Ja fa 25 anys del Super Cine Exin! Qui ho havia de dir que després de tant de temps recuperaria la caixa, empolsegada però rigurosament endreçada al garatge, d'aquest magnífic projector de la meva infantesa. Doncs sí, sortosament a casa meva el van protegir del temps per ara tornar-me'l. Quin és el pecat? Que per culpa d'això m'he fet mig col·leccionista... I ara busco aquells cartutxos blaus amb històries contingudes dels personatges de Disney -entre d'altres- i dels no em Barrufa (que enguany celebren el seu cinquantè aniversari). Tot plegat un "remeber" agredolç pel temps que va passant i per com l'hem passat.

Un bon enllaç per saber més sobre aquest projector:

http://rosaspage.com/exin/ecinexin.html

Sacsimort

Ahir passejava per la meva ciutat i vaig topar-me amb un carrer curiós: el de Sacsimort. Avui he buscat a l'etimològic el seu origen i només n'he trobat que és un llinatge gironí. De fet sembla que deduir-ne el significat no és gaire difícil i com diu David Gálvez això ens pot despertar la imaginació. M'agradaria poder-ne crear un conte però de moment ho deixo al racó de les coses per fer que començaré al setembre (suposo que com tothom, tinc una llista llarguííííííííííííííííííííssima de bons propòsits!). Us deixo amb la càlida fotografia d'aquest carreró amb història -des del segle XVI- i amb el detall que en una de les seves parets hi ha una inscripció hebrea (aporto també la traducció del text). Això sí, és clar que encara em queda el dubte -que no he pogut resoldre per cap de les 277 entrades al google- d'aquest curiós cognom...

... Tampoc a les pàgines blanques hi ha cap vestigi d'aquest llinatge a la ciutat... però en queda un carrer amb una inscripció a la pedra...

Flors

Com ja és sabut arreu, a Girona és "temps de flors". Com cada any els carrers del centre de Girona s'empolainen i perfumen per desitjar-nos una bona primavera. La imaginació de molts fa que autocars i autocars de gent inundin la ciutat durant tota una setmana. És bonic passejar-se pels claustres sempre tancats i amb olor a resclosit, per parts impenetrables durant la resta de l'any (l'antic refugi antiaeri, les mines, soterranis de la Catedral...). Cada any hi ha un caramel més per descobrir! Això sí, moltes vegades per accedir-hi cal fer una reserva amb molt i molt de temps d'antelació i això fa que els que ens quedem sense poder veure aquestes parts amagades de la ciutat desitgem, l'any pròxim, tornar a provar sort... snif, snif!

Coses que no entenc

Començo aquesta nova secció per exposar les meves limitacions sobre alguns temes, ja sigui perquè sóc obstinada o bé perquè no tinc la perspectiva adequada.
Coses que no entenc pretén ser un espai de reflexió (la meva i per tant des del meu filtre) sobre coses quotidianes. Us animo a participar i proposar nous debats o temes per analitzar.


La primera cosa que no entenc és el nostre sistema educatiu actual. Com hem arribat a aquests extrems? Entenc que la diversitat i la integració social són importants però amb això n'hi ha prou per justificar que alumnes que podrien ser bons es perdin? O anem a favor d'uns i en contra dels altres però tot a l'hora no es pot fer. El que vull dir és que sovint les aules s'han convertit en el refugi d'aquells que no volen fer res, d'aquells que s'avorreixen sols i que necessiten molestar, distreure, alterar i distorsionar... S'entén que si l'educació és obligatòria tothom ha de passar pel "tubo", com sempre s'ha dit, però no hi hauria una manera millor de fer-ho? Per què ens hem d'oblidar d'atendre la diversitat dels que poden i volen oferir alguna cosa -aprendre, escoltar, participar, proposar debats interessants, qüestions que no només serveixin per perdre el temps d'explicacions o per fer riure a la resta de companys-? I el professorat s'ha hagut d'acostumar a cridar per fer-se valdre, per aconseguir una mica d'ordre, una mica d'atenció. Em nego a cridar! Però ni la pràctica reflexiva funciona quan els grups et demanen que et trenquis la veu per obligar-los a escoltar-te. Potser a part del sistema falla la tècnica? Ens ho han volgut fer creure i també ens han volgut vendre la moto que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies, que hem de fer, com deia, la pràctica reflexiva, que tampoc funciona, que estem ancorats en el passat que les noves generacions necessiten les TIC... Mentida! Som titelles, pallassos, ninots, televisions amb potes que han de fer passar el temps a joves sense esperit de sacrifici! Amb perdó: quina merda! Ah! I a sobre volen treure el nocturn l'únic lloc on potser els estudiants ja han pres la decisió d'estudiar i hi posen el coll per treure's uns estudis i treballar alhora (o això només passava abans?).

Inund'Art: 1, 2 i 3 de març отдых

Girona s'inunda d'art: la Rambla, la Mercè, la Casa de la Cultura, el Pont de Pedra... En definitiva qualsevol carrer de la ciutat pot ser un escenari per mostrar fotografies, danses, concerts, dibuixos...
Aquesta fotografia i el vídeo en són una mostra... Jo especialment em decanto més pel positivisme i ritme de la Percussió llatina que per les fotografies de l'Anna Bressolí El món de la fantasia s'acaba, els seus personatges desitgen... Però el títol si més no ens fa reflexionar...
Aquesta foto l'he fet per tu Olga! Sé que aquest estil t'agrada!
De totes maneres això és només una molt petita part del que es pot veure per aquí!

Vocabulari del nadó

En aquest document en PDF s'hi poden llegir els termes més usats quan tens un nadó a prop i la seva traducció castellana. Està editat pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

Relacionat també amb els més petitons (de 0 a 3 anys) el 2002 es va engegar un projecte anomenat "Nascuts per llegir" que s'ha dut a terme en algunes poblacions catalanes. Aquest és l'enllaç: http://www.nascutsperllegir.org/projecte.htm

Ah! I per si voleu llegir contes: http://www.unamardecontes.org/

I cançons populars d'Europa: http://www.xtec.es/rtee/europa/mapa_esp.htm

Uf! Que didàctica! S'entreveu que ja falta poc per incorporar-me!

| View | Upload your own

Jo Escric.com

La veritat és que no us sabria dir com he arribat a aquesta pàgina web però un cop a dins m'ha semblat molt interessant sobretot per als que ens agrada escriure. Des d'aquest portal t'ofereixen la possibilitat de publicar els teus escrits i també convoquen concursos literaris per a tots els gèneres (amb un premi econòmic, la publicació de l'obra en format paper i l'estada al lloc d'entrega dels premis).

El termini d’admissió s’obre dia 1 d'abril i es tanca dia 15 de juliol de 2008

http://www.joescric.com/

Una mica més de Rodoreda

Rodoreda versus Dietrich

2008, cent anys del naixement d'una escriptora, Mercè Rodoreda

Aprofitant que aquest any es commemoren els cent anys del naixement de Rodoreda es promouen conferencies, xerrades, reedicions de les seves obres... Precisament avui era el primer dia del cicle de conferències "El món de Rodoreda i Rodoreda al món" amb Carme Arnau com a primera convidada. D'entre les moltes coses interessants que ha tramès a l'auditori una: com es definia Rodoreda com a dona? Sabem que no era una dona pròpia del seu temps i que va fugir del seu destí i que intentava "escriure per sentir que era" i per fer-ho calia que visqués perillosament. Doncs, una dona que vivia perillosament podia ser titllada de vampiresa i per això ella mateixa es deia que era una Dietrich d'estar per casa.

Coach

Fins ahir no havia sentit a parlar del coaching. Encara ara no sé ben bé què és ni si fa gaire temps que existeix. De totes maneres, pel poc que en sé, sembla prou interessant. Hi ha cinc premises que s'han de seguir en el coaching:

1- Establir-se un objectiu.

2- Ser conscients de les nostres limitacions i de la nostra actual situació.

3- Saber quins recursos tenim.

4- Ser constants i coherents.

5- I finalment fer una valoració dels resultats.

Seguint aquets passos podrem aconseguir els nostres objectius, siguin quins siguin. Si nosaltres no ens veiem amb cor de fer-ho, per la manca de constàcia, per exemple, es veu que hi ha professionals que s'hi dediquen i et van guiant cap al camí de la glòria.

Segons la Vanguardia hi ha deu pistes per reconèixer un bon coach:

1- Ha de sabe rmotivar i tenir paciència.

2- Segueix fil per randa els objectius del client.

3- Estableix un pla d'acció clar i coherent.

4- Ajuda a descobrir la personalitat del client (com és i com el veuen, com un mateic¡x es pot arribar a veure).

5- Té recursos.

6- Parla dels nostres conceptes.

7- Ens fa raonar.

8- No posa límits al nostre rendiment.

9- Confidencialitat.

10- No ens vol convèncer d'altres valors que no siguin els nostres.

Vist això sembla que no quedi més remei que posar un cach a la nostra vida, no?

Jornades de la Catosfera

Per aquells curiosos dels blocs catalans podeu accedir a la pàgina web de la Catosfa:

http://www.catosfera.net/

Encara sou a temps d'anar a les conferències que s'han programat pel 25, 26 i 27 de gener i finalment treure'n l'entrellat: bloc o blog?

Un llibre amb escrits dels blocaires catalans