva aigües avall per la
carretera "turística" CV-3970 i algun tram per senda, fets uns tres
quilometres, arribe al punt d'on ix la pista que puja dalt el Castell de
Domenyo, tenia previst desviar-me per arribar-me dalt, tant de tram
d'asfalt m'ha castigat i crec que m'està eixint una ampolla, així que
decidisc seguir endavant i arribar al cotxe. Sempre resseguit el riu la
pista passa a tocar un assut i una zona de pícnic A la fi i quan porte
als peus quasi vint quilòmetres, arribe on he deixat el vehicle aquest matí.
 |
| font en un dels carrers de Calles |
Puge al cotxe i per on he arribat a primera hora, arribe al desviament
al castell, la pista es troba en molt mal estat però a poquet es pot
arribar dalt perfectament, arribe i deixe el vehicle en una esplanada. A
peu puge per una senda estreta i aèria que ha perdut nona part de la
barana de fusta que la protegia, done un tomb pel recinte del qual tot
just queda en peus algunes parets, des d'ací dalt s'atalaia l'antic
cementeri, la central hidroelèctrica i l'aiguabarreig del riu Xelva amb el Túria, vist el lloc i gaudit de les vistes, torne a baixar a trobar el vehicle.
 |
| restes del castell de Domenyo |
El castell de Domenyo està situat a la part alta d'un turó al costat del lloc on es trobava l'antiga població de Domenyo (abandonada als anys 60 per a la construcció del pantà de Loriguilla); des de dalt, es té
una ampla panoràmica de les rambles del riu Túria i del seu afluent, el
riu Xelva. El seu recinte, que s'adapta perfectament a la topografia
del terreny en el qual es troba, és lleugerament allargat i rectangular.
Es pot considerar que el castell és d'origen musulmà, controlava des de
la seua estratègica situació, el trànsit des de València a les
poblacions de la Serrania
.
El castell va ser abandonat després de la Reconquesta, i va ser
rehabilitat en 1839 durant la Primera Guerra Carlista pel general
isabelí
Aspiroz. Actualment es troba en estat ruïnós.
 |
| restes del castell de Domenyo |
Ara ja es tracta de pujar al cotxe i anar a trobar la CV-35, mentre torne a Vilamarxant vaig recordant tot el
vist i gaudit i pense que he tingut la sort de fer la caminada en el
moment oportú per copsar els colors de la tardor, la caminada fins a la
Puente
Alta ja val la pena per si sola, però el plus que l'atorguen els canvis
en els colors de les fulles, la fan altament recomanable. No sóc partidari en el possible de tornar pel mateix camí, però crec que aquesta ruta és de les que milloren si es fa d'aquesta manera.